divendres, 30 d’agost del 2013

Abelles. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXI

Abelles. Tot l'eixam
tancava dintre l'arna.
És el fonell del buc
de pedra molt pesada.

La terra del bancal
la son dels bous llaurava.
Espona has de bastir
de pedra perdurable.

Amb sang he volgut fer
una cançó de marbre.
I l'esborra la pluja,
paraula per paraula.

La llosa de l'oblit
a poc a poc va caure.
Ni el llarg plorar dels morts
mai més no podrà alçar-la.

Salvador Espriu. Final del laberint (1955)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dimecres, 28 d’agost del 2013

La dona que sempre anava amb bicicleta

.

La dona que sempre anava amb bicicleta sempre sempre no hi anava, però sí tot sovint; era habitual veure-la per Girona enfilada a la seva bicicleta, no només per passejar-hi: era el seu mitjà de transport

Aquest és el record que en tinc, fins i tot abans de conèixer-la personalment, i és el record que sempre en tindré. Un record, a més, compartit: quan  vaig comunicar a la meva mare la defunció de la mare de l'Ernest ella em va dir: "la dona que sempre anava amb bicicleta!".

Vist en prespectiva, que retingués aquesta imatge de la Montserrat anant amb bicicleta des de la meva infantesa, primer, i joventut, després, ja essent amic del seu fill petit, només pot ser per l'exepcionalitat del fet: no era comú abans, 20 o 30 anys enrere, veure una dona circulant amb naturalitat, vestida de carrer, amb bicicleta per Girona, per una Girona sense carrils bici (tampoc n'hi ha tants ara) i sense la Girocleta!

Aquest record, a més, l'he viscut més intensament pel fet d'haver rebut la luctuosa notícia just el penúltim dia de les vacances que amb la família hem passat a Holanda, país on la bicicleta domina la via pública! La Montserrat anava amb bicicleta per Girona amb la mateixa naturalitat que els holandesos ho fan al seu país, però aquí ella era una de les poques excepcions!

La Montserrat fa dies se'n va anar, se'n va anar al més enllà, ben segur, amb bicicleta!

Una forta abraçada per l'Ernest i tota la seva família!

dilluns, 26 d’agost del 2013

Amors tancats a pany i forrellat

Cadenats a la barana del "Pont des Arts" de París. Foto: Roger Casero
En una de les escenes de la pel·lícula "Ahora me ves" l'agent francesa de la Interpol li explica a l'agent de la FBI la relació del "Pont des Arts" de París amb l'amor, aquell costum dels enamorats de tancar-hi un cadenat a la barana, llençant-ne la clau al riu Sena en senyal d'amor etern!

Aquest mateix gest, tancar un cadenat a la barana d'un pont i llençar-ne la clau al llit del riu,  també va relatar-lo Federico Moccia al seu llibre "Tinc ganes de tu".

A Girona de tots els ponts que travessen el riu Onyar n'hi ha un, el Pont d'en Gómez, que d'uns anys ençà, com el "Pont des Arts" de París serveix, més modestament, als enamorats encadenar-hi el seu amor etern... De tan en tan, però, la brigada municipal s'encarrega de serrar els cadenats i alliberar les baranes del pont dels cadenats. Les claus, això sí, romanen al llit de l'Onyar.

No seré jo qui critiqui aquest costum, per carrincló que pugui ser, per cursi que pugui semblar; no em costaria massa tancar-hi un cadenat. De moment, però, ni al Pont d'en Gómez ni al "Pont des Arts" de París ho he fet, però no ho descarto en un futur...

En tot cas si mai ho faig procuraré que les claus, les dues claus que solen dur els cadenats, no acabin al llit del riu Onyar, riu Sena o el riu que sigui; millor que ens les quedem la Sira i jo... millor si sempre, els dos membres de la parella, disposen de la clau que els permeti obrir el cadenat i alliberar-se!

Una cosa és encadenar l'amor, l'altra llençar la clau!




divendres, 23 d’agost del 2013

Baralla de dos cecs captaires #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Baralla de dos cecs captaires

Per negocis rivals
de cantonada,
estrategs de la nit
ara combaten.

Un inútil fanal
il·luminava
aquell odi brutal
de mans i plagues
blanquinoses dels ulls
sense mirada.

S’escometen tots dos,
garrots enlaire:
ferocitat atroç
de brontosaures.
Aguditzen sentits
d’oïda i tacte,
cautelosos, subtils,
per situar-se
en el terreny potser
més favorable
al resultat final
de la topada.

No falla ni un sol cop
l’endevinada
de l’ombra contra l’ombra.
S’esbotzaven
els cranis afaitats
—pedra picada—
i fins el moll de l’os
de l’espinada.

Després de llarga estona
de baralla,
un d’ells cau fent un crit
als peus de l’altre
i no es belluga més.
Tot ple de nafres,
el vencedor s’ajup
orientant-se
per la sang que s’escola
del cadàver.
La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dimecres, 21 d’agost del 2013

La rutina de les vacances



A l'estiu l'important és trencar la rutina!

En més d'una ocasió jo també m'he servit d'aquesta frase referint-me a les vacances, destacant que més important que el seu destí, és el canvi de ritme que ens aporten!

Però amb el pas dels anys un s'acaba adonant que per vacances tot sovint el que fem és canviar de rutina, més que trencar-la! Al capdavall som animal de costums.

Fa més de 10 anys que a principis d'agost passem uns dies a Sant Antoni de Calonge i inevitablement he anat solidificant una certa rutina, que resumidament podria ser més o menys aquesta:

Em llevo relativament d'hora, a partir de les 8, i enguany mentre a la resta de llits la família segueix amb els ulls clucs esgarrapant el darrer somni, jo m'endinso de bon matí en la lectura.

A partir de les 9 toca anar a buscar el diari i, si s'escau, el pa; esmorzar i fer un xic d'endreça i fer via, jo, cap a la platja, per plantar el parasol com si d'una bandera es tractés, després d'haver conquerit un tros de platja, a primera línia de mar.

Aquests dies a la platja sobretot faig vida sota el parasol, amb un llibre entre mans; és curiós com a mesura que m'he anat fent gran, també les meves filles, passo més estona fora de l'aigua que no pas dins... Les hores de lectura guanyen, i per molt, les de bany!

La platja també té la seva dosi de quotidianitat: amics, coneguts i saludats amb qui, estiu rere estiu, compartim platja; persones, sobretot els saludats, de mal reconèixer en un altre context i període de l'any... i amb més roba!

Cap a les 2 preparar el dinar, breu migdiada i a la tarda una hora de biblioteca, connectat jo, fent deures elles! A la tarda, si el temps acompanya, platja de nou, on hi berenem i ens hi estem fins que l'ombra dels apartaments més alts, primer, i més baixos, després, ens foragiten de la sorra i desfilem per les dutxes abans de preparar el sopar, sopar i deixar-nos caure pel passeig...

Alteren aquesta rutina visites esporàdiques d'amics o familiars, o persones noves que, per uns dies, també poblen la platja; destacable enguany una dona apersonada de veu rogallosa que no tenia per màxima virtut la discreció... O un pare amb dos fills pre-adolescents que feien bona l'estrofa de la cançó d'en Serrat: "Niño, deja ya de joder con la pelota!"

Fugim d'una rutina per caure'n en una altra, com qui fuig del foc i cau a les brases! Que per molts més anys sigui així, que s'eternitzi tan com sigui possible la rutina de les vacances!

Serà senyal que en tinc (ergo segueixo treballant) i que tinc on passar-les!

La rutina de les vacances... benvinguda sigui!

dilluns, 19 d’agost del 2013

Les tablets a l'estiu, una alternativa més!

Amb en Dani, la Desiré i la Yolanda de Qpertin parlant de l'ús de les tablets a l'0estiu. Foto: Ràdio Sarrià.
En qüestió de mesos, més que no pas, encara, anys, les tauletes tàctils (tablets) s'han anat fent més i més presents a les nostres llars; regal estrella a les dues darreres campanyes de Nadal i Reis, a l'estiu les tablets no fan vacances!

Fa un mes al darrer programa de la 1a temporada de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa vam parlar, precisament, de l'ús de les tablets a l'estiu, acompanyats per la gent de Qpertin, cultura interactiva, que van compartir amb nosaltres una sèrie de consells i recomanacions que com a pares i mares hem de tenir presents.

D'entre els consells que Qpertin ens va donar destacar el necessari control del temps que els infants estan connectats, oferir activitats alternatives i evitar convertir la tablets en un "xumet electrònic" més! Podeu consultar totes les recomanacions clicant aquí.

Les tablets a l'estiu poden ser un aliat més per a la diversió i educació dels infants, podem trobar-hi aplicacions de quaderns d'estiu o d'altres que poden reforçar els aprenentatges apresos al llarg del curs (matemàtiques, música, etc), alhora que oferir una bona estona de joc i diversió, però la clau és sempre diversificar les activitats i els suports!

Les hores de pantalla (i aquí hi entren totes: la televisió, l'ordinador, la tablet...) han de poder-se combinar amb activitats amb altres suports (en paper, com els llibres i altres materials) i sobretot activitats a l'aire lliure...

l'estiu les tablets, com a la resta de l'any, han de ser una alternativa més!

Amb els infants hem d'aplicar aquella màxima que també hauriem d'exigir-nos els adults: desconnectar per connectar!

La gent de Qpertin fan servir una frase que condensa d'una manera molt clara la responsabilitat que els adults tenim vers l'educació dels infants en l'oferiment de models positius: “vigila fill per on camines! Vigila tu, pare, perquè jo segueixo els teus passos“.

divendres, 16 d’agost del 2013

Si vull, m'empresono dintre del meu clos #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXXI

Res d'això, tampoc això:
cap altra resposta
en la foscor,
cap accés al centre
immòbil del torb.

Res d'això, tampoc això:
si vull, m'empresono
dintre del meu clos.
Puc, si me n'allunyo,
esguardar-me sol.

Res d'això, tampoc això:
a l'angoixa tanco
la porta de cop.
Un a un baixava
tots els esglaons.
Davallo a la cega
quietud del pou.

Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Moltes pantalles, poques finestres

Imatge. Roger Casero
Recordeu quan va entrar la primera pantalla a casa vostra? Les persones més grans ben segur recordareu que la primera pantalla que va entrar a la vostra llar va ser la televisió, entre finals dels anys cinquanta del segle passat, els més afortunats, i sobretot  a partir dels anys seixanta i setanta.

Pels més joves aquesta pregunta no té sentit: la primera pantalla, la del televisor, ja hi era quan vau néixer, i per molts fins i tot la de l'ordinador de sobretaula. Pels més menuts la pregunta no seria quan va entrar la primera pantalla, sinó a quantes pantalles tenen accés a casa seva!

Per ser definida com “la caixa tonta” el televisor ha fet prou fortuna! Durant molts anys no només ha estat la principal i quasi única pantalla de les llars, sinó que a més ha anat ocupant al llarg dels anys un espai més privilegiat dins les llars. Però el regnat del televisor sembla estar arribant a la seva fi, i la proliferació de pantalles domèstiques durant els darrers 25 anys l'ha anat desplaçant, especialment entre els més joves.

Possiblement la segona pantalla a entrar a les llars va ser la de l'ordinador, primer en la seva concepció de sobretaula, sobretot a partir dels anys noranta del segle passat, i posteriorment amb els portàtils. Amb la revolució, molt més que només tecnològica, d'internet els ordinadors han anat guanyant, a partir de la primera dècada d'aquest segle, molta quota de pantalla.

Aquests darrers anys la tercera pantalla a entrar a les nostres vides, més que només a les nostres llars, ha estat la del telèfon mòbil intel·ligent (els “smatrphones”) i més recentment les tauletes tàctils (“tablets”). Aquestes noves pantalles, mòbils, portables i connectades permanentment (si cal) a internet són, avui per avui, la icona més visible de la revolució digital que estem vivint.

Les pantalles dels televisors res tenen a veure amb les primeres que van conquerir les nostres llars: ara no només són més grans i més primes, també, a banda de la major qualitat d'imatge, estan connectades a internet. La pantalla del televisor ja no serveix només per mirar la televisió, i la televisió, els programes, ja no els mirem només a través del televisor, sinó que també consumin televisió a través de les pantalles dels ordinadors, els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils.

Les pantalles dels diferents aparells cada dia s'assemblen més i convergeixen cada vegada més les coses que podem fer-hi! Som multipantalla, avui, especialment els joves, són multipantalla. És cada vegada més habitual, entre els joves i no tan joves, consumir més d'una pantalla alhora: mirar la televisió i comentar el que es veu a les xarxes socials amb el telèfon intel·ligent o amb la tauleta tàctil.

I malgrat les pantalles dels televisors són cada dia més grans, el consum que en fem és cada dia més petit. Com he dit al principi la seva hegemonia està qüestionada per la resta de pantalles. En un estudi de Google (pdf) de l'any 2012 situaven en un 77% el temps que els usuaris mirem la televisió alhora que utilitzem un dispositiu mòbil, el telèfon intel·ligent o la tauleta. I pel que fa al consum de pantalles situaven en 43 minuts per la TV, 39 per els ordinadors, 30 per les tauletes tàctils i 17 per els telèfons intel·ligents.

Diuen que totes aquestes pantalles són finestres obertes al món, i en part és ben cert, avui en dia amb totes i cada una d'elles podem connectar amb qualsevol part del món. Farem bé, però, si a banda de mirar per aquestes finestres, no ens oblidem de mirar-nos el món des de les finestres de casa nostra, observant el nostre barri, els nostre veïns i veïnes, la vida que passa just per davant nostre i que massa sovint tantes pantalles no ens permeten veure, viure.

Article publicat al número 84 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 12 d’agost del 2013

"Hello my friend"

Pancarta de l'homenatge a Xevi Gómez al pati de l'Escola de Taialà. Foto: Roger Casero

Impressionava veure tanta gent sota el porxo de l'Escola de Taialà de Girona; sota tota la llargària del porxo i als seus costats, a dreta i esquerra, on la gent pacientment s'apilava sota els paraigües per recordar-te i, sobretot, per donar suport a la teva família, a qui la teva tràgica desaparició els ha generat un buit que de moment ni amb la multitud de l'altre dia poden acabar d'omplir.

Va ser un acte molt emotiu, fet i pensat pels teus veïns i veïnes, els de la Coordinadora d'Entitats de l'Esquerra del Ter, pels teus companys de muntanya, representats pel Grup de Muntanya Sarrià, i pels teus amics i familiars.

Ens va emocionar un audiovisual farcit de família, muntanya i alguna altra de les teves passions, però encara avui el teu record és massa doloròs pels qui més t'estimen i has estimat.

Ben segur vas escoltar les paraules d'en Josep Turbau, que serenament va relatar-nos el gran alpinista que ets, o les paraules d'en Lluís Xargay, que et va "renyar" per aquesta teva darrera malifeta, o les del teu amic i soci Gonzalo Sánchez, a qui l'emoció no li va permetre llegir el text, manuscrit, que havia preparat i que vaig ajudar-li a llegir; ell sempre t'esperarà amb la furgoneta, esperant que el recullis...

El teu oncle i padrí, en Julián Saeta, et va enviar una carta que ben segur ja deus haver rebut (“Direcció: el paradís. Carrer Hidden Peak. CP. 8068 metres. País: el cel”), una carta plena d'amor i tendresa; el teu germà Ivan, valent, va fer el cor fort per a fer-nos saber que la teva pèdrua no li farà perdre l'amor que, com tu, sent per la muntanya, i que procurarà transmetre'l també als teus fills; i que preveu celebrar, l'any vinent, el teu aniversari (el 17 d'agost del 2014) al camp base del Hidden Peak.

Al pati de l'Escola de Taialà, la teva i la dels teus fills, un gran cor encerclava una fita i una encesa d'espelmes; del mig del cor es van enlairar cap al cel uns globus blancs, tan blancs com la muntanya que se t'ha quedat!

No ens coneixem Xevi, però això avui ja tan se val... Però et puc dir amb certesa que si mai et trobo, quan la meva muntanya em reclami, et saludaré com tu ho feies amb els muntanyencs i alpinistes que t'anaves trobant fent camí, amb un alegre i encoratjador "hello my friend!"


divendres, 9 d’agost del 2013

Diversos són els homes i diverses les parles #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
«Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.»

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dimecres, 7 d’agost del 2013

Homenatge a Xevi Gómez

Xevi Gómez, a la muntanya. Imatge d'arxiu de l'expedició al Hidden Peak
Una breu nota al bloc del Grup de Muntanya Sarrià (GMS) fa dies que ho anuncia:
"Dimecres 7 d'agost de 2013, a les 8 de la tarda, al pati de l'ESCOLA TAIALÀ, tindrà lloc un homenatge a en XEVI GÒMEZ GUTIÉRREZ. Tothom serà benvingut."

Dimarts de la setmana passada, dia 30 de juliol de 2013, el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una declaració de suport a la família d'en Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià, una declaració molt emotiva, però en un context molt institucional.

El d'avui al vespre, però, serà un homenatge més personal, on prendran la paraula no només companys del Grup de Muntanya Sarrià i companys seus, sinó també veïns de Taialà, el seu barri, i familiars.

S'ha escrit molt sobre Xevi Gómez, fins i tot jo he gosat fer-ho, després de la seva tràgica desaparició.. De tot el què s'ha escrit, però, jo em quedo amb dos textos: un és la carta del president del GMS, Josep Turbau: En Xevi Gómez, sempre amb nosaltres. L'altre text és que que figura al bloc de l'expedició al G1 (Hidden Peak) on, en un dels seus primers apunts, presenten els "Guerrers" que en prendran part.

Sobre en Xevi Gómez diuen:

"Socio del GMS, y promotor de la aventura.
Xevi, un tio muy positivo y feliz nos va a levantar los animos en los momentos mas duros de la expedición!!!
Cuenta con experiencia en expediciones a montañas de mas de 8000 metros y con mucha experiencia en el mundo de la montaña.
Sin duda un valor a cotizar en la expe!!!!"

Que sigui el seu record, el record d'un noi positiu i feliç, el millor consol pels qui pateixen més directament el dol per la seva pèrdua.

Avui al vespre jo també seré a Taialà acompanyant-los. Ens hi acompanyes?

dilluns, 5 d’agost del 2013

La pobresa infantil i el Pacte per a la infància a Catalunya


A Catalunya hi ha pobresa. Aquesta és una afirmació que avui ningú pot rebatre; no en va finals de maig de l’any passat Televisió de Catalunya va organitzar la Marató per la Pobresa.

I a la pobresa poc a poc, aquests darrers anys, l’hi hem anat posant xifres i, sobretot, cares: 1 de cada 5 catalans és pobre, o explicat amb un xic més de precisió, un 21,9% de la població catalana viu sota el llindar pobresa, segons dades de l’INE.

Aprofundint un xic més sobre aquestes dades observem, també amb dades de l’INE, que la població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un risc de pobresa del 23,4%. Focalitzant-nos en la pobresa infantil, segons dades de l’INE, la FEDAIA i Unicef, a Catalunya 1 de cada 4 menors és pobre.

Totes aquestes xifres, recollides per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, ens dibuixen un escenari de present i futur preocupant, especialment per als qui tenen més futur, els infants i joves.

D’entre els múltiples reptes que, com a País, tenim per davant, un dels més importants és, sens dubte, invertir més i millor en els infants, vetllar per al seu òptim desenvolupament, la seva educació, el seu creixement.

A mitjans de juny Unicef, juntament amb federacions d’entitats socials i d’infància europees, van fer una crida als ministres d'Ocupació, Afers Socials i Sanitat, reunits aquells dies a Luxemburg, demanant que actuïn i promoguin mesures per reduir la pobresa i l'exclusió social de la infància.

Entre les mesures van proposar potenciar totes aquelles polítiques que fomentin la inclusió, l’equitat i la reducció del fracàs escolar; mesures que no només han de donar suport als infants de manera directa, sinó també a llurs famílies i entorn.

En un context, a casa nostra, de retallades en l’acció social i l’educació són les famílies i els infants els qui més reben les conseqüències d’aquestes polítiques d’austeritat. La Marató per la Pobresa, o d’altres iniciatives com les promogudes pel Banc dels Aliments i altres entitats socials, ajuden a mitigar els efectes de la pobresa sobre els qui la pateixen, infants inclosos, però no poden ser l’única resposta per a combatre la pobresa en general i la infantil en particular.

El passat 19 de juliol de 2013 el Govern de la Generalitat de Catalunya i més de 70 entitats socials van signar el Pacte per a la Infància a Catalunya. És cert que el Pacte per la Infància no neix per a resoldre específicament la pobresa infantil, doncs té i parteix d’una visió integral de la infància, però sí que ofereix, dins l’eix de “prevenció del risc” i sobretot en l’apartat “prevenció en les situacions de pobresa”, directrius per actuar des del govern i l’administració per combatre la pobresa infantil.

El Pacte per a la Infància a Catalunya és fruit d’un intens treball de consens, consulta, participació i negociació de tots els agents vinculats al món de la infància (administració, tercer sector, col·legis professionals, agents socials, agents econòmics, entitats municipalistes i grups parlamentaris), però ara, que ja està aprovat, ha de servir de full de ruta per a aplicar les polítiques i accions que marca en cada un dels eixos en el que es desenvolupa.

És en aquest sentit encertada i oportuna la crida que dies enrere va fer la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) a tots els signants del Pacte per la Infància per tal que defineixin les seves mesures concretes abans d’acabar l’any.

L’abast del Pacte per a la Infància a Catalunya va més enllà de la pobresa, doncs el pacte parla també d’educació, salut, família o mitjans de comunicació; però ben segur que aplicant i desenvolupant les mesures que preveu el Pacte per la Infància millorarem notablement la situació de la infància a Catalunya, minimitzant el risc de pobresa, oferint-los un millor present i, sobretot, oferint-los i oferint-nos tots un millor futur.

Article publicat a l'Intocable Digital el divendres 2 d'agost de 2013.

dissabte, 3 d’agost del 2013

#MinutsMusicals amb Love of lesbian i el seu #mediterràniament Fantastic shine



Fantastic shine

Days
Passing by the crowd
Joy can rise from the dark
As a flash in the forest

Hey, for once I'll tell you what's true
How special you are
You're the smile to my soundtrack

Have I told you lately?
We are friends through this trip of...
Time, oh, what is time?
The kind of thing that no one knows
Take a look at who's around you
Spin in circles, ring round with you

Did I ever tell you?
We are drivers through a road called...
Life, oh, what is life?
A piece of pie
Bursting from
The seems that everything's alright
Spin in circles, jump together now

Shine, shine, you can make it grow
Grow from the summer ground
-Shining on my sorrow-
-Shining and growing on my loss-
To the highest clouds
-Growing on my shins-

Fantastic sun
Fantastic us
Fantastic girl
Fantastic life
Fantastic band
Fantastic rise
Fantastic light
Fantastic night
Fantastic you
Fantastic time

Love of lesbian

Molt guapos els del vídeo, però...

  • si no ets tan guapo ni jove com els que surten al vídeo... 
  • si no tens una barca per descobrir racons del Mediterrani... 
  • si balles malament i poc, i encara molt menys envoltat de noies guapes amb biquini... 
  • si no ets dels qui es llancen corrents a l'aigua o corren pel bosc amb el cul enlaire...

no pateixis, també pot brillar per tu aquest estiu; només has de trobar la manera, només depèn de tu!

divendres, 2 d’agost del 2013

la set feia el riu maligne... #SalvadorEspriu #AnyEspriu


VI

A poc a poc beus mort:
la set feia el riu maligne.
No et miris en el corrent,
no t'allunyis del vent.

No estimis la teva imatge
al fons de l'aigua.
Tota la tarda és perill,
pel vespre ve basarda.

En veure't en el mirall,
petit amic, tan fràgil,
endins de l'esguard de glaç
per sempre t'has deturat.

Ara no pots fugir
i escoltes com s'atansaven,
sortint de la por del bosc,
lents passos de caçador.

Salvador Espriu. Final del laberint (1955)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 1 d’agost del 2013

L'horari d'estiu 2013 del "Petites gotes fredes tremolant"!



Com cada estiu aquest bloc no fa vacances, però sí horari d'estiu!

A partir del proper dilluns 5 d'agost, aquest bloc es mantindrà actiu però amb horari d'estiu, de manera que s'actualitzarà, durant les properes 5 setmanes, tres dies a la setmana, els dilluns, dimecres i divendres.

Els dilluns i els dimecres amb apunts variats, com és costum en aquest bloc, sobre coses que faig, que veig o que penso... i els divendres, aquest any 2013, amb un poema de Salvador Espriu.

El bloc recuperarà el ritme de publicacions habitual, de dilluns a dissabte, el proper dilluns 9 de setembre de 2013!

Bon estiu i, si en feu, bones vacances!