dilluns, 18 d’agost de 2014

A Robin Williams: oh capità, el meu capità!


Si tanco els ulls i penso en ell el seu primer i, possiblement, més gran impacte és el del seu personatge de professor de literatura a "El club dels poetes morts".

"El club dels poetes morts" la vaig veure essent adolescent i és d'aquelles pel·lícules, com "Molt soroll per no res" o "Rebels del swing" uns anys més tard, també ambdues amb Robert Sean Leonard entre el repartiment, que em van generar un impacte superior a d'altres que, ben segur, també vaig veure aleshores i ara ni tan sols recordo...

Naturalment també descobriria altres personatges de Robin Williams, com el del soldat discjòquei de "Good Morning Vietnam", pel·lícula que enamora només amb la seva banda sonora, el vagabund d'"El Rei Pescador", el pare separat, reconvertit en mainadera, de "Sra. Doubfire", el terapeuta de "L'indomable Will Hunting" o el desenfocat personatge de "Desmuntant a Harry" entre d'altres...

Però potser per ser el primer, potser pel fer de ser adolescent, "El club dels poetes morts" forma part d'aquella filmografia recordada, no només per la cèlebre, no per tothom celebrada, escena final de l'"Oh capità, el meu capità", també pel "carpe diem" que transmet el personatge als alumnes, com si d'una lletania es tractés...

Sigui com sigui sembla que ja no hi havia més cançons a la llista del soldat discjòquei, ni més "carpe diem" per xiuxiuejar; tal vegada ara sí, completament desenfocat, Robin Williams trobarà per fi el seu particular Sant Grial...

I, com els seus alumnes quan és expulsat de de la universitat, ara que s'ha expulsat d'aquest món jo també m'aixeco i pujo a la cadira, que no tinc pupitre, per dir-li, a mode de comiat, "oh capità, el meu capità!"



Oh capità, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sento les campanes,
ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jeus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jeu mort i fred.

Walt Whitman