dijous, 14 de gener de 2016

Fredor monàrquica

Felip VI i Carles Puigdemont als premis Impulsa 2014 de Girona. Foto: Tania Tapia/ACN
Abans que es guanyés, per mèrits propis, altres qualificatius menys gratificants el rei Joan Carles I va gaudir de la distinció de "campechano", que en català bé podrirem traduir com a planer.

Tinc una companya de feina que un dia va assistir a una recepció reial i dóna fe d'aquest caràcter del monarca, entre planer i desenfadat, tot i que sense perdre les formes, que ho són quasi tot en la monarquia: a la seva manera fins i tot les manté l'acusada infanta Cristina quan es passeja pels jutjats!

El caràcter "campechano" de Joan Carles I es va anar esvaint a mesura que es precipitaven les polèmiques i els errors propis i familiars (elefants, Urdangarín) i es precipitava el final del seu regnat.

Són unes altres les qualitats que té el seu fill, l'ara rei Felip VI, però no sembla que heretarà, com ho va fer amb la corona, el qualificatiu de "campechano"; potser tampoc cal, doncs cada rei és com és i marca el seu estil propi.

Al principi del seu regnat Joan Carles I va haver d'afrontar el cop d'estat del 23F, del que, entre d'altres fets, són històriques les paraules que va adreçar al llavors president Pujol: tranquil, Jordi, tranquil.

Ara el rei Felip VI, també al principi del seu regnat, ha d'afrontar un nou desafiament i la seva primera reacció rellevant ha estat un desaire, negant audiència a la presidenta del Parlament de Catalunya tot dient-li "millor m'ho passes per correu electrònic!"

Puc entendre que Felip VI no vulgui rebre, ni veure en pintura, a Carme Forcadell però no a la presidenta del Parlament.

Per rematar aquest episodi de formalitats legals, la publicació del cessament del president Mas no inclou el protocol·lari agraïment a la feina feta i serveis prestats que sí va merèixer, per exemple, Francisco Camps, un nou desaire que la Casa Reial s'ha afanyat a desmentir que l'omissió fos seva, apuntant per tant a la Moncloa i, més concretament, al Ministeri de la Presidència que comanda Soraya Sáenz de Santamaría.

Aquesta fredor monàrquica, alimentada ben segur per una elevada sensació d'incomoditat davant el procés català, és un greu error de càlcul institucional; és cert que la fotografia del rei Felip VI amb la presidenta del Parlament pot incomodar, però si el Parlament de Catalunya és (encara) una institució que també representa l'estat espanyol no hi ha motiu per no rebre'n la presidenta, per més independentista que sigui.

Negarà també l'audiència Felip VI al nou president de la Generalitat? Negarà un ex Príncep de Girona, i pare de l'actual Princesa de Girona, audiència a un ex-alcalde de Girona?

Grinyolaran les paraules "diálogo y entendimiento" quan Felip VI les pronunciï en el seu proper discurs, com van grinyolar de mala manera les del seu pare, Joan Carles I, quan va afirmar que "ningú no fou mai obligat a parlar en castellà".

Il·lús jo, que pensava que la monarquia espanyola estava al servei del poble i les seves institucions, i no a l'inrevés. Il·lús jo, que pensava que el rei era, en efecte, el cap d'estat!