dilluns, 9 de febrer de 2015

Miquel Iceta: poca fressa i molta endreça

Miquel Iceta en un acte recent del PSC. Foto: PSC

D'acord, potser Miquel Iceta no aixeca passions, però tampoc no aixeca la polseguera que no fa tant aixecava Pere Navarro amb cada declaració!

Aquests darrers mesos han passat moltes coses dins el PSC, debats interns, diputats díscols, baixes del partit, escissions... La predominança de l'eix nacional a la política catalana ha afectat un PSC que tal vegada no tenia prou resolta aquesta qüestió, essent el federalisme que proposa i propugna insuficient per molts socialistes de cor i de carnet que l'han deixat d'estimar, de votar els primers, i que han abandonat la militància els segons.

Naturalment l'anàlisi és de traç gruixut i segurament són molts, massa, els detalls que obvio. Però pel cas que avui ens ocupa no cal entrar-hi més.

Davant un partit convuls internament i ferit externament Miquel Iceta ha sabut endreçar el partit amb mà esquerra i discreció i, sense deixar de dir res del que pensa i defensa, poques vegades les seves declaracions o accions han agitat l'opinió pública i publicada i han preocupat els propis socialistes.

Davant el cicle electoral d'aquest 2015, que s'iniciarà amb unes municipals claus pel PSC, Miquel Iceta ha procurat fer endreça al PSC. Avui el PSC sembla un partit més pacificat internament, potser sí un xic (o força?) més petit, però segur que més cohesionat.

L'interrogant, que només tindrà resposta en cada un dels resultats de les diferents eleccions que tindrem aquest any (municipals, catalanes i espanyoles), és si malgrat l'endreça interna el PSC segueix essent un partit important Catalunya o, si per contra, esdevé cada vegada més residual.

Però això ja ho decidiran els ciutadans, això ja ho decidireu vosaltres... De moment Miquel Iceta sembla haver calmat les aigües turbulentes del PSC, calma imprescindible per  afrontar el periple electoral del 2015.

D'acord, potser Miquel Iceta no aixeca passions, però més d'un, dels molts que volen matar el PSC, deuen pensar que amb Pere Navarro vivien millor!