dilluns, 7 d’abril de 2014

La darrera aturada de Víctor Valdés

Valdés retirat en camilla després de lesionar-se greument al Camp Nou contra en Celta de Vigo: Imatge. Cadena Ser / EFE
Semblava tenir-ho tot previst, sinó planificat:

- acabar la temporada amb el Barça, procurant lluitar per tots els títols fins al final i, qui sap si fins i tot guanyar-ne algun...

- ser convocat per la selecció espanyola pel Mundial de Futbol del Brasil 2014 i, possiblement, jugar-lo, aquesta vegada sí, veient el seu magnífic rendiment i degut a les especials circumstàncies d'Iker Casillas, procurant lluitar per revalidar el títol fins al final i, qui sap, si guanyar-lo...

- deixar definitivament el Barça i, amb la "carta de llibertat", fitxar per qualsevol equip de nivell alt - mig europeu i gaudir dels darrers anys com a professional jugant sense tanta pressió al camp i amb un gran i darrer contracte a la butxaca...

Però un mal pas ha desballestat el que Víctor Valdés havia previst, sinó planificat, i ara la seva situació té dues certeses i un gran interrogant:

- la seva temporada al Barça s'ha acabat i l'equip seguirà lluitant fins al final per tots els títols, fins potser guanyar-ne algun, sense ser ell qui defensi, al camp, la porteria.

- no podrà ser convocat pel Mundial de Futbol de Brasil 2014 i des del llit, recuperant-se, veurà com Iker Casillas gaudeix de la titularitat a la selecció després d'una temporada d'activitat molt intermitent del "Santo".

- quin club de nivell mig - alt europeu fitxarà ara Víctor Valdés, un dels millors porters del món, però avui greument lesionat, amb una llarga recuperació i amb interrogants sobre si el genoll es guarirà del tot?

Quina malastrugança la de Víctor Valdés! 

La darrera aturada de Víctor Valdés li ha sortit molt cara, massa cara! El millor porter de la història del Barça es va retirar del camp en el seu inesperat darrer partit com a blaugrana fent el que millor sap fer: aturar la pilota; però en comptes de sortir per la porta gran, ovacionat sobre les espatlles dels seus companys, es va retirar del camp sobre el "carretó" sanitari, tapant-se la cara amb els guants, com volent aturar el cop emocional de tot plegat, plorant i sanglotant desconsoladament pel dolor físic però, sobretot, perquè tot allò que havia previst, sinó planificat, es trencava amb la mateixa fragilitat que es va trencar el seu genoll.

Ja podem tenir-ho tot previst, sinó planificat, que a vegades un mal pas ho engega tot en orris...

És així com afrontem la vida, a base de "previstos" i "imprevistos", en un imprecís i incert equilibri entre el que volem i el que la vida (tot allò que no controlem) ens ofereix de bo i no tan bo; gaudint dels bons passos, dels passos ferms que fem, i recuperant-nos, aixecant-nos de nou, dels mals passos que, inesperadament, també fem...

Ho sap prou en Víctor Valdés, que aquests dies acaba de publicar el seu mètode, el #MètodeV en el que a partir de les seves vivències, el porter explica en 8 passos "com gestionar la pressió de cada dia per aconseguir ser el millor"...

Molts ànims Víctor!