La violència masclista segueix tenallant la vida de moltes dones i, de retruc, de llurs famílies: fills i filles, també víctimes directes i sovint també de violència, pares i mares, etc.
Prou sabem els efectes demolidors que produeix en qualsevol persona viure amb por, sota la dominació violenta de qui se suposa t'estimava, sota l'amenaça i el xantatge emocional, efectes que combinats i sumats erosionen l'autoestima, debiliten la persona sotmesa, l'anul·len fins a límits inimaginables, tràgicament massa vegades fins a la mort!
Prou sabem el silenci que s'imposa, les aparences portes enfora que portes endins esdevenen terror i, més que solitud, abandó.
Prou sabem el pou en el que es troba la dona víctima de violència masclista, però no sempre sabem prou el que costa fer-la sortir del pou: apoderament, denúncia, apoderament, victimització, apoderament, autoestima, apoderament, "desvictimització", apoderament, integració, apoderament... Un camí llarg, costerut i ple d'entrebancs.
Al llarg d'aquests darrers anys s'ha anat teixint una xarxa de suport a les dones víctimes de violència masclista, però aquesta xarxa de suport ha patit, també, preocupants retallades; al seu manifest del 25N d'enguany, el PSC fa inventari de les retallades del govern del President Mas:
- reducció del 35,89% del pressupost destinat a polítiques de dones des de l’any 2010
- no donar compliment dels mandats del Parlament per a la prevenció de la violència masclista,
- desmantellar la llei integral i afeblir la xarxa que dóna suport a les dones maltractades
- retallades en els Serveis per a les dones víctimes (SIAD), els Serveis d’Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) i els Serveis d’Acolliment i Recuperació de la violència (SARVs) que han limitat l’ajuda psicològica a les dones víctimes i les places d’acollida
- reducció del nombre de professionals en els serveis, afectant especialment els centres de les Terres de l’Ebre, Tarragona, Segrià, Alt Urgell, Igualada, Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Gironès i Salt.
Totes i cadascuna d'aquestes retallades afecten als serveis de suport a les dones víctimes de violència masclista; a nivell professional conec especialment l'afectació d'aquestes retallades en la figura de l'orientador laboral que tenia un d'aquests serveis, figura que ha desaparegut i que s'ha "substituït" per la col·laboració amb un programa d'inserció laboral que, tot i oferir un molt bon servei, no pot garantir el mateix nivell de seguiment i coneixement de cada cas que tenia l'orientador retallat!
Les dades de la violència masclista són esfereïdores: al 2015 ja hi ha hagut 37 dones víctimes mortals de la violència masclista a Espanya, 6 d'elles a Catalunya.
A banda de recopilar aquestes dades, el manifest del PSC en posa de relleu una altra: des del 2003, any on vam començar a recopilar-se dades oficials, al voltant de 800 dones han estat assassinades a Espanya per violència masclista.
800 dones assassinades, però són moltes més les víctimes de violència masclista que segueixen en vida, i és responsabilitat de tots fer aque aquestes dones recuperin les seves vides amb autonomia, recuperin la seva autoestima i la seva família lluny de la violència.
El PSC al seu manifest reclama, a banda de la Tolerància zero envers la violència contra les dones, un Pacte d'Estat perquè "sense drets no tenim igualtat, (...) sense igualtat no tenim llibertat".
Jo, però, no puc, ni vull treure'm del cap la xifra de 800 dones assassinades víctimes de la violència masclista... Com recordàvem fa dos anys, l'amor no és l'hòstia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada