dimecres, 10 de juny de 2015

Què seré quan sigui gran?


Jo a vegades encara em pregunto què vull ser quan sigui gran! Aquesta pregunta té sempre molt sentit perquè fa referència al futur, que sempre és incert i ple d'interrogants com aquest i molts més. Preguntar-nos què volem ser quan siguem grans és una molt bona manera de projectar-nos vers el futur, vers el nostre propi futur, i de fer-ho implicant-nos-hi, prenent-hi part.

Hi ha persones que esperen el futur asseguts per veure el futur que els espera, ignorant que el futur no s'espera, sinó que es treballa! Hi ha d'altres persones, i la Clàudia n'és una, que es preparen per al seu futur, que preparen i treballen el seu futur.

El futur es construeix des del present a partir dels fonaments del passat, del què un ja ha viscut, de les pròpies experiències i vivències. Qui espera passivament que el futur simplement esdevingui present, espera poc d'ell mateix.

Preparar el propi futur requereix haver fet i fer constantment l'exercici de conèixer-se un mateix, de saber identificar les potencialitats (tradicionalment anomenades virtuts) i les coses a millorar (tradicionalment els mal anomenats defectes), i de fer-ho en un context determinat, en l'ara i aquí i en l'hipotètic després i qui sap on!

És a dir, a banda del reconeixement personal, llaurar el propi futur exigeix també conèixer la societat en la que vivim i en la que, amb el pas del temps, el futur d'avui esdevindrà present. Aquest  projecte de recerca és un exercici de coneixement del present a través de recerques i entrevistes per explorar un possible i desitjat futur.

Jo encara em pregunto què vull ser quan sigui gran i m'ho seguiré preguntant sempre que senti que, malgrat els anys viscuts, tinc un futur per preparar, per viure!

----
Aquest text és un dels pròlegs del treball de recerca de 4rt d'ESO que la Clàudia, la meva filla gran, ha fet amb una companya d'institut; el títol del treball: "El nostre futur".