dimarts, 26 de maig del 2015

Innocència electoral

La meva filla petita, una incondicional! Foto: Sira Canyigueral

Quan la meva filla petita va veure clar, perplexa, que el seu pare no guanyaria les eleccions municipals i, per tant, no seria alcalde, va proposar que potser millor l'alcalde podríem decidir-lo per sorteig.

Fins al moment de l'escrutini, al qual va assistir per primera vegada, mantenia viva l'innocent esperança que el seu pare guanyaria les eleccions, malgrat jo li havia explicat per activa i per passiva la més que remota, impossible, possibilitat que tenia de guanyar-les. Però si és qüestió de fe, i de fe en el seu pare, qui li pot negar a una dolça i alegre criatura de 9 anys la il·lusió.

El bany de realitat va ser inevitable al capvespre i amb ell, novament, una lliçó de vida per ella, i una lliçó de vida per mi

  • Per ella, que per més il·lusió que tinguem, no sempre tots els desitjos es fan realitat: el seu pare, de moment, no serà alcalde... 
  • Per mi, que poques coses hi ha tan incondicionals a la vida com l'amor, i la fe, d'una filla de 9 anys... Els vots són més volàtils!

Als ulls de tothom, també de la meva filla, és evident que aquestes eleccions també les vaig perdre, però no voldria que els ulls de ningú, tampoc els de la meva filla, em veiessin derrotat, doncs no me'n sento.

A base de derrotes vaig aprenent a perdre, i és aprenent a perdre, diuen, que també s'aprèn a guanyar.

Aquestes eleccions no les he guanyat, però hi he guanyat altres coses: nous companys de viatge, més experiència... i sobretot he guanyat haver viscut en primera persona, i a primera línia, com la meva filla petita es va fent gran i com ella també m'ajuda a créixer!

Són també les eleccions, pels qui les vivim en primera persona, grans i petits, lliçons de vida! La llàstima és si també ens fan perdre, a petits i grans, la innocència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada