dimarts, 6 de gener de 2015

Quan els Reis són els pares...


Al capdamunt de l'escala, a tocar de la finestra de la seva habitació, hi deixaven aigua i un grapat de garrofes pels cavalls dels Reis Mags; l'endemà no hi havia més que rastres, i restes, de l'aigua i les garrofes, però ella es lamentava de no haver-los, ja no vist, sinó ni tan sols sentit al llarg de la nit, com sí els havia sentit, li deia, la seva tia, que dormia a la mateixa habitació.

Com la meva mare de petita a mi també em fascinava la màgia dels Reis d'Orient, que en el meu cas sí que vaig veure entrar a casa meva en un record agredolç, doncs el motiu de tan noble visita era la malaltia, ja aleshores prou avançada i terminal, del meu pare.

També les meves filles han anat a dormir la nit de Reis amb el ferm desig que els tres monarques d'orient no passin per alt casa nostra i es serveixin dels bocins de torrons que els hi han deixat; fins i tot la més petita es resisteix encara a deixar de creure, tot i que ja sap el que cal saber...

De generació en generació vestim de màgia algunes de les mentides pietoses que tenen aquestes festes de Nadal, començant pel golafre Tió de Nadal, seguint amb l'importat Pare Noel, que es cola xemeneia avall, i acabant amb els Reis Mags, que avui no podrien ni tan sols superar la tanca de Melilla!

De petits ens deixem endur per la màgia i la fantasia del Nadal, però quan desvetllem la veritat, quan desemmarcarem el Tió de Nadal i els Reis Mags, no tenim cap decepció, ans al contrari, encaixem amb alegria i satisfacció que els Reis siguin els pares.

Quan els Reis són els pares és quan més autèntics són, doncs confirmem, en la majoria de casos, que qui millor que els propis pares per fer realitat els nostres somnis! I és aleshores, quan els Reis són els pares, els germans, els oncles, els avis... quan podem agrair-los de viva veu i en persona el detall que han tingut amb nosaltres, amb cada un de nosaltres!

Una altra història és, però, quan els Reis són els pares, i els pares som nosaltres!