dilluns, 24 d’agost de 2015

Palinuro


Primer el vaig veure rere un dels espigons, a Sant Antoni de Calonge, del que sobresortien els tres pals, el principal i més alt de 35 metres; quan el vaig veure de ple, des de la platja estant, sota el para-sol i amb un llibre entre mans, jo tampoc vaig evitar pensar en "Pirates del Carib", salvant les distàncies... Va fer nit darrere els espigons i l'endemà al matí, a primera hora, se'n va anar cap al port de Palamós.

Aquell mateix dia, passejant per Platja d'Aro, vam veure l'expectació que despertaven uns joves mariners vestits de mariners que, tot elegants, es passejaven amunt i avall de Platja d'Aro, atraient la mirada i els comentaris de tothom...

Dos joves mariners van aturar la meva filla gran i una seva amiga i, amb un anglès tan pulcre i acadèmic com el seu vestit de mariners, les van convidar a una festa dalt del vaixell per l'endemà al vespre! Elles, entre rialles, van dir que ja veurien...

Per uns moments vaig imaginar-me la meva filla convertida en un dolç record d'una nit inoblidable d'estiu, el record d'un altre port per un mariner amb molts ports a les espatlles i més ports, i cors, per descobrir!

L'endemà al matí, tot corrent pel passeig de Palamós, vaig topar amb un grup de mariners, la majoria nois, que feien flexions al passeig, tots al mateix ritme marcial que marcava un superior... vaig accelerar el pas i em vaig dirigir al port de Palamós, on vaig veure el majestuós vaixell ancorat, juntament amb la resta de la flota de vaixells de la marina italiana que l'acompanyaven; per fi, li vaig poder posar nom: Palinuro.

Més tard vaig llegir a la premsa local que el Palinuro és un bergantí-goleta de la marina italiana i que està de gira pel mediterrani juntament amb altres vaixells, més modestos però igualment vistosos, que l'acompanyen i acompanyen part de la instrucció de joves mariners de la marina italiana..

Al vespre, a l'hora de la cita de la festa dalt del vaixell, la meva filla encara sopava a l'apartament; havent sopat amb unes amigues van anar a fer un cop d'ull al port de Palamós i es van mirar la festa des de terra ferma: no hi ha mariner que li pugui robar el cor...

Dies més tard el Palinuro va desplegar les veles per seguir la seva ruta i, com aquesta anècdota, va ser història, una més d'aquest estiu!