#MinutsMusicals de versions amb "Superstar"

Quin grup de música o cantant no voldria als seus concerts un nombrós estol de "groupies"?

"Groupie" és un terme que avui associem al de fan, per bé que una "groupie" és molt més que una simple fan: les "groupies" són fans incondicionals, aquelles que entre espasmes es tornaven boges, fa unes dècades, a primera fila dels concerts dels seus ídols: Elvis Presley, The Beatles... També avui les estrelles del moment tenen el seu exèrcit de "groupies"...

"Superstar", cançó que l'any 1971 el duet Carpenters va popularitzar, explica la trista història d'una solitària "groupie" que espera el retorn del seu ídol:

"Don't you remember you told me you loved me baby
You said you'd be coming back this way again baby
Baby, baby, baby, baby, oh, baby, I love you I really do"

Aquesta cançó, però, ni és original dels Carpenters ni "Superstar" era el títol original; l'any 1969 el duet Delaney and Bonnie (en el que entre d'altres va col·laborar Eric Clapton) va publicar la cançó "Groupie (Superstar)" com a cara "b" del senzill "Comin' Home"; Bonnie Bramlett n'era coautora  juntament amb el músic i compositor Leon Russell ("A song for you", entre d'altres).

Abans de la versió dels Carpenters també van versionar-la la cantant i actriu Cher i l'actriu i cantant Bette Midler (sí, Bette Midler!), una versió, aquesta darrera, més despullada.

D'entre les moltes versions d'aquesta cançó sorprèn la del grup de rock Sonic Youth, grup que precisament que es troba a les antípodes de l'estil melòdic de la cançó, i dels propis Carpenters, però que van versionar "Superstar" per un disc de tribut al grup dels germans Carpenter, "If I Were a Carpenter", publicat l'any 1994...

Més sorprenent és que participessin al tribut amb una cançó que no és original dels Carpenters, tot i que ho sembla i podria ser-ho... No és original seva, pe`ro sí identificativa! La versió de Sonic Youth, però, té un aire més fosc, més sinistre... Una versió, per cert, que sembla no va agradar massa a Richard Carpenter, tot i que no sé perquè es preocupa, si no és una cançó seva!

Aquesta versió ha format part de varies bandes sonores, entre elles la de la celebrada i "oscaritzada" pel·lícula "Juno".

Escoltem doncs l'original i les versions d'aquesta balada trista amb un títol molt enlluernador! Per mi la versió més fluixa és la de la Cher, i a diferència de Richard Carpenter m'encanta la de Sonic Youth!











També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions molt lliures!