dijous, 31 de juliol del 2014

Horari d'estiu 2014!

Imatge: Roger Casero
D'aquí a pocs dies començaré la rutina de les vacances i, com és habitual, aquest bloc començarà també la seva particular rutina estival!

A partir del proper 4 d'agost el bloc s'actualitzarà 3 dies a la setmana, els dilluns, dimecres i divendres, en comptes dels 6 habituals, de dilluns a dissabte, durant la resta de l'any.

Així doncs els dilluns i els dimecres del mes d'agost hi haurà publicacions ordinàries (normals, vull dir, tot i que sí, la majoria no tenen res d'extraordinari!) i els divendres seguiré publicant, com faig al llarg d'aquest 2014, el vídeo de la setmana.

Durant aquestes setmanes del mes d'agost no hi haurà els minuts musicals del 1974 que publico els dissabtes, aquesta "secció" tornarà al setembre; si esteu assedegats de la música que sonava fa 40 anys bé podeu repassar les cançons que fins ara he publicat, que també trobareu en aquesta "playlist de Soptify":



Bon estiu i, si en feu, millors vacances!

------------------

pd: el bloc de l'espai radiofònic Sarrià de Ter en Xarxa també té horari d'estiu!

dimecres, 30 de juliol del 2014

Em tornaria a casar per l'església!


Arribarà un punt que no casar-se, ni pel civil ni per l'església, serà "mainstream" i qui sap si llavors casar-se, sobretot per l'església, serà el més "in"!

Avui per avui no hem arribat, encara, a aquest punt!

Afortunadament avui ja no cal ni tan sols casar-se per a formar una parella, ni tan sols una família. El casament, ni civil ni religiós, ja no té l'exclusivitat del reconeixement social i cultural d'una parella, per bé que sí, amb majors garanties, el reconeixement el jurídic.

Els casaments civils aquests darrers anys han anat guanyant terreny als religiosos, procés normal fruit d'un procés de laïcitat, encara no del tot culminat, de la nostra societat.

A la meva vida tot indicava que, en cas de casar-me, havia de fer-no només pel civil, agnòstic confés com sóc des de fa anys, més pel fet que al seu dia no vaig fer la comunió... Però a l'hora de la veritat, i com molts de vosaltres ja sabeu, vaig casar-me per l'església... No pas per mi, sinó per ella!

Ara que ja fa 16 anys que em vaig casar a l'església Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter us puc assegurar que, malgrat seguir essent un agnòstic confés, si em tornés a casar amb la Sira em tornaria a casar per l'església!



dimarts, 29 de juliol del 2014

Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter

La fàbrica Torraspapel reflectida sobre el Ter. Foto: Roger Casero
El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter, elaborat per un equip de la Universitat de Girona, dibuixa el desenvolupament econòmic del nostre poble pivotant sobre tres pilars:

  1. el sector sanitari, vinculat al "nou Trueta" i al Campus de la Salut,
  2. el sector creatiu, vinculat a l'activitat paperera, i
  3. el sector comercial.

Pel que fa a la proposta de desenvolupament del sector creatiu el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter condiciona aquest sector a la continuïtat de l'activitat de la fàbrica Torraspapel:

"Aquest sector però, té una figura protagonista amb una presència aclaparadora, que no és cap altre que la paperera Torras, ja que és allà on hi resideix la seva activitat industrial i productiva de paper. Degut a aquest fet, gran part dels solars i naus industrials presents en el sector pertanyen al l’empresa bandera del municipi, que arriba a acaparar més de 88.000 m2 de sòl en propietat."

El document unes línies més avall diu:
"Així doncs, la proposta quedarà sempre condicionada a la inclusió d’aquest important actor en les accions que s’hi vulguin dur a terme, a qui serà necessari oferir els incentius adequats que puguin involucrar-lo tant en la presa de decisions sobre el devanir del sector, com en el posterior pla d’acció que se’n derivi.
Qualsevol exclusió de la paperera, i de la resta de “stakeholders” (grups d'interès) importants en el sector, farà inviable qualsevol acció conjunta, que resulta completament essencial per la creació d’un clúster o microcluster que impulsi la presència del sector paperer com a força econòmica dins el municipi."

Mentre el procés de tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter va fent el seu curs es fa necessari començar a repensar el futur desenvolupament econòmic del nostre poble; ens ho exigeix no només el tancament de la Torraspapel, factor que dinamita de ple la proposta del sector creatiu, sinó també la lamentable indefinició i concreció sobre el mapa sanitari de Girona, amb el debat etern sobre el futur del "nou" Hospital Dr. Josep Trueta, que condiciona el Campus de la Salut, pedra angular del desenvolupament del sector sanitari del Pla Estratègic vigent de Sarrià de Ter.

Les properes Jornades del Paper de Sarrià de Ter, que es celebraran com sempre a principis d'octubre, poden esdevenir el marc ideal per començar a repensar el futur de Sarrià de Ter sense la fàbrica Torraspapel. Les Jornades del Paper han estat un important motor de dinamització i difusió de l'activitat paperera al nostre poble, permetent-nos reflexionar, a partir del paper, sobre l'art, els mitjans de comunicació, els arxius, l'activitat industrial...

No ens aniria malament que les properes Jornades del Paper ens servessin, més enllà de catarsi col·lectiva, de punt de partida per a començar a dibuixar de nou el nostre futur, doncs malgrat la Torraspapel, i sense la Torraspapel, a Sarrià de Ter tenim i tindrem futur, i no podem renunciar-hi!

------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

Les altres dues parts restants són: "Crònica d'un tancament anunciat" i "Sarrià de Ter sense la Torraspapel".

dilluns, 28 de juliol del 2014

Jordi Pujol confessa, cau el mite?


Jordi Pujol confessa que "va amagar" diners a l'estranger durant més de 3 dècades i d'entrada la pitjor notícia és que no es sorprèn, sinó que la sensació general és que confirma, malauradament, les sospites!

Dic malauradament perquè hom sempre espera dels qui han estat els nostres representants públics, més enllà de les sigles que representen, no només semblin honests sinó que també ho siguin!

Acte seguit, feta la confessió, la decepció és inevitable, com va decebre descobrir que rere un Millet, venerat prohom, s'amagava un "pispa"... "Això no toca", deuria anar pensant Jordi Pujol, "avui encara no toca regularitzar aquests diners"... i qui dies passa 30 anys empreny!

Encaixat el titular, "Pujol confessa!", i confirmada la decepció arriba el moment de les inevitables especulacions:

  • perquè confessa ara?
  • hi tindrà res a veure la reunió Rajoy-Mas d'aquesta setmana?
  • i a banda d'aquesta herència, què més amaga i encara no confessa Jordi Pujol?
  • això és només la punta de l'iceberg!
  • i la Marta Ferrusola també confessarà? i l'Oriol? I els altres fills?
  • ...

Pujol no només va confessar, també va demanar perdó i amb el perdó molts el disculpen, però amb el seu perdó tal vegada no n'hi ha prou... S'eixamplen (i es confirmen) les ombres de Jordi Pujol (i família) després de tants anys enlluernats amb les seves llums!

Resulta tan injust com inevitable que aquesta confessió contamini el procés sobiranista, tan injust i inevitable com qualsevol altre error comès per qui n'està en contra; ja sabem que a falta d'arguments hi ha qui desacredita les idees desacreditant les persones que les defensen!

Jordi Pujol confessa i cau el mite, com va caure al seu dia el de Fèlix Millet... Sí, realment cau el mite?

En el meu cas particular el mite no cau perquè mai l'havia alçat fins a tal pedestal, però molt em temo que per molts, o potser ara ja per pocs, però segur que per alguns, aquesta confessió més que debilitat el mite Pujol l'engrandeix encara més.

Per a Jordi Pujol, però, s'ha acabat l'això no toca... i el peix al cove!

Ara sí, president Pujol, toca explicar-ho i no precisament en unes memòries...

dissabte, 26 de juliol del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "I honestly love you" d'Olivia Newton-John


Em permeto avui una cançó ensucrada, del 1974 però ensucrada... qui sap si de les més ensucrades d'aquell any...

La cançó va ser el primer èxit de la cantant, també actriu, Olivia Newton-John, que quatre anys després faria el paper de la seva vida a la pel·lícula Grease, al costat de John Travolta!

Amb aquesta cançó Olivia Newton-John va guanyar dos premis Grammy, a banda de situar-la al número 1 de les llistes americanes de senzills.

Serà que avui fa 16 anys que em vaig casar... que m'he vist atacat per una pujada de sucre!



I honestly love you

Maybe I hang around here
A little more than I should
We both know I got somewhere else to go
But I got something to tell you
That I never thought I would
But I believe you really ought to know

I love you
I honestly love you

You don't have to answer
I see it in your eyes
Maybe it was better left unsaid
This is pure and simple
And you should realize
That it's coming from my heart and not my head

I love you
I honestly love you

I'm not trying to make you feel uncomfortable
I'm not trying to make you anything at all
But this feeling doesn't come along everyday
And you shouldn't blow the chance
When you've got the chance to say

I love you
I honestly love you

If we both were born
In anoother place and time
This moment might be ending in a kiss
But there you are with yours
And here I am with mine
So I guess we'll just be leaving it at this

I love you
I honestly love you
I honestly love you

I per arrodonir-ho, un dels grans moments d'Olivia Newton-John!



divendres, 25 de juliol del 2014

El vídeo de la setmana: recordant els 10 anys del casament, ara que en fa 16!


Avui fa 16 anys podria ser un dissabte qualsevol i, de fet, per a la majoria de vosaltres possiblement ho era... però no per mi...

Avui fa 16 anys, el dissabte 25 de juliol de 1998 al vespre amb una colla d'amics del CAU (escoltisme) i de l'escola i institut vam anar a fer un toc, el meu darrer glop de solteria!

Va ser una trobada agradable que no es va endinsar massa a la nit, doncs l'endemà no només havia d'estar  en perfecte estat, sinó que també havia de semblar-ho!

Demà farà 16 anys que em vaig casar, una data que ja em queda tan lluny que fins i tot em sembla lluny, i antic, aquest vídeo que faig fer fa 6 anys per recordar els 10 anys del casament!

És un vídeo, però, que jo no em canso de veure... i si les imatges pel motiu que siguin us són sobreres, bé podeu gaudir-lo escoltant la música!



dijous, 24 de juliol del 2014

Sarrià de Ter sense la Torraspapel

Imatge de la fàbrica Torraspapel a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero
Els primers i més directes afectats pel tancament són els 132 treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter; al moment d'escriure aquest article no s'ha resolt encara el procés d'ERO d'extinció pel que fa a acomiadaments, recol·locacions...

Però aquest tancament pren unes dimensions que van més enllà, molt més enllà, dels 132 treballadors afectats i llurs famílies. D'entrada també hi perd Sarrià de Ter com a poble, i no només per la repercussió econòmica que aquest tancament tindrà sobre el pressupost municipal, també perquè, més per bé que per mal, la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter forma part de la història en majúscules del nostre poble.

Però hi perd també la demarcació de Girona i fins i tot Catalunya com a país, veient com es deslocalitza, novament, una important activitat industrial.

El gran i principal motor econòmic del nostre poble deixa de bategar. El cop, també emocional, és molt fort i la seva duresa fins i tot ens fa difícil projectar avui, a mig i llarg termini, la seva repercussió.

Però mentre assumim el cop i les seves primeres conseqüències necessitem repensar Sarrià de Ter i, sobretot, el nostre desenvolupament econòmic en el nou escenari que tenim, sense la fàbrica Torraspapel.
------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana passada ja vaig publicar "Crònica d'un tancament anunciat" i la vinent publicaré "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

dimecres, 23 de juliol del 2014

L'Espanya federal treu el nas!


Molts dels qui d'un temps ençà es preguntaven, em preguntaven: "on són els federalistes espanyols?" ara que han aparegut diuen, em diuen: "fan tard!"

La setmana passada, una setmana marcada per diversos manifests, es va fer públic un manifest que proposa "Una Espanya federal en una Europa federal".

L'Espanya federal comença a tenir cos i ànima, nom i cognoms i una base sobre la qual créixer i desenvolupar-se (punts extrets del manifest):

  • "El reconocimiento de las identidades diversas que componen nuestro país hasta el punto en que la evolución histórica ha establecido.
  • El establecimiento de una Cámara territorial, con atribuciones legislativas exclusivas en sus competencias, que permita la participación de todas las Comunidades en la gobernación de los problemas comunes, incluidos los europeos, en base a la lealtad y cooperación recíprocas.
  • Una distribución clara de las competencias entre la Administración General del Estado y las Comunidades, que evite permanentes litigios o interpretaciones interesadas de parte.
  • Una financiación justa y equilibrada, basada en los principios de igualdad de derechos de los ciudadanos, de solidaridad entre los territorios y de ordinalidad, en el sentido de que ninguna comunidad se empobrezca por causa de la referida solidaridad."

Aquesta proposta d'Espanya federal es contraposa a la d'una Espanya més unificada, uniforme, del manifest "Libres e iguales", volent ser alhora l'alternativa federal a qualsevol procés secessionista de Catalunya vers la resta d'Espanya.

Dies més tard de publicar-se el manifest, just aquest passat cap de setmana, el Congrés extraordinari del PSC ha servit per reforçar la via federal entre el PSC de Miquel Iceta i el PSOE de Padro Sánchez; davant el fort vector independentista de la política catalana i el potent vector unionista de la política espanyola PSC i PSOE volen donar força al vector federalista.

La via federal vol ser la resposta del socialisme català i espanyol a l'independentisme català, per una banda, i a l'unionisme espanyol, per l'altra! Potser el repte és massa majúscul, fer del federalisme una arma de doble full!

El federalisme, però, necessita molt més que un manifest i unes aplaudides declaracions congressuals, sobretot quan la proposta federal més clara que mai ha fet Catalunya, el nou Estatut, va ser trinxat políticament i jurídicament.

Malgrat tot, benvinguts siguin tots els federalistes espanyols; no seré jo qui els dirà que no, que ara ja no cal que treguin el nas; pel que fa a mi, sempre seran, sempre sereu benvinguts!

dimarts, 22 de juliol del 2014

Manifestos per donar i vendre!


Ignoro si els experts, aquí em caldria la reconeguda opinió de Vicenç Pagès, per exemple, consideren els manifestos com un gènere literari propi, però de no tenir-lo bé se'ls hi podria atribuir.

En la definició que ara ens interessa un manifest és una "declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d'actuació".

Efectivament els manifestos serveixen per a fixar posicions, d'una manera més o menys concreta, més o menys difusa, sobre temes o qüestions de caràcter públic i, se suposa, d'interès general.

Però d'un manifest és tan o més interessant i important que el que el propi manifest diu i defensa, qui el signa i hi dóna suport!

Davant un manifest podem compartir en gran part el què diu però no sentir-nos còmodes en qui ho escriu o subscriu, o viceversa... Davant la petició d'adhesió a un manifest tan important és llegir-lo, com prestar atenció a qui més hi dóna suport, doncs bé una cosa, bé l'altra, poden frenar-nos o animar-nos a adherir-nos-hi!

Un manifest no serveix només per fixar posicions, fer propostes i influir en les decisions polítiques, també serveix per alinear a la gent tan a favor com en contra, tot i que en la majoria de casos la gran majoria de la població mostra més aviat escepticisme davant la majoria de manifestos.

El llistat de persones que dónen suport a un manifest és un punt molt crític, doncs a vegades n'hi ha prou desacreditant alguna de les persones que el subscriu per desacreditar tot el manifest sencer, amb independència del text o de la resta de persones que també el subscriuen.

Quan hom no troba arguments en el text d'un manifest per rebatre'l sempre pot recórrer al llistat de persones que l'hi dónen suport i ben segur trobarà algú amb prou mèrits que li serviran per desacreditar-lo; un dels més típics: tal persona també va donar suport a tal altre manifest!

De manifestos n'hi ha per tots els gustos i de tots els colors; darrerament han estat notícia aquests tres:


Hi haurà més manifestos aquesta setmana? Jo no ho descartaria, tot i que ja sabem que solen proliferar "per simpatia"...

dilluns, 21 de juliol del 2014

Incorpora Girona no s'atura!

Foto de família del grup Incorpora Girona. Foto: Obra Social "la Caixa"
A mitjans de juny una sèrie d'entitats socials de Girona van renovar, per vuitè any consecutiu, el conveni amb l'Obra Social "la Caixa" per al desenvolupament del programa Incorpora a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social "la Caixa" que funciona a la demarcació de Girona des de l'inici, l'any 2006, i que desenvolupen, a dia d'avui, un total de 12 entitats socials de les comarques de Girona.

Jo tinc el goig, també la responsabilitat, de coordinar aquest programa des de l'any 2007 i us puc assegurar que la tasca que fan totes i cada una de les entitats socials que hi treballen és immensa!

És gràcies a aquest treball de les entitats, a través dels seus serveis d'inserció laboral i, sobretot, de la figura del Tècnic d'Inserció Laboral, que hem fet possible, per exemple, que s'hagin fet més de 270 insercions en més de 100 empreses durant els primers 5 mesos d'aquest any a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa que té com a client l'empresa, que troba en Incorpora un sistema de selecció de personal i de seguiment post-contractació, alhora que una bona manera d'implantar i promoure la responsabilitat social (RSC, RSE) i com a beneficiaris les persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral, que troben en Incorpora un suport i un impuls per a millorar la seva ocupabilitat i ampliar les seves possibilitats de treballar.

L'Obra Social "la Caixa" renova el conveni Incorpora amb les entitats cada any, però lluny de ser aquesta renovació anual un element d'insestabilitat o de provisionalitat, Incorpora ha esdevingut, 7 anys després, un programa estable, consolidat i madur que cecra teixir aliances entre el món social i el de l'empresa en favor de la inserció laboral i la integració social, i la responsabilitat social.

Un any més hem renovat el conveni, doncs tan les entitats com l'Obra Social "la Caixa" sabem que és molta la feina que tenim per endavant formant i preparant els qui més ho necessiten per donar-los majors oportunitats de cercar feina.

Tenim molta feina per endavant i, com dic a les meves filles quan em pregunten de què treballo: tenim molta feina en ajudar a trobar feina... Incorpora Girona no s'atura!

dissabte, 19 de juliol del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb l'Orquestra Plateria


Ara que el festival Canet Rock sembla voler viure una segona joventut molts han recordat les cèlebres primeres edicions celebrades a partir de la meitat dels anys '70 del segle passat...

Una referència imprescindible del Canet Rock d'aleshores és un grup fins ara poc recordat i reivindicat: l'Orquestra Plateria!

Creada el 31 de desembre de 1974 per a fer una única actuació, a partir d'una idea de Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste va ser tal l'impacte de la seva actuació a la sala Zeleste (aleshores al carrer Plateria, ara Argenteria) la nit de cap d'any del 1974 que l'Orquestra Plateria va consolidar-se actuant en manifestacions i en moltes festes majors i actes populars!

D'entre el seu repertori de versions i adaptacions a mi hi ha una cançó que em té especialment el cor robat: Pedro Navaja, de Rubén Blades!

Gaudiu-la de la mà de l'Orquestra Plateria, primer, i del propi Rubén Blades després...



Pedro Najava

Por la esquina del viejo barrio lo ví pasar,
con el tumbao que tienen los guapos al caminar
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa´ que no sepan en cual de ellas lleva el puñal.

Usa un sombrero, de ala ancha, de medio lado
y zapatillas, por si hay problemas, salir volado
gafas obscuras pa' que no sepan que está mirando
y un diente de oro que cuando ríe se vé brillando.

A a tres cuadras de aquella esquina una mujer,
va recorriendo la acera entera por quinta vez...
y en un portal, entra y se dá un trago para olvidar,
que el día está flojo y no hay clientes pa' trabajar

Un coche pasa muy despacito por la avenida,
no tiene marca pero todos saben que es policía
Pedro Navaja, las manos siempre dentro el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar

Mientrás camina pasa la vista de esquina a esquina.
No se vé un alma está desierta toda la avenida
cuando de pronto esa mujer sale del zaguán,
y Pedro Navaja aprieta un puño, dentro del gabán

Mira pa' un lado, mira pa´l otro y no vé a nadie...
y a la carrera, pero sin ruido, cruza la calle.
Y mientras tanto en la otra acera va esa mujer,
refunfuñando pues no hizo plata con que comer

Mientrás camina del viejo abrigo saca un revolver, esa mujer!
Iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe...
Un treinta y ocho, Smith & Wesson del especial,
que carga encima pa' que la libre de todo mal

Y Pedro Navaja, puñal en mano le fué pa' encima,
el diente de oro iba alumbrando toda la avenida
y mientrás reía el puñal le hundía sin compasión,
cuando de pronto sonó un disparo como un cañón

Y Pedro Navaja cayó en la acera mientrás veía, a esa mujer!
Que revólver en mano y de muerte herida a él le decía
Yo que pensaba, hoy no es mí día estoy salá,
pero Pedro Navaja tu estás peor, tú estás en ná...

Y creánme gente, que aunque hubo ruido nadie salió,
no hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró.
Solo un borracho, con los dos cuerpos se tropezó,
cogió el revólver, el puñal, dos pesos y s.e marchó
Y tropezando, se fue cantando desafinao
el coro que aquí les traje mira el mensaje de mi canción

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
...



divendres, 18 de juliol del 2014

El vídeo de la setmana: la promoció turística de la Costa Brava - Pirineu de Girona


Ara que ja estem en plena època estival els propers divendres els "vídeos de la setmana" els dedicaré a una sèrie de vídeos promoguts per Catalunya Experience de promoció turística de les nostres comarques.

Avui veiem les comarques de Girona
la Costa Brava i el Pirineu de Girona!

Així és com Catalunya vol mostrar-se al potencial turista... Us hi identifiqueu?



Bon divendres i millor estiu!

dijous, 17 de juliol del 2014

La Torraspapel a Sarrià de Ter: crònica d'un tancament anunciat

Imatges de la manifestació d'aquest 2014. Foto: Roger Casero
El 6 de novembre de 2008 va saltar la notícia! Aquell dia la premsa es va fer ressò de la voluntat de la direcció de Torraspapel de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la fàbrica de Sarrià de Ter afectant 213 treballadors, aproximadament dos terços de la plantilla de la fàbrica.

Uns dies més tard, el dissabte 13 de novembre de 2008, una multitudinària manifestació,  convocada pel comitè d'empresa i secundada a banda dels treballadors de la fàbrica, per molts veïns i veïnes de Sarrià de Ter, va simbolitzar la lluita d'uns i altres, tots junts, en defensa dels 213 llocs de treball i de la continuïtat de l'activitat industrial de Torraspapel a Sarrià de Ter.

Finalment, després d'unes intenses negociacions, el dimarts 20 de gener de 2009 dues assemblees de treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter van aprovar el preacord amb la direcció de l'empresa, el millor acord possible, no el desitjat, que incloïa no només els acomiadaments, també un canvi en la producció de paper.

Ja aleshores, i així ho vaig escriure en un article publicat en aquesta mateixa revista (Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià núm. 67) molts entenien que aquell ERO era només l'avantsala del futur tancament:

“(...) La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador.

(...) Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!"

El pitjors auguris d'aleshores s'han acabat acomplint, malauradament. El passat 30 d'abril de 2014, vigília del Primer de Maig, la direcció de Torraspapel anunciava la seva voluntat de fer un ERO d'extinció a la fàbrica de Sarrià de Ter, és a dir, acomiadar 132 treballadors i tancar la fàbrica!

La manca d'inversions d'aquests darrers anys a la fàbrica de Sarrià de Ter, quan Torraspapel invertia en d'altres fàbriques, era efectivament el pitjor dels símptomes; entre els arguments de la direcció costos de producció, les derivades del canvi de regulació en energia, pèrdues acumulades... arguments, alguns d'ells, molt discutibles i fins i tot qüestionables.

Tot i l'esforç del comitè d'empresa en presentar un pla de viabilitat, fent importants renúncies, per mantenir l'activitat industrial de la fàbrica de Sarrià de Ter, la direcció de Torraspapel, seguint el guió previst, va rebutjar-lo per tirar endavant el procés de tancament.

El que ha passat aquest 2014 no s'explica sense el que va passar a finals de 2008; allò va ser tan sols el pròleg del tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter que estem vivint aquest 2014.

------------------------

Aquesta és la primera part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana vinent publicaré les dues parts restants: "Sarrià de Ter sense la Torraspapel" i "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

dimecres, 16 de juliol del 2014

Recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández

L'Àlex, tercer per l'eaquerra, mirant a la càmera dfesprés de proclamar-se campió d'Espanya! Foto: família Jaime Fernández
L'any 2005 la marca de roba esportiva que equipa el Barça, Nike, va fer un anunci amb els joves talents de la cantera l'equip blaugrana; el darrer en aparèixer al vídeo era un jove Leo Messi que, com les altres joves promeses, deia: "Recorda el meu nom: Leo Messi"!



Jo avui modestament us demano que recordeu aquest nom
Àlex Jaime Fernández.

Als lectors més fidels d'aquest bloc possiblement aquest nom us sona, doncs no és aquesta la primera vegada que escric aquí sobre l'Àlex Jaime...

L'Àlex, que un bon dia va deixar la pilota de bàsquet pels pedals, és avui campió d'Espanya cadet per equips en ciclisme en carretera, però ha estat també campió de Catalunya de BTT i de carretera... Aquest darrer campionat l'ha assolit tenint com a entrenador un altre ciclista nascut a Sarrià de Ter: Carles Torrent!

L'altre dia, mig endormiscat mirant el Tour de França (ja sabem que la ronda francesa té altes propietats somníferes), somiava que l'Àlex hi participava i trobava que era un motiu de pes per ser allà, en un punt d'una ascensió en una etapa pirinenca, esperant viure la satisfacció de veure'l passar, escalant el port de muntanya, en viu i en directe!

L'Àlex és jove, molt jove, i malgrat la seva progressió és molt bona i sembla tenir grans aptituds pel ciclisme, és encara molt aviat per somiar grans fites per aquestes... Potser ell també hi somia, tot i que sap més bé que ningú que són moltes encara les etapes que ha de córrer, que encara ha de pedalar molt!

Si algun dia l'Àlex compleix el seu somni de participar en una de les grans curses ciclistes, compliré jo també el meu d'anar-lo a veure'l!... Tot i que estic convençut que podré fer-ho abans!

En tot cas, però, jo avui modestament us demano que recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández, un jove amb fusta de campió!

Enhorabona Àlex... i família!

dimarts, 15 de juliol del 2014

Alemanya guanya el Mundial de Futbol de Brasil 2014; Messi haurà d'esperar...


Abans del partit la realitat, la meva realitat sobre la final del Mundial de Futbol de Brasil 2014 era aquesta: volia que guanyés Argentina però, en cas de fer-ho, apostaria per Alemanya!

No sé si el futbol deu coses a equips i/o jugadors... Hi ha qui diu que "el futbol li deu una Copa d'Europa a l'Atlético de Madrid", també que el futbol li deu, encara, un Mundial a Leo Messi, però amb tanta o més justícia el futbol li devia, també, si acceptem aquests altres deutes, un Mundial a aquesta Alemanya, a l'Alemanya de Joachim Löw.

Des que el 2006 el tècnic alemany es fes càrrec de la selecció, just després del Mundial de Futbol que es va disputar a Alemanya, i en el que la selecció aleshores entrenada per Jürgen Klinsmann fes un tercer lloc, eliminada per Itàlia, la campiona, a semifinals, la regularitat d'aquesta selecció ha estat notable:
Li faltava a aquest equip de Joachim Löw la cirereta, i sense cap mena de dubte aquest Mundial és un títol totalment merescut!

I no només per trajectòria, també per joc, per la solidesa que al llarg de la competició ha demostrat, i sobretot pel gran partit que va fer contra l'amfitriona Brasil.

Esportivament la victòria d'Alemanya en aquest Mundial de Brasil 2014 és incontestable...

Saldat el deute alemany, veurem si el futbol decideix, d'aquí a quatre anys, saldar el que pugui tenir amb Leo Messi. Messi, que en aquest Mundial ha fet com en el Barça darrerament, anant de més a menys, tot i que va jugar una bona final i fins i tot va tenir oportunitat de decantar-la... La proclamació com a millor jugador del Mundial de Futbol 2014 sembla, però, excessiva, s'entén que és un premi de consolació!

Messi ja ha plantat la seva selecció en una gran final; ara només li cal guanyar un gran títol amb l'"albiceleste" per allunyar-se, si pot, de l'allargada ombra de Maradona.

Potser sí que el futbol li segueix devent un Mundial a Leo Messi, però aquest, en cas de guanyar-lo Argentina, hagués estat també el Mundial de Javier Mascherano! El "jefecito" ha estat enorme reivindicant-se al mig del camp!

El problema de Messi és que el futbol sembla tenir massa deutes, amb massa equips i jugadors, per saldar...

dilluns, 14 de juliol del 2014

Iceta & Sánchez, el tàndem que ha de reflotar el socialisme català i espanyol!


Miquel Iceta i Pedro Sánchez ja comanden, des d'avui, el PSC i el PSOE respectivament, després d'un procés de primàries en què el primer no ha tingut rival i el segon les ha hagut de competir amb dos candidats més, Eduardo Madina, el meu preferit i a qui vaig votar, i José Antonio Pérez Tapias.

Iceta i Sánchez tenen com a principal objectiu reflotar el vaixell socialista, doncs tan el PSC com el PSOE tenen moltes vies obertes i perden aigua o, si voleu, suport electoral, d'una manera preocupant. El repte que ambdós tenen és majúscul, sobretot tenint presents els resultats de PSC i PSOE a les darreres eleccions europees.

Pel que fa al PSC caldrà veure si Miquel Iceta té la capacitat, primer, de recompondre un partit avui dividit, aturant la sagnia d'escisions, desercions i divisions internes, i després si amb un PSC més fort té la capacitat de situar-lo de nou en la centralitat política de Catalunya; la posició, amb matisos inclosos, sobre el dret a decidir i la relació de dependència - independència vers el PSOE són elements clau que marcaran el rumb del PSC de Miquel Iceta.

Pel que fa al PSOE caldrà veure si Pedro Sánchez té la capacitat de situar-lo com a possible alternativa de govern al PP, i sobretot, i aquí hi ha el "más difícil todavía", si pot fer-ho proposant una de reforma constitucional tenyida de federalisme!

És cert que tan Iceta amb el PSC com Sánchez amb el PSOE han de remar, fer virar les seves naus cap a l'esquerra, però a dia d'avui sembla que la prova de foc, el veritable repte de PSC i PSOE, és resoldre l'atzucac nacional, la qüestió catalana!

Davant el 9N i l'ànsia sobiranista - independentista de molts catalans el PSC té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSOE que li permeti, aquí i allà, guanyar credibilitat.

Davant el creixent espanyolisme anti català, però també poc respectuós amb la resta de diversitats culturals, lingüístiques i nacionals d'Espanya, el PSOE té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSC que li permeti, allà i aquí, guanyar credibilitat.

La clau per resoldre aquesta qüestió és la pròpia relació entre el PSC i el PSOE; mentre el PSC segueixi sotmès al PSOE en allò que el PSC ha de fer a i per Catalunya, la proposta federal socialista no serà una resposta possible ni plausible a la independència

Resulta inevitable fer servir de model davant la proposta socialista de relació federal entre Catalunya i Espanya la relació, teòricament federal, que hi ha entre PSC i PSOE. I aquesta és una relació que no convenç, ja d'entrada, a molts socialistes catalans...

Miquel Iceta i Pedro Sánchez poden tenir al cap la propera cita electoral, les municipals de 2015, però faran bé de no perdre de vista que abans d'arribar a aquella primavera resta encara molt d'estiu i, sobretot, tota una tardor marcada pel 9N, tardor que veurem si escalfa o refreda més l'hivern socialista català i espanyol!

dissabte, 12 de juliol del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "Burn" de Deep Purple

Imatge: Deep Purple
Al 1974 el rock dur ja feia anys que es feia sentir, des de finals dels anys '60, de la mà de grups com Led Zeppelin, Black Sabbath i, naturalment, Deep Purple.

Recollint el testimoni de grups i artistes com Jimi Hendrix, The Kinks, The Who, Cream o els mateixos Rolling Stones a finals dels anys '60 del segle passat van brillar una sèrie de grups que van transportar el rock cap al rock dur (hard rock) començant a marcar el que després seria el "metal" i "heavy metal".

Un dels grups de capçalera d'aquesta època i estil és Deep Purple, amb cançons mítiques com "Smoke on the water" i discs imprescindibles com el doble elapé en directe "Live in Japan".

L'any 1974, 6 anys després de publicar el seu primer disc, el grup va publicar dos discs més, fet que dóna prou mostra de l'alta activitat creativa i musical de la banda; el primer dels dos editats fa 40 anys va ser "Burn", disc del que avui destaquem la primera, i homònima, cançó. Per cert, aquest va ser un dels primers discs que es van publicitar per la televisió.

Gaudiu-la... i procureu no us cremi!



Burn

The sky is red, I don't understand,
past midnight I still see the land.
People are sayin' the woman is damned,
she makes you burn with a wave of her hand.
The city's a blaze, the town's on fire.
The woman's flames are reaching higher.
We were fools, we called her liar.
All I hear is "Burn!"

I didn't believe she was devil's sperm.
She said, "Curse you all, you'll never learn!
When I leave there's no return."
The people laughed till she said, "Burn!"
Warning came, no one cared.
Earth was shakin', we stood and stared.
When it came no one was spared.
Still I hear "Burn!"

You know we had no time,
we could not even try.
You know we had no time.

You know we had no time,
we could not even try.
You know we had no time.

The sky is red, I don't understand,
past midnight I still see the land.
People are sayin' the woman is damned,
she makes you burn with a wave of her hand.
Warning came, no one cared.
Earth was shakin, we stood and stared.
When it came no one was spared.
Still I hear "Burn!"

I per acabar els minuts musicals d'avui xalem amb "Smoke in the water"!




divendres, 11 de juliol del 2014

El vídeo de la setmana: Brasil 1 - Alemanya 7


A l'espera de la gran final, que jugaran Alemanya i Argentina, el partit d'aquest Mundial de Futbol de Brasil 2014 és, avui per avui, el de la dolorosa eliminació a les semifinals d'una impotent Brasil contra una imponent Alemanya.

El resultat final és dels que fan mal, 1 a 7, dolor afegit al 0-5 de la primera part, a la sensació d'impotència i sobretot al fet que semblava que una hipotètica, i més que possible, victòria de Brasil podria mitigar els problemes socials i de pobresa que el país pateix...

El futbol transcendeix més enllà de l'esport, ho sabem, per bé i per mal... Simbolitza aquest resultat la manca de pietat d'una potència política i econòmica, la tot poderosa Alemanya, contra un país amb grans desigualtats i necessitat d'estímuls positius com Brasil?

Havia de reduir una marxa Alemanya en la seva intensitat ofensiva a la segona part o, com deia Guardiola quan entrenava al Barça, la millor manera de respectar esportivament al rival és seguir mantenint la competitivitat i la intensitat fins al minut 90?

El futbol és un esport, però en un Mundial de Futbol, com en uns Jocs Olímpics, la política i l'economia d'un país semblen també estar en joc, pendents de la capritxosa pilota!

Com va dir Boskov: futbol és futbol!



dijous, 10 de juliol del 2014

La crisi de la Torraspapel al número 88 de la revista Parlem de Sarrià

Imatge: Roger Casero
Les 14 primeres pàgines de darrer número de la revista Parlem de Sarrià, editorial inclòs, estan dedicades a la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, que avui, ja amb la revista disponible, sabem que tancarà properament.

En aquestes primeres pàgines podreu trobar-hi la moció de suport que es va aprovar per unanimitat a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. un article de l'alcalde, el comunicat de Torraspapel, el pla de viabilitat presentat pel comitè d'empresa, un article de l'empresari paperer, nascut a Sarrià de Ter, Joan Vila i també un article meu que signo com a regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, i que la setmana vinent publicaré al bloc.

Aquest darrer número de la revista, però, està farcit com sempre de molts més continguts de l'actualitat social i cultural, com les cròniques dels Premis Literaris Sant Jordi, les jornades de la Dona Treballadora, el Carnestoltes... També recomanacions de llibres, fins a 4, el record de dos poetes, Joan Teixidor i Mn. Camil Geis, o el dossier d'història amb la primera part dels forns de ciment de Sant Julià de Ramis, entre d'altres continguts!

Com sempre les quasi 80 pàgines d'aquest número 88 de la revista Parlem de Sarrià en tanquen amb la contra-crònica satírica del "The Sarrià News", la culpable que molts comencem a llegir la revista precisament pel darrera!

Per si no podeu trobar-la al carrer, podeu consultar-la, tafanejar-la i fins i tot llegir-la ja digitalment!



dimecres, 9 de juliol del 2014

Molt millor sense la darrera connexió de WhatsApp!


Des de fa unes setmanes WhatsApp permet configurar per a dispositius Android la visibilitat de la foto de perfil, l'estat i la darrera connexió; els nivells de configuració permeten que aquests tres paràmetres els pugui veure tothom, només els vostres contactes o ningú.

Coneixedor d'aquesta opció vaig configurar la meva privacitat fent que la meva darrera connexió no fos visible, pensant que ningú n'ha de fer res de la meva darrera connexió... El millor, però, ho vaig descobrir després: ni els meus contactes veien la meva darrera connexió ni jo la seva! Aquesta reciprocitat és fantàstica: si no volem ser vistos tampoc hem de poder veure!

Fent no visible la teva darrera connexió tampoc veus la dels teus contactes, amb independència de com ho tinguin configurat ells. La meva experiència d'usuari des de llavors no pot ser més positiva, no només pel fet que la meva darrera connexió no es vegi, sinó que jo no vegi la dels altres!

És ben conegut que la darrera connexió de WhatsApp, com el "doble check-in", ha generat arreu molts conflictes de família, de parella, d'amistat, laborals, etc... No és que jo no visqués tranquil abans, però la de la darrera connexió era a vegades una informació a la que recorria en algunes situacions, com per exemple veure si la meva filla apagava el mòbil o no... La millor manera de saber-ho no és amb la darrera connexió, sinó preguntar-li directament!

Des que vaig activar aquest nivell de privacitat no he tornat a fer visible la meva darrera connexió i no tinc previst canviar-la: visc molt millor sense que els altres visualitzin la meva darrera connexió, i sobretot visc més tranquil sense conèixer la darrera connexió dels altres, sense conèixer la vostra darrera connexió!

Us recomano que feu la prova, que oculteu la vostra darrera connexió a WhatsApp... Si no podeu saber la darrera connexió dels vostres contactes no caldrà que la consulteu, ni que sigui per pura tafaneria!



dimarts, 8 de juliol del 2014

PSC: divideix i venceran


Aquestes darreres setmanes, de fet de fa mesos, es va concretant l'esmicolament del trencadís del PSC.

El trencadís té sentit com a tècnica artística quan la suma de cada una de les seves peces, diferents i singulars totes elles, úniques, formen un tot. Aquesta trencadissa del PSC fracciona encara més l'espai socialista català, que com més es divideix més petit sembla fer-se i, el més preocupant, més sembla debilitar-se.

Primer va ser la creació de Nova Esquerra Catalana per part d'Ernest Maragall, que a les primeres de canvi, a les europees, es va saber aliar hàbilment amb ERC.

Dies enrere Avancem va fer un pas endavant i el moviment, també el seu líder, Joan Ignasi Elena, va sortir del PSC per tenir un paper, encara per concretar, a les eleccions municipals de 2015.

Més recentment un altre sector crític del PSC, aquest aglutinat sota el nom de Moviment Catalunya, va fer un moviment intern proposant concórrer a les municipals amb unes sigles diferenciades del PSC...

Mentre el PSC manté el rumb a la deriva, amb la brúixola desorientada pel dret a decidir, uns es reinventen, uns altres avancen i els darrers es mouen...

El PSC de Pere Navarro es va fer tan petit, fent finalment basques finalment al dret a decidir, que inevitablement no tothom hi cabia ni s'hi sentia còmode; d'aquí la trencadissa. No sé si Miquel Iceta tindrà prou cola d'enganxar per refer tots els bocins del PSC; la sensació és que, per més que en pugui encaixar alguns fragments, li quedaran forats que difícilment podrà omplir.

El PSC es divideix, s'esmicola el trencadís socialista; la resta de partits només esperen saber quina quantitat de runa socialista podran escombrar cap a casa seva!

dilluns, 7 de juliol del 2014

Quaranta... crisi a la vista?


Fins a dia d'avui, ahir inclòs, m'ha fet il·lusió celebrar el meu aniversari! Mai m'ha preocupat anar sumant anys i confio que amb el 4 al davant tampoc em preocupi al llarg d'aquesta dècada! Els anys, com més plens de vida, menys pesen!

Crisi a la vista?
Fins ara no he percebut símptomes de crisi dels 40, que alguns diuen que és la dels 50 avançada, tot i que a mi em fa l'efecte que a partir dels 40 cada dècada ja té la seva crisi corresponent, o tal vegada és la mateixa, tot i que més agreujada!

En tot cas no sento cap impuls de comprar-me una moto de gran cilindrada, ni un descapotable, ni el desig de (amb perdó) carn més tendra, ja  m'enteneu... No em fatiga la família, ni visc, més del que en mi és habitual, en la nostàlgia, ni maldo per tot allò que als 40 encara no he fet!

I si ara alguns de vosaltres m'interpel·leu tot dient-me, amb dit acusador: ei Roger, però et cuides més que que fa 5 anys, no? O cuidar-se més, estar més preocupat per la salut i l'aspecte físic, no és un símptoma més dels molts de la crisi dels 40? 

Si és així sí, confesso: "Culpable, lléveme preso, señoría!"
Si és així benvinguda sigui la crisi, en aquest cas l'oportunitat que m'ofereixen els 40 de dur un estil de vida més saludable que el que tenia als 30, o als 35...

Arribat als 40 miro enrere i, malgrat hi ha hagut moments de gran tristesa, puc estar satisfet del que fins avui he viscut a nivell personal, familiar, laboral...

Arribat als 40 miro endavant i, malgrat sé que també vindran moments de gran tristesa, sento que també viuré moments de gran satisfacció personal, familiar i laboral...

Avui ni mirant enrere ni mirant endavant sento vertigen, sinó satisfacció per un costat i il·lusió per un altre... 

El meu desig és que per molts anys així sigui!

------------------------

pd: moltes gràcies a tots els qui aquests dies heu fet que el d'ahir fos un dia molt especial!




diumenge, 6 de juliol del 2014

Fa vint anys que tinc vint anys! #Gràcies Joan Manuel Serrat per aquests #MinutsMusicals


Permeteu-me avui fer una excepció i, tot i ser diumenge, actualitzar el bloc!

Hi ha dies que requereixen ser cantats i per mi el d'avui n'és un! Per fortuna la cançó ja la tinc i, amb permís de Joan Manuel Serrat, avui que en faig 40 (no 39+1!) me la faig tota meva!




Fa vint anys que tinc vint anys

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Doncs això... i com va escriure en Guillem Terribas: demà serà un altre dia!

dissabte, 5 de juliol del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "The way we were" de Barbara Streisand


L'any 1973 es va estrenar la pel·lícula "The way we were", coneguda a l'estat espanyol com a "Tal como eramos", dirigida per Sydney Pollack i protagonitzada per Robert Redford i Barbra Streisand. La pel·lícula, un drama romàntic, relata la història d'amor i crisis de la parella formada pels protagonistes... Amor versus ideals, vet aquí el drama del personatge interpretat per Barbara Streisand!

Forma part de la banda sonora de la pel·lícula, essent el tema principal, la cançó "The way we were", composada per Alan Bergman i Marilyn Bergman (lletra) i Marvin Hamlisch (música) i interpretada per la pròpia Barbara Streisand.

Aquesta cançó va ser mereixedora, com la resta de la banda sonora, d'un premi Oscar l'any 1973, entre d'altres premis que va recollir (Grammy, Globus d'Or...).

"The way we were" va encapçalar, a més, la llista de senzills d'estats units a principis de l'any 1974. La cançó evoca els records que al llarg dels anys ha anat acumulant la parella, records que a voltes es dilueixen sota la pluja, records de somriures perduts, records dolços, records dolorosos...

Gaudiu-la!



The way we were

Memories
Like the corners of my mind
Misty watercolor memories
Of the way we were

Scattered pictures
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were

Can it be that it was all so simple then?
Or has time rewritten every line?
If we had the chance to do it all again
Tell me, would we, could we?

Memories
May be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget

So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember
The way we were
The way we were

I per acabar dues versions de la cançó: la primera de Beyonce, la segona, en castellà, del mexicà José José...





divendres, 4 de juliol del 2014

El vídeo de la setmana: cultivar l'amor


Avui el vídeo de la setmana va sobre l'amor...

Però sobre el vídeo d'avui voldria demanar-vos que prescindíssiu d'unes quantes coses:

  • del fet que els actors (i/o models?) són molt guapos
  • de la música que acompanya les imatges
  • de les frases que, amb encert, descriuen moments
  • de l'escenificació de cada moment
  • de les imatges alentides
  • de la vellutada veu de la veu en off
  • dels llargs cabells d'ella
  • dels ferms pectorals d'ell
  • de la roba que els hi escau tan bé...
  • ...
I aquí potser vosaltres em direu: si prescindim de tot això què ens queda?

Doncs per mi el millor del vídeo són la primera i la penúltima escena... el que diu el títol d'aquest apunt: cultivar l'amor!



Bon divendres!

dijous, 3 de juliol del 2014

3 de juliol, una data per no oblidar!


La primera data més important d'una parella és la que marca l'inici de la relació, si és que l'inici es pot atribuir a un fet concret succeït en un dia concret: una delcaració, un assentiment, un primer petó, una revolcada, una ressaca...

Aquesta data és la que permet començar a afegir dies, setmanes, mesos i anys a la relació, sempre que aquesta tingui certa continuïtat. Però aquesta data, en cas que la relació avanci, pot tenir data de caducitat, especialment quan la parella decideix casar-se.

Una parella es forma en la intimitat, però es casa en públic.
El casament és una cerimònia formal i de caràcter més públic, oberta, que esdevé un esdeveniment important, més enllà de l'acte administratiu, no només per la parella sinó també per tots els qui en participen. La data del casament sol quedar més fixada en una vida de parella doncs és una data sobre la que es pensa i treballa des de mesos abans... i sobre la que es tenen molts records en forma de fotos, vídeos...

A banda de la data de casament l'acumulació d'altres dates assenyalades com els aniversaris dels fills, quan arriben en cas que n'hi hagi, posen la data de l'inici de la relació en risc d'extinció, diluint-se com un dia ordinari més en el calendari, corrent el risc d'esdevenir una data quasi invisible...

Les meves filles es sorprenen encara avui que amb la Sira celebrem, a banda del dia del nostre casament, el dia de l'inici de la nostra relació, el del nostre primer petó, dia assenyalat en vermell al nostre calendari! Se'n sorprenen i els fa certa gràcia... 

Potser quan elles tinguin una data d'inici de relació la valoraran més i entendran perquè 21 anys després els seus pares segueixen celebrant el seu primer petó!

dimecres, 2 de juliol del 2014

40 que també van néixer l'any 1974...


Entre Jesulín de Ubrique, Mónica Naranjo, Christian Bale, Ada Colau, Risto Mejide, Hilary Swank, Robbie Williams, Penélope Cruz, Àlex Corretja, Laura Pausini, Julen Guerrero, Alanis Morissette, Paco León, Victoria Beckham, Alessandro Petacchi, Elizabeth Banks, David Meca, Núria Parlón, Leonardo diCaprio, Amy Adams, Joaquin Phoenix, Eva Mendes, James Blunt, Espido Freire, Tian Riba, Jewel, Jordi Cruyff, Inma del Moral, Jaume Collet-Serra, Carolina Ferre, Joan Maria Pou, María Botto, Albert Espinosa, Clara Segura, Jordi Évole, Paula Vázquez, Berto Romero, Lourdes Benedicto, Joaquín Reyes, Kate Moss i jo poden haver-hi moltes coses en comú, però destaca per sobre de tot el fet que aquest any 2014 hem fet o farem 40 anys!

És divertit això de veure que tens la mateixa edat d'actors, actrius, esportistes, cantants, polítics, escriptores, periodistes, directors de cinema, músics, presentadors, humoristes... 
Al capdavall tot són trajectòries vitals diverses que tan sols tenen en comú que tots vam néixer l'any 1974... A partir d'aquí, a partir del nostre naixement cada un de nosaltres hem anat fent camí, el nostre camí!

Jo avui els 40 encara no els tinc... assaboreixo encara els pocs dies que em resten dels 39...
Lluny d'espantar-me fer-ne 40 em fa, fins i tot, certa il·lusió!

Benvinguts siguin, quan els tingui, els 40!
-----------------------

Sobre l'any 1974 també he recordat la música, la televisió, la ràdio, la política, la història, la tecnologia els esports i tots aquests "minuts musicals del 1974"!

El mes vinent, com sempre el primer dimecres de cada mes d'aquest 2014, faré un cop d'ull al 1974 des de l'òptica dels cotxes!