#MinutsMusicals de versions amb "Ne me quitte pas"

Temps era temps, a la meitat del segle XX, a Europa la cançó es cantava amb les llengües europees, no com ara, que l'anglès tot ho envaeix... I en aquell temps de la cançó francesa se'n deia "chanson", com aleshores de la catalana "nova cançó", i tenia en Edith Piaf, Léo Ferré, Georges Moustaki, Charles Trenet o Jacques Brel els seus màxims exponents.

Ens aturem avui en Jacques Brel, cantant, també actor i cineasta belga que va sublimar, l'any 1959, la cançó d'amor (o desesperació) amb la lacrimògena, i alhora genial, cançó "Ne me quitte pas".

Temps era temps, quan el videoclip encara no era un producte, Jacques Brel va gravar "Ne me quitte pas" en un primer pla impressionant en el que el cantant belga interpreta aquesta trista cançó amb les galtes inundades de llàgrimes (o tal vegada suor), imatge que ha esdevingut, sens dubte, en una icona no només de Brel, també de la cançó francesa.

"Ne me quitte pas" és una de les grans cançons de la cançó i com a tal ha estat també mundialment versionada! Entre les múltiples versions hi ha la d'Edith Piaf, versió tan popular que fins i tot hi ha qui atribueix a Piaf l'autoria d'aquesta cançó... Drets d'autor a banda les cançons són, al capdavall, de qui se les fa seves!

En anglès ("If you go away") l'han versionat Frank Sinatra, Neil Diamoind, Ray Charles, Barbara Streisand o Cyndi Lauper entre molts altres!

La cançó catalana també se la va fer seva i la va adaptar, amb versions d'Emili Vendrell (No em deixis tan sol, 1965), de Mercè Madolell (No te'n vagis pas, versió de Josep Ma Espinàs de 1966) de Salomé (No em deixis mai, 1968), de Nina (No em deixis mai, 2002) d'Albert Fibla (No em deixis, no, per La Marató de TV· de 2005).

També en llengua castellana se n'han fet versions, com la de Fito Paez, i trobo també destacable la versió, més airosa i desenfadada, menys dramàtica, de Buika.

Cap de les versions, però, supera l'original, cap és tan intensa, cap tan dramàtica, cap tan emotiva com l'original de Jacques Brel!

Per cert, tampoc fa massa temps que una "catalana francòfona", l'Anna Roig, va manllevar "l'ombre de ton chien" d'aquesta cançó de Jacques Brel per a completar el seu nom artístic i agermanar de nou la cançó catalana amb la "chanson"...















També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent un clàssic modern de Guns N' Roses!