 |
| Dolors Xabé en una desfilada de vestits de paper a Sarrià de Ter. Imatge: Roger Casero |
Ella sortia a la passarel·la tota cofoia, divertida, divertint-se i divertint al públic que xalava amb la mateixa intensitat que patia per si la Dolors, en algun dels seus tirabuixons i voltes, s'estimbava escenari avall!
Mentre les altres dones grans desfilaven amb l'elegància i pulcritud pròpies de l'edat, com la Lolita, la Dolors Xabé desfilava, sense perdre un bri de la seva elegància natural, amb un estil més personal, més desenfadat, més còmic!
Potser és aquesta la imatge més pública i popular dels darrers anys de la Dolors Xabé a Sarrià de Ter, potser és així com molts que la coneixien poc, o no la coneixien, la recordaran... I és aquest un gran record, el record d'una dona a qui la vellesa no li va esgarrapar ni la intel·ligència ni el sentit de l'humor, i ja sabem que una cosa no és possible sense l'altra!
Però els qui l'hem conegut i tractat un xic més sabem que la Dolors Xabé era molt més que una divertida i entranyable dona que ens arrencava un somriure a la desfilada de vestits de paper.
Si tanco els ulls i penso en la Dolors Xabé la veig sobretot a l'antiga biblioteca Emília Xargay.
La Dolors Xabé era una gran lectora; diria que llegia tot, o quasi tot, el que li queia entre les mans: llibres, diaris, revistes... Era habitual, molt habitual, trobar-la a la biblioteca. Per això, quan em va arribar la notícia de la seva mort, estant jo a Sant Antoni de Calonge, vaig anar a buscar i informar a l'antiga bibliotecàcia de Sarrià de Ter, l'Anna Ma. Fornells, que també hi estiueja. El dia de l'enterrament vam fer camí tots dos junts; l'Anna Ma. em recordava com la Dolors col·laborava amb ella amb el que calguésm muntant el pessebre a l'entrada de l'Ajuntament, preparant tallers de màscares, etc.
Aquests dies l'Assumpció Vila ens recordava una anècdota que diu molt de la passió de la Dolors Xabé per la lectura, els llibres i la biblioteca.
L'any 2005 en la commemoració del 50è aniversari de la Biblioteca Emília Xargay es va presentar el projecte de la nova biblioteca Emília Xargay; aquell dia acabat l'acte la Dolors es va dirigir a l'Assumpció Vila, aleshores regidora de Cultura, i li va dir que no es pensava morir fins a veure inaugurada la nova biblioteca!
Per fortuna la Dolors Xabé no només va veure inaugurada la nova biblioteca, també la va poder gaudir durant quasi 4 anys! A la nova biblioteca la recordo asseguda sempre a primera fila de presentacions de llibres, ja afectada per la sordesa, escoltant atenta i no perdent l'oportunitat de dir la seva!
A la biblioteca, al carrer, sempre que em trobava a la Dolors Xabé ella em preguntava per les "meves dones", per la Sira i especialment per les meves tres filles; i quan alguna de les tres, o les tres, m'acompanyaven sempre hi tenia unes paraules tan encertades com divertides. Ella, que no havia tingut fills, tenia molta mà esquerra amb la mainada, sabia connectar-hi de seguida. La seva pèrdua ha estat molt sentida també per elles, per la Sira i les nostres filles...
Anys enrere vaig tenir ocasió d'entrevistar la Dolors Xabé a casa seva, en motiu d'unes jornades de la Dona Treballadora. Em va acollir molt amablement i, més que una entrevista, el que vam mantenir va ser una agradable conversa. Escoltant-la se'm feia evident el que aleshores ja sospitava: la Dolors Xabé va ser sempre una dona avançada en el seu temps, una dona moderna! Va ser de els primeres, sinó la primera dona de Sarrià de Ter a posar-se pantalons, i l'Assumpció Vila recorda una foto seva, publicada temps enrere a la revista Parlem de Sarrià, de la Dolors a cavall d'una moto!
La Dolors Xabé va ser sempre un cul inquiet i l'Assumpció Vila va definir-la molt bé dies enrere recordant-la com una "activista cultural". La creació del Patronat de Pares de Família i la recuperació de la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, al costat del seu marit, Martí Ballada, les col·laboracions a Ràdio Sarrià, els cartells de l'Homenatge a la Vellesa eren tan sols algunes de les iniciatives i activitats en les que va participar.
La pintura també li interessava i un any, a la Fira del Paper, vaig comprar-li un quadre que va fer l'any 2003 on s'hi representa una flautista; és un quadre que em va fer molta il·lusió comprar (es va negar a cobrar-me'l!), doncs els qui em coneixeu, i sobretot coneixeu a la Sira, bé sabeu que ella és flautista...
La Dolors Xabé era menuda i tenia una aparença fràgil, però era pur nervi i tota ella bullia d'activitat! És molt el que la Dolors Xabé va fer a i per Sarrià de Ter, molt més del que jo he explicat o s'intueix de les meves paraules. Estic convençut que tard o d'hora Sarrià de Ter sabrà tornar-li tan sols un xic del que ella ens va aportar; temps hi haurà per recordar-la i deixar constància de la seva generositat.
El grup de música Manel té una cançó, un dels seus primer èxits, titulada "Ai, Dolors". Els manllevo la darrera part de la lletra per acabar aquest petit record a la Dolors Xabé...
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que ja no és important.
Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.
Una abraçada i el meu més sentit condol a la família de la Dolors Xabé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada