dimarts, 14 d’octubre de 2014

La bola de l'ebola


Com una bola de neu desbocada rodolant muntanya avall es va fent gran, a cada volta, la bola de l'Ebola, engolint tot el que troba per davant!

En pocs dies l'Ebola ha deixat de ser un drama llunyà i televisat per ser, després de dues repatriacions i una infecció, la primera fora d'Àfrica, un drama proper i televisat al carrer, just al costat de casa nostra!

Un drama tridimensional: un drama personal per l'auxiliar d'infermera infectada i per la resta de persones que romanen encara en observació; un drama mèdic per tot, poc o molt ja ho veurem, tot i que qui sap si realment ho sabrem, el que ha fallat a nivell de protocols, formació i equipaments; un drama polític per la sensació i, finalment, l'evidència, que aquesta és una qüestió que el govern espanyol en general i la ministra de sanitat en particular, no han sabut gestionar.

Ana Mato, ministra de sanitat, no només no va saber aturar la bola de l'Ebola, sinó que ha contribuït a fer-la encara més gran; és en aquestes situacions quan els polítics mostren la seva talla, són aquestes les seves "proves d'estrès", prova no superada, tal com el seu propi govern s'ha encarregat d'evidenciar desplaçant-la de la gestió comunicativa de l'assumpte. La confiança no es comunica, es transmet!

Aquesta crisi institucional i política necessitava, i ha trobat finalment, fatalment, un catalitzador que concentrés tota la incertesa i indignació popular que la bola de l'Ebola ha generat: el gos Excalibur.

El sacrifici preventiu d'Excalibur l'ha elevat a categoria de símbol, donant així sentit, per si no el tenia encara, al seu nom, homònim al de la llegendària espasa del Rei Artur, a la que se li atribuïen propietats extraordinàries; la del gos Excalibur ha estat catalitzar bona part de la mala llet que la situació en general, i la ministra Ana Mato en particular han generat.

Mort Excalibur no s'acaba l'Ebola; de moment la bola de l'Ebola no s'atura, tot i els esforços del govern de l'estat; a nosaltres sols ens queda esperar que la bola no ens engoleixi i la puguem veure rodolar muntanya avall per finalment fondre's, com va fer-ho al seu dia la de la grip aviària...