dijous, 16 d’abril de 2015

Sang d'orxata

Donant sang a Sarrià de Ter. Foto: Sira Canyigueral

Hi ha persones a qui quan els atanses la mà per encaixar-la te l'ofereixen tova, sense nervi, com si fos de plàstic, com si, amb una lleugera estrebada, la poguessis desencaixar del braç i endur-te-la.

Aquestes encaixades toves transmeten poca energia i vigor, tot i que a vegades les prefereixo a les que et tornen la mà després d'un sofert cruiximent, més que una amable encaixada.

Hom a vegades pensa que dins les venes de les persones que encaixen la mà tova més que sang hi ha orxata!

L'altre dia vaig experimentar, com no recordo haver experimentat mai, la (lleugera)  sensació de no tenir sang a les venes, de tenir sang d'orxata! Vaig sentir-me orfe de vigor!

Fidel a la meva intermitent rutina matutina d'anar a córrer quan el dia encara no és dia a partir del cinquè quilòmetre vaig començar a percebre certa flaquesa, certificada pel cronòmetre.

La sensació era més física, interna, que perceptible exteriorment, doncs si bé el ritme era un xic més lent, tampoc ho era d'una manera escandalosa: trobava a faltar, això sí, nervi, potència... sang!

Encara avui no sé si aquella sensació d'orxata era fruit d'una evidència física (manca real de sang) o bé de la meva pròpia suggestió: un dia i mig abans, jo sí, vaig donar sang i, malgrat després de la donació em vaig hidratar convenientment, tal vegada en el moment de córrer la sang que em corria per les venes era, sinó d'orxata, aigualida!

Dos dies després, a la següent carrera, la mateixa sensació va esdevenir-se uns quilòmetres més tard, al 8è quilòmetre, però a la següent vaig recuperar la sensació de córrer amb sang corrent per les venes! Vaig tornar al ritme i temps habitual, que d'altra banda no és gran cosa...res de l'altre món!

El cos parla, sobretot quan l'exigim; quan percebem l'inici dels nostres límits cal tenir clar si volem apropar-nos-hi o no, i sobretot si volem superar-los. En el meu cas, i en aquestes circumstàncies, jo més aviat sóc de sang d'orxata!

Per acabar un aclariment: ni per escriure aquest article ni en cap dels fets que relata ni jo ni cap altra persona, que jo sàpiga, hem pres mal!