divendres, 30 de setembre de 2016

El vídeo de la setmana: Hi som per ajudar?


En publicitat un minut dóna per molt i en aquest cas el RACC no el desaprofita! L'anunci, he de reconèixer, em va encantar la primera vegada que el vaig veure, quasi fins al punt, no de fer-m'hi soci, sinó de voler-hi treballar! Bé, potser no tant, però sí que vaig rebre l'impacte emocional que els publicistes.

Però com més veig l'anunci més m'inquieta; m'inquieta que en la història d'aquest nen no hi sigui la mare, que possiblement sí que hi era el dia de l'obra de teatre, i també en aquell partit de futbol o, naturalment, un dia en que el nen estava malalt... Tot el protagonisme femení se l'endú la mestra, qui s'emociona amb la redacció, però la mare, en cas d'existir, ni tan sols apareix quan el nen llegeix la seva redacció a classe; qui si hi apareix, triomfalment, és el pare...En el meu (pervers) imaginari la mestra i el pare s'emboliquen quan ella necessita els seus serveis, fruit d'una sobtada emergència... Però no ens perdem!

El que també m'inquieta, a banda de l'absència de mare, invisible tot i que se suposa que és la que (quasi) sempre hi és, són les condicions laborals del pare, que com relata el nen, a vegades no hi és... Sí, ja sabem que molts horaris laborals no són allò que podríem dir "child friendly", tampoc, sembla ser, els d'aquest sofert pare...

Per sort seva, del seu fill i, penso jo, de la mestra, sí que pot assistir a l'escola per escoltar la redacció que parla d'ell, tot i que no tinc clar si hi va dins o fora del seu horari laboral...

En qualsevol cas el missatge m'ha arribat: hi són per ajudar? No, els herois són, som, els homes! La mare invisible ja sabrà a qui ha de trucar quan necessiti el seu marit i el fill el seu pare: al RACC!



Bon divendres!