dimecres, 17 de desembre de 2014

L'altre crim de Bordils

 Bordils és un petit poble del Gironès que si és notícia, setmana sí, setmana també, és gràcies a la magnífica trajectòria que el seu equip d’handbol traça de fa dues temporades a la Divisió d’Honor Plata, per entendre’ns la segona divisió de l’handbol estatal.

Aquests darrers dies, però, Bordils ha passat de la secció d’esports dels mitjans de comunicació a la de successos pel doble assassinat d’uns presumptes lladres comès per uns “cultivadors” de marihuana: delinqüents de curta volada passant comptes entre ells!

Però no són els detalls del crim el que m’interessa, sinó algunes circumstàncies personals dels dos homes detinguts.

Un dels homes, l’acusat d’assassinar els presumptes lladres, és un paleta a qui la crisis, i segurament mals negocis, van arruïnar i va trobar, ben segur, en el cultiu de marihuana una manera més fàcil i ràpida de guanyar diners, tot i que no exempta de riscos. Oficialment deuria constar com a aturat major de 45 anys de llarga durada i és precisament aquesta condició el que li va permetre, a través d’un pla d’ocupació del Consell Comarcal, començar a treballar com a escombriaire al mateix poble de Bordils, on vivia des de feia uns anys.

L’altre home detingut, amic del primer, vivia a casa d’aquest a Bordils des que, a finals de novembre, havia sortit en llibertat de la presó després de complir una condemna per un delicte de lesions en circumstàncies similars, tot i que no amb resultats tan fatals, als del crim de Bordils.

És a dir, els dos detinguts pel crim de Bordils són un home que feia dues setmanes havia tornat a treballar i un altre que feia tres setmanes havia sortit en llibertat de la presó. Ignoro si el primer, amb la feina d’escombriaire, s’havia plantejat deixar el cultiu de marihuana i si el segon, amb la llibertat recuperada, s’havia plantejat allunyar-se de les activitats delictives; o bé si, pel motiu que sigui (deutes, amenaces), ni un ni l’altre no podien abandonar el cultiu de marihuana...

És aquest, possiblement, l’altre crim de Bordils: desaprofitar les segones (o terceres, o enèsimes) oportunitats!

La inclusió social i la reinserció no és mai completa sense el ferm compromís i esforç de les persones excloses i recloses, doncs són elles les que, amb el suport de programes i professionals, han de recórrer el camí, ple d’entrebancs, que els allunya del risc d’exclusió.

Tan per un com per l’altre, el destí, la fatalitat o la pitjor de les decisions, ara ja tan és, els han fet perdre un tren en el que no sé si tenien seient reservat; tal vegada no era aquest el seu tren, si hi ha algun tren que els espera!

Amb el pas dels dies Bordils anirà tornant a la seva normalitat i els dos detinguts podran seguir, entre la presó preventiva i les sales d’espera dels jutjats, les gestes de l’equip d’handbol des de les pàgines d’esports dels mitjans de comunicació.

Article publicat el dimarts 16 de desembre a la Revista Mirall.