dissabte, 15 d’octubre de 2016

Minuts Musicals retrobats amb Bob Dylan i "Hurricane"


Bob Dylan és inevitable; és quasi impossible no ensopegar, al llarg de les nostres vides, amb alguna de les seves cançons, bé sigui de la seva pròpia veu, bé siguin versions que d'altres grups i cantants han fet (Jimi Hendrix, Guns'n'Roses...).

El primer disc que vaig escoltar de Bob Dylan és "Nashville Skyline", disc amb sonoritat "country" que corria per casa i en el que hi ha algunes de les meves cançons predilectes de Bob Dylan: "Girl from the North Country", en aquest disc versionada per ell mateix, i "Lay Lady Lay".

Naturalment "Escolta-ho en el vent" formava part del cançoner del CAU, i precisament el disc "The Freewheelin' Bob Dylan", on hi ha aquesta cançó (l'original de la noia del país del nord) va ser el primer disc de Bob Dylan que em vaig comprar.

Amb Bob Dylan no només vaig descobrir música, sinó també un (per mi) gran director de cinema gràcies a "Pat Garrett y Billy the Kid": Sam Peckinpah, de qui també m'encanta la pel·lícula "La balada de Cable Hogue"...

Són moltes les històries que amb les seves cançons Bob Dylan ens ha explicat, cançons d'esperança i de desesperació, de pau i de guerra, d'amor i de desamor, d'injustícies... Una de les millors és "Hurricane", cançó que narra la injusta acusació d'homicidi del boxejador negre Rubin Carter.

És per cançons com aquesta que Bob Dylan ha estat (també per mi) just mereixedor del Premi Nobel de Literatura 2016, tot i que reconec que aquest fet obre (de nou?) un debat interessant: què és literatura i què no?

Podem discutir-ho amb les cançons de Bob Dylan de fons...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!