dijous, 26 de març de 2015

Suren com la merda ignominioses piulades


Entre les moltes mostres de suport i dolor, compassió i condol per a les víctimes del vol 4U9525 i els seus familiars suraven ahir a Twitter piulades carregades de menyspreu, farcides d'ignomínia, que assenyalaven el fet que entre les víctimes de l'accident aeri de l'Airbus A320 de Germanwings hi hagués catalans.

Fa bé el govern espanyol d'investigar-les per si són motiu de delicte, per l'odi que desprenen i la greu ofensa que generen.

Les piulades, que ni tan sols mereixen ser reproduïdes ni mostrades, fetes en to burleta, a banda d'indignar-nos ens fan pensar, novament, en els nostres propis límits i la pròpia condició humana: on acaba l'humor i on comença el delicte?

Sort de l'humor! L'humor ens salva i és del tot necessari; al final, tard o d'hora, sempre som capaços de riure pràcticament de tot i de tothom, començant per nosaltres mateixos, però fins i tot per l'humor hi ha un temps... En aquest cas, però, no parlem d'humor, és evident!

Si la intenció pesa en aquesta diatriba queda clar que els qui van escriure i publicar aquestes piulades estaven més inspirats per l'odi que, des de l'intel·lecte, per l'humor.

Són poques les lamentables piulades, però suren com la merda sura al mar

També a mi m'avergonyeix, i m'entristeix, comprovar que hi ha persones que tenen poca, o nul·la, compassió, de veure com, miops, veuen en aquesta tragèdia un motiu més per seguir difonent el seu odi, ofenent a tothom.

I quedi clar, ni Twitter ni les xarxes socials són culpables de res, són tan sols el mitjà, tot i que tampoc estaria malament que, per la responsabilitat que sí tenen, els perfils dels qui han piulat bilis es tanquessin.

Van ser poques les piulades carregades de menyspreu, farcides d'ignomínia, comparades amb la immensitat de mostres de suport i dolor, compassió i condol per a les víctimes del vol 4U9535 i els seus familiars.

Diga'm què piules i et diré com ets!