divendres, 19 de juny de 2015

El vídeo de la setmana: ella davant el mirall


"El pitjor enemic que tenim som nosaltres mateixos", deia Thomas Blandi. Sí, sé que aquesta frase la vaig fer servir mesos enrere, però és que avui també s'hi escau, doncs parlem dels miralls. I és que els miralls ens retornen la imatge, moltes vegades, del nostre pitjor enemic!

El reflex d'un mirall mai és neutre, ni sempre és el mateix; a vegades ens mirem amb el cor, d'altres amb l'estómac, per dies ens mirem amb encant, amb odi i fins i tot amb desídia. Ens mirem sense voler-nos veure, i ens veiem sense voler-nos mirar...

Els miralls no ens diuen com ens veuen els altres, ens diuen com ens veiem a nosaltres mateixos, tot i que la veritable introspecció la fem amb el mirall intern que tots duem dins, aquell que guardem gelosament, lluny de les furtives mirades dels altres, i que tan sols deixem entreveure a qui permetem que entri un xic a la més profunda de les nostres cambres, aquella plena de miralls!

El de la madrastra de la Blancaneu era un mirall perillós, tan perillós com perillosa era qui s'hi volia reflectir essent la més bella del regne; i trobant.se el més bell Narcís va trobar la mort ofegant-se enamorat d'ell mateix en el seu propi reflex, en el mirall d'aigua d'una font...

Mercè Rodoreda va trencar un mirall per reflectir, en una de les grans novel·les de la nostra literatura, en cada un dels seus bocins, un bocí de la nostra història i tal vegada de nosaltres mateixos...

Més menuda és la història d'aquest curtmetratge animat, "Una dona davant un mirall", o el que seria el mateix, una dona davant ella mateixa!



Bon divendres!