dilluns, 27 de juliol del 2015

L'endemà

Hores abans de l'endemà...
No hi ha dos matins iguals, tampoc dos migdies, tardes, vespres o nits... No hi ha dos dies iguals però molts dies, com molts matins, migdies, tardes, vespres o nits inevitablement s'acaben assemblant: allò de la rutina!

Aquest matí m'he llevat ben d'hora, fins i tot un xic abans de "l'hora Guardiola!", com faig habitualment d'un temps ençà, senyal inequívoc que em faig gran, diuen alguns... He begut un got d'aigua i, mentre m'he preparat un te, he pelat i m'he cruspit una poma; els dies que surto a córrer la rutina és la mateixa, canviant la poma per un plàtan i un xic de grana...

Avui fa 17 anys, el 27 de juliol de 1998, també era dilluns, com avui, però aquell dia ni em vaig llevar d'hora, ni vaig prendre te ni vaig fer res del que he fet avui, ni faré demà...

Aquell dilluns va ser l'endemà!

El dilluns 27 de juliol de 1998 va ser l'endemà d'un dels 5 dies més feliços de la meva vida, d'un dia excepcional, extraordinari, d'un dia per a recordar!

Va ser l'endemà d'un dia de somni, d'un somni fet realitat, doncs quan em vaig despertar ella encara era allà, endormiscada, estirada al llit d'una suite de l'Hotel Carlemany de Girona!

Avui, disset anys després, em segueixo llevant cada matí i (quasi) cada matí quan em llevo la deixo endormiscada, o dormint profundament, estirada al llit...

No hi ha dos matins iguals i per tant aquell tan especial i únic és irrepetible, per més que avui també sigui dilluns, per més que em tornés a despertar, de nou, al mateix hotel. També som diferents nosaltres, disset anys després: ella i jo i l'amor que ens uneix...

Per això, davant la impossibilitat de reviure'l m'estimo més recordar i celebrar aquell dia tan especial, intens, emocionant... recordar aquell dia i el seu endemà!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada