A l'estiu tot ha de ser, o com a mínim semblar, més "light", més lleuger, més informal, desenfadat, menys seriós: els informatius, els magazins, les tertúlies...
Quelcom semblant passa amb un subproducte del món de la música: la cançó d'estiu!
Ja fa uns quants estius que cada estiu hi ha més d'una cançó d'estiu: la que promou una ràdio, la que promou una televisió, la que promou una marca de cervesa, la que promou una altra marca de cervesa... És clar que no totes les cançons d'estiu són iguals i entre elles també hi ha grans diferències d'estil i, naturalment, de qualitat!
A les antípodes de King Àfrica i les seves túniques hi ha una cançó que, sense ser ni haver estat mai la cançó de l'estiu, ens parla de l'estiu coma època d'esplendor, una època on encara podem atrapar els nostres somnis: Summertime, de George Gershwin, és una cançó de bressol que forma part de l'òpera nord americana "Porgy i Bess" estrenada l'any 1935.
La cançó ben aviat va ser versionada, essent una versió de Billie Holliday de 1936 la primera la primera en arribar a les llistes d'èxit.
"Summertime" és de les cançons més versionades de la història de la música; d'entre les desenes de milers de versions destaca la que van fer Louis Armstrong i Ella Fitzgerald el 1957, però si una versió sobresurt, per mi, per sobre de totes és la que va fer Janis Joplin l'any 1968, una versió sublim!
Ja sé que al llarg de l'estiu són molts els moments que el cos us demana la pitjor de les cançons de l'estiu, però escoltem també l'estiu una cançó que, juntament amb les seves versions, el dignifiquen!
L'estiu també és estació per escoltar i gaudir, més enllà de la cançó de l'estiu, de bons minuts musicals de versions!
També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!
I la setmana vinent un triangle d'amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada