dimarts, 20 de gener de 2015

#gràciesGuillem, també pel #PremiCasero!

Foto: Esteve Escapa
No era una presentació qualsevol, si és que a la Llibreria 22 hi ha presentacions "qualsevols"! Era la d'un Premi Casero, que sempre té quelcom d'especial, per raons òbvies, per la Llibreria 22.

Sobre el paper era tan sols, que no és poc, la presentació del darrer Premi Casero, "La segona lluna" d'Antoni Carrasco. Fins aquí res de nou, fins aquí tot previsible. Però no era, ni va ser aquesta, una presentació d'un Premi Casero qualsevol, si és que a la Llibreria 22 hi ha presentacions de Premi Casero "qualsevols"!

Guillem Terribas sap més que ningú que a les presentacions de llibres sol haver-hi els "sospitosos habituals", també a les presentacions dels Premi Casero. Aquell dia, però, la Llibreria 22 presentava un inusual ple i no era només el nombre de persones, sinó la presència d'algunes persones en concret, el que feia que l'expressió d'en Guillem fos, i cada vegada més, d'incredulitat.

El que els ulls d'en Guillem veien minuts abans de començar els seus llavis no ho van poder silenciar: entre dents i somriures anava dient "però si aquest, o aquest altre, no venen mai a les presentacions!" Era evident que passava quelcom, tan com era evident que ell ho ignorava.

La presentació va seguir el guió previst:
  • obertura per part d'en Guillem, fent de mestre de cerimònies i agraint irònicament a l'autor el seu poder de convocatòria... 
  • breu intervenció de l'editor, palpant ell i fent-nos palpar a cada un de nosaltres els límits, tal vegada també els nostres, de la realitat...
  • dissecció de l'obra per part de Josep Ma Fonalleras, que feta l'autòpsia del llibre (versa sobre la mort) va concloure que era un dels 3 millors Premi Casero... 
  • i finalment intervenció, llegida, del propi autor, Antoni Carrasco, a qui ben segur tal convocatòria també va fer justícia!
Però aleshores va ser Fonalleras, i no Terribas, qui va prendre de nou la paraula per dir unes encertades i concises i sinceres paraules d'agraïment, i Quim Nadal li va atansar un regal que va resultar ser un #gràciesGuillem per emmarcar! Aleshores el públic, còmplice, ja alçàvem el paper, gris sobre groc i perpetrat per Salvador Garcia-Arbós, que deia: "No sóc pas en Guillem... però de gran m'agradaria ser-ho"

Ens vam fondre finalment en un aplaudiment que volia ser una abraçada i sí, es va emocionar en Guillem Terribas! També ens vam emocionar la resta i més d'un va vessar, d'emoció, alguna llàgrima! I és que per això són aquests moments, per viure'ls amb la intensitat que es mereixen!

La presentació va acabar com acaben sempre a la Llibreria 22:
  • el públic comprant el llibre
  • l'autor signant-los 
  • i tots brindant per "La segona lluna", pel Premi Casero, per la Llibreria 22 i aquell dia, sobretot i especialment, per en Guillem Terribas!
M'agradaria trobar les paraules però m'és impossible: és tan gran l'agraïment a en Guillem Terribas (i a la Llibreria 22) per tot el que, per mi i la meva família, representa el Premi Casero que gràcies Guillem se'ns fa insuficient, però potser no hi ha millors paraules!

Gràcies Guillem!

Amb la meva mare i en Guillem Terribas a la Llibreria 22. Foto: Esteve Escapa