dissabte, 31 de maig del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Mucho Mungo / Mt. Elga" de Harry Nilsson

Harry Nilsson i John Lennon, jugant!
Hi ha cançons, grans èxits de músics i grups que eclipsen la seva trajectòria i carrera musical, fent quasi invisible als ulls del públic en general moltes altres cançons i discs que van publicar abans i després del gran èxit...

Si us parlo de Harry Nilsson són dues, probablement, les cançons que us venen al cap: "Everybody's Talkin'", de 1969, cançó que va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Cowboy de mitjanit", i "Without You" de 1971.

Però Harry Nilssonmolta més música més enllà d'aquestes cançons o i bona prova d'això és aquesta cançó d'avui, "Mucho Mungo / Mt. Elga", que va escriure amb John Lennon i publicar l'any 1974 dins el disc "Pussy Cats", produït pel mateix Lennon i en el que hi trobem, entre d'altres, una magnífica versió de la cançó "Subterranean Homesick Blues" de Bob Dylan.

Gaudiu-la!



Mucho Mungo/Mt. Elga 

Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing I've ever seen
It must have been a sweet dream
Brought you here
Brought you through the sorrow
And the tears

C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail upon the ocean
Sail with me
Sail into tomorrow everyday
Looking for the sunshine
Through the haze

But wait, what's this I see?
Could it be...

Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Catching me hell
To climb this hill
The more I try to climb
I'm slipping still

Me body run down
Me feeling weak
The more I try to climb up
This mountain peak

Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing since sweet sixteen
C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail across the ocean
Sail with me...

Harry Nilsson / John Lennon

Sí, jo tampoc me n'he pogut estar...





divendres, 30 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: aliments quilomètrics!


Dels aliments que comprem n'observem, sobretot, el preu i l'aparença, és a dir, que el que comprem faci bona pinta i, a ser possible, sigui econòmic!

També en mirem els ingredients, la data de caducitat o de consum preferent i, sí, també algunes vegades ens fixem en la seva procedència però...

Sabem quant CO2 hi ha darrere dels aliments que comprem? O som conscients dels quilòmetres que recorre el que mengem fins a arribar al nostre plat?

Dóna resposta a aquestes preguntes aquesta calculadora de CO2 creada per l'entitat "Amigos de la Tierra" en el marc de la campanya "Alimentos Kilométricos".

Per conèixer les emissions que provoquen els aliments importats només heu d'agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte...

Aquesta campanya s'acompanya amb aquest vídeo, que ben segur us farà reflexionar... ni que sigui durant un minut i mig!



Bon divendres i millor, i més pròxima, compra!

dijous, 29 de maig del 2014

WhatsApp, Line, Telegram... és temps de missatgeria instantània!


Article publicat al número 87 de la revista Parlem de Sarrià.

Facebook farà, el mes de febrer de 2014, 10 anys! Facebook és la principal xarxa social mundial, tot i que no és l'única ni va ser la primera.  Facebook és una de les icones imprescindibles per entendre la nostra vida d'aquests darrers 10 anys, vida que ha tingut, entre d'altres coses i amb major o menor mesura, un cert nivell de "digitalització".

Ens estem tornant més digitals, ja fa anys que parlem d'identitat digital, d'amics, coneguts i saludats digitals... 
Fent un repàs als articles d'aquesta secció podem veure de quina manera internet ha anat penetrant a les nostres vides d'una manera cada vegada més quotidiana; no només tenim cada vegada més pantalles connectades a internet, també més "coses", aparells, ginys, connectats!

Nosaltres mateixos estem connectats, si volem permanentment, a través dels nostres dispositius, com el telèfon mòbil intel·ligent ("smatrphone"), però també cada vegada més amb més aparells portables (rellotges, polseres, ulleres...).

Si a finals dels anys '90 del segle passat els blocs (o blogs) van començar a revolucionar internet i, sobretot, la comunicació digital, des de fa prop de 10 anys el que ha marcat la comunicació digital han estat les xarxes socials, entre elles principalment Facebook.

Però avui les coses són diferents, molt diferents.

I gran part de culpa d'aquest canvi, que es va començar a produir l'any 2009, és de WhatsApp, una aplicació mòbil que no només ha enterrat els antics SMS (missatges de text, de pagament), sinó que han arraconat a les xarxes socials "tradicionals" com a única, i en molts casos principal, eina de comunicació via internet.

Si teniu un telèfon mòbil intel·ligent, un "smartphone" o, per entendre'ns millor, un telèfon mòbil amb connexió a internet, és molt provable que una de les aplicacions que més feu servir, amb independència de la vostra edat, sigui WhatsApp!

Molta de la gent que no s'ha sentit atreta ni per Facebook, ni per Twitter, ni per Instagram ni altres xarxes socials o similars... sí que ha fet un pas endavant vers a la comunicació digital amb WhatsApp!

La seva simplicitat d'ús, la gratuïtat (a l'inici, ara és de pagament) i sobretot la possibilitat de trobar-hi la gran majoria dels contactes de l'agenda telefònica del mòbil, han popularitzat aquesta eina i, en general, altres eines semblants de missatgeria instantània.

Pregunteu als joves què fan servir per a comunicar-se entre ells: la majoria us diran noms de serveis de missatgeria instantània com WhatsApp o Snapchat, però rarament us mencionaran, d'entrada, Facebook!

A més, aquests serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, però també Line o Telegram, no només permeten la comunicació bidireccional entre dues persones, sinó també la comunicació entre un grup de persones. Qui no forma part d'un grup de WhatsApp? Companys de feina, amics, colles, pares i mares de la classe de l'escola de la mainada, familiars... Els grups de WhatsApp es creen i, molts d'ells, semblen tenir vida pròpia!

Els serveis de missatgeria instantània com WhatsApp sembla que ens faciliten molt la vida, i en certa manera és així, però com tot en el món digital, també en l'analògic, la missatgeria instantània també té els seus riscos, els seus defectes.  No sempre resulta senzill i fàcil fer-ne un bon ús!

Sigui com sigui, però, els serveis de missatgeria instantània estan de moda i, a la seva manera, també estan evolucionant: es millora en temes de seguretat, no en va és molta la informació, a vegades personal (text, fotos, vídeos...), que compartim i s'evoluciona cap a serveis que permetin posar data de caducitat als missatges o fotos i vídeos que enviem. A Snapchat, per exemple, les fotos i vídeos que s'envien tenen una vida màxima de 10 segons, passat els quals aquell arxiu d'imatge o vídeo s'elimina definitivament... si és que a qui li hem enviat no fa una captura de pantalla!

Fa quasi 10 anys, quan amb Facebook es van popularitzar les xarxes socials, es deia que aquestes "matarien" els blogs, però de la mateixa manera que el cinema i la ràdio han sobreviscut a la televisió, els blogs ho han fet també a les xarxes socials; i d'igual manera ara els serveis de missatgeria instantània no “mataran” les xarxes socials, però tampoc les deixaran indiferents...

A finals d'octubre de 1963 Bob Dylan va gravar la cançó "The Times They Are a-Changin'" (Els temps estan canviant); també canvien avui, més de 50 anys després, els nostres temps, i ho fan d'una manera accelerada, a vegades excessivament accelerada! Vivim en l'època de la missatgeria instantània, amb missatges, imatges i vídeos de curta durada i, massa sovint, de curta volada!

No podem evitar que els temps canviïn, i tampoc podem incidir, la majoria de nosaltres, vers quina direcció han de canviar; però sí tenim a les nostres mans decidir sobre el nostre temps i sobre com volem viure'l.

Sempre som nosaltres qui decidim quan, on i amb qui és temps de missatgeria instantània!



dimecres, 28 de maig del 2014

Pel Temps de Flors Girona m'enamora

Agafant el ram del Temps de Flors 2014! Foto: Roger Casero

Dels diversos dies que he passejat pel Temps de Flors d'enguany n'hi va haver un que vaig anar-hi sol, tot sol.

A banda de passejar per carrers, patis i jardins fotografiant flors, muntatges i curiositats aquell dia també parava l'orella als comentaris dels visitants, d'aquí i forans, que com jo gaudien del Temps de Flors!

Em va sorprendre escoltar que per molta gent vinguda de lluny, sobretot d'arreu de Catalunya, però també de l'estat espanyol, aquesta no era la primera visita que feien a Girona pel Temps de Flors. Comentaris del tipus "aquest pati cada any queda preciós" o "el año pasado aquí habia unas enormes mariquitas" delataven visitants d'edicions antariors que acompanyaven, aquest any, a visitants novells.

Jo, com molts d'ells, sóc també un visitant reincident del Girona Temps de Flors!

D'entre els meus records d'infantesa hi ha les visites a l'exposició de flors, com l'anomenàvem aleshores, a Sant Domènech, on avui hi ha la Facultat de Lletres de la UdG, quan encara aquell espai no era universitat.

A mitjans dels anys '80 del segle passat, quan jo encara feia EGB, recordo que més que les flors, a les que aleshores sincerament feia poc cas, m'encantava descobrir espais i racons d'una ciutat que poc a poc anava coneixent i recorrent...

30 anys després el Temps de Flors em segueix seduint més per l'escenari que estrictament per les flors...

Penso de fet que aquest és un dels secrets de l'èxit del Temps de Flors:  com una flor Girona s'obre i esclata per primavera!

És aquesta obertura de patis i jardins un dels motius pels quals també els gironins ens enamorem, any rere any, de la nostra Girona, redescobrint carrers, patis i jardins que al llarg de l'any amb prou feines trepitgem ocasionalment.

I és que també pel Temps de Flors, Girona m'enamora, Girona ens enamora!



dimarts, 27 de maig del 2014

Ai la "Décima"!

Celebració a la gespa de la "Décima"! Foto: Emilio Naranjo / EFE
Ai la "Décima"!
L'Atlético de Madrid ja acaronava el títol, resistia les envestides del Real Madrid defensant-se amb ungles i dents... Tenia el títol al sac, però no ben lligat! En el temps afegit, ja ho sabem, el Real Madrid va poder foradar la defensa i la porteria de l'Atlético amb un gol que va esquerdar l'ànim d'un equip que se sabia, i sentia, vencedor!

Ai la "Décima"!
De res serveix ara lamentar-se per l'inoportú del gol en temps afegit, fins i tot de l'excessiu temps afegit; el temps afegit és temps de joc, temps de partit. Podria ser temps per a l'èpica resistència de l'Atlético, però va ser temps, l'afegit, per a la insistència i l'èpica del Real Madrid, que com una piconadora anava percudint, debilitant, la defensa matalassera.

Ai la "Décima"!
A la pròrroga el Real Madrid va tenir més cames i futbol que l'Atlético, noquejat des del fatídic gol de l'empat del temps afegit. Curiós com l'estat d'ànim influeix en l'aspecte físic; el gol en temps afegit de Sergio Ramos va ser una injecció d'adrenalina pels jugadors del Real Madrid, i va suposar, finalment, una injecció letal pels jugadors de Diego Simeone.

Ai la "Décima"!
La història diu que el Real Madrid té ja 10 Lligues de Campions d'Europa... La mateixa història diu que l'Atlético de Madrid ha perdut dues finals! Aquests dies el sentiment és que el futbol li deu a l'Atlético de Madrid una Lliga de Campions! Haurà de seguir treballant, i lluitant l'Atlético per tornar a merèixer jugar una final; el dubte és si li caldrà esperar 40 anys més...

Ai la "Décima"!
Aquesta "Décima" ha deixat en paper mullat la meva predicció i, sobretot, la meva teoria: mentre Florentino Pérez presideixi el Real Madrid el club blanc no aixecarà la "décima". Una de les meves 4 prediccions de les coses que no passaran aquest 2014 no s'ha complert... Veurem què passa amb les altres 3!

Ai la "Décima"!
La "Décima" fa que la temporada de l'Atlético de Madrid sigui de notable alt (campió de Lliga, finalista de la Champions), la del Real Madrid sigui excel·lent (Copa i Champions; amb la Lliga seria "Cum Laude") i la del Barça, per mi, aprovat justet, però aprovat, competint fins al final per la Lliga i la Copa del Rei, i amb la Supèrcopa d'Espanya com a títol menor...

Ai la "Décima"!
Florentino Pérez ja té la seva Lliga de Campions d'Europa i Cristiano Ronaldo ja la té amb el Real Madrid; al final la clau ha resultat ser Carlo Ancelotti, i no José Mourinho, qui ha donat per al Real Madrid la seva desitjada i ansiada "Décima"! El futbol és així!

Ai la "Décima"!
Per si no és prou majúscul el repte de Luís Enrique al capdavant del Barça, aquesta "Décima" hi afegeix, encara, un punt més d'exigència, doncs ara que ja hem assumir que s'ha acabat un cicle d'èxits a can Barça, sembla que més que seguir-ne un altre de "culer", sembla que pot començar-ne un de "merengue"...

Ai la "Décima"!
Si sou socialistes, voleu que Espanya guanyi el Mundial i que es celebri la consulta pel dret a decidir, encara no ho teniu tot perdut, encara teniu esperances! A principis d'any jo escrivia: 
"Puc equivocar-me en cada una d'aquestes prediccions, i fins i tot en totes elles i que el 2014 sigui l'any de la consulta pel dret a decidir la independència, del 2n Mundial de Futbol d'Espanya, de la nova unitat del socialisme i de la "décima" del Real Madrid!
Us imagineu un any així d'apassionant! No aniria malament, tampoc, així tothom content!"

Ai la "Décima"!

dilluns, 26 de maig del 2014

Europa vota... guanya la banca!

El meu vot a les eleccions Europees de 2014. Foto: Roger Casero
La majoria d'europeus passen d'Europa!
Europa vota i la participació, a nivell europeu i espanyol, no baixa, però tampoc puja substancialment!

Europa motiva poc i quan motiva, ho fa de manera preocupant a la dreta, a la dreta de la dreta i als euroescèptics... A l'Estat Espanyol, i a nivell general a Europa, guanya la dreta. La socialdemocràcia a Europa segueix en crisi... sense acabar de trobar el seu espai...

A l'Estat Espanyol PP i PSOE, malgrat guanyar els primers i perdre els segons, perden ambdós vots i eurodiputats; també a l'Estat Espanyol els grans es fan petits i els petits segueixen creixent!

Catalonia is different!...
Europa vota i a Catalunya el procés sobiranista serveix de llevat i fa créixer la participació; es nota que hi ha ganes, moltes ganes de votarA Catalunya Europa tampoc és que interessi molt més; en tot cas interessa més, ara, avui, sobretot en relació al procés sobiranista del dret a decidir.

A Catalunya ERC ha assolit una victòria històrica, essent la força més votada! El segon titular, que alguns deuen trobar certament inquietant, és que ERC ha superat a CiU, encara que per poc. Serà interessant veure com CiU i ERC gestionen, els propers mesos, el resultat d'aquestes eleccions en clau 9N. Pot ser la consulta pel dret a decidir un "killing me softly" per CiU?

... el PSC no tant!
El PSC segueix enfonsant-se, en consonància amb la socialdemocràcia europea, sense trobar el seu lloc, tampoc dins l'espai nacional. El PSC està atrapat entre el sobiranisme d'esquerres i el centralisme de dretes! Ja no sé si el PSC ha perdut la centralitat, o la centralitat ha abandonat el PSC!

Europa vota... qui guanya?
Podem fer moltes lectures d'aquestes eleccions europees:
  • que a Catalunya els partits pel dret a decidir surten molt reforçats
  • que partits petits clarament contraris al dret a decidir també van creixent
  • que CiU i PP resisteixen malgrat governar...
Jo, però, fent una valoració global dels resultats molt em temo que guanyar guanyar, sembla que guanyen els de sempre: Europa vota, guanya la banca!

dissabte, 24 de maig del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Help Me" de Joni Mitchell


La cantant canadenca Joni Mitchell, rere una guitarra i sota una rossa i llarga cabellera va esdevenir tota una icona de la música folk a finals dels anys '70 del segle passat.

Seria injust, però, classificar-la només de cantant folk, ja que al llarg de la seva carrera musical Joni Mitchell ha explorat altres estils com el pop i el jazz. Mitchell a banda de cantant també és pintora.

A principis de 1974 Joni Mitchell va publicar el seu sisè elapé, "Court and Spark", enregistrat l'any 1973. El primer senzill d'aquest disc va ser "Help Me", el primer i únic senzill de Joni Mitchell que va arribar al top 10 de les llistes de senzills americana.

No és aquest, però, el motiu pel qual he escollit aquesta cançó, sinó el seu to agredolç... Al final de la cançó, després descriure els problemes de l'amor i d'enamorar-se, Mitchell diu:

"estimem el nostre amor, però no com estimem la nostra llibertat"

Molt d'aquella època aquesta lletra... i perquè no, també de la nostra!

Gaudiu-la!



Court and Spark

Help me
I think I'm falling
In love again
When I get that crazy feeling
I know I'm in trouble again
I'm in trouble
'Cause you're a rambler and a gambler
And a sweet taIking ladies man
And you love your lovin'
But not like you love your freedom

Help me
I think I'm falling
In love too fast
It's got me hoping for the future
And worrying about the past
'Cause I've seen some hot hot blazes
Come down to smoke and ash
We love our lovin'
But not like we love our freedom

Didn't it feel good
We were sitting there talking
Or lying there not talking
Didn't it feel good
You dance with the lady
With the hole in her stocking
Didn't it feel good
Didn't it feel good

Help me
I think I'm falling
In love with you
Are you going to let me go there by myself
That's such a lonely thing to do
Both of us flirting around
Flirting and flirting
Hurting too
We love our lovin'
But not like we love our freedom

Joni Mitchell

Aquí la cançó, en directe...



divendres, 23 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: benvingut "Lucho"!


Luís Enrique ha baixat de la bastida per pujar al Barça!

L'asturià Luís Enrique Martínez "Lucho" ja és el nou entrenador del Barça!

Sap Luís Enrique el repte és majúscul, doncs després d'una temporada de transició l'afició voldrà recuperar, també els jugadors, les millors sensacions, aquelles que aquests darrers mesos s'han anat apaivagant!

Luís Enrique és un entrenador jove, amb una bona, encara que encara breu, trajectòria d'entrenador, però més que la seva trajectòria, que també, l'avala el seu caràcter.

Per mi el seu estil és més proper al del "Cholo" Simeone, pel que fa al caràcter, que al Pep Guardiola. La intensitat, sembla, està assegurada!

La fantasia dels "culers" passa per concentrar en Luís Enrique l'estil de joc del Barça, que va excel·lir amb Pep Guardiola, amb el caràcter i la intensitat de Simeone...

Luís Enrique va ser un gran futbolista i, a banda d'entrenador segueix essent un gran esportista, i com a tal ha afrontat grans reptes esportius! La preparació física, amb pilota diu ell, ha de ser una de les millores que ha d'aportar a l'equip, doncs aquestes darreres temporades a l'equip li han fallat les piles al tram final de la temporada...

És Luís Enrique la primera peça de la necessària, i anunciada, renovació del Barça!

Aquest és el vídeo de benvinguda que li va fer el Barça el dia de la seva presentació... Tan de bo ens doni motius, molts motius, per a fer molts vídeos més!



Bon divendres... i molta sort, "Lucho"!

-----------------------

pd: Luís Enrique, un jugador del Barça de llegenda!


dijous, 22 de maig del 2014

Eleccions europees?


El proper diumenge 25 de maig hi ha eleccions europees, aquelles eleccions que sobre el paper són molt importants (tot es decideix a Europa!) però en canvi recomptant els papers de les urnes no sembla que les hi donem tal importància: la participació a Catalunya en les darreres, l'any 2009, no va arribar al 37% i en el conjunt de la Unió Europea va ser del 43%.

Que hi ha eleccions ho sabem perquè és inevitable no topar amb la campanya: a la televisió pública, als informatius, al carrer amb les pancartes electorals, a la bústia... Però són realment les europees aquestes eleccions?

En aquesta campanya, també en d'altres però especialment en aquesta, Europa és només el decorat de la campanya electoral

Per a la majoria de partits la protagonista de la campanya és la política domèstica, més que l'europea: la unitat d'Espanya per uns, el procés sobiranista de Catalunya per d'altres, aturar Rajoy...

En aquestes eleccions europees pesa més el factor local, doncs per als partits està més en joc el que es juguen aquí, a Catalunya i a Espanya, que no pas a Europa. A Espanya per calibrar les forces de PP i PSOE, a Catalunya per veure si CiU resisteix l'embastida electoral d'ERC... i per veure si el PSC pren una mica d'aire, o s'ofega un xic més...

Les eleccions europees, i aquestes especialment, són un bon moment per a practicar la infidelitat electoral.

Diuen els experts que moltes vegades la infidelitat electoral té unes eleccions intermèdies en què un votant deixa de votar el seu partit, però encara no vota a l'altre: vota en blanc, vota un partit menor o s'absté.

En aquest procés de canvi d'hàbits electorals les eleccions europees són les millors per jugar aquest paper de transició, sinó directament per ser infidel de bones a primeres!

El proper diumenge 25 de maig hi ha eleccions europees: jo ja tinc preparada la butlleta per, fidelment, anar a votar!

dimecres, 21 de maig del 2014

La Torraspapel torna a fer pudor a Sarrià de Ter!

Imatge de la demolició de l'antiga xemeneia de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter.
Durant molts anys una espigada xemeneia era la icona de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter

La xemeneia, que es va demolir a principis dels anys noranta del segle passat, era involuntàriament el símbol de la contaminació i pudor que generava l'activitat paperera, però no eren els seus fums els que feien pudor, sinó l'activitat de la planta de pasta de paper que també a principis dels anys '90 es va tancar. Des de llavors la Torraspapel de Sarrià de Ter no fa pudor...

Ara, però, és una altra pudor la que emana de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter

Bé, per ser justos la pudor no la genera ni es genera a la fàbrica, sinó als despatxos de la direcció de Torraspapel, que ha rebutjat el pla de viabilitat presentat pel comitè d'empresa i seguirà fent els passos necessaris per tancar la fàbrica: el proper, l'ERO d'extinció! D'allà surten els pudents fums d'ara!

Va fer pudor l'ERO del 2008, ha fet pudor la manca d'inversions a la fàbrica i fan pudor els motius i arguments de la direcció de Torraspapel de tancar la fàbrica de Sarrià de Ter; busquen els motius que necessiten i, sinó, els generen...

Ofen més aquesta pudor que la de fa vint anys enrere... La d'abans et penetrava narius i gola endins com un hàlit repugnant... i com a molt et feia venir arcades o t'ofenia... aquesta pudor deixarà al carrer 132 treballadors... i el que vindrà!

Ara sí, la Torraspapel fa pudor i contamina Sarrià de Ter!

dimarts, 20 de maig del 2014

"Tata" Martino, Barça de transició

Gerardi "Tata" Martino al Camp Nou. Foto: EFE
Que el Barça no sabés guanyar la Lliga, empatant a casa contra un combatiu Atlético de Madrid, ni tan sols em va indignar, tampoc entristir i, ni molt menys, treure'm la gana i la son! Com segurament a molts de vosaltres, si sou "culers", la resignació va envair el meu estat d'ànim.

Guanyar la Lliga hagués estat, a banda d'una gran alegria, un regal tan inesperat com merescut, en cas de lluitar-la, malgrat el gris final de temporada... La insuportable lleugeresa del Barça s'ha prolongat fins al final de la temporada...

He de reconèixer, però, que perdre la Lliga només em sap greu per ell, sí per Gerardo "Tata" Martino

Sé que molts de vosaltres penseu que el Barça se li ha fet gros, que no ha sabut ni gestionar el vestidor (les jerarquies, ai les jerqrquies) ni l'equip des de la banda (els canvis, lectura dels partits...), però fins i tot amb els seus defectes, jo li segueixo veient les seves virtuts: un bon entrenador, honest i que sempre ha donat la cara, tot i que flagel·lant-se un xic massa, pel meu gust, darrerament!

No hem de carregar al "Tata" Martino amb més responsabilitat de la que té, que en té, de la temporada irregular del Barça

Sabia on venia, quan venia i com venia: va aterrar d'urgència per suplir un malalt Tito Vilanova, amb una plantilla i planificació feta i amb un club, això no ho sabia ni ho podia preveure, a les portes d'una important crisi institucional (va i li dimiteix el president!).

Però aquesta temporada ha tingut més ingredients: temes fiscals (Messi), econòmics (Neymar), lesions Messi i Valdés)...

Gerardo "Tata" Martino ha resultat ser, finalment, un entrenador de transició, com fa anys Bobby Robson; l'epíleg del gran Barça va ser, al meu perer, la notable temporada de Tito Vilanova... En unes altres circumstàncies potser hagués fet coses diferents, però de res serveix especular sobre el que sabem que no ha passat ni passarà...

El balanç esportiu de Gerardo Martino, a nivell de títols, és més aviat minso: una Supercopa d'Espanya guanyada de la mateixa manera que s'ha perdut la Lliga: empatant contra l'Atlético de Madrid.

Martino ha tancat el seu cercle... Simeone, en canvi, després de guanyar-li la partida a el Barça també a Europa, segueix anant partit a partit!

Gràcies "Tata" Marrtino i molta sort allà on els destins del futbol et portin!

dilluns, 19 de maig del 2014

La Lliga del "Cholo" Simeone, partit a partit!

El "Cholo" Simeone mantejat pels seus jugadors després d'haver guanyat la Lliga 2013/14. Foto: ATM
No, no abandoneu l'article abans d'hora! No és la meva intenció,en aquest article, fer un relat de tots i cada un dels 38 partits d'aquesta Lliga que ha disputat, i guanyat, l'Atlético de Madrid! L'empat contra el Barça li va ser suficient!

"Partit a partit" és aquell lloc comú, aquella filosofia de l'esport en general, i del futbol en particular, que consisteix en fer creure a un equip que no hi ha partit més important que el proper i només el proper. I malgrat molts entrenadors es fan seva aquesta filosofia, no tots acaben apropiant-se-la com ha fet Diego Simeone, aquesta temporada entrenant a l'Atlético de Madrid.

El "Cholo" Simeone ha posat a tots i cada un dels seus jugadors unes ulleres de miop, però no per a corregir la deficiència visual, sinó més aviat per provocar-la: tenir una bona visió del proper partit i una nefasta, sinó nul·la, visió dels partits més llunyans...

I així, "partit a partit", l'Atlético de Madrid de Simeone ha anat superant, al llarg de la temporada, totes les premonicions que, com les 10 plagues d'Egipte li han anat caient:
  • a la segona volta afluixaran...
  • no podran mantenir la competitivitat en més d'una competició
  • la pressió podrà amb ells als moments clau...
  • ...

El "Cholo" Simeone ha inoculat a la seva plantilla la capacitat de resistència, la capacitat de mantenir la intensitat mental i competitiva centrant-se només en el proper partit, anant "partit a partit".

Amb la seva filosofia del "partit a partit" Diego Simeone ha enterrat l'adjectiu del "Pupas" que tantes vegades ha perseguit l'equip matalasser, convertint-lo, sobretot aquesta temporada, en un equip altament competitiu.

I si bé és cert que en l'eliminatòria de la Copa del Rei contra en Real Madrid van tenir el seu moment de debilitat, al llarg de la temporada, anant partit a partit, no només han guanyat aquesta competitiva, i competida Lliga, sinó que s'han plantat, 40 anys després, a la final de la Lliga de Campions d'Europa.

"Partit a partit" l'Atlético de Madrid del "Cholo" Simeone ha guanyat, 18 anys després, una Lliga espanyola... i "partit i partit", en la visió miop de l'equip matalasser, el proper partit que té entre cella i cella Diego Simeone és el darrer partit d'aquesta temporada: la final de la Lliga de Campions contra un Real Madrid, gens miop, assedegat de "Décima"!

El meu desig, perquè negar-ho, és que la final de la Champions la guanyi el miop!

Enhorabona "Cholo" i Atlético de Madrid per aquesta Lliga lluitada, i guanyada, partit a partit...

----------------------

pd: si algú troba a faltar que no parli del Barça, ho faré demà... jo vaig "article a article"!

dissabte, 17 de maig del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "Chelsea Hotel #2" de Leonard Cohen


L'any 1974 el poeta i cantant canadenc Leonard Cohen va publicar el seu quart disc d'estudi, "New Skin for the Old Ceremony", precisament el primer disc de Leonard Cohen que em vaig comprar, en format de disc compacte (CD) uns vint anys després... ara fa uns vint anys!

El disc conté cançons que són una meravella, com "Leaving Green Sleeves", "Lover Lover Lover", "Who By Fire", i sí, naturalment, "Chelsea Hotel #2".

La cançó relata la trobada de Cohen amb Janis Joplin en una habitació del Chelsea Hotel de Nova York; no m'interessa, però, furgar en la crònica rosa d'aquesta trobada, de la que al seu dia Cohen va lamentar haver revelat que rere la dona de la cançó hi havia Janis Joplin; tampoc m'interessa destacar de la cançó el passatge més tòrrid dels primers versos...

El que m'interessa de la cançó és, més enllà  de la seva totalitat, el paràgraf on ell li diu:

Et recordo clarament al Chelsea Hotel
eres famosa, el teu cor era una llegenda.
Em vas dir de nou que preferies homes guapos
però que per a mi faries una excepció.

Com diu la cançó, sempre tindrem la música!

Gaudiu-la!



Chelsea Hotel #2

I remember you well in the Chelsea Hotel,
you were talking so brave and so sweet,
giving me head on the unmade bed,
while the limousines wait in the street.

Those were the reasons and that was New York,
we were running for the money and the flesh.
And that was called love for the workers in song
probably still is for those of them left.

Ah but you got away, didn't you babe,
you just turned your back on the crowd,
you got away, I never once heard you say,
I need you, I don't need you,
I need you, I don't need you
and all of that jiving around.

I remember you well in the Chelsea Hotel
you were famous, your heart was a legend.
You told me again you preferred handsome men
but for me you would make an exception.

And clenching your fist for the ones like us
who are oppressed by the figures of beauty,
you fixed yourself, you said, "Well never mind,
we are ugly but we have the music."

And then you got away, didn't you babe...
I don't mean to suggest that I loved you the best,
I can't keep track of each fallen robin.
I remember you well in the Chelsea Hotel,
that's all, I don't even think of you that often.

Leonard Cohen

I així sona la cançó en directe per un Leonard Cohen més contemporani... i interpretada per Lana del Rey!






divendres, 16 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: Carles Puyol, l'adéu d'un gran capità


Mesos enrere, a l'article "Puyol és Puyol", escrivia en aquest mateix bloc:

Carles Puyol no és el jugador més tècnic ni més elèctric de la plantilla del Barça; tampoc el més golejador, ni el més popular, ni el més conegut mundialment ni, també cal dir-ho, el més guapo! Però Carles Puyol és quelcom que cap altre jugador de cap de les plantilles de les que ha format part al Barça és: Puyol és Puyol!

Carles Puyol és Força, Coratge, Compromís, Passió, Caràcter...

El gran capità del Barça va comunicar ahir que penja les botes, que s'acaba la seva vida com a jugador professional, una gran etapa al Barça en la que, més enllà de guanyar o perdre títols i partits, com va dir el propi Puyol,  "Vaig arribar com un nen i marxo amb una família".

Aquest vídeo de comiat descriu molt bé el què Carles Puyol ha significat per al Barça...



Gràcies Capità Carles, oh capità, el meu capità!

Bon divendres i, esperem, millor dissabte!

dijous, 15 de maig del 2014

El #Barça, a 3 punts de guanyar la Lliga!


Aquestes darreres jornades l'Atlético de Madrid, el Barça i el Real Madrid semblen jugar a veure qui perd primer la Lliga!

Els dos equips de Madrid, classificats per a la final de la Lliga de Campions d'Europa, no només han ressuscitat al Barça des de llur classificació per a la final de l'"orelluda", sinó que li han servit l'avantatge de dependre d'ell mateix per a ser campió de Lliga!

El Real Madrid...

El Real Madrid la malbaratat les poques opcions, però reals i factibles, que tenia per disputar fins el final el títol de Lliga i, qui sap, guanyar-lo! La classificació, 12 anys després, per la final de la Lliga de Campions li ha suposat treure's un gran pes de sobre, però sembla haver-se relaxat massa en la competició domèstica: deuen reservar futbol i forces per la seva desitjada "Décima"... però ai si no la guanyen!

Dels tres el Real Madrid és qui primer ha decidit no guanyar la Lliga d'enguany!

L'Atlético de Madrid...

L'Atlético de Madrid va acaronar el títol aquesta darrera jornada, en la darrera jugada del partit que va empatar contra el Màlaga i un gran Willy Caballero sota els pals malaguenys! La seva classificació per la final de la Lliga de Campions, 40 anys després, també els hi ha pesat en les cames i el futbol, fins el punt que han contribuït, també ells, a donar vida a un Barça al que se li feia massa llarg el final, agònic, d'aquesta temporada!

L'Atlético de Madrid manté, però, totes les opcions de fer-se amb aquesta Lliga, i ni tan sols necessita guanyar el Barça en el darrer partit del campionat, convertit en una autèntica final: l'empat li val!

El Barça...

El Barça, que aquesta temporada ha anat de més a menys, té una segona, tercera... té una darrera oportunitat per guanyar una Lliga que fa quinze dies semblava completament perduda! Sense estar classificat per la final de la Lliga de Campions, com sí els matalassers i merengues, ha jugat tan malament com ells aquestes darreres jornades, però els resultats li han estat un xic més favorables, fins al punt que la realitat diu que avui, quan tan sols resta una jornada per acabar la Lliga, el Barça té opcions per guanyar-la!

El Barça, però, haurà de fer quelcom que aquestes darreres setmanes li costa molt: marcar gols i guanyar!

Aquest dissabte a les 6 de la tarda Barça i Atlético de Madrid es disputen a la darrera jornada del campionat, el títol de Lliga. Si el Barça guanya serà, i amb tots els mèrits i honors, el just vencedor d'una Lliga apassionant!

Si el Barça guanya aquest títol seria la cirereta final del pastís d'una gran època, d'un gran cicle del Barça que va començar i prolongar Pep Guardiola, que va seguir, malauradament per no seguir, Tito Vilanova i que acabarà "Tata" Martino!

Si el Barça guanya serà el just vencedor d'aquesta Lliga, com just perdedor serà si empata o perd contra l'Atlético de Madrid!

Aquesta és la final, la darrera final d'aquest Barça! Un partit, noranta minuts per adjectivar aquesta estranya temporada!

Força Barça!

dimecres, 14 de maig del 2014

Una visió del pressupost 2014 de Sarrià de Ter


Parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.

Un pressupost és molt més que un ball de xifres d'ingressos, de despeses i d'inversions, de partides, d'àrees... un pressupost amaga també una manera de fer, de ser, de veure i prioritzar.

El pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter pel 2014 és fill de l'equip de govern actual; si l'equip de govern fos diferent, el pressupost, ben segur, també seria diferent. No sé si les diferències serien grans o, simplement matisos, però cada pressupost és fill del govern que té la responsabilitat de confeccionar-lo.

Amb personal propi o extern?

Un dels temes de debat entre els diferents grups municipals dels darrers pressupostos gira al voltant si alguns serveis municipals els ha de prestar personal propi, directament contractat per l'Ajuntament, o personal extern, contractat per una empresa de serveis. Optar per una o altra opció afectarà a diferents partides del pressupost i, per tant, a l'economia municipal; en el primer cas caldrà fer front a unes nòmines i despeses de la seguretat social, en l'altre caldrà pagar unes factures de proveïdors amb el corresponent IVA.

Des de l'anterior mandat hi ha hagut un especial interès dels dos equips municipals en prescindir de personal propi en favor de personal extern; al seu dia ja vam debatre i discutir la qüestió dels Serveis Socials i després la qüestió de les netejadores...  Part de la neteja d'equipaments municipals els fan, de fa temps, persones contractades per una empresa de serveis.

Des del PSC de Sarrià de Ter en la discussió del pressupost de 2014 vam tornar a insistir que externalitzar serveis no sempre resulta més econòmic doncs, si bé és cert que no hi ha despeses laborals directes, sí que hi ha hagut, per exemple, un important increment de costos fruit de l'increment d'IVA.

En tot cas des del PSC el que he defensat és que, abans de convocar una nova licitació pel servei de neteja, es plantegi si no sortiria més a compte, ja que es volen revisar també les freqüències i hores de dedicació de cada equipament, contractar directament el personal, en comptes de fer-ho de manera externa.

Al darrer d'aquestes decisions no només hi ha números, també hi ha ideologia.

Un pressupost conté moltes partides que són fruit del dia a dia de l'Ajuntament, del batec diari del poble, partides que es repeteixen pressupost rere pressupost. Però també hi ha partides que apareixen de nou i, moltes vegades, potser perquè l'import no és molt gran, potser per altres motius, passen desapercebudes.

La despesa “extra” del Camp de Futbol

Aquest és el cas de la partida número 3421 que hi ha dins l'àrea de "Promoció de l'Esport" i que duu per títol "Lloguer parcial Terreny Camp de Futbol de la Rasa"; el seu import és de 24.000,00 €.

L'origen d'aquesta partida de despesa de 24.000 € és el retard del govern municipal en l'aprovació del POUM, que com és conegut va motivar una oportunista reclamació del propietari d'una part del camp de futbol; no cal tornar a entrar ara en els detalls d'aquest fet, però el que és evident és que hi havia un conveni que el govern municipal havia signat amb la propietat de part del camp de futbol i per qüestió de dies el govern municipal no va complir el termini d'aprovació del POUM tal i com havia acordat. És cert que aquests 24.000 € poden semblar pocs diners comparats amb la petició que el propietari va fer en la seva primera reclamació, però són 24.000 € que, al cap i a la fi, ens podíem haver estalviat!

Un pressupost mostra els encerts del govern que els confecciona, però també amaga els seus errors quan hi són!

La confecció d'un pressupost municipal, ho sé per experiència, és fruit d'un joc d'equilibris, d'interessos, de necessitats, d'obligacions i de desitjos que van enllà, molt més enllà dels regidors i regidores que tenen la responsabilitat de governar el poble.

La participació als pressupostos, una assignatura pendent

Sobre aquesta qüestió ja en vaig parlar de manera més concisa en l'article "Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa" del parlem de Sarrià número 85. Avui només voldria recordar que fer uns pressupostos participatius és molt més que destinar una partida d'inversions per tal que "el poble" en decideixi el destí. Això és en participació ciutadana el que en democràcia representa anar a votar cada 4 anys!

I si la democràcia és quelcom més que anar a votar cada 4 anys, els pressupostos participatius també són molt més que l'elecció del destí d'una partida d'inversions! La participació als pressupostos s'articula fonamentalment sobre la informació que l'equip de govern fa del propi pressupost. Per participar és imprescindible la informació; sense informació, sense dades, no es pot opinar.

L'equip de govern va aprovar un reglament de participació el mes de juliol de 2012 i aquest any 2013 ha començat a posar en solfa consells de participació sectorials nous o inactius. Té el govern municipal les eines necessàries per a fomentar la participació al voltant dels pressupostos, però li manca encara, em sembla a mi, les ganes, la capacitat, la destresa o l'aprenentatge per fer-les servir.

Cap equip de govern municipal té l'obligació de fer participatius els pressupostos; però si un equip de govern s'hi ha compromès, sí que en té la responsabilitat i, aquesta, a diferència de l'obligació, sí és exigible!

Però no tota la responsabilitat és de l'equip de govern, aquí, com en tot allò públic, la responsabilitat sempre és compartida també entre els grups municipals que som a l'oposició i, naturalment, amb totes i tots vostès, veïns i veïnes, entitats, organitzacions i empreses de Sarrià de Ter!

I és que com deia al principi, parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.

Article publicat al número 87 de la revista Parlem de Sarrià.

dimarts, 13 de maig del 2014

Trenta-nou més u


A la vida arriba un moment que t'adones que els esportistes d'elit són de la teva edat o, encara pitjor, fins i tot més joves!

Llavors enfiles la vintena pensant que, al cap de deu o quinze anys, quan la majoria d'ells (atletes, pilots, futbolistes, jugadors de bàsquet, tennistes, etc.) estiguin a la decadència de la seva professió com a esportistes tu estaràs gaudint de la teva treballada i merescuda maduresa laboral... Qui no es consola és perquè no vol!

Una sensació semblant a aquesta de fa vint anys experimento ara amb la sèrie "39+1", estrenada ahir a TV3. Aquí, però, la projecció no és a mig termini, sinó que és en viu i en directe i, més que projecció, és inevitable la identificació!

Jo, com la l'Ília Martí, la protagonista de la sèrie, també estic a punt de fer 40 anys! Però molt em temo que aquesta és i serà només una de les poques semblances que hi ha entre l'Ília i un servidor, a banda de ser ella mare, com jo pare de família nombrosa...

I és que més que el retrat d'una generació, així en global, la sèrie és més aviat el retrat d'una generació de dones, essent la perspectiva de gènere, com ho és també en el llibre que ha inspirat la sèrie ("39+1" de Sílvia Soler, Editorial Planeta, 2005) un element central en el desenvolupament de la trama.

Malgrat formar part d'una mateixa generació, d'una mateixa fornada, homes i dones semblem viure, a vegades, en universos diferents! Fins i tot a mi em sembla viure en un univers diferent de molts homes de la meva edat.

Diu Ília Martí que ella es troba a la "maduresa de la seva joventut". Li prenc l'expressió i la faré valdre, quan els 39+1 siguin ja una inevitable i feliç realitat, al llarg de tota la dècada dels meus '40! Entenc, doncs, que serà llavors, d'aquí a 10 anys, quan estigui a estigui a punt d'acomiadar el "4" que encara no tinc, que iniciaré, llavors sí, la infantesa de la meva maduresa!

Diu la "promo" de la sèrie que els "39+1" és l'edat que tot ho canvia! Em resten encara no dos mesos per a fer els 40 anys i sincerament confio que tot-tot els 40 no m'ho canviïn!

Per cert, també arriba un moment a la vida en què descobreixes que esportistes d'elit de la teva edat, fins i tot un xic més grans, tot just ara es retiren... I és llavors quan dubto d'haver arribat, a aquestes alçades, a la meva maduresa laboral!

En diuen trenta-nou més u... però a mi m'agrada més dir-ne quaranta!

dilluns, 12 de maig del 2014

Conchita Wurst... qui millor que ella (?) podria guanyar Eurovisió?


Si amb l'home d'acer la gent es preguntava "és un ocell, és un avió?" per finalment respondre, ... "és Superman!" amb Conchita Wurst la gent es pregunta: "és un home, és una dona, és un transsexual, és  un transvestit, és un "drag queen"?"

Qui hi ha al darrere de Conchita Wurst? Ja ho sabem, darrere aquest personatge hi ha un home, l'austríac Tom Neuwirth!

Conchita Wurst és un personatge, un "alter ego" si voleu, de Tom Neuwirth, com al seu dia, salvant les distàncies, "El Chaval de la Peca" va ser-ho de Marc Parrot o Ricardo Solfa de Jaume Sisa...

En aquest cas, però, l'alter ego és més complex doncs entra en el terreny de l'ambigüitat sexual, reforçant el caràcter androgen del personatge amb una imatge i un nom (Conchita, de "Concha"...) molt femenins, però mantenint dos atributs molt masculins: la barba i el cognom, "wurst", salsitxa en alemany. Tota una declaració de principis!

Cert és que la participació de Conchita Wurst al Festival d'Eurovisió té un punt transgressor i provocador, però no crec que la seva participació fos menys esperpèntica que la de Rodolfo Chikilicuatre a l'Eurovisió de l'any 2008!

Les qualitats musicals i vocals de l'excèntrica Conchita Wurst queden eclipsades per la seva imatge, però són apreciables; ans al contrari no hauria arribat ni tan sols a la gala final d'Eurovisió i, encara menys, a guanyar aquest festival!

Reconec que jo també em vaig alegrar que Conchita Wurst guanyés el Festival d'Eurovisió 2014!

M'agrada que hi hagi qui trenqui la imatge tradicional de la masculinitat i la feminitat que tantes vegades ens han venut els contes, la publicitat, el cinema... Hi ha moltes maneres de viure la masculinitat i la feminitat i la projecció de la imatge de Conchita Wurst/Tom Neuwirth sens dubte hi contribueix! Com també contribueix a lluitar contra l'homofòbia!

Llàstima, però, que part d'aquesta "normalització" passi per l'espectacle i sigui, possiblement en sí mateix, espectacle!

La imatge de "dona barbuda", personatge històricament "freak" i circense, és avui la viva imatge del Festival d'Eurovisió, un festival que ha esdevingut, aquests darrers anys, el circ de la tele!

Només hi faltava la "dona barbuda"!




dissabte, 10 de maig del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Waterloo" d'ABBA


Aquests dies es celebra a Copenhague el LIX Festival de la Canció d'Eurovisió, una gala televisiva musical tradicional de la cançó (?) europea que, després d'alguns anys fluixets, darrerament sembla haver agafat una nova embranzida!

Fa 40 anys, però, Eurovisió no era només un esdeveniment televisiu de primer nivell, també era tot un esdeveniment musical! I la cançó guanyadora del Festival d'Eurovisió de 1974 va ser una cançó que, com tantes altres del grup que va guanyar, ABBA, ha perdurat en el temps, essent el seu primer gran èxit i una de les imprescindibles del grup suec: "Waterloo"!



Waterloo

My, my, at Waterloo Napoleon did surrender
oh yeah, and I have met my destiny
in quite a similar way
the history book on the shelf
is always repeating itself

Waterloo – I was defeated, you won the war
Waterloo – promise to love you for ever more
Waterloo – couldn’t escape if I wanted to
Waterloo – knowing my fate is to be with you
Wa, wa, wa, wa, Waterloo – finally facing my Waterloo

My, my, I tried to hold you back but you were stronger
oh yeah, and now it seems my only chance
is giving up the fight
and how could I ever refuse
I feel like I win when I lose

Waterloo – I was defeated, you won the war
Waterloo – promise to love you for ever more
Waterloo – couldn’t escape if I wanted to
Waterloo – knowing my fate is to be with you
Wa, wa, wa, wa, Waterloo – finally facing my Waterloo

So how could I ever refuse
I feel like I win when I lose –

Waterloo – couldn’t escape if I wanted to
Waterloo – knowing my fate is to be with you
Wa, wa, wa, wa, Waterloo – finally facing my Waterloo

ABBA

Per cert, aquell any la representació espanyola va recaure en el cantant Peret, que va presentar-hi "Canta y sé feliz"... Peret va obtenir 10 punts, quedant en 10a posició!



I aquest any Televisió Espanyola hi presenta la cantant Ruth Lorenzo amb el tema "Dancing in the rain"...



Avui es celebra la gala del Festival d'Eurovisió 2014... Per mi la part més interessant és la votació... Tot i que Eurovisió intenta viure una segona joventut, no sembla ser el mateix que fa 40 anys!

divendres, 9 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: és #TempsdeFlors a #Girona!

Del 10 al 18 de maig Girona és Temps de Flors!

El Temps de Flors, com tantes altres coses a la vida, es pot viure de dues maneres: o l'expliques o te l'expliquen!

En aquest vídeo t'expliquen el Temps de Flors de l'any passat...



Us perdreu el Temps de Flors d'aquest any?

No deixeu que us l'expliquin... Experimenteu vosaltres mateixos, en viu i en directe, el Girona Temps de Flors 2014!

Bon divendres i millor Temps de Flors!

dijous, 8 de maig del 2014

7 coses per fer al #Girona #TempsdeFlors 2014 si...

Cartell del Girona Temps de Flors 2014. Autor: Xavier Gutiérrez (IES S. Sobrequés)
Un any més, fidel a la cita al mes de maig, Girona és Temps de Flors

Del 10 al 18 de maig de 2014 fins a 145 espais florals (82 patis, 54 monuments i 9 jardins) formen part de la 59a Exposició de Flors, Monuments, Patis i Jardins, el que de fa temps que es coneix popularment com Girona Temps de Flors!

Una de les novetats d'enguany és la visita als soterranis de la Catedral, després de les excavacions realitzades els darrers anys. Són moltes les coses a fer durant el Girona Temps de Flors, de fet la gràcia és fer-se el Temps de Flors a mida!

Aquí us dono algunes pistes per a personalitzar un xic la vostra visita, si ho desitgeu.

Si us agrada l'art contemporani... 
teniu cita i visita obligada a la recuperada Casa Pastors, just davant les escales de la catedral, on hi trobareu, a banda d'un projecte floral, una exposició d'art contemporani, "Color latent", una mostra 70 peces d'autors gironins d'entre 1983 i 2013. La Casa Pastors té per destí esdevenir, en un futur proper però encara incert, un museu d'art contemporani amb la col·lecció del crític d'art Rafael Santos Torroella.

Si us agrada el noucentisme...
reserveu una visita a la Casa Masó, un tresor noucentista situat al cor de Girona, al carrer ballesteries, a tocar de La Rambla i en ple itinerari del Girona Temps de Flors. La Casa Masó, casa natal de l'arquitecte gironí Rafael Masó (1880-1935), és una de les obres més importants de la seva arquitectura i l'única que està oberta al públic, una bona manera de fer un viatge al passat noucentista i gaudir, a través dels seus vitralls, de les vistes de l'Onyar...

Si, com jo, vau ser alumnes de l'Escola Bressol Natzaret...
no deixeu de visitar la Capella de Sant Cristòfol, on hi trobareu un muntatge que recordarà aquella escola de progressista que va ser "escola" de mestres i ciutadans!

Si us agrada la música "a capella"...
no us perdeu el III Festival Internacional de Música a Capella, que es celebra coincidint amb el Girona Temps de Flors i amb la majoria de concerts gratuïts! A banda d'aquest festival el Temps de Flors molta més música, i d'estils variats!

Si sou de fer esport i córrer...
el diumenge 11 de maig teniu l'oportunitat de participar en alguna d'aquestes tres curses que es faran: podeu fer una 1/2 Marató, una cursa popular de 10 km i una minicursa!

Si us voleu menjar el Temps de Flors...
feu un cop d'ull a l'oferta gastronòmica que diferents restaurants de Girona i rodalia poden al vostre abast amb menús especials pel Temps de Flors!

Si la càmera de fotos és un apèndix més del vostre cos...
participeu al Concurs de Fotografia del Girona Temps de Flors 2014!

Són tantes i tan variades les activitats que es poden fer, diversos els espais i itineraris que es poden recórrer que la capacitat de personalitzar el Girona Temps de Flors és pràcticament infinita!

Descobriu el vostre Girona Temps de Flors!

I com l'any passat, podeu seguir aquests 10 consells per gaudir del Temps de Flors:

1 - Veniu en transport públic
2 - Si veniu amb transport privat, aparqueu a les afores
3 - Porteu roba i calçat còmodes i prepareu-vos pel sol i la pluja
4 - Consulteu l'agenda d'activitats
5 - Reserveu taula per a dinar / sopar
6 - Si podeu, veniu entre setmana
7 - Piles i bateries carregades!
8 - Tingueu paciència
9 - Socialitzeu la vostra visita
10.- Hi ha Girona més enllà del Temps de Flors!

Cliqueu aquí per ampliar les informacions d'aquests consells.

Confio que aquestes "pistes" i aquests consells us siguin d'utilitat! I sobretot desitjo que gaudiu de Girona i del Temps de Flors!

--------------------------

pd: el meu Temps de Flors 2013!