divendres, 31 de maig del 2013

Amb música ho escoltaries potser millor. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Et diré sempre la veritat.
I si et parlo tan sovint de la meva
quotidiana, solitària mort,
i amb cruel accent carrego
aquesta única síl·laba
del meu petit saber,
és sols perquè m'agradaria que sentissis
dintre teu, ben endins, on acaba
el fred camí al teu darrer sepulcre,
com humilment, silenciós,
t'estimo.
Veus? El suau vent a l'herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal.
Però no vols endevinar mai als meus ulls
qui sóc jo, com sóc jo, i ara m'omples
de buida, densa, sorollosa
argila de paraules,
fins a fer-ne un insalvable mur,
aquest curt pas
que ja del tot em separa
de tu.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 30 de maig del 2013

Amunt.Ebre: sostenibilitat social i mediambiental




La paraula clau d'aquest article és el terme "sostenibilitat", que segons el diccionari de l'enciclopèdia és el "conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana".

L'empresa d'inserció Amunt.Ebre té per objectiu la sostenibilitat ambiental a través de la seva activitat econòmica: l'horticultura ecològica, la transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics (conserves, arròs) de les Terres de l'Ebre, així com el desenvolupament de projectes dels sectors agrosocials, els treballs de manteniment i neteja d’espais naturals, forestals i d’ús públic o la dinamització d'un mercat virtual de productes ecològics a les Terres de l’Ebre.

Però Amunt.Ebre seria una empresa coixa si només perseguís la sostenibilitat mediambiental de la seva activitat; la seva condició d'empresa d'inserció fa que sigui precisament la seva activitat econòmica el principal motor de la recerca de la sostenibilitat social, en aquest cas a través de la inserció laboral.

No en va les empreses d'inserció són empreses que la seva activitat econòmica ha de tenir com a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d'exclusió social.

És a dir, socialitzant la definició aplicada a l'ecologia, la sostenibilitat social podria ser el "conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la diversitat social i evitar, en darrer terme, l'exclusió social provocada per l'acció humana".

Amunt.Ebre és un projecte jove i local, però els seus valors no són nous i són, sobretot, globals. Amunt.Ebre treballa per a la sostenibilitat social i mediambiental, de fet ambdues es necessiten i retroalimenten.

Al cap i a la fi una no s'hauria de poder entendre sense l'altra, doncs malgrat semblen fer referències a dos ecosistemes diferents (el mediambiental i el social), el planeta, el nostre planeta, el nostre ecosistema, el nostre sistema és només un: la Terra!

dimecres, 29 de maig del 2013

Plantes vs marques comercials

"Los niños conocen más nombres de marcas comerciales que de plantas". Aquest va ser el titular que Heike Freire va donar per l'entrevista que a principis de febrer va fer-li La Vanguardia.

Aquesta realitat em va fer pensar en uns jocs per a dispositius mòbils (telèfons i tauletes) que consisteixen en posar nom a logotips de marques comercials i anar passant pantalles i pantalles. Reconec haver-hi jugat alguna vegada, la majoria auxiliant a les meves filles a passar pantalles!

Fa molts anys que la nostra societat, majoritàriament urbana i consumista, viu envoltada de marques comercials; bé, més que envoltada, embolcallada amb marques comercials. Són infinits els impactes de marques comercials que cada dia rebem. Hem arribat al punt que fins nosaltres mateixos som, podem ser, la nostra pròpia marca comercial!

Ignoro si hi ha algun d'aquests jocs d'endevinar marques comercials on el repte sigui endevinar el nom de plantes, però de ser-hi jo, ben segur, no passaria completaria ni la primera pantalla! La meva dona, que no passa les de les marques comercials, segurament sí!

És trist dir-ho així, però la majoria dels impactes quotidians que tinc amb plantes són bé dins de potets que contenen espècies variades o de sobres d'infusions...

Heike Freire es referia als infants i als joves, però la seva afirmació em va interpel·lar a mi directament, que d'infant ja no tinc més que els records d'infantesa. Jo potser ja no tinc remei, però sí, encara, les meves filles!

Per Heike Freire la clau és "Educar en verd" i fomentar el contacte dels infants (jo diria que també dels adults) amb la natura.

Jo de moment ja he pres una decisió: negar-me a tornar a donar ni una sola resposta a un d'aquests estúpids jocs de marques! O el que és el mateix, llençar tot el meu coneixement sobre marques comercials a les escombraries! O encara millor, reciclar aquest coneixement! Per sort meva encara tinc, sinó tota, molta vida per endavant!

dimarts, 28 de maig del 2013

Guanyarem Tià! #Guanyarem #TiàSalellas


Imagineu-vos un home intel·lectualment brillant, irrenunciablement d’esquerres, defensor de les “mal anomenades” causes perdudes, amb una generosa i frondosa barba i amb un Che Guevara quasi sempre present a la seva solapa! És, era, en Sebastià Salellas, molt més que només un advocat gironí, que avui fa 5 anys ens va deixar.

D’un temps, d’un País, en Tià se’ns fa imprescindible per comprendre no només d’on venim, sinó sobretot cap allà on anem, cap allà on volem anar! Per generació en Sebastià Salellas va ser dels molts que van lluitar contra la dictadura i per la recuperació dels drets i de la democràcia; assolida la democràcia va seguir la seva lluita, des de la política, des de l’activisme cívic i sempre, fins al darrer moment, des de l’exercici del  dret, com a advocat.

El seu temps no va ser només el de la transició, el seu temps va ser tot el temps que va viure, essent sempre fidel als seus principis i ideals socialistes i llibertaris. I pel que fa al seu País, Catalunya, de la mateixa manera que defensava els drets dels oprimits, també defensava els de Catalunya quan aquests eren oprimits, defensant les nostres llibertats.

Tià Salellas no era un defensor de causes perdudes, era un defensor que les causes que cal guanyar! I com amb tants altres lluitadors avui l’hem de seguir reivindicant, a ell i sobretot a les seves causes! Per això, avui més que mai, diem ben alt, amb veu ferma, “Guanyarem Tià!

Guanyarem” és un documental dirigit per un dels fills d’en Tià Salellas, Lluc Salellas, amb la col·laboració del realitzador Marc Planas i del director de cinema Lluís Galter. El documental repassa, a través del testimoni de persones que el van conèixer de prop, la vida i lluita d’en Sebastià Salellas. Entre les persones entrevistades pel documental destaquen els polítics Joaquim Nadal i Irene Rigau, el filòsof Josep Ma Terricabres, la periodista Mònica Terribas, el llibreter Guillem Terribas o Rosa Maria Salellas i Benet Salellas, germana i fill d’en Tià respectivament.

El documental, preestrenat aquest passat dissabte 25 de maig, s’estrena avui a Girona, just el dia que fa 5 anys que en Tià Salellas ens va deixar.

Tot sovint en Tià Salellas deia que jo li recordava molt el meu pare, Just M. Casero, amb qui eren no només companys de lluita, sinó també amics. Un dia, en una lectura de textos del meu pare, em va dir que la meva veu li recordava la d’en Just. Jo mai li vaig dir que ell, no només per la barba que ambdós lluïen amb orgull, sinó també pels ideals que compartien, també me’l recordava, en Just...

Guanyarem Tià!


Guanyarem - Un documental sobre l'activista i advocat Sebastià Salellas from marc planas on Vimeo.


dilluns, 27 de maig del 2013

Vincles prestats entre una àvia i una amiga que, en realitat, no ho són


Una noia, de procedència llatinoamericana i vorejant la trentena, empenyia una cadira de rodes amb una senyora de cabells blancs i esquena cansada.

Amb pas més ràpid i enèrgic vaig avançar-les i, en el breu espai de temps que vaig passar pel seu costat, vaig sentir que la senyora gran li deia a la noia: "que bien que estés conmigo, eres como una amiga para mi". Vaig alentir un xic la marxa per escoltar a la jove respondre: "tu para mi eres como una abuelita!"

La senyora troba en la noia, més enllà de la seva cuidadora, una amiga, algú amb qui compartir el seu llarg passat, vulnerable present i incert futur. Possiblement les seves amigues ja no hi són i les que encara són vives possiblement també tenen, sinó en la seva família, en la seva cuidadora qui els dóni un xic de conversa que les faci de més bon passar les llargues hores que té un dia sencer, rere l'altre...

La noia troba en la senyora, més enllà de la persona que dóna sentit a la seva professió, i li permet seguir guanyant-se la vida, una àvia, una persona gran a qui escoltar, de qui aprendre de la seva llarga vida, de les seves vivències i experiències, ajudant-la a mantenir presents records que cada menys presents. Possiblement la seva àvia és lluny, oceà enllà, i són unes altres orelles les que escolten tot el què les àvies han d'explicar a les seves nétes!

Més enllà de la fantasia generada per aquest breu diàleg robat, ben cert és tot sovint sota l'epidermis d'una relació professional entre la persona depenent i qui en té cura es teixeixen forts vincles personals... També, malauradament, que sobre l'epidermis d'algunes d'aquestes relacions professionals es maquinen lamentables enganyifes i estafes...

Jo avui em quedo, però, amb els vincles prestats que afortunadament, i de manera positiva, es generen entre senyores grans soles i noies, cuidadores, desarrelades!

dissabte, 25 de maig del 2013

Hello, I love you. #MinutsMusicals amb #TheDoors en homenatge a #RayManzarek



Hello, I love you 

Hello, I love you
Won't you tell me your name?
Hello, I love you
Let me jump in your game
Hello, I love you
Won't you tell me your name?
Hello, I love you
Let me jump in your game

She's walking down the street
Blind to every eye she meets
Do you think you'll be the guy
To make the queen of the angels sigh?

Hello, I love you
Won't you tell me your name?
Hello, I love you
Let me jump in your game
Hello, I love you
Won't you tell me your name?
Hello, I love you
Let me jump in your game

She holds her head so high
Like a statue in the sky
Her arms are wicked, and her legs are long
When she moves my brain screams out this song

Sidewalk crouches at her feet
Like a dog that begs for something sweet
Do you hope to make her see, you fool?
Do you hope to pluck this dusky jewel?

Hello, Hello, Hello, Hello, Hello, Hello, Hello
I want you
Hello
I need my baby
Hello, Hello, Hello, Hello

The Doors

Aquesta setmana ens deixava l'imprescindible teclista dels The Doors, Ray Manzarek. El so dels The Doors li deu molt a Manzarek!


divendres, 24 de maig del 2013

Cavava la llavor... #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


XVI

Cavava la llavor
al cor de la secada.
De sol a sol vinclat,
no puc ja redreçar-me.

Obria a cops de pic,
en el record de marbre,
un clot on ben colgar
les mortes esperances.

Treballo durament
en àrides paraules.
S'agosta la cançó,
quan provo d'entonar-la.

Aprofundia el pou
del vident que m'esguarda.
No dormen mai els ulls
fixos al fons de l'aigua.

Salvador Espriu. El final del laberint (1955)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 23 de maig del 2013

Futbol, celebracions i alcohol!

Boateng dutxant amb cervesa el seu company Ribéry.
"Una imatge val més que mil paraules".

Fent cas a la frase procuraré fer servir poques paraules, doncs les imatges penso que s'expliquen per si soles!

Sobre la rua de celebració, per part del Barça, de la Lliga 2012/13 retenim encara en la memòria les imatges d'alguns jugadors blaugrana passats de voltes... Veient tal espectacle, vergonyós en alguns passatges, vaig piular:


La està molt bé, però m'hi sobra l'alcohol! Visca el !


Però més dramàtiques vaig trobar les imatges d'un gran jugador francès del Bayern de Munic, Franck Ribery, fugint cames ajudeu-me dels seus companys de club que, durant la celebració del títol de Lliga, el perseguien per ruixar-lo amb cervesa!



Ribéry, convertit a l'Islam, fugia per evitar entrar en contacte amb la cervesa, no només per evitar ingerir-la, seguint els preceptes de la seva religió.

Queda com a anècdota la disculpa de Boateng: era cervesa sense alcohol!

Les celebracions públiques, al carrer en forma de rua o al camp, millor sense alcohol!

dimarts, 21 de maig del 2013

Reincorpora, pels qui es mereixen una segona oportunitat!


A principis de maig TVGirona emetia un reportatge sobre el programa Reincorpora de "la Caixa"



Alhora també publicava el cas d'una persona beneficiària del programa que es reinseria socialment gràcies, també, a la inserció laboral.



I sense perdre el fil d'aquests dos reportatges, seguint el fil dels itineraris del programa Reincorpora de "la Caixa" ideats per la Fundació Oscobe, aquests dies publicava una notícia sobre la incidència del Temps de Flors sobre la inserció laboral, en aquest cas, de persones beneficiàries d'aquest programa social i laboral.



Entitats com la Fundació Oscobe, o les 12 restants del grup de Girona del programa Incorpora de "la Caixa", cerquen dia sí, dia també oportunitats laborals per a persones en situació de risc d'exclusió, persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral i que necessiten un suport puntual per a inserir-se, també gràcies a la feina, socialment!

Podeu oferir vosaltres alguna d'aquestes oportunitats?

dilluns, 20 de maig del 2013

Obrigado José Mourinho!


Malgrat resten encara 2 jornades de Lliga per disputar, el Real Madrid, que ja no s'hi juga res, ja pot donar per acabada la seva temporada, després de perdre, divendres passat, la final de la Copa del Rei contra un combatiu Atlético de Madrid.

Acabada la temporada per l'equip i acabat, tot sembla indicar, el cicle de José Mourinho com a entrenador del Real Madrid!tres anys més de contracte, però ni ell, ni els jugadors, ni Florentino Pérez, que li ha consentit tot i més aquests darrers tres anys, semblen tenir ganes que el tècnic portuguès segueixi dominant el club blanc.

Mourinho, a qui per molts el seu dit els marcava el camí, ha acabat dinamitant el vestidor blanc i ha dut el Real Madrid pel camí del pedregar!

Ha gestionat l'afer "Casillas" de la pitjor manera possible, sense mà esquerra, i ha acabat dient a Cristiano Ronaldo ("empezamos la temporada tristes") i a Pepe (va dir que era un jugador frustrat)  paraules que han sonat com a música celestial a les orelles dels "culés". La seva gestió del vestidor al final se li ha girat en contra, i fins els seus màxims escuders dins la plantilla l'han acabat menyspreant.

Esportivament el balanç de José Mourinho no ha cobert les expectatives generades. Només ha estat capaç de vèncer al Barça, a qui li va guanyar la Copa del Rei, una Lliga i una Super Copa d'Espanya, els tres títols de l'era Mourinho al Real Madrid.

Però la seva superioritat sobre el Barça, especialment des de mitjans de la temporada passada, no ha estat suficient per a trencar l'hegemonia del club blaugrana, que ha guanyat la Lliga d'enguany amb autoritat i solvència, amb una distància mai a l'abast pels blancs. Al capdavall no n'hi ha prou amb ser superior al Barça, les competicions, totes, exigeixen molt, molt més!

A Europa Mourinho ha fet pujar les prestacions del Real Madrid. Ningú pot negar-li a Mourinho les tres semifinals de la Lliga de Campions d'Europa, però pel club blanc la "Décima" pesa massa!

Mourinho, que va arribar al club blanc com un heroi, com el millor antídot per combatre el Barça de Guardiola, sortirà del Real Madrid per la porta del darrere, deixant un gust amarg dins el vestidor, enfrontat amb la premsa i sense el suport del seu principal avalador, un Florentino Pérez que no ha gosat mai , que se sàpiga, posar-lo a ratlla!

La sensació és que, de la mateixa manera que l'altre dia a la final de la Copa del Rei, Mourinho també s'auto-expulsa del Real Madrid!

Ironies de la vida, per molts culés Mourinho marxarà com un heroi del Real Madrid, després de dinamitar-lo social i esportivament! De lluny ressonen encara aquelles paraules que el llavors col·laborador de Bobby Robson, un jove José Mourinho, va dir eufòric a la Plaça Sant Jaume de Barcelona: "Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón"

Obrigado José Mourinho!


dissabte, 18 de maig del 2013

Cent rossinyols parant el sol. #MinutsMusicals amb Eduard Font



Cent rossinyols parant el sol

Cent rossinyols
prenen el sol.
No sents el que et diuen:
és cibulet.
No sents el que et diuen:
és marganell.

Lleu el teu son,
pus de concurs,
la tele m´insulta
és el canal.
Aguanta Maria
que som dijous

Qui dia passa, se´n va a dormir
al cel hi trona i no sé què dir.
El mar té pell de gallina,
vas sense camisa
ondulant rodolí

Qui dia passa, se´n va a dormir
i a la foguera hi mor el foc d´ahir.
El mar té pell de gallina,
vas sense camisa
les teves sines de matí.

Cap escalfat
per necessitat.
T´ho diuen les pedres
això és per tu.

Maig resplendent,
d´or és la dent.
Pirata moreno no em facis mal,
pirata negrero ets un cabró.

Qui dia passa, se´n va a dormir
al cel hi trona i no sé què dir.
El mar té pell de gallina,
vas sense camisa
ondulant rodolí

Qui dia passa, se´n va a dormir
i a la foguera hi mor el foc d´ahir.
El mar té pell de gallina,
vas sense camisa
les teves sines de matí.

Eduard Font

Aquesta i les altres cançons del seu primer disc en solitari les vaig escoltar en directe mesos enrere... Eduard Font ha estat membre de Glaucs, Sopa de Cabra i Lax'n'Busto...

En directe Eduard Font és un home orquestra!. Foto: Roger Casero

divendres, 17 de maig del 2013

Barques de paper... #SalvadorEspriu #AnyEspriu


X

Barques de paper
varava en la llarga
quietud del vent.

L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 16 de maig del 2013

L’aigua ja ha arribat

La Irina, contenta, amb el premi que va guanyar: més llibres per llegir!. Foto: Roger Casero
L’aigua ja ha arribat

L’aigua al món va arribar,
va ser tota una celebració.
La vida ens va donar,
a més d’una generació.

Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar,
li faltaven peces importants,
ara que l’aigua ha arribat,
tothom és feliç perquè s’ha completat.

L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar,
després s’evapora, plou, i tot torna a començar.
És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi,
i sempre així ha de seguir.

Ja sigui per refrescar-nos,
o per prendre una infusió,
cal que fem servir l’aigua,
amb molta moderació.

Irina Casero Canyigueral

Amb aquest poema sobre l'aigua la Irina, la meva filla mitjana, va guanyar el primer premi de poesia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter, en la categoria infantil de cicle superior. L'any passat va ser primer premi en posar de cicle mitjà!

El premi per a mi, espero que també per vosaltres, és, més enllà de la immensa satisfacció i orgull de pare, poder llegir el poema!

Enhorabona i moltes gràcies Irina, per deixar-me'l publicar!

dimecres, 15 de maig del 2013

Revisant els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter

El grup Eybec van amenitzar els Premis Sant Jordi 2013 amb música i poesia. Foto: Roger Casero
Fa poc més d'un any vaig apuntar quins serien, per mi, els 6 punts claus per ressuscitar els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter:

1.- Obrir de nou la convocatòria a escriptors no empadronats a Sarrià de Ter
2.- Crear el premi local en categoria d'adults
3.- Redefinir el jurat dels Premis
4.- Recuperar la categoria juvenil
5.- Replantejar els actes de lliurament
6.- Ressuscitar el Consell de Cultura

D'aquests 6 punts en alguns s'ha avançat, en d'altres espero que més aviat que tard també s'avanci!

Anem a pams:

1.- Obrir de nou la convocatòria a escriptors no empadronats a Sarrià de Ter
En aquest punt s'ha obert un xic la porta, ampliant la participació als i les usuàries de la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. És un pas endavant, però penso que insuficient.

La possibilitat d'obrir els premis a escriptors en llengua catalana, amb independència d'on siguin, permet no només disposar de més obres presentades, sinó també que els guanyadors, de seguir amb la seva carrera literària i publicar, tenen en els nostres premis, una referència. Núria Martí, premiada l'any 2008, en podria ser el paradigma!

Per complir amb el primer punt penso que és necessari atendre als punts 2 i 3 que el segueixen...

2.- Crear el premi local en categoria d'adults
Enguany el premi de narrativa en categoria d'adults va quedar desert, però el jurat va tenir un detall amb els autors de Sarrià de Ter que van presentar obres i els va fer un petit obsequi a mode de reconeixement.

Aquest mateix criteri es podria fer servir dotant aquest reconeixement com a accèssit local a la millor obra d'un autor local presentada, en cas de no ser la guanyadora.

3.- Redefinir el jurat dels Premis
Mantinc sobre aquesta qüestió la mateixa opinió ja expressada fa un any. Aplicar el primer punt exigeix, penso jo, recuperar un jurat més expert en literatura.

4.- Recuperar la categoria juvenil
Enguany s'ha recuperat! Visca! És un pas endavant, però no suficient. Els joves de 12 a 17 anys de Sarrià de Ter escriuen, però segueixen sense presentar-se als Premis Literaris de Sarrià de Ter. Aquí hi ha com a mínim dues coses a fer: per mi la menys important seria motivar-ne la participació via premi: ara el premi és un llibre electrònic. S'accepten propostes!

I la imprescindible és coordinar-se amb l'IES Narcís Xifra de Girona, on cursen secundària la majoria dels joves de Sarrià de Ter. Joves de Sarrià de Ter han participat i guanyat els jocs florals de l'institut, fet que demostra que, com he dit abans, els joves escriuen; el que cal és vincular el treball que fan els i les alumnes de Sarrià de Ter amb els Premis Sant Jordi, com es fa a nivell d'educació primària amb l'Escola Montserrat.

5.- Replantejar els actes de lliurament
"Divideix i venceràs" és una màxima que no sempre és reeixida! Premiats i familiars, autoritats i poca gent més ha assistit als dos actes de lliurament dels Premis Literaris, el dels premis infantils i els juvenils i adults. El lliurament dels premis infantils més que un acte cultural sembla un tràmit administratiu, enllestit amb poc més de 10 minuts... I al juvenil i d'adults sap greu que un acte cultural tingui tan poc ressò.

Jo sóc partidari d'unir ambdós actes i fer una festa cultural per tots els públics.

6.- Ressuscitar el Consell de Cultura
Sembla que 6 anys després aquest consell reviurà! Encara no hi ha data, però ha començat a donar petits senyals de vida, arran del Pla de Participació Ciutadana de Sarrià de Ter.

Veurem què ens depara la propera convocatòria dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter... fins aleshores jo els seguiré repensant!

dimarts, 14 de maig del 2013

Les 4 línies que el Barça necessita reforçar!

El Barça, ara sí, ja és campió!

Assolida la Lliga la direcció esportiva ja pot centrar-se en preparar la propera temporada i per afrontar-la necessita fer moviments, segons el meu criteri, en les 4 línies de l'equip: porteria, defensa, mig del camp i davantera.

Porteria
El Barça necessita un nou primer porter i la urgència la marca el futur immediat de Víctor Valdés; si Valdés es queda una temporada més, la darrera del seu no renovat contracte, la decisió podria posposar-se un any, però el millor, per l'equip i el club, seria no posposar aquesta decisió.

Si marxa, o se'l traspassa, es necessita un primer porter, tenint present que la plaça de segon porter l'ocupa Pinto. I aquí el debat és: un porter veterà i fet (Reina) o un porter jove i per consolidar (de Gea / Stegen / Guaita).

Tenint clar el perfil de porter que es vol, Reina és una opció més a curt termini que pot adaptar-se d'una manera més ràpida al joc i vestidor; qualsevol dels altres joves és una opció de present i futur, però cal veure si s'adapten a una porteria que pesa molt (Busquets, Lopetegui, Baia, Dutruel...). Diuen que al juvenil hi ha una joia de porter camerunès de 17 anys; deixem-lo madurar!

Personalment l'opció Reina no em semblaria malament, la trobo menys arriscada a curt i mig termini, però no és un porter a consolidar per molts anys.

Defensa
Urgeix central! Amb Puyol entre cotons han de permetre a Bartra fer un pas endavant i consolidar-se a l'eix de la defensa, que a priori ha de liderar Piqué i ha de tenir en Mascherano en un brelleu molt solvent.

Però caldria moure fitxa i incorporar un nou central, que les temporades són molt llargues. No crec que l'opció sigui recuperar Fontàs (cedit), sinó anar al mercat per tronbar un central més solvent.

També caldria reforçar els laterals, especialment si Abidal no segueix. Amb Alves, Alba, el multiusos Adriano i Montoya no n'hi ha prou!

Mig del camp
És possible que la millora no sigui tan en fitxatges, com en millorar les prestacions dels migcampistes que ja tenim; especialment Song, que no acaba de trobar lloc (l'immens Busquets li posa difícil) i permetre que Thiago sigui més alternativa a Xavi, que com els bons vins caldria reservar més per a les ocasions especials.

No cal jubilar a Xavi, que té encara molt de futbol, però sí dosificar més, molt més! D'Iniesta, com de Busquets, res a dir, solvència contrastada, però Cesc ha d'acabar de construir el seu propi perfil i la seva polivalència no l'ajuda, ni estar sempre a l'ombra de Messi, Xavi i Iniesta!

Davantera
Messi a banda, de qui caldria relativitzar en un futur la dependència golejadora, només Tello sembla haver donat bones prestacions quan ha jugat, essent la resta d'extrems (Pedro, Alexis i Villa) massa irregulars.

Villa, a qui sempre he admirat, sembla amortitzat i Alexis, més jove, sembla merèixer una nova oportuunitat (fet que entenc que molts qüestionin). Pedro ha de tornar a la seva millor forma i Tello truca fort a les portes de la titularitat.

No sembla que el cedit Cuenca torni, tampoc Bojan. Deulofeu, que acaba de renovar contracte, hauria de fer més la goma i anar pujant i baixant al primer equip més sovint, no de manera testimonial. El Cesc davanter ha de reconciliar-se amb ell mateix i amb el públic!

No cal fer una revolució al vestidor del primer equip del Barça, però sí millores, millorant línies, bescanviant peces, reforçant l'equip!

Ningú millor que Tito Vilanova i Zubizarreta per saber què necessita el Barça 2013/2014! Això meu és tan sols jugar a ser "Zubi"! Tothom duu un entrenador dins seu al llarg de la temporada, i a aquestes alçades, un director esportiu!

dilluns, 13 de maig del 2013

Un notable pel primer Barça, campió de Lliga, de Tito Vilanova!

Imatge: FC Barcelona
El Barça ja és campió de la Lliga 2012/2013 de futbol! Fa dies que el Barça acaronava el títol; el dubte era on i quan el guanyaria, doncs des de la primera volta, des d'aquella fantàstica i històrica primera volta, la Lliga d'aquesta temporada semblava tenir només un aspirant real al títol.

Amb Cristiano Ronaldo trist al principi de la temporada un Real Madrid irregular no ha qüestionat en cap moment el lideratge del Barça en aquesta lliga, tot i que en els enfrontaments directes, tan en la SuperCopa d'Espanya, com a la Lliga com en la Copa del Rei, els blancs han estat sempre superiors als blaugrana.

La superioritat del Real Madrid en els duels directes no ha tingut cap influència en la Lliga: no ha permès als blancs fer trontollar el lideratge blaugrana, ni als blancs aspirar al títol; en els altres enfrontaments els duels directes han fet guanyar un títol al club blanc, la SuperCopa d'Espanya a principis de temporada, un mal menor, i han fet aspirar al Real Madrid al darrer títol possible de Mourinho al Bernabéu: la Copa del Rei que hauran de disputar a l'Atlético de Madrid.

El veritable punt negre d'aquesta temporada ha estatla dolorosa l'eliminació contra el Bayern de Munic a les semifinals de la Lliga de Campions d'Europa, sobretot per com es va produir: el Barça va fer gala de les seves grans debilitats (defensives i ofensives) i va arribar esgotat mentalment i físicament a la doble cita amb els bavaresos... i amb un Messi fora de combat!

De caure amb dignitat la meva nota per aquesta temporada seria de notable alt, però la imatge donada en aquest partit, sumada a la major vulnerabilitat en defensa al llarg de tota la temporada i la manca de recursos alternatius a l'apagafocs i multiusos Messi fan que la meva nota per al primer Barça de Tito Vilanova sigui un notable.

Campió de Lliga i semifinalista de la Lliga de Campions i de la Copa de Rei és un balanç molt positiu, tenint també les adversitats que ha hagut de patir el vestidor amb la recuperació d'Abidal i l'anar i venir de Tito Vilanova per la seva malaltia. I sobretot és un balanç molt positiu per ser la primera temporada post-Guardiola!

Canvi de cicle? Potser sí, potser aquest és només l'inici del cicle de Tito Vilanova al Barça! Ja veurem, com sempre la qüestió és a les mans, o millor als peus, de la pilota!

Sigui com sigui el Barça de Tito Vilanova segueix essent un Barça que aspira a tot i, sobretot, ja és un Barça campió!

dissabte, 11 de maig del 2013

One love. #MinutsMusicals amb Bob Marley!



One love

One love, One heart
Let's get together and feel all right
Hear the children crying (One Love)
Hear the children crying (One Heart)
Sayin' give thanks and praise to the Lord and I will feel all right
Sayin' let's get together and feel all right

Let them all pass all their dirty remarks (One Love)
There is one question I'd really love to ask (One Heart)
Is there a place for the hopeless sinner
Who has hurt all mankind just to save his own?
Believe me

One Love, One Heart
Let's get together and feel all right
As it was in the beginning (One Love)
So shall it be in the end (One Heart)
Give thanks and praise to the Lord and I will feel all right
One more thing

Let's get together to fight this Holy Armageddon (One Love)
So when the Man comes there will be no no doom (One Song)
Have pity on those whose chances grove thinner
There ain't no hiding place from the Father of Creation

Sayin' One Love, One Heart
Let's get together and feel all right
I'm pleading to mankind (One Love)
Oh Lord (One Heart)

Give thanks and praise to the Lord and I will feel all right
Let's get together and feel all right

Bob Marley

Avui fa 32 anys de la mort de Bob Marley, músic clau en la internacionalització del reggae!

divendres, 10 de maig del 2013

El meu poble i jo. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


El meu poble i jo

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 9 de maig del 2013

10 consells per gaudir del #Girona #TempsdeFlors 2013!


De l'11 al 19 de maig de 2013 a Girona és Temps de Flors!

Si teniu previst visitar la ciutat per gaudir del Girona Temps de Flors us recomano tenir presents aquests 10 consells que modestament m'atreveixo a escriure:

1 - Veniu en transport públic
Enguany es potencia molt el tren, especialment entre Barcelona i Girona durant els dos caps de setmana, però també podeu fer servir altres transports públics com les diferents línies d'autobús. Especialment els caps de setmana la mobilitat i, sobretot, l'aparcament seran complicats, fet que pot generar iniciar la visita amb els nervis a flor de pell! Arribant amb transport públic tindrem el punt neuràlgic del Girona Temps de Flors a deu minuts i la tranquil·litat de no pensar on aparcar el cotxe!.

2 - Si veniu amb transport privat, aparqueu a les afores
Zones blaves a banda, són diversos els aparcaments de pagament que podreu trobar a la ciutat, però tenint present que la visita a Girona Temps de Flors sol durar unes quantes hores el preu d'aparcar pot resultar un pressupost afegit. A més en alguns, sobretot els caps de setmana, poden estar plens. La millor opció és aparcar a les afores, en aparcaments dissuasius (que també s'ompliran) o en sectors més allunyats de la ciutat; per arribar al centre el recomanable és utilitzar el transport públic o bé apropar-s'hi a peu. Al programa (pdf) hi trobareu un plànol amb la localització de les zones d'aparcament (pàg 46).

3 - Porteu roba i calçat còmodes i prepareu-vos pel sol i la pluja
Girona Temps de Flors és sobretot recórrer patis i carrers de la ciutat amunt i avall, pel què cal preveure que passarem hores drets i caminant; no estem parlant de fer senderisme, no cal anar vestit com un "explorador", però sí amb roba còmode i, sobretot, amb un calçat còmode. Millor evitar xancletes (si el temps ho permet) i sobretot, elles, talons!
El temps (meteorològic) durant tot el Temps de Flors pot ser variable, però en tot cas val la pena anar preparats pel sol i per la pluja. Si la previsió és de sol tapeu-vos el cap amb gorres i barrets, pensant també amb la mainada i la gent gran; la crema solar tampoc és sobrera! La majoria d'hores, com hem dit, les passarem al carrer i als patis, a l'aire lliure. Si la previsió és de pluja, un paraigües plegable no farà nosa per aixoplugar-vos!

4 - Consulteu l'agenda d'activitats
Temps de Flors són patis i espais florals, però també hi ha un munt d'activitats programades per tots els gustos i edats! Us recomano que consulteu les activitats programades, seran un perfecte complement a la vostra visita, us permetrà fer la visita més amena i diversa, adaptant-a als vostres gustos i necessitats (activitats per la mainada, concerts, exposicions...). Si sou analògics, feu-vos amb un programa i plànol en paper; si sou digitals, descarregueu-vos l'aplicació Girona In al vostre dispositiu mòbil per tenir el Temps de Flors i la ciutat al palmell de la mà.

5 - Reserveu taula per a dinar / sopar
A Girona hi ha el millor restaurant del món, és cert, però és molt més àmplia, i igualment interessant, l'oferta gastronòmica que trobareu a la ciutat. És probable que si aneu al Girona Temps de Flors feu, com a mínim, un àpat a la ciutat. Hi ha restaurants, a més, que fan un menú especial pel Temps de Flors (consulteu la pàgina 35 del programa).  La recomanació és reservar taula prèviament, sobretot si aneu amb mainada o sou colla. A més amb reserva ajustareu més i millor al pressupost a les vostres necessitats i previsions!

6 - Si podeu, veniu entre setmana
Teniu un dia lliure entre setmana? Veniu al Girona Temps de Flors! Fent una escapada un matí, o una tarda, o si podeu tot un dia entre setmana us permetrà gaudir del Temps de Flors sense tantes cues ni aglomeracions. Si voleu fer una visita ràpida podeu seguir les recomanacions dels 10 espais imprescindibles a visitar que també trobareu a la pàgina 8 del programa (pdf).

7 - Piles i bateries carregades!
Pel Temps de Flors el barri vell de Girona és un autèntic jardí! Ben segur us en voldreu endur un record en forma de fotografia i/o vídeo. Però de fotos no en podreu fer només una! Sigui la de la càmera de vídeo, la de la càmera de fotos o la del telèfon mòbil o tauleta, carregueu bé les bateries! Passejant pels carrers, patis i espais florals del Girona Temps de Flors trobareu molts motius per a retratar i/o filmar! No deixeu que se us esgotin les piles, ni les vostres (recomanable dur sempre aigua i quelcom per picar) ni les bateries de les vostres càmeres! A més amb les vostres filmacions i/o fotografies podeu participar al 1r Concurs SmartFilms Girona o al Concurs de fotografia digital.

8 - Tingueu paciència
No tingueu pressa. La pressa so, ser sempre mala consellera, i en aquest cas si veniu amb presses no gaudireu ni de Girona ni del Temps de Flors. Tingueu paciència per circular i aparcar, si veniu amb cotxe, paciència per les aglomeracions de gent (en carrers estrets), per les cues (per accedir a patis, exposicions) i per fer fotos (deixeu pels altres el temps que voleu per vosaltres per fer les vostres millors fotos!). Tingueu paciència amb les famílies que arrosseguen cotxets i mainada i doneu preferència a la gent amb mobilitat reduïda (cadires de rodes, etc). Tingueu paciència per buscar taula per dinar, o sopar, sobretot si no heu seguit el 5è consell (reservar taula!). Si teniu pressa, si voleu fer una visita ràpida, seguiu el 6è consell i veniu entre setmana! Tingueu paciència i sigueu respectuosos amb la resta de visitants, també amb la ciutat que us acull (que és i vol seguir essent neta) i amb els patis i espais florals que heu vingut a veure (han de lluir des del primer fins al darrer dia!).

9 - Socialitzeu la vostra visita
Si sou analògics, parleu als qui no el coneixen del Girona Temps de Flors; expliqueu-los la vostra experiència al proper dinar familiar, esmorzant amb els companys de feina o fent una cervesa amb els amics! I si sou digitals, compartiu a l'instant els vostres millors moments, les vostres millors impressions a les xarxes socials. Si sou a Twitter utilitzeu l'etiqueta #tempsdeflors i per Instagram afegiu-hi també l'etiqueta #instaflors, etiqueta que us permetrà participar al 2n Concurs Instagram Ciutat de Girona. També podeu fer servir les etiquetes #Girona i #GironaEmociona, entre d'altres...

10.- Hi ha Girona més enllà del Temps de Flors
Si ja heu estat a Girona ja ho sabeu: el Temps de Flors és només un bocí de Girona! Pel Temps de Flors veureu la Girona més floral, però Girona és, durant tot l'any, una ciutat preciosa que us captivarà! Una Girona que tampoc us podeu perdre és la Girona a la tardor, amb les Fires i Festes de Sant Narcís, o a l'hivern el Girona 10! La recomanació és citar-vos de nou amb Girona, prometre tornar a venir i gaudir de la mateixa ciutat, de la seva gastronomia, la seva història, el seu comerç... en una altre època i moment de l'any. I per tornar, per prometre tornar, res millor que, com diu la llegendafer un petó al cul de la lleona!

Espero que aquests consells us siguin d'utilitat i, sobretot, que gaudiu de Girona i el Temps de Flors!

dimecres, 8 de maig del 2013

Mourinho, heroi o fanfarró?




"José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar..."

Aquestes paraules, entre moltes altres, em servien al setembre de 2011 per contraposar els estils de lideratge de José Mourinho i Pep Guardiola. Aquests dies alguns dels valors que li atribuïa els ha esmicolat! Per exemple ja no sobreprotegeix ni al grup (la seva plantilla en el seu conjunt) ni a les seves individualitats.

Però més enllà d'aquest fet, que ha estat la remor de fons a vestidor blanc al llarg de tota la temporada Mou està demostrant aquests dies que ell és fidel a la seva manera de guanyar, i de perdre!

Serveixin d'exemple les dues perles que dies enrere José Mourinho va deixar anar.

La primera, sobre el seu èxit com a entrenador blanc: "Dieciocho entrenadores y cinco semifinales de Champions, el malo de Mourinho, tres años tres semifinales en Champions (...) y la Liga de los 101 puntos es mía". Hi hauria molt a matisar aquí, però no, avui no! Millor a final de temporada!

La segona, una frase que ha fet mal, sobretot molt de mal, als seguidors del Real Madrid: "El Barça es el mejor equipo de los últimos 20 ó 30 años". Roncero encara no s'ha recuperat!

Quan va aterrar al Real Madrid tothom deia de Mourinho que per allà on passava deixava un pòsit de respecte i admiració professional i personal entre la majoria de jugadors que havia entrenat. Al Real Madrid avui per avui més aviat sembla que el pòsit que deixarà no serà precisament d'admiració personal... Mou és dels que mor (marxa) matant!

Però amb aquest "tots" contra Mou el què ha aconseguit és la unió del vestidor, sembla que les fronteres entre els clans (portuguesos, espanyols...) s'han diluït aquests dies i, qui sap, és aquesta potser la millor manera que té Mourinho de marxar: deixant el vestidor unit, encara que sigui contra ell!

On va, triomfa? Més aviat al Real Madrid l'ha liat molt i ha triomfat poc

Heroi o fanfarró? Segurament ambdues coses, a parts iguals!

dimarts, 7 de maig del 2013

Bateig al Camp Nou per acaronar la Lliga!

Amb la Sira al Camp Nou el 24 de maig de 1997! Foto: Roger Casero
Aquest diumenge passat vaig anar a veure el Barça al Camp Nou, 16 anys després! El partit contra el Betis va ser tot just el segon que vaig veure del Barça al Camp Nou, després d'un llunyà Barça - Deportivo de finals de maig de 1997, el darrer partit de Ronaldo com a blaugrana!

El partit d'aquest diumenge contra el Betis no va començar bé, de fet la primera part va ser un voler i no poder, i encara gràcies al gol d'Alexis!

A la segona part el panorama va canviar i Villa, just abans de ser canviat per Messi, va empatar el partit però va ser ell, el de sempre, Messi, qui va empènyer a l'equip cap a la victòria i la consecució d'aquesta treballada Lliga que tenim, avui, a dos puntets de distància!

Però aquest diumenge per mi el millor no va ser ni Messi, ni els gols, ni la remuntada, ni la victòria del Barça; per mi el millor va ser compartir-ho tot amb la Irina, la meva filla mitjana!

Emocionada des que va veure l'estadi fins que es va fondre adormida a l'autobús de tornada, la Irina va viure el partit amb una intensitat mai vista fins ara!

El seu bateig al Camp Nou va ser en un partidàs, una autèntica muntanya russa d'emocions que, segurament, recordarà sempre! Els detalls potser s'esvairan  però l'emoció viscuda, les sensacions perduraran per sempre sota la seva pell!

Diumenge al Camp Nou cor de la Irina va bategar més blaugrana que mai!

Amb la Irina al Camp Nou, tota una experiència! Foto: Roger Casero

dilluns, 6 de maig del 2013

El Celler de Can Roca, el millor restaurant del món?

Fonalleras, l'alcalde Puigdemont i els germans Roca al Teatre Municipal de Girona. Foto: Roger Casero
"El millor restaurant del món no existeix", va dir Joan Roca divendres passat al Teatre Municipal de Girona.

Va ser triomfal, l'entrada de la família Roca (pares i germans) a la platea del Teatre Municipal de Girona! Amb el públic entregat i dempeus van rebre la primera gran ovació de la tarda!

Josep Ma Fonalleras, mestre de cerimònies de l'acte d'homenatge de Girona a Joan, Josep i Jordi Roca, ens va recordar les entrades triomfals a Roma dels generals romans després de les victorioses campanyes bèl·liques, tot subratllant que rere seu portaven un esclau que els recordava, als llorejats generals, la seva condició de mortals.  "Als germans Roca no els cal!".

I és ben cert, amb la mateixa humilitat que han aixecat el seu restaurant, han rebut aquest prestigiós premi, els germans Roca: són a dalt de tot, però sempre tocant de peus a terra!.

Em va agradar molt com Joan Roca va relligar la tradició (mirar enrere, no perdre mai aquesta mirada) amb l'academicisme (la importància de formar-se, d'estudiar, de conèixer, d'eixamplar mirades) amb el treball de cada dia, amb la necessitat de gaudir amb la feina, malgrat sigui dura i no sempre agraïda.

Em va encantar l'emotivitat que destil·lava Josep Roca quan posava paraules a les emocions, a les abraçades, a l'immens agraïment que des del lliurament del guardó han rebut, essent aquest el veritable premi: el reconeixement i estima, profunda estima, de qui sempre els han estimat! Valgui com a exemple la imatge de la veïna de Taialà que, des del balcó i encara amb pijama, li feia "l'onada" en el breu camí entre Can Roca i el Celler de Can Roca!

Em va fer somriure l'espontaneïtat d'en Jordi Roca, mostrant encara la seva sorpresa i certa incredulitat pel premi rebut. Sota una aparença de murri despistat s'hi amaga "la roca" més dolça! No li van fer falta massa, ni grans paraules per fer-nos evident que fins i tot a ells se'ls fa un xic gros, tot això! Però ells s'ho prenen amb iguals dosis d'humilitat i responsabilitat!

"El millor restaurant del món no existeix!", va dir Joan Roca, i en Jordi Roca de seguida va fer un gest de silenci, com volent dir: calla home, però què dius!

És cert que cadascú té el seu millor restaurant del món, també la seva ciutat! Per molts avui ambdues coses coincideixen en l'espai i en el temps!

Els germans Roca són de Girona i exerceixen, ara més que mai, de gironins al món! Deia Joan Roca que fa temps que al Celler tenen clients d'arreu del món, però no sempre ha estat així; han estat els gironins qui han fet créixer i madurar el Celler de Can Roca, en un aprenentatge recíproc!

I eren sobretot gironines i gironins, en el sentit més ampli del terme, els qui ens aplegàvem també a la Plaça del Vi per seguir emocionant-nos i brindant amb cava per celebrar que tres dels nostres han assolit un cim que de fet ja fa anys van conquerir. el del nostre orgull, el de la nostra autoestima .. el dels nostres cors!

És el Celler de Can Roca el millor restaurant del món? Jo, que vaig anar-hi a principis de l'any 1999, avui no ho posaré en dubte!

dissabte, 4 de maig del 2013

When I'm Alone. #MinutsMusicals amb Lissie


When I’m Alone

I turned my back
You were gone in a flash
Like you always do
You’ve always gone off
Somewhere else

And when the phone rang
And I thought it was you
And I sprung like a kid
Who just got out of school
But it’s almost
Always never you
Never you

I scream like a child
My insides went wild

When I’m alone with you, you make me feel, you make me feel
When I’m alone with you, you are the one, you are the one

When I reach out and I only grab air
And it kills me to think
That you never did care and it’s hopeless
You’ve always gone off somewhere else

And I’m throwing a tantrum
Why are you such a phantom

Reminds me of home
When you’re around me
Next time you leave
Don’t go without me

Lissie

Nascuda a Rock Island (Illinois) aquesta jove cantant nord americana va debutar amb Catching a Tiger, un disc que no em canso d'escoltar!

divendres, 3 de maig del 2013

El meu somni, a la vora del mar. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

Salvador Espriu. Cementiri de Sinera (1946)

Aquest poema el van recitar a Sarrià de Ter el grup Eybec als XXXIII Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter.


Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 2 de maig del 2013

Aturats al Primer de Maig

"Doodle" de Google en motiu del Primer de Maig de 2013. Imatge: Google
Dies enrere vaig fer una cerca d’ofertes laborals a tres dels principals portals de cerca de feina de Catalunya i l’estat espanyol. Buscava quines oportunitats laborals podria tenir en un radi aproximat d’uns 20 km de casa meva.

Sense afegir més filtres que el de la distància les primeres ofertes que em van aparèixer van ser, sobretot, de comercial. També alguna d’auxiliar administratiu, d’encarregat de botiga o d’instal·lador de “silestone” i granit... a Xile! També, segons el portal, vaig trobar força ofertes relacionades amb el món de l’hostaleria i el turisme: cambrers, auxiliars de cuina...

Són moltes les ofertes de feina que es publiquen en aquests portals, ofertes que són, a priori, oportunitats per a persones que estan precisament en recerca de feina! Però no totes les ofertes de feina s’ajusten a tothom, i no només per una qüestió de salari! De totes les que vaig trobar fent una cerca inicial en aquests portals, en poques, o pràcticament cap de les primeres que em van mostrar, m’hi veuria treballant...

A la meva feina sovint atenc a persones que busquen feina que tenen una major dificultat d’accés al món del treball i la majoria, quan els hi pregunto de què volen treballar, em responen: “de qualsevol cosa”! Aquesta manifestació amaga quasi sempre la necessitat imperiosa de treballar, de fer-ho ja, de disposar d’ingressos; però sovint també amaga una altra realitat: desconeixen les seves potencialitats!

Hi ha feines que jo, com vosaltres, mai sabré fer, feines per les que ni estic preparat ni format; però per contra hi ha feines que sí, que bé perquè ja les he fet i estic preparat, o bé perquè tinc qualitats i potencial per aprendre’n i formar-me, podria fer-les. Saber detectar-les és clau, sobretot si aquestes són feines demandades avui. El problema és quan l’únic que sé fer ja no és una feina demandada. L’estudi de l’ocupabilitat, de la posició d’una persona en un moment determinat de la seva vida respecte a una ocupació concreta, és un factor clau en la inserció laboral!

Avui la realitat és que a Catalunya hi ha més de 900.000 persones a l’atur i a l’estat espanyol més de 6 milions! Les xifres fan vertigen i si féssim una analogia amb el món de la salut podríem parlar de l’atur com una epidèmia!

Més de 900.00 persones a Catalunya i més de 6 milions a l’estat espanyol visiten, dia sí, dia també, portals de cerca de feina, serveis d’orientació i inserció laboral i recorren a familiars, amics, coneguts i saludats cercant una oportunitat, cercant feina “de qualsevol cosa!”.

Les dades de l’atur poden millorar per moments, per motius d’estacionalitat, però l’epidèmia sembla no tenir aturador! I el més trist és que no s’intueix que la medicina que hi han aplicat i volen seguir aplicant els governs en millorin els resultats! I no només per la major precarització del treball, fet ja estudiat (allò que ja vaig escriure a “El treball ens farà pobres”), per l’abaratiment de l’acomiadament i per la possible reducció del temps de prestació d’atur; també per les retallades dels serveis d’orientació i inserció laborals públics, aquells que han d’ajudar a millorar l’ocupabilitat de les persones que estan en recerca de feina, que han d’ajudar-les a formar-se, a reinventar-se, si s’escau, per a tornar a ser i sentir-se actives!

I així estem, aturats al Primer de Maig, amb més aturats que mai! Un Primer de Maig, el d’enguany, que més que una festa reivindicativa és, avui més que mai, un autèntic drama!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dimecres 1 de maig de 2013.