Carta al president Bartomeu

Josep Ma Bartomeu, president del Barça. Foto: FCB

Benvolgut president,
d'entrada li confessaré que el passat 18 de juliol no el vaig votar; no és res personal, simplement no sóc soci! De ser-ho tampoc tinc clar que el votés; a vegades és més fàcil saber a qui no votar!

De ser-ho no hagués votat a Joan Laporta, qui anys enrere semblava ser un model a seguir i qui més qui menys el festejava, però que ha acabat essent una paròdia d'ell mateix. Vaig trobar molt encertada una frase que anys enrere vaig escoltar: "Laporta va entrar al Barça com Kennedy i acabarà sortint com Nixon".

Tampoc hagués votat a Toni Freixa, més per desconeixement i indiferència; i sí, de ser soci i tenir dret a vot, el meu hagués estat entre vostè i Benedito, un candidat a qui admiro perquè és indiscutible que ha remat molt, potser de tots quatre el que més, però ja sabem que no sempre per més que remis arribes lluny... N'hi ha que navegàveu a vela i amb el vent a favor, quan no a motor!

Però les eleccions ja són història i ara vostè ja és president electe i els propers sis anys dirigirà el Barça. A vostè hi ha qui el veu gris, però jo més aviat diria que és discret, i hi ha qui l'ha titllat de poc transparent, quan no directament, d'una manera més o ments velada, de mentider; a mi m'agradaria pensar que és prudent, caut;. És cert que no és arrauxat com Laporta ni té el do de paraula de Benedito, però si la gestió, més que la gesticulació i el verb, és el seu fort, espero veure'n els seus fruits al llarg dels propers sis anys.

Sé que no depèn de vostè si la pilota entra o no; també sé que quan diem pilota pensem bàsicament en la de futbol, però jo confio que també la de bàsquet torni a trobar el camí de la cistella! Vostè que és "home de bàsquet" segur que també ho té com a prioritat!

Pel que fa al futbol ara el repte és, més que tornar-ho a guanyar tot, seguir amb la dinàmica guanyadora, evitar les llargues travessies del desert dels anys pretèrits...

Que la pilota entri o no no depèn de vostè, però sí les badades amb el futbol base, que han suposat una sanció, o els injustos gols que els organismes oficials ens estan fent amb el tema de les estelades i xiulets... Ambdues qüestions requereixen una bona dosi de mà esquerra i, perquè no, també de mà ferma, que no dura!

President Bartomeu, futbol, bàsquet i sancions a banda a mi també em preocupa el tema de la samarreta; personalment tan m'és si les franges són verticals o horitzontals; pitjor han estat alguns colors de segones o terceres samarretes... Més em preocupa la publicitat que la samarreta llueix: si la samarreta del Barça l'hem de lluir amb orgull, no ens ha d'avergonyir cap racó de la samarreta, tampoc la publicitat!

La darrera samarreta que vaig comprar, per la meva filla gran, era la que lluïa Unicef, samarreta que ara ja li deu anar bé a la meva filla petita! M'encantaria poder tornar a comprar, si no aquesta propera temporada, la següent, una nova samarreta del Barça!

Benvolgut president, de Laporta a Rosell, de Rosell a vostè i ara de nou vostè... Sembla que és assignatura pendent dels presidents del Barça saber sortir del club, plegar del càrrec; té raó Benedito: cal aprendre a ser un bon expresident!

Tan de bo aquests propers sis anys les notícies, i sobretot si són bones, siguin les esportives, amb els nostres equips copant les portades aixecant i celebrant títols, més que les institucionals amb les clàssiques batalles entre els partidaris d'uns i els partidaris d'altres... Si no poden ser sis anys de pau, que com a mínim siguin de treva!

Bona sort president!