#Movember ends

I al novembre, bigoti!. Foto: Roger Casero

Si no fos perquè de fer-ho no podríeu seguir llegint, us demanaria que tanquéssiu els ulls i visualitzéssiu bigotis cèlebres: Tom Selleck, Groucho Marx, Adolf Hitler, Charles Chaplin, Salvador Dalí, Francisco Franco, Super Mario, Freddie Mercury, Cantinflas, George Harrison. Friedrich Nietzsche, Mahatma Gandhi, Pancho Villa, Fu Manxú, José Martia Íñigo, Bernd Schuster, José María Aznar...

Al meu oncle Miquel de Cantallops, l'únic oncle que tinc (els altres, els de la família paterna, són "tius"), sempre l'he vist amb bigoti, però fa uns anys se'l va afaitar i mai més ha tornat ni, diria, se l'espera!

Més resistent és el bigoti de l'amic "Quico-Quico", qui recentment ha traduït "Històries de soldats"; el seu és un bigoti que envelleix i s'emblanquina al mateix ritme que els seus densos i arrissats cabells, reforçant-li la imatge d'home viu, i alhora savi, que mai ha volgut dissimular, ni falta que li fa!

I si em pinto el bigoti?
L'any passat vaig intentar-ho, però no m'hi vaig atrevir, jo sóc més de barba (i bigoti), però enguany vaig pensar: "i què, total serà menys d'un mes!" Així que un dia, pam!, el Movember em va dibuixar, no un bigoti vermell, sinó un cada vegada més canós bigoti a la cara!

Publicada la foto del meu nou aspecte, per allò d'advertir a amics, coneguts i saludats, una meva cosina em va dir que mai m'havia vist amb bigoti! Només amb bigoti, vaig insistir jo, doncs fent duet amb la barba, com en Batman i Robin, l'Astèrix i l'Obèlix o l'Epi i en Blas, el bigoti és un fix-discontinu al meu rostre.

El meu bigoti ha rebut més acceptació per la causa que defensava que no per la imatge que em donava, entre sorprenent i rara, als ulls de qui més que als ulls, em mirava la solitària franja de pèl que aquests dies he lluït sota el nas.

La meva filla mitjana no podia evitar riure, riure's de la meva cara a la meva cara, quan em veia només amb el bigoti! Ella, com la resta de la família, han acceptat resignadament el meu gest solidari, conscients de la caducitat de tal pilositat, desitjant girar aviat el full del calendari!

Dies enrere vaig pensar en indultar el bigoti, tal qual com va fer Obama amb el gall d'indi "Abe" abans del Dia d'Acció de Gràcies, i prorrogar-ne la liquidació, però finalment ahir me'l vaig afaitar...

S'acaba el novembre i amb ell els dies de bigoti, els dies d'explicar, i confirmar cada vegada en més ocasions, el motiu pel qual l'he lluït aquests dies: el Movember!

Com canta la cançó, però, no és un adéu per sempre, és un adéu per un instant... un instant d'onze mesos! Tornarà el novembre, tornarà el Movember, tornarà el bigoti!