dilluns, 26 d’octubre de 2015

La penúltima tanca de Pere Navarro

Pere Navarro va tenir el seu moment (de glòria?). Foto:  Efe / Alejandro García

Si una carrera política és una cursa d'obstacles, i a fe que en moltes ocasions ho és, les primeres tanques són les del propi partit! Ja sabem que a vegades no hi ha pitjors enemics que els propis companys de partit, més que els adversaris polítics dels altres partits!

Entre les moltes forces que exerceixen els partits n'hi ha dues d'especialment crítiques: la de succionar i la d'escopir. Ambdues tenen els seus perills i riscos, tot i que mentre la succió genera adhesió i sentiment de pertinença, l'escopinada genera malestar i distanciament!

Quan hom entra en un partit i vol fer-hi certa carrera política ha de ser conscient que amb la mateixa energia que un dia el partit et xucla i et potencia, l'endemà prescindeix de tu i t'escup! Els partits polítics són organismes vius en què les fílies i les fòbies internes determinen el seu funcionament, doncs també a nivell intern es mesuren les forces entre els qui pretenen ocupar càrrecs o aspirar a llocs elevats a les llistes electorals.

De fet la configuració d'una llista electoral és un joc d'equilibris entre les forces internes del propi partit, un joc d'equilibris territorial, de gènere i de les famílies polítiques que d'una manera més o menys evident, més o menys organitzada, conviuen dins els partits i els seus òrgans representatius.

En la carrera política d'alguns polítics la darrera i infranquejable tanca de la seva cursa d'obstacles torna a ser la del propi partit!

Pere Navarro no ha estat finalment inclòs a la llista electoral per a les properes eleccions generals del 20 de desembre; no sé si aquesta no superada és la darrera tanca de la seva carrera política, però podria semblar-ho pel malestar que ell mateix ha expressat per aquest fet.

Pere Navarro va tenir el seu moment, no sé si precisament de glòria, tot i que el moment i l'escenari tampoc era el millor possible, però ara en el joc d'equilibris interns ha caigut de la llista!

És el que té la política, amb la mateixa pressió que un dia t'atrau, l'altre et repel·leix, i no hi ha pitjor ofensa que sentir-se escopit pels teus propis companys!

Els partits polítics destinen molts esforços a la formació dels càrrecs electes novells, també dels propis quadres interns dels partits quan hi fan les primeres passes; potser també caldria abordar, a nivell de formació, el procés de sortida, el dol, la pèrdua que suposa perdre o deixar càrrecs públics o de representació, aprendre a saber afrontar el necessari pas enrere, o al costat, que tard o d'hora tots els polítics hem de fer!

De fet sempre és millor marxar abans que et facin fora, tot i que a vegades la dificultat rau en saber trobar el moment idoni de plegar!