L'objectiu d'una protesta, amb independència de la seva naturalesa, sempre és doble: fer pública una opinió, una posició i assolir una gran repercussió.
La manifestació clàssica, entesa com a concentració col·lectiva de persones que fan públiques les seves reivindicacions, han pres diferents formes aquests darrers anys a Catalunya: la Via Catalana i la ve baixa.
En una altra línia de protestes també es porten, sobretot si contenen una forta càrrega feminista, les de l'estil "femen", amb els pits enlaire mostrant consignes a flor de pell.
També té la seva història la cançó protesta, que per poc que hi pensem una mica veurem que sobrepassa, i de molt, la típica cançó folk ben intencionada: Bob Dylan, John Lennon, Patti Smith, Pink Floyd, Raimon, Lluís Llach, Víctor Jara, The Clash, Sex Pistols, U2, Joan Báez o Paco Ibáñez, entre molts altres, són grups i cantants que fàcilment podem agrupar sota la categoria cançó propesta.
A la nostra discoteca ben segur podem trobar-hi cançons folk, rock, pop o punk protesta però, hi trobaríeu un fandango?
Una bona mostra del fandango protesta és que el que practiquen el col·lectiu Flo6x8, que setmanes enrere van deixar literalment sense paraules el Ple del Parlament d'Andalusia en una acció de protesta en què tres membres d'aquest col·lectiu van incomodar els parlamentaris amb els seus fandangos, el marc de la seva campanya "Acortando distancias con el Viejo Régimen".
Bon i reivindicatiu divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada