La plata de del Potro

Juan Martín del Potro no és, ni possiblement serà, una llegenda del tennis com ho han estat o són John McEnroe, Ivan Lendl, Jummy Connors, Bjorn Borg, Pete Sampras o Roger Federer però possiblement ha estat el tennista que amb més profunditat, com els cops que envia amb força al fons de la pista, prop de la línia, ha arribat al cor dels espectadors i seguidors de la competició de tennis dels Jocs Olímpics de Rio 2016.

La seva a Rio 2016 ha estat una participació contra pronòstic, sobretot eliminant a la primera ronda a Novak Djokovic, actual número u del rànquing ATP i un dels favorits del torneig, i al potent i explosiu Rafa Nadal a les semifinals! Del Potro, que ja va ser medalla de bronze a Londres 2012, vencent precisament a Djokovic, no va poder superar el britànic Andy Murray, que com a Londres 2012 es va penjar de nou l'or olímpic.

La plata de Juan Martín del Potro té molt mèrit, doncs l'argentí, tot i ser encara un tennista jove (27 anys) ha tingut una carrera esportiva irregular per culpa, sobretot, d'una lesió al canell que l'any 2010 li va trencar la seva progressió al rànquing, escalant fins a la 4a posició de l'ATP després de guanyar, l'any 2009, l'Open USA, el seu únic Grand Slam! Actualmehnt del Potro ocupa el 141è lloc del rànquing de l'ATP.

Del Potro ja fa anys que ha perdut la llarga melena que lluïa de jove, quan va irrompre al circuit, però segueix oferint, guanyi o perdi, la intensitat i força del seu servei i de la seva dreta, els seus cops guanyadors! A Rio 2016 el seu joc ha brillat i ha assolit una meritòria i inesperada medalla de plata! És cert que l'or et duu a la glòria, però més enllà de l'or, fins i tot també més enllà dels metalls, hi ha molta glòria, batalles personals guanyades, reptes assolits!

D'haver guanyat del Potro hagués tenyit d'èpica el daurat més cobejat, doncs no són moltes les sorpreses que els Jocs Olímpics ens ofereixen: generalment guanyen els teòricament millors, els favorits! Però avui del Potro simbolitza el contra pronòstic, el no tenir res a perdre i molt a guanyar amb què molts atletes afronten els Jocs.

Andy Murray se'n va endur merescudament l'or olímpic i després d'una llarga i fatigada abraçada entre els dos finalistes del Potro va rebre una sentida ovació, el reconeixement a l'esforç i al gran torneig olímpic que ha fet l'argentí, que tornarà a bregar per les pistes del circuit per alçar de nou un títol ATP que se li resisteix des de 2014, amb la ferma voluntat d'ampliar el seu palmarès, de moment amb 18 títols ATP guanyats.

Juan Martín del Potro no és, ni possiblement serà, una llegenda del tennis com ho han estat o són John McEnroe, Ivan Lendl, Jummy Connors, Bjorn Borg, Pete Sampras o Roger Federer però a mi, com moltes d'aquestes llegendes, ja m'ha guanyat!