Imaginem que tenim dos vasos, dos recipients, de diferent forma comunicats entre ells per la base mitjançant un tub, de manera que quan els omplim d'aigua, per exemple, ambdós s'omplen. En altres paraules, tenim dos vasos comunicats per la base.
Malgrat tenir formes i mides diferents quan omplim els dos vasos la pressió que exercirà l'aigua serà la mateixa a cada vas, amb independència de la mida i forma de cada vas, de manera que si estan sobre una superfície planera i en pla horitzontal el nivell del líquid serà el mateix en cada vas tot i tenir, insisteixo, mides i formes diferents.
Heus ací, per si, com jo, no la recordàveu, la paradoxa hidrostàtica dels vasos comunicants. Seguint amb els vasos comunicants també sabem que si exercim una pressió sobre el líquid d'un dels recipients, fent que el seu nivell baixi, immediatament el nivell de l'altre vas comunicant, i comunicat pujarà.
La paradoxa de la igualtat és que no es produeix la paradoxa hidrostàtica, doncs la desigualtat esdevé la pressió que fa que les càrregues líquides (i tangibles) entre homes i dones estiguin mal repartides.
Si les dones tenen, i temem, el sostre de vidre, els homes sembla que tenim, en general (a nivell particular cadascú sabrà), un tap que dificulta, quan no impedeix directament, que el nivell de líquid del nostre vas augmenti d'acord amb els principis dels vasos comunicants i la paradoxa hidrostàtica quan s'omple de líquid (amb la incorporació de la dona al mercat laboral) del vas de les dones.
Aquest tap, que podem anomenar desigualtat, fa que el recipient de la dona, llavors sí, tingui molta més pressió!
Tot el que no conciliem els homes (tap) és pressió afegida per les dones, que a banda de la "doble" jornada veuen com a més la seva jornada laboral també és menys valorada, també a nivell salarial.
La igualtat és, també, una qüestió de vasos comunicants i paradoxes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada