dimarts, 19 de juliol de 2016

El rei, a Girona...



Al costat del Pont de Fontajau, per la banda de l'Auditori de Girona, hi ha un aparcament sense asfaltar que cada dia s'omple, especialment des que va entrar en funcionament, a prop, el nou Palau de Justícia de Girona i des que els aparcaments de Girona es van pintant, cada vegada més, de verd i blau que, diuen, fan babau!

Per Fires de Girona, o quan a l'Auditori hi ha un gran concert, també s'omple de seguida, i més que ho farà ara que el voral de la Devesa, allà on els dimarts i dissabtes s'hi fa el mercat ambulant, s'ha reformat i no es pot aparcar. Ei, no me'n queixo, només ho constato! Ara fa més goig, aquest voral, i les fulles de tardor, les que al seu dia van pavimentar les voreres de la Devesa, tenen més color!

Passo quasi a diari pel Pont de Fontajau i setmanes enrere vaig veure tancat aquest aparcament i jo, innocent com sempre, vaig pensar: mira, ara l'asfaltaran i n'ordenaran els aparcaments! Però no, hores més tard vaig veure que era part del dispositiu de seguretat pel Fòrum Impulsa o, per a ser més precisos, per la presència del Rei Felip VI al Fòrum Impulsa de la Fundació Princesa de Girona.

Fa més d'un segle les visites d'Alfons XIII, besavi de Felip VI, a Girona van aixecar una gran expectació, segons relaten les cròniques de l'època i, sobretot, mostren les fotografies que en van deixar testimoni. Fins i tot el propi Felip VI, essent encara un jove príncep, s'havia fet notar passejant per una Girona que en certa manera s'enorgullia i vindicava la seva condició de ciutat principesca!

Anys més tard, encara príncep i darrerament ja essent rei, la seva presència a Girona ha estat més aviat discreta, generant més soroll l'animadversió per la seva ingrata visita que de fervor monàrquic dels qui se n'alegren i, fins i tot, encara se n'enorgulleixen!

Més enllà del visible increment de presència policial i de la moguda institucional la visita del Rei Felip VI a Girona cada vegada genera més indiferència entre els gironins, massa preocupats per altres afers i despreocupats, cada vegada més, pels que afecten a una corona i, especialment, a aquesta monarquia que està en declivi.

Temps enrere Joan Carles I va esgotar el seu caràcter "campechano" i es va dedicar a demanar disculpes pels elefants i les elefantades de la seva filla petita i el seu cunyat; ara que ja fa temps que sabem que la seva sang és tan vermella com la nostra, ara qua ja ni s'esforcen a casar-se entre ells, sinó, com nosaltres, es casen amb divorciats i divorciades i es separen ells també, ara que la família reial és també carn de jutjat de guàrdia, ara que sabem com se'ls gasten i el que ens costa a nosaltres que se'ls gastin ja no els adulem, si és que alguna vegada ho havíem fet.

La visita del rei a Girona ni tan sols serveix per asfaltar l'aparcament que hi ha al costat del Pont de Fontajau, per la banda de l'Auditori de Girona, i ell no, que tant li fa, però potser molts gironins ho agrairien!