Jo internet, tu Jane

Internet, poc o molt, ha canviat les nostres vides en la mesura que ha canviat, que està transformant, tot allò que ens envolta. En alguns dels articles publicats en aquesta mateixa secció ho hem pogut veure quan hem parlat de Spotify i com ara escoltem música, de l'internet de les coses, dels serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, etc.

Però si internet és una revolució, que ho és, no és només perquè canvia amb major o menor mesura les nostres vides, també perquè transforma la nostra societat i, d'una manera molt directa, la manera com ens comuniquem; ens comuniquem amb aparells diferents, però també amb codis i comportaments diferents. Paradoxalment la comunicació, la nostra comunicació, amb internet s'ha tornat més primitiva! M'explico.

Si féssim una retrospectiva de com era internet anys enrere, quan va començar a entrar a les nostres vides, podem recordar webs als que navegàvem on el tipus de continguts que predominaven eren textos, per sobre de les imatges. Ara, en canvi, si naveguem per diferents webs de diferents tipus, webs d'empreses, d'entitats, de projectes i serveis, institucionals, de professionals i fins i tot personals observarem que predomina molt més el llenguatge audiovisual (vídeos, fotos, infografies) que no pas l'escrit.

De fet avui els webs es nodreixen de continguts amb vídeos, imatges i infografies i textos que els acompanyen. És cert que el text segueix essent molt important i que quan naveguem també ens trobem molts webs, especialment blocs, on el que predomina és el text, però la nostra pròpia experiència d'usuaris ens demostra que a internet llegim molt en diagonal, i que quan necessitem llegit un text llarg la majoria de vegades l'imprimim.

Hi ha qui considera Twitter la xarxa social dels intel·lectuals, doncs les paraules, per bé que en nombre reduït i limitat, són part de la clau del seu èxit: Twitter exigeix capacitat de síntesi. Però Twitter sap en quin món viu i com ens comuniquem, i és conscient de l'auge que els vídeos estan tenint a les xarxes socials com Facebook i Instagram. Aquest 2015 Twitter reforçarà la seva estratègia de vídeo permetent publicar vídeos de fins a 30 segons des de la pròpia aplicació mòbil.

Un altre exemple del pes del llenguatge visual sobre l'escrit el trobem en la missatgeria instantània amb l'ús de les emoticones, que fan bona l'expressió, també a WhatsApp, que una imatge, ni que sigui una emoticona, val més que mil paraules!

Els continguts amb suport audiovisual són més accessibles i comprensibles per a més gent que no pas els continguts escrits; de fet aquest és un debat molt viu en l'àmbit educatiu que, més enllà de discutir sobre l'ús de les pantalles a l'aula, comença a fer-ho també sobre com s'han de mostrar els continguts a uns alumnes que es comuniquen a través de fotos i notes de veu que s'envien per WhatsApp o Snapchat.

Al final, com van fer Tarzan i Jane, cal cercar l'equilibri entre els continguts audiovisuals i els continguts escrits, doncs al capdavall hi ha coneixements, i sobretot experiències, que només es poden adquirir amb la lectura i seria un error arraconar el text, com ho seria obviar la potencialitat del llenguatge i la comunicació audiovisual.

Al capdavall si el vídeo finalment no va matar l'estrella de ràdio, ni la televisió la ràdio, ni el cinema la televisió, el vídeo tampoc matarà ara l'escriptura, els textos escrits.

Article publicat al número 90 de la revista Parlem de Sarrià.