dissabte, 30 de novembre del 2013

i es dies s'acaben... Alegria! #MinutsMusicals amb Antònia Font

Imatge promocional del disc Lamparetes. Foto: Antònia Font

Antònia Font es dissolen! Ho fan amb alegria, amb un somriure a la cara...

"Es dies s'acaben" i no sé si "ses velles se xapen de riure"...
"Es dies s'acaben"... i sí, que Antònia Font "deixen un crater per sempre dins sa meva vida"!

Així que sí, alegria!



Alegria

Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó,
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria...

Antònia Font

divendres, 29 de novembre del 2013

Poema VIII de "La pell de brau" de #SalvadorEspriu. #AnyEspriu



VIII

No ploreu més el temple
que fou enderrocat.
A ponent us esperen
lliures camins de mar.

Arquers del rei, els càntics
ja no s’entonaran
damunt l’alt mur: que siguin
des del record salvats.

Les mirades s’enduien
el cel de la ciutat.
En els ulls, raons fosques
aprenen somnis clars.

Captaires d’un llinatge
de senyors, escampats
pel vent dels mil·lenaris,
venim a Sepharad.

Com estimem la nova
terra de l’aspre pa
que deixa a les velles boques
sempre regust de sang!

Salvador Espriu. La pell de brau (1960).

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 28 de novembre del 2013

Els 6.324,05 € són el de menys!


6.324,05 € és l'import d'una subvenció que ha perdut l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
6.324,05 € és la quantitat que el Fons de Cooperació Cultural 2012 de la Diputació de Girona preveia destinar a Sarrià de Ter per al foment de la lectura i la dinamització cultural a les biblioteques de titularitat municipal o a la difusió artística i musical.

Al seu dia l'Ajuntament de Sarrià de Ter va sol·licitar la subvenció i la Diputació de Girona, seguint les directrius de les bases de la convocatòria, va fer efectiu el primer pagament de la subvenció, per valor de la meitat del total previst.

Aquest primer pagament no es va justificar dins el termini establert i la Diputació de Girona, al desembre de l'any passat, va fer un requeriment a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, requeriment que no va tenir resposta per part del govern municipal. La no resposta va comportar la pèrdua de la subvenció, naturalment amb l'obligació de retornar l'avançament que l'ens provincial havia fet a l'Ajuntament.

Sap greu que tenint l'oportunitat de disposar de diners per a dinamitzar la cultura aquests es perdin, però en aquest cas més greu és el que consta a l'expedient de la subvenció, en el que s'atribueix la no justificació ni la resposta al posterior requeriment a “problemes de coordinació interns” de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Aquesta va ser una qüestió que vaig preguntar i demanar explicacions al govern municipal al Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter del 26 de novembre de 2013. La resposta per part del govern va ser sincera, reconeixent tan la pèrdua com els "problemes interns".

Al Ple no vaig voler insistir més sobre aquests problemes interns, tampoc vull entrar-hi ara i aquí. Tan sols confio que aquests "problemes de coordinació interns" es resolguin positivament en benefici no només del bon funcionament de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, sinó també per no perdre oportunitats com aquesta.

En aquest cas el de menys són els 6.324,05 €.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Avançar en igualtat i drets socials


Fa més de 40 anys, quan la dictadura marcava el pas de totes les coses del nostre país i quasi totes les de les nostres vides, avançar cap a la democràcia era avançar cap a la llibertat, cap a les llibertats!

Conquerida la llibertat vam creure que la democràcia no només ens donaria drets, sinó sobretot que ens garantiria el seu just exercici. Conquerida la llibertat vam creure que la democràcia garantiria la igualtat, la igualtat d'oportunitats per a tothom.

Però amb els anys ja viscuts de democràcia ja hem vist que no, que per si sola la democràcia no ens garanteix plenament els drets i la igualtat; com va dir Bill Clinton, és l'economia, estúpid!

La realitat d'avui ens fa veure d'una manera clara i nítida que és l'economia, el model econòmic i financer que tenim, les perversitats del model capitalista, el que retalla drets i tenalla la igualtat. Només cal veure les notícies: atur, desnonaments, pobresa... Minven els drets, creixen les desigualtats!

Personalment i col·lectivament podem avançar vers molts horitzons, però allà on vulguem anar, sigui on sigui, cal avançar-hi fomentant la igualtat i garantint els drets socials.

Les entitats socials de Catalunya, aplegades sota el paraigües de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, ens trobarem a partir d'avui en el IV Congrés del Tercer Sector per avançar en aquestes dues línies, per avançar i fer avançar la societat, la política, l'economia en igualtat i drets socials.

Fa més de 35 anys que la democràcia marca el pas de totes les coses del nostre país i quasi totes les de les nostres vides; si volem seguir avançant cap a la llibertat hem d'avançar en igualtat i drets socials.

Aquest és un camí irrenunciable, si més no, pel conjunt de les entitats del tercer sector social de Catalunya. T'hi sumes?

dimarts, 26 de novembre del 2013

Violència masclista 2.0


Els homes que exerceixen la violència masclista ha trobat en les noves tecnologies una nova i poderosa arma de control i assetjament contra les dones. La violència masclista doncs, malauradament, també s’ha digitalitzat, especialment entre els joves.

Dies enrere la Delegació del Govern de l’Estat per la Violència de Gènere presentava dos informes prou reveladors en aquesta línia: "El ciberacoso como forma de ejercer la violencia de género en la juventud: un riesgo en la sociedad de la información y el conocimiento" i "La evolución de la adolescencia española sobre la igualdad y la prevención de la violencia de género".

Aquests informes presenten dades prou significatives i, alhora, preocupants:
- El 28,8% dels adolescents reconeixen haver patit el control abusiu (controlar amb qui parla, què diu o a on va) per part de la seva parella; el 25,1% de les noies reconeixen haver patit aquest control per part de les seves parelles a través del telèfon mòbil.
- El 16,4% dels adolescents reconeixen haver intentat controlar les seves parelles, decidint per elles. El 13,9% han intentat controlar a les seves parelles a través del mòbil, un 13,3% les han insultat o ridiculitzat, l’11,4% han intentat aïllar-les de les seves amistats i un 3,4% reconeixen haver exercit la violència física, haver agredit, a la seva parella.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en com es relacionen i interactuen els adolescents i ja hi ha detectades conductes de risc que situen a les noies, també nois amb “masculinitats” diferents, en un estadi de major vulnerabilitat.

Segons els informes citats la meitat dels nois i una quarta part de les noies no consideren molt o bastant perillós quedar amb un noi o una noia que han conegut per internet. Aquesta és una actitud que pot portar a conductes de risc, com tenir conductes a internet que els pares de l’adolescent no aprovarien. El 8,6% de les noies i el 15,6% dels nois han respost per internet a missatges d’algun desconegut que els oferia quelcom.

És gràcies a aquesta conducta de risc que els nous assetjadors contacten amb les seves potencials víctimes, a través d’identitats i perfils falsos. No és un fenomen nou l’assetjament de menors a través d’internet (anomenat també “grooming”), ja sigui per a l’obtenció de fotografies o imatges dels menors de caràcter sexual o pornogràfic, o bé per a contactar-hi físicament..

Un altre fenomen relativament nou és el “sexting”, anglicisme que suma els termes “sex” i “texting” (enviament de missatges), que defineix l’enviament i compartició de fotografies o vídeos personals de contingut sexual a través d’internet (a xarxes socials o a través de serveis de missatgeria, com el WhatsApp).

El 4,9% de les noies i el 16,1% dels nois no consideren molt o bastant perillós publicar una foto seva de caràcter sexual; de fet segons els informes el 2% de les noies i el 4,5% dels nois han publicat o compartit una foto seva de caràcter sexual i l’1,3% de les noies i el 2,5% dels nois ho han fet amb una foto de caràcter sexual de la seva parella.

Les conductes de risc hi són i, si bé poden ser percebudes amb certa innocència inicialment, esdevenen una autèntica llavor del mal en el terreny abonat dels ciberassetjadors sexuals.

Per als qui exerceixen la violència contra les dones, siguin joves, siguin adults, les noves tecnologies són una arma més de control i submissió. El Facebook, el Tuenti o el WhatsApp esdevenen una arma de doble fil: poden ajudar a la prevenció de la violència contra les dones, però també són un mitjà més de control al servei dels homes que controlen i agredeixen a les dones.

Aquests informes ens aporten dades sobre una realitat que no sempre sabem veure: un nou escenari en el que les noves tecnologies i les xarxes socials formen part de la nostra vida quotidiana, però també un escenari que no només no trenca amb la lacra de la violència masclista, sinó que a més, lamentablement, l’alimenta.

És, malauradament, la versió 2.0 de l’home que exerceix la violència contra les dones.

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones; caldrà seguir lluitant, i de valent, per eradicar la violència contra les dones, també la violència exercida a través de les noves tecnologies.

Article publicat a la Revista Mirall el 25 de novembre de 2013.

dilluns, 25 de novembre del 2013

L'Amor no és l'hòstia! #MinutsMusicals contra la #violenciamasclista!



"El amor no son hi ostias ni gritos..."

Aquest és només un petit fragment de la cançó "El amor no es la ostia", punta de l'iceberg d'un projecte homònim que té per finalitat plantar cara a la violència envers les dones. El projecte va consistir en la gravació de la cançó i el videoclip, amb la participació de 30 MCs i 30 dones de la província de Girona.

"L'amor no és l'hòstia" és un projecte de l'Associació Brainstorming que vol, a través del hip hop, contribuir a la sensibilització i, sobretot, a l'eradicació de la violència contra les dones. Els diners recaptats amb aquest projectes es destinaran a entitats que treballen contra la violència masclista.

Avui, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, hauriem de dedicar uns minuts a reflexionar sobre aquesta lacra social que tenalla la vida de moltes dones; jo avui us demano,  modestament, que en dediqueu uns quants a veure i, sobretot, escoltar aquesta cançó... i que la compartiu! Arreu de Catalunya avui es farà lectura d'aquest manifest... també caldria escoltar aquesta cançó!

dissabte, 23 de novembre del 2013

#MinutsMusicals amb #Korroskada

Cinta de "cassette" de Korroskada!
A finals dels anys '80 del segle passat, en plena adolescència, la major part de la música que escoltava era música de procedència britànica (The Clash, Joy Division, Queen, The Psichedelic Furs, Pink Floyd, Sex Pistols, Led Zeppelin) i d'origen basc (Kortatu, La Polla Records, Tijuana in Blue...)

Un dels grups que aleshores em va atreure va ser Korroskada, del que, a més, vaig comprar una "cassette" del seu segon disc, "43 Volúmenes", amb cançons com "Piratas de la calle", "Badira, bai, badira", "Indio travieso" o la instrumental "Los Monstruos".

Al llarg de la segona meitat dels anys '80 del segle passat Korroskada van passejar el seu ska, amb lletres en castellà i basc, pel panorama musical del moment, en plena ebullició al País Basc. Aleshores aquí encara havia d'eclosionar el rock català, tot just, en aquells moments, en gestació.

Tot i que possiblement la cançó més popular de Korroskada sigui "Torero", d'entre les seves més que notables cançons jo avui em quedo amb "Me da igual" i amb un dels seus versos: "mentiras y mentiras curaran la enfermedad?"

Aquí els teniu, de Vitoria, cantant en castellà amb ritmes antillans!



Me da igual


Lejos de la vida, lejos de esta realidad,
mentiras y mentiras en montones nos dirás.
Resulta interesante, depresivo, ja ja ja...
Pero a mi me da igual.
Pero a mi me da igual.

Carteles alusivos, propaganda electoral.
Respuestas, soluciones, curarán la enfermedad?
Resulta interesante, depresivo, ja ja ja...
Pero a mi me da igual.
Pero a mi me da igual.

Lejos de tu pueblo, lejos de su realidad,
mentiras y mentiras curaran la enfermedad?
Resulta interesante, depresivo, electoral.
Pero a mi me da igual.
Pero a mi me da igual.

No me cuentes historias de esta realidad,
mentiras y mentiras en montones nos dirás.
Resulta interesante, depresivo, ja ja ja...
Pero a mi me da igual.
Pero a mi me da igual.
Pero a mi me da igual.

Korroskada

divendres, 22 de novembre del 2013

Penses que l'aranya sempre tindrà fil. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XL

Però tu te'n rius:
penses que l'aranya
sempre tindrà fil.

Em tornes mesell
i em deixes podrint-me
en aquest femer.

Has venut de franc
al drapaire tires
de la pell de brau.

Gos, la teva tos
voldria escurar-nos
fins al moll de l'os?

Ensenyem al fart
els nostres vells queixos
ja del tot xuclats.

Rebentes de tip,
mentre esdeveníem
cada cop més prims.

El genet estrany
dalla als camps de l'aire
fenc per al cavall..

Envoltat de fum,
perds el món de vista
t'acluques d'ulls.

Quan despertaràs,
la rialla als llavis
se t'estroncarà.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960).

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 21 de novembre del 2013

Micro-vídeos a internet: Vine o Instagram vídeo?


El resultat final de sumar els termes “vídeo” i “internet” és, en la majoria de casos, YouTube, el principal servei de publicació de vídeos a Internet. 

YouTube no és, però, l'única eina que permet publicar i compartir vídeos a internet; Dailymotion i Vimeo, tot i no ser tan populars ni posicionar tan bé, ofereixen també, si fa o no fa, el mateix servei que YouTube, amb algunes particularitats diferents que ara tampoc venen al cas.

A YouTube, també a Dailymotion o a Vimeo, solem veure-hi vídeos d'entre 1 a 10 minuts, la majoria entre 3 i 5 minuts, però en aquest article voldria parlar-vos d'un altre tipus de vídeos, dels micro-vídeos, un producte diferent al dels vídeos.

Si tradicionalment associem els vídeos amb les càmeres de vídeo, fins i tot amb la funció de vídeo de les càmeres fotogràfiques digitals, els micro-vídeos els hem d'associar als telèfons intel·ligents (“smartphones”), que a banda de fer fotos permeten també, i cada vegada amb una major qualitat, enregistrar vídeo.

Ara que ja hem après a fer fotos i compartir-les a internet amb el nostre telèfon mòbil intel·ligent, gràcies a la càmera, a la connexió a internet i a les aplicacions que ens hi podem descarregar (Facebook, Twitter, Instagram, etc), hem fet un pas més i, a banda de compartir instants captats per una imatge, captem instants, breus instants, micro-vídeos d'entre 6 a 15 segons, captats també amb el telèfon mòbil i compartits a través d'aplicacions creades amb aquesta finalitat.

És cert que des del telèfon mòbil, també des de la tauleta tàctil (“tablet”), podem gravar i publicar vídeos directament a YouTube, però rarament a YouTube hi trobarem micro-vídeos de menys de 20 segons, el que sol durar un anunci.

Si dels blogs (blogging) se'n van derivar les eines de “micro-blogging”, com Twitter, i dels relats els “micro-relats”, dels vídeos se n'han derivat, en aquesta època on allò “micro” i/o “nano” està a l'alça, els “micro-vídeos”.

Els micro-vídeos estan de moda i bona prova d'això són les aplicacions mòbils (“apps”) que aquest any 2013 s'han llençat, entre les que destaquen, i destaquem Vine i Instagram Vídeo.

Vine, propietat de Twitter, tot i que funciona independentment d'aquest servei de micro-blogging (veure article sobre Twitter al número 73 de la revista Parlem de Sarrià), permet enregistrar vídeos de fins a 6 segons, creant efectes semblants a les imatges animades “GIF”. Vine, aplicació creada a mitjans de 2012 i comprada, mesos després per Twitter, es va llençar al mercat de les aplicacions per iPhone i iPad a principis de 2013 i per a dispositius Android a partir del juny de 2013.

Els micro-vídeos creats a través de Vine, més minimalistes, es poden compartir a Twitter, naturalment, i també a Facebook.

Si Vine està vinculada a Twitter la seva principal competidora, Instagram Vídeo, està vinculada a Facebook, quan la xarxa social va comprar Instagram a la primavera de l'any 2012. 

La resposta de Facebook al Vine de Twitter no es va fer esperar i al mateix mes de juny d'enguany Instagram (veure article sobre aquesta aplicació al número 81 de la revista Parlem de Sarrià) va actualitzar la seva aplicació permetent la publicació de micro-vídeos de fins a 15 segons, permetent també, com ho fa amb les imatges, aplicar filtres “vintage” als vídeos abans de publicar-los.

Els micro-vídeos creats a través d'Instagram Vídeo es poden compartir, com els de Vine, a Twitter i Facebook, però també a d'altres xarxes socials com Foursquare (veure article al número 80 de la revista Parlem de Sarrià), Tumblr o Flickr.

Vine i Instagram Video responen a una mateixa necessitat: enregistrar, publicar i compartir breus fragments de la nostra vida; l'un i l'altre es miren de reüll i, com ja han fet recentment, s'aniran actualitzant per a oferir una millor experiència als usuaris. La darera millora d'Instagram Vídeo ha estat, per exemple, la possibilitat d'incrustar els micro-videos (també les imatges que s'hi publiquen) a blogs i pàgines web, com des de sempre ha permès Vine.

Instagram Vídeo, funció que es troba a la mateixa aplicació d'Instagram com una opció més, disposa, això sí, d'una major base social d'usuaris registrats, pel que com a xarxa social (es calcula que uns 130 milions d'usuaris registrats) és més potent que la de Vine, amb uns 40 milions d'usuaris registrats.

Però no tot l'univers dels micro-vídeos comença i acaba amb Vine i Instagram Vídeo, com amb altres funcionalitats són més les aplicacions disponibles que ens permeten enregistrar, publicar i, sobretot, compartir “micro-vídeos”, com per exemple l'aplicació Keek (fins a 36 segons), MixBit (aplicació creada pels fundadors de YouTube) o l'aplicació Unda (video-missatgeria).

Tota aquesta moda “micro” d'internet no només respon a una necessitat d'economitzar paraules i segons, sobretot respon a la necessitat d'adaptar-se al consum de continguts que fem a internet, sobretot a través de dispositius mòbils: textos i vídeos curts, a mode de “piulada”.

Afortunadament en aquesta revista encara no ens han imposat ·micro-articles”! Qui sap, potser només és qüestió de temps!

Article publicat al número 85 de la revista Parlem de Sarrià.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Carta oberta a les meves tres filles, en motiu del #DiaInfància

Estimades Clàudia, Irina i Abril,
un dia com avui, el 20 de novembre de 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets dels Infants, un document que demana a les nacions que el signen que facin tot el possible per a fer acomplir els drets que la declaració recull.

Tenir un dret vol que hi ha qui té el deure de garantir aquest dret
Vosaltres teniu dret a l'educació i, per tant, hi ha qui té el deure de posar tots els mitjans perquè vosaltres pugueu exercir aquest dret, i per tant fer escoles, que hi hagi mestres, material escolar, etc...

La  Declaració dels Drets dels Infants recull drets que potser a vosaltres us semblaran lògics, com el dret a l'educació, el dret a la salut i a la cura mèdica, a l'alimentació, a l'habitatge, a la protecció davant qualsevol persona que us vulgui mal, a créixer en condicions de llibertat i dignitat...

Potser avui per vosaltres aquests drets estan garantits, però penseu que quan es van aprovar els vostres avis, que aleshores tenien entre 13 i 7 anys, no els tenien garantits.

I com els vostres avis fa 54 anys, avui encara hi ha molts infants de la vostra edat que tampoc els tenen garantits. L'any 2009 Mans Unides va fer públiques unes xifres que ho demostren:

  • Un de cada quatre nens a les regions en desenvolupament està malnodrit.
  • Més de 72 milions de nens no van a l'escola. El 54% són nenes.
  • Cada any moren al món 9 milions de nens menors de 5 anys per causes previsibles i tractables.
  • Més de 4.000 menors de cinc anys moren al dia per la falta d'aigua potable.
  • Al món hi ha més de 15 milions d'orfes per la SIDA.
  • La majoria dels morts per paludisme són infants subsaharians menors de cinc anys.
  • Hi ha més de 2 milions de nens embolicats en xarxes de prostitució infantil.
  • Més de 215 milions de nens passen la seva infància treballant.

Però no us penseu que tots els infants que no tenen garantits els seus drets viuen en països pobres, també hi ha infants, nens i nenes, nois i noies a Catalunya que veuen com alguns d'aquests drets són vulnerats; penseu que a Catalunya 1 de cada 4 infant menor d'edat és pobre, viu en una situació de pobresa, és a dir, amb importants mancances a nivell de salut, alimentació, habitatge...

Estimades filles, avui, recordant aquell llunyà 20 de novembre de 1959, es celebra el Dia Universal de la Infància. Penso que és la meva responsabilitat, com a pare, fer-vos conèixer els vostres drets i dir-vos obertament que és encara una major responsabilitat meva garantir que els podeu exercir plenament tots i cadascun d'ells.

Només si coneixeu els vostres drets podreu demanar, exigir si cal, que us siguin garantits!

Us estima, el vostre pare,
Roger

dimarts, 19 de novembre del 2013

Contra el PSC, no tot s'hi val!


Tothom s'atreveix a criticar el PSC, fins i tot jo! El PSC és un partit, com tota la resta, que està exposat a la crítica política, però d'un temps ençà, i a vegades per mèrits propis, el PSC és l'ase dels cops de la política catalana.

Que pren posicions a favor del dret a decidir, rep per la dreta catalana i espanyola espanyolista i rep, també, l'amical plantofada del PSOE. Que diu que el seu dret a decidir és amb una consulta pactada i legal, i no per la via del l'article 150.2 de la Constitució, rep per part de la resta de partits que estan a favor del dret a decidir...

I mentre uns diuen que el PSC s'alia amb els separatistes, d'altres diuen que s'uneix amb els unionistes, circulant pel mig el PSC va perdent votants a dreta i esquerra... però aquest és un altre tema!

El fet és que al PSC li cauen plantofades de totes bandes. I sí, algunes de les crítiques que rep no només les accepto, sinó que també les comparteixo, però sembla que s'ha posat de moda insultar el PSC i, per mèrits que hagi pogut fer, no tot s'hi val.

M'ha molestat especialment la frase que Oriol Junqueras va deixar anar a Rac1:
No demanem al PSC que sigui independentista, però sí que li demanem que sigui demòcrata i estigui a favor del dret democràtic més bàsic de tots.”

El PSC pot ser o no ser moltes coses (és federalista, no és independentista), però que no defensi la mateixa via per exercir el dret a decidir que d'altres partits (ERC, per exemple), no el converteix en partit que no partidari de la democràcia.

Segons el GDLC un demòcrata és un "partidari de la democràcia": "Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants".

No li pot demanar Junqueras al PSC que sigui demòcrata, perquè el PSC, des de la seva fundació, és un partit demòcrata, partidari de la democràcia.

La frase em sembla tramposa, pròpia de la política, tot i que en aquest cas jo tampoc comparteixi la posició oficial del PSC sobre el dret a decidir; però d'aquí a demanar que el PSC sigui demòcrata!

El PSC, com la resta de partits, ha d'estar exposat a la crítica, naturalment, però no tot s'hi val contra el PSC!

dilluns, 18 de novembre del 2013

Els llençols del PSC

Pere Navarro durant la seva intervenció al Consell Nacional. Foto: PSC
No sé si el que aquests dies viu el PSC és un malson, no sé si és el PSC qui aquests darrers dies em roba hores de son, però aquests dies hi ha una imatge i una expressió de llençols que, tal vegada de manera onírica i inconscient, em fan pensar en el PSC!

Quan el PSC se'n va a dormir i estira el llençol cap amunt els peus li queden al descobert... i quan se'ls vol tapar el llençol no li abriga suficientment les espatlles. Viu el PSC aquella situació a la que algunes vegades ens hem trobat que si ens tapem i escalfem les espatlles se'ns refreden els peus. I viu aquests dies una batalla interna per veure cap a on cal estirar el llençol...

Un llençol més gran, d'una mida òptima, que pogués escalfar tan a les espatlles com als peus, seria l'ideal, però sembla que es va encongint el llençol del PSC. Si es va fent petit el llençol del PSC al final no ens podrà abrigar a tots els qui en formem part!

L'expressió sobre llençols que aquests dies em volten pel cap és aquella que diu que "a cada bugada es perd un llençol"! El darrer cal a comarques gironines va ser la baixa del PSC de Magda Casamitjana, que es suma a d'altres que, amb més o menys soroll, s'han produït darrerament; una de les més sentides, per mi, la de José Antonio Donaire.

Al PSC hi ha baixes, però també hi ha noves altes de militants; no sé si unes compensen les altres, però en tot cas els qui ahir van sortir derrotats al Consell Nacional del PSC no es donen per vençuts!

Necessitava el PSC fixar la seva posició i ahir la va definir i aprovar amb una àmplia majoria del Consell Nacional: si els peus passen fred, que s'abriguin amb peücs!

Es deixa acotxar, el PSC de Pere Navarro, pel PSOE de Rubalcaba...

dissabte, 16 de novembre del 2013

Quelcom més que #MinutsMusicals amb "Tommy Gun" dels #TheClash


"Tommy Gun" és una de les cançons que millor defineix The Clash, un grup que va néixer dins el moviment punk britànic de mitjans i finals dels anys '70 del segle passat i que va sobreviure al punk deixant-se influir per altres estils musicals com el reggae, el dub o el blues esdevenint un dels grups imprescindibles del punk-rock de finals dels anys '70 i principis dels anys '80.

Sobre "Tommy Gun", tercera pista del seu segon elapé, Give 'Em Enough Rope (publicat ara fa 35 anys, just abans del llegendari London Calling!), Joe Strummer va declarar anys més tard que l'havia escrit pensant en l'ego dels terroristes imaginant-se'ls llegint els retalls de premsa com si fossin actors i actrius llegint les crítiques de les seves pel·lícules.

Només per la darrera frase val la pena escoltar tota la cançó: si la mort esdevé tan barata el mateix passa amb la vida!

The Clash en estat pur!



Tommy Gun

Tommy gun, you ain't happy less you got one
Tommy gun, ain't gonna shoot the place up just for fun
Maybe he wants to die for the money
Maybe he wants to kill for his country
Whatever he wants, he's gonna get it

Tommy gun, you better strip it down for a custom run
Tommy gun, waiting in the airport 'till kingdom come
And we can watch you make it on the nine o'clock news
Standing there in Palestine lighting the fuse
Whatever you want, you're gonna get it

Tommy gun, Tommy gun

Tommy gun, you'll be dead when your war is won
Tommy gun, but did you have to gun down everyone?
I can see it's kill or be killed, a nation of destiny has got to be fulfilled
Whatever you want, you're gonna get it

Tommy gun, you can be a hero in an age of none
Tommy gun, I'm cutting out your picture from page one
I'm gonna get a jacket just like yours and give my false support to your cause
Whatever you want, you're gonna get it
Alright

Ok, so that’s agreed, about the price
I make it one two, ten dollar
For ten, reasonable
And boats and tanks and planes, it's your game
Kings and queens and generals learn your name
And I see all the innocents, the human sacrifice
And if death comes so cheap then the same goes for life

The Clash

------------------------

pd: sobre els The Clash també he publicat al bloc un apunt sobre la Guerra Civil Espanyola, i els he mencionat en uns minuts musicals sobre Kortatu i un article sobre Pep Guardiola.

divendres, 15 de novembre del 2013

Ramats d'estrelles, ramat del vent. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



IV

Ramats d'estrelles,
ramat del vent.
I jo.
I només un pastor.

Però se'n van
amb molta son
a jaç els bous
de l'alt arment.
Amb mi quedava el vent.

Tots dos venim
seguint el pas
tan lent del sol,
el seu camí:
també volem dormir.

Salvador Espriu. Final del laberint (1955)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 14 de novembre del 2013

+fruitaverdura 3.0 i molt més al proper #SarriadeTer en Xarxa!

Amb la Yolanda Hernández parlant dels projectes de Qpertin. Foto: Ràdio Sarrià
Aquest proper divendres, dia 15 de novembre de 2013, a l'espai Sarrià de Ter en Xarxa de Ràdio Sarrià coneixerem un xic més el projecte "+fruitaverdura 3.0" de Qpertin, cultura interactiva.

Aquest projecte, premiat amb una de les Beques Educar Menjant de la Fundació Jaume Casademont, té per objectiu el foment d'una alimentació saludable entre els escolars a partir d'una sèrie d'activitats en què la tecnologia (codis QR) hi tenen un paper important.

Ens acompanyarà la Yolanda Hernàndez, cofundadora i CEO de Qpertin, que ens explicarà aquest projecte que s'està desenvolupant en tres escoles de la ciutat de Girona.

El proper programa, però, comptarà amb més continguts! També parlarem de la cerca semàntica de Google, Qpertin ens recomanarà, en la seva secció "La llista de Qpertin3 aplicacions sobre ciències i com sempre al final del programa us recomanarem un bloc!

El d'aquest divendres serà ja el quart programa de la 2a temporada; en programes anteriors hem parlart, entre d'altres temes, dels Premis Blogs Catalunya 2013, dels rellotges intel·ligents, d'una targeta que emmagatzema contrasenyes o de la gratuïtat (o no) d'internet!

Tots els continguts del programa els podeu trobar i consultar al bloc, a SlideShare (presentacions) i a Mixcloud (gravacions dels programes) i també als perfils de Twitter i Facebook, on a més hi trobareu altres informacions sobre noves tecnologies d'altres fons d'informació.

Sarrià de Ter en Xarxa vol apropar internet i les noves tecnologies al públic en general i als oients de Ràdio Sarrià en particular. Procuro fer-ho d’una manera el màxim de senzilla i planera, doncs no sóc ni expert ni professional; sóc curiós i inquiet i afronto el programa de ràdio i el bloc des de la més absoluta condició amateur!

Sarrià de Ter en Xarxa s'emet cada 1r i 3r divendres de mes a quarts d'11 del matí per Ràdio Sarrià!

Escolteu aquí el darrer programa!





dimecres, 13 de novembre del 2013

"Crescendo" judicial d'una cacofonia!


A casa, dels cinc que som quatre fan música i, naturalment, toquen instruments: el piano, la flauta travessera, la guitarra, el saxo, el "cajón"...

A la comunitat de veïns ja fa anys es va decidir que més enllà de les 10 de la nit no es podia estudiar música, en benefici del descans dels veïns. És clar que aquesta mesura de "silenci" també és aplicable a d'altres activitats igualment sorolloses (escoltar música, mirar la TV, jugar...) que, en cas de practicar-se, cal fer-ho tenint present la necessitat del descans veïnal.

Fins a data d'avui no hem rebut cap queixa i espero que per molts anys, doncs són molts els anys d'estudi i assaig musical que els espera a la meva dona i a les meves filles!

A casa no s'estudia amb la intensitat que deuria fer-ho, al seu dia, la pianista i concertista de Puigcerdà Laia Martín! És evident que no és el mateix escoltar un concert de piano que l'assaig de la concertista, i menys el seu aprenentatge al llarg dels anys, però d'aquí a denunciar-la!

En aquest cas la música sembla, des de fora, tan sols el pretext d'una relació veïnal complicada, per dir-ho d'alguna manera.

En tot cas em sembla fora de lloc que una estudiant de piano, ara concertista, es pugui afrontar en un judici a una pena de set anys i mig de presó pel simple fet d'estudiar!

Puc entendre les molèsties que pot causar un estudiant musical, com les que causa un nadó que plora desconsoladament, una discussió domèstica pujada de to, un gos que borda o, simplement, un televisor o reproductor de música amb el volum massa alt! Puc fins i tot entendre que certa reiteració pugui posar nerviós, fins al punt d'alterar els nervis...

En la partitura d'aquest cas ningú ha sabut parar el "crescendo" i ara la música, que ha pres ja un to judicial, ha esdevingut una molesta cacofonia!

dimarts, 12 de novembre del 2013

2.000 petites gotes fredes tremolant


Si cada una de les entrades d'aquest bloc fos una gota la d'avui seria la gota número 2.000! Espero que no sigui, aquesta, la gota que fa vessar el vas!

Amb la mateixa aparent fragilitat i insignificança d'una gota ja són 2.000 les entrades que, al llarg dels més de 6 anys de vida, acumula aquest bloc.

Assolir aquesta xifra només vol dir una cosa: que segueixo tenint ganes de dir la meva, de seguir escrivint sobre coses que faig, coses que veig i coses que penso.

Aquesta és la clau: tenir-ne ganes!

Escric el bloc per mi, perquè m'agrada escriure, però també l'escric per qui el vulgui llegir, per a vosaltres, lectores i lectors fidels, ocasionals i/o accidentals.

Mentiria si afirmés que no em satisfà assolir aquesta bonica xifra rodona! Em sorprenc a mi mateix veient que , que amb la motivació i estímuls necessaris, puc ser constant!

I sobretot em sorprèn trobar, encara, que allò que publico trobi lectors! Escriure ha esdevingut, amb el pas dels anys, un compromís amb mi mateix i també un compromís amb vosaltres.

Però ben mirat 2.000 petites gotes fredes tremolant són ben poca cosa, no arriben ni a omplir un got!

Són aquestes 2.000 petites gotes fredes tremolant tan sols una gota més de les moltes, milions i milions, que formen l'oceà de la "bloguesfera"! Però per insignificant que sigui, és una gota, és una més de les moltes gotes que hi ha a l'oceà!

Moltes gràcies lectors i enhorabona també a vosaltres per les 2.000 petites gotes fredes tremolant!

---------------------

pd: 1.000 petites gotes fredes tremolant

dilluns, 11 de novembre del 2013

Picada d'ullet a pilotes de goma!

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, pica l'ullet a Manel Prart, director general de la Policia de la Generalitat de Catalunya. Foto: ANDREU DALMAU / EFE
Les mateixes pilotes de goma que li van buidar l'ull a Ester Quintana li han salvat la cara a Manel Prat, director general de la Policia. La picada d'ullet, però, aquí li ha fet CiU, amb la complicitat d'ERC, tot i que el propi Prat ja ha procurat deixar clar que d'agrair la picada d'ullet d'ERC, res de res...

Li picava l'ullet Núria de Gispert a Manel Prat, un gest d'inequívoca complicitat, en motiu de l'oportú reconeixement de la Confederació Catalana del Comerç al responsable dels Mossos d'Esquadra; per més que volgués fer-ho, que ho dubto, Ester Quintana no li pot picar l'ullet a Manel Prat...

Innocent jo, sempre havia relacionat les pilotes de goma amb el passat, amb els "grisos", aquella policia que corria al darrere dels qui, com el meu pare, cridaven "Llibertat, amnistia i Estatuit d'Autonomia"! També un ull del meu pare va ser víctima d'una pilota de goma...

Però no ha estat fins ara, ja en plena democràcia, a causa del cas Ester Quintana, que finalment les pilotes de goma tenen data de caducitat.

Celebro la notícia, tot i que no m'agrada que s'hi barregi un mercadeig polític, ni que la mesura no sigui immediata...

I per acabar comentar només que sí,  a mi personalment m'ofen més aquesta imatge de la picada d'ullet, de Núria de Gispert a Manel Prat que la pròpia imatge de l'Ester Quintana després de rebre l'impacte d'una pilota de goma!


dissabte, 9 de novembre del 2013

#MinutsMusicals amb Hit The Road Jack de Ray Charles



Hit The Road Jack

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Woah Woman, oh woman, don't treat me so mean,
You're the meanest old woman that I've ever seen.
I guess if you said so
I'd have to pack my things and go. (That's right)

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Now baby, listen baby, don't ya treat me this-a way
Cause I'll be back on my feet some day.
(Don't care if you do 'cause it's understood)
(you ain't got no money you just ain't no good.)
Well, I guess if you say so
I'd have to pack my things and go. (That's right)

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Well
(don't you come back no more.)
Uh, what you say?
(don't you come back no more.)
I didn't understand you
(don't you come back no more.)
You can't mean that
(don't you come back no more.)
Oh, now baby, please
(don't you come back no more.)
What you tryin' to do to me?
(don't you come back no more.)
Oh, don't treat me like that
(don't you come back no more.)

Ray Charles

No li calen gaire més de dos minuts a Ray Charles per a fer que The Raelettes li deixin clar a en Jack que "foti el camp!"

divendres, 8 de novembre del 2013

Evocació eixuta de la figura i esdeveniments del Conqueridor. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Evocació eixuta de la figura i esdeveniments del Conqueridor

Ran de bressol aprenies
lloçons dures, aspres vies
que menaven a fermesa,
servituds de la grandesa,
lligams greus de la paraula.
Llarga vida com de faula.
El ric guany d'un singular,
daurat regne dins el mar.

Temps després, amb noves guerres,
t'emparaves d'amples terres,
amb l'ajuda dels teus pobles
lliures, vells, diversos, nobles.
Alt soldat, dolent polític:
resum d'un examen crític
Ingrats fills, mort atardada,
una tomba profanada.

Delicat, cruel, doner,
d'amors senils presoner.
Ni pervers ni tampoc sant:
home sempre mig infant.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 7 de novembre del 2013

Innovació més enllà de l’empresa


Penseu en la innovació… No penseu en idees innovadores, sinó en la innovació, en la paraula innovació. Pensant en la innovació hi ha d’altres termes que, inevitablement, ens vénen al cap, entre ells, ben segur, el terme empresa.

Tradicionalment hem vinculat el terme innovació amb el món de l’empresa; són les empreses les que innoven, no només en productes, també en processos. I si bé aquesta associació pot semblar, des d’una perspectiva històrica, lògica, avui la innovació ja no és, només, patrimoni de l’empresa.

Hi ha innovació més enllà de l’empresa? Administracions públiques i entitats del tercer sector social fa anys que innoven, tot i que no sempre la seva innovació ha estat suficientment explicada, valorada i reconeguda.

D’entre les diverses iniciatives recents d’innovació a l’administració pública i a les entitats socials jo destacaria els Diàlegs oberts en innovació i tecnologia amb el Tercer Sector Social (DIT3S) i la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

Els Diàlegs oberts en innovació i tecnologia amb el Tercer Sector Social (DIT3S), impulsats per UPCnet (empresa vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya), van permetre condensar el treball i debats de diferents trobades d’entitats socials en el document “15 idees per a la transformació social”.

La iniciativa del DIT3S va servir a les entitats socials a situar-se i focalitzar-se vers la innovació, en aquest cas la innovació tecnològica, posant de relleu aspectes com la necessitat d’un CRM social, les estratègies TIC o la versió 2.0 de les entitats.

La Xarxa d’Innovació Pública (XIP), per la seva banda, fa tres anys que treballa per aglutinar i visualitzar iniciatives, projectes i bones pràctiques innovadors dins l’administració pública, amb independència del seu àmbit territorial (estatal, autonòmica o local).

La XIP, iniciativa de professionals de l’administració pública, va presentar al 2012 el seu ideari (L’ideari de la XIP) en el que desenvolupen, a través de 28 “idees força”, el seu full de ruta. Aspectes com el Govern Obert (oGov), l’obertura de dades (Open Data), les ciutats intel·ligents (smart cities), l’alfabetització digital o l´us de les xarxes socials formen part dels temes que treballen els diferents grups de treball de la XIP.

Innovar requereix estudiar i analitzar el passat i el present, saber llegir les necessitats presents i futures i tenir la capacitat de donar-hi resposta en el futur més present possible. El DIT3S i la XIP són només algunes de les puntes de l’iceberg de la innovació al tercer sector social i a l’administració pública, sectors que, com l’empresarial, també entenen que la innovació ha de formar part del seu patrimoni, del seu dia a dia, del seu ADN.

Article publicat a la Revista Mirall el passat dilluns 4 de novembre de 2013.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Vostè pregunta!



Aquests dies s'ha intensificat el debat sobre la pregunta que s'ha de fer a la consulta pel dret a decidir prevista per al 2014. Que si una pregunta amb tres opcions, que si una de "sí o no"...

Tenint present que aquest serà (de fet ja és) un debat televisat, potser seria més divertit que TV3 recuperés l'esperit del títol de l'històric programa del circuit català de Televisió Espanyola, "Vostè pregunta", que presentava Joaquim Maria Puyal. i en faci un nou programa televisiu!

El vostè pregunta, però, ara no seria un programa d'entrevistes sinó un concurs en què els líders dels diferents partits polítics partidaris del dret a decidir poguessin defensar la seva pregunta. Naturalment entre un jurat qualificat (format per exemple per Pilar Rahola, Xavier Sardà i Màrius Carol) i el públic a cada gala s'anirien descartant preguntes fins a quedar-ne només una!

El programa el podria presentar l'Oscar Dalmau i podria comptar amb un equip d'assessors (Ramon Solsona, Sergi Pàmies i Quim Monzó) que ajudarien als polítics a formular correctament les seves preguntes... Allò del subjecte, verb i predicat, de no prendre mal amb les subordinades...

El concurs també tindria una secció en la que en Màrius Serra ens descobriria anagrames amagats a les preguntes plantejades, i qui sap si amb l'anagrama desvetllaríem el veritable missatge ocult que amaga cada pregunta!

No hi ha respostes incorrectes, hi ha preguntes mal formulades!

La pregunta és tan o més important que la resposta, prou que ho sabem. De fet la majoria de nosaltres la resposta ja la tenim, només esperem que se'ns formuli la pregunta... la pregunta correcta!

L'altre dia vaig trobar en aquest bloc una cita que em va ajudar a entendre aquesta qüestió sobre la pregunta de la consulta:

L’habilitat de fer la pregunta adequada et dóna la meitat de la victòria en la batalla per trobar la resposta
(Thomas J. Watson 1874-1956, president d'IBM)

La clau de tot plegat, doncs, no rau en la resposta sinó en la pregunta!


dimarts, 5 de novembre del 2013

Ser més responsable és rendible? Jornada sobre RSC a Girona



Ser més responsable és rendible?

El que jo avui formulo en forma de pregunta, les noies de la consultoria Ingeniería Social ho afirmen de manera contundent en el títol de la conferència que faran en el marc de les I Jornades Internacionals sobre Responsabilitat Social Corporativa aquest proper dijous 7 de novembre a Girona.

El Fòrum de RRHH de la Garrotxa organitza aquesta jornada, en la qual tinc el plaer de col·laborar, en què al llarg de tot un dia aprendrem més sobre la responsabilitat social. I dic aprendrem perquè la jornada compta amb experts de la responsabilitat social vinculada a les persones, als recursos humans, com Ramon Giró, director de la Fundació Seelinger y Conde, que ens aportarà la seva visió sobre el nou model de gestió corporativa que han de tenir les empreses vers la discapacitat; o Montse Moliner, directora de la Fundación Manpower, que ens parlarà de la RSC en l'era del talent!

Del que es tracta, com explicarà Elisabeth de Nadal, sòcia responsable de la RSC del bufet d'advocats Cuatrecasas, Gonzalves-Pereira, és de transitar de la RSC cap a la creació de valor compartit, i de centrar l'interès en les persones, com exposarà Alberto Cabellos, Director de Gobierno RRHH at Gas Natural Fenosa.

A la jornada Fransisco Mesonero, director general de Fundación Adecco parlarà de reputació corporativa i gestió de la diversitat i des del Centre Internacional Treball i Família de l'IESE ens parlaran de la Responsabilitat Familiar Corporativa (RFC).

La jornada es clourà amb una conferència sobre un projecte de voluntariat al barri barceloní del Raval.

Ser més responsable és rendible? 

Espero divendres no només pugui afirmar-ho, sinó que tingui sòlids arguments per a saber-ho defensar!

 Clica la imatge per a inscriure't a la jornada i per a més informació
Per a inscriure't a la jornada i per a més informació clica aquí.


dilluns, 4 de novembre del 2013

Les meves #FiresGirona en 20 imatges!

S'esfuma la "noria" de les Fires de Girona... Imatge: Roger Casero
La programació de les Fires de Girona és tan àmplia i variada que permet, com sempre, que cada un ens fem la nostra pròpia programació de Fires, una programació a mida! I com en tantes altres altres qüestions  i activitats de la vida, tants caps, tants barrets!

De les múltiples maneres que podria resumir les meves Fires de Girona he triat fer-ho a partir de les imatges publicades a Instagram, que si bé no recullen fidelment tot el què he fet, sí descriuen amb prou precisió per allà on he transitat aquestes Fires de Girona 2013!

En tot cas en aquestes Fires de Girona hi ha hagut espai per a la música, les atraccions, les barraques, la cultura, els àpats familiars, les lletres, la fotografia, la diversió, les castanyes, la solidaritat...

Tants caps tants barrets... heus ací el meu barret!



dissabte, 2 de novembre del 2013

#MinutsMusicals amb Walk on the Wild Side de #LouReed



Walk on the Wild Side

Holly came from Miami, F.L.A.
Hitch-hiked her way across the U.S.A.
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her legs and then he was a she
She says, "Hey babe, take a walk on the wild side"
He said, "Hey honey, take a walk on the wild side"

Candy came from out on the island
In the backroom she was everybody's darlin'
But she never lost her head
Even when she was giving head
She says, "Hey babe, take a walk on the wild side"
He said, "Hey babe, take a walk on the wild side"

And the colored girls go
Doo do doo, doo do doo, doo do doo

Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New York City's the place where they said
"Hey babe, take a walk on the wild side"
I said, "Hey Joe, take a walk on the wild side"

Sugar plum fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo, you should've seen 'em go go go
They said, "Hey sugar, take a walk on the wild side"
I said, "Hey babe, take a walk on the wild side"
Alright, huh

Jackie is just speeding away
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash
Valium would have helped that bash
She said, "Hey babe, take a walk on the wild side"
I said, "Hey honey, take a walk on the wild side"

And the colored girls say
Doo do doo, doo do doo, doo do doo

Lou Reed

Va transitar Lou Reed pel costat salvatge de la vida... ara transita pel costat salvatge de la mort!

Gràcies Lou per la teva música!

Fotografia: Jean Baptiste Mondino
Aquí una versió en directe:



divendres, 1 de novembre del 2013

Cançó introductòria d'un titella. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Cançó introductòria d'un titella

Un fatigat putxinel·li
- em diuen Pulcre Trompel·li -,
galiot al rem d'un bot
amb la quilla a frec de llot,
fingeix de saber-ho tot.

Dits experts, des de molts anys,
bellugaven burles, afanys
de pedant, vileses, danys.
Geperut sense parella,
sovint ensenyo l'orella.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.