dimarts, 25 de febrer de 2014

Els efectes positius d'una derrota del Barça!

Víctor Valdés, decebut, abandonant Anoeta. Foto: Miguel Ruiz - FCB

"No hay mal que por bien no venga", diuen en castellà, i si ens hi fixem una mica, és ben cert!

Una derrota del Barça genera a la "culerada", en general, un estat de desolació i malestar que explicitat sovint, valgui el tòpic, per la pèrdua de la gana: "avui ja no sopo"!

No negaré que a curt termini una derrota del Barça fa mal als "culers" i que una derrota com la d'aquest cap de setmana a Anoeta contra la Reial Societat a llarg termini pot fer molt més que mal: pot significar perdre una Lliga!

Però a mig termini una derrota com la patida aquesta darrera jornada de lliga pot tenir, també, efectes positius en el culer!

Els dies posteriors a una derrota el "culer" pot guanyar temps, molt de temps! 

Temps que, en cas de victòria, dedicaria a recrear-se en la victòria

  • llegint la premsa esportiva de l'endemà i dies posteriors, 
  • veient els programes post-partit, 
  • escoltant les valoracions radiofòniques dels analistes especialitzats, 
  • perdent hores de nit veient les tertúlies futbolístiques televisives, 
  • mirant els informatius d'esports que fan una autòpsia a cada detall del partit...

Davant una derrota com la de dissabte passat, més enllà de la possibilitat de fer dejú, el "culer" en general prescindeix de tots aquests elements informatius i, simplement, procura evitar qualsevol contacte directe amb informació que li recordi la derrota i dedica el temps que en cas de victòria destinaria a recrear-s'hi a fer d'altres coses i activitats que el mantinguin allunyat de portades de diaris, informatius d'esports, tertúlies i similars!

Són aquestes necessàries hores de distracció els efectes positius d'una derrota del Barça, hores que permeten curar-nos les ferides... Cal saber, doncs, aprofitar aquest temps, reinvertir-lo en activitats que, en cas de victòria, deixaríem de fer. Una derrota del Barça a mig termini regala temps, no el desaprofitem!

Només el "culer masoquista" es martiritza restant enganxat a la informació i opinió pública i publicada; però aquest més que llepar-se les ferides, deixa que els rivals hi furguin i la facin encara més grossa del que possiblement és: simplement una derrota... dolorosa, però una derrota al cap i a la fi!

Només la proximitat del proper partit, al cap d'uns dies, faran re-connectar el "culer" amb l'actualitat de l'equip, amb les piles recarregades d'esperança, confiant que l'equip sabrà refer-se de la derrota i redreçar la situació...

No desitjo que el Barça perdi gaire més, ans al contrari; però en cas que ho faci, sí que he après, darrerament, a valorar i gaudir de les hores que una derrota del Barça "m'allibera"...

Tot té el seu costat positiu, també una derrota del Barça... només cal trobar-lo!