dissabte, 30 de maig de 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Every Day I Have the Blues"


El blues va entrar a la meva vida d'adolescent a través del rock i gràcies a grups com The Doors i sobretot Led Zeppelin, de qui estirant el fil de la vida de Jimmy Page vaig acabar descobrint The Yardbirds, grup britànic de blues que va tenir, entre les seves guitarres, a banda de la de Page, la de Jeff Beck i Eric Clapton.

Poc a poc van començar a aparèixer a la meva discoteca artistes com Gary Moore, John Mayall, Rory Gallagher o el propi Eric Clapton.

I amb ells van arribar els grans artistes del blues negre americà: Howlin' Wolf, Muddy Waters, Memphis Slim, Willie Dixon, Bo Diddley, John Lee Hooker i sí, també B.B. King

Tots els estils musicals necessiten músics que esdevinguin referents, icones imprescindibles que ajuden que l'estil en qüestió conquereixi nous escenaris musicals, arribi a un nou públic, es faci més transversal: B. B. King no va ser el "Rei del Blues" (només) gràcies al seu cognom, sinó sobretot a aquesta capacitat de dur el blues, el seu blues de cada dia, més enllà de les seves pròpies fronteres!

Guitarrista i bluesman llegendari ell i les seves guitarres, "Lucille", es van apagar dies enrere, després d'una llarga i dilatada carrera musical farcida de discs i de molts concerts, doncs B. B. King era un dels grans música amants del directe!

Al blues i al jazz les versions són una part més natural de la música, és molt habitual que els músics de blues interpretin, a banda de cançons pròpies, cançons d'altres músics i se les facin seves.

Un bon exemple és la cançó d'avui, "Every Day I Have the Blues", cançó escrita pel pianista de blues Aaron "Pinetop" Sparks i el seu germà, Marion Sparks, i publicada pel propi "Pinetop Sparks" l'any 1935.

Vint anys després, l'any 1955, B. B. King va enregistrar la seva versió, tot i que abans aquesta cançó va passar pel sedàs de Memphis Slim, que l'any1949 va publicar-la sota el títol "Nobody Loves Me". Uns anys més tard, el 1952, el cantant Joe Williams va gravar-la en format orquestra amb la de King Kolax tot i que la versió que va assolir un cert èxit va ser la que l'any 1955 el propi Joe Williams va enregistrar-la amb l'orquestra del (també) gran Count Basie, una versió de "big band"!

Però de totes les versions, cadascuna amb els seus arranjaments i adaptacions, la de referència és la de B. B. King, cançó que va assolir un notable èxit a les llistes de "rhythm and blues" americanes esdevenint una peça habitual del seu repertori i recopilatoris.

Aquest recorregut pel blues a través d'aquesta cançó, però, no es pot aturar aquí, doncs si B. B. King ha estat el "Rei del Blues" també és gràcies al seu mestratge dels nous "bluesmen", entre ells, com ja he mencionat abans, Eric Clapton, qui també té en el seu repertori una versió d'aquest clàssic del blues!

Comptat i debatut, doncs, són 4 les versions que us proposo escoltar de la cançó "Every Day I Have the Blues",
  • la primera la versió de Memphis Slim, sota el títool "Nobody Loves Me", 
  • després la versió "big band" de Count Basie i Joe Williams
  • per seguir amb la versió de B. B. King ..
  • i finalitzar amb la d'Eric Clapton!
I és que cançons com aquesta en comptes d'envellir a base de versions es mantenen eternament joves!










També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent ens ho mirarem des de la torre de vigilància!