dijous, 31 de gener del 2013

Adéu, Just, company. Lluís Maria de Puig a Just M. Casero

Dies després de la mort de Lluís Ma. de Puig la meva mare em va fer arribar l'article que ell va escriure i publicar al Punt Diari l'endemà de la mort del meu pare.

Avui el transcric per al record d'aquests dos gironins i socialistes!

Adéu, Just, company

Hem hagut de recórrer al poeta, Just, per a trobar paraules i sentit a aquesta pena que ens ofega, company de l'ànima, company. És impossible descriure aquest dolor i comprendre que no ets més entre nosaltres, com ho és posar en paper el què has estat, amb poques ratlles. Els socialistes avui vivim un dels moments més tristos de la nostra històrica gironina, desconsolats per la teva marxa incomprensible.

No et mitificarem, no. Tal vegada la pena que se'ns agrupa en el costat ens portaria amb massa facilitat a l'apologia sentimental, poc realista. Caldrà escriure molt i llarg per explicar tot el què has fet en aquests trenta-quatre anys intensos de combat entre nosaltres, però com ens demanaves en el rigor de la teva enfermetat terrible no et mitificarem, no. N'hi haurà prou d'explicar amb senzillesa el què has fet, què has escrit, per què tothom s'adoni de la notable dimensió del teu pas per aquest món. Has estat protagonista d'una etapa històrica, amb responsabilitats prou decisives. I, al capdavall, la teva actuació és un compensi de tota una manera d'entendre aquest procés de transició a partir del socialisme democràtic i nacionalista. Els propers mesos, ben segur, a mesura que es reeditin els teus escrits i es perfili la teva biografia carregada hom s'adonarà de la importància del que has fet, company.

Però no és pas ara que voldria glosar la teva vida ni posar de manifest el teu currículum polític. Massa temps hi haurà per fer-ho! Prou podrem parlar de la teva tenacitat irreductible, del voluntarisme agosarat que et portà a ser advocat sempre de les causes difícils i a voltes perdudes; de l'intrepidesa natural que et feia sempre a punt d'iniciar una aventura nova, una lluita nova. I també hi haurà ocasió de remarcar les teves conviccions inamovibles  des del teu cristianisme profund, al radicalisme nacionalista que tantes vegades aflorava en les teves propostes, passant per un instint de classe que et prevenia de la teva mateixa procedència. Vingut de la llunyana Extremadura has estat un més de la colla d'immigrants que avui són catalans. I, tanmateix, aquesta circumstància era per tu un argument d'autoritat per a defensar encara més els drets nacionals del nostre país. Nascut en el clos d'una família humil vas aprendre ben aviat de la injustícia i et costà poc identificar-te amb les aspiracions més socials i populars. En aquest triangle, cristianisme, nacionalisme i socialisme hi ha la clau de volta de la teva identitat i de la teva obra. Casals, Colònies, Càrites, presència, Girona grisa i negra, Convergència Socialista, Assemblea de Catalunya, Partit dels Socialistes, Punt Diari, Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Consell de Sarrià... són fites d'una mateixa història, d'un mateix combat, d'una mateixa obsessió.

Però no és ara el moment de detallar, Just, la teva llarga - i sí, curta - trajectòria. El que en aquesta hora grisa i negra del teu traspàs injust plorem els socialistes és l'amic, l'entranyable company, cordial, bo. Oh, Just, quantes coses s'ajunten en la teva absència! Els records s'apilonen, la memòria poc pietosa ens torna i retorna la teva imatge jovial, i es succeeixen les membrances de tantes estones al teu costat. Evocar-te avui ens fa sentir més la teva mort que la nostra vida, com digué el poeta.

T'hem de dir adéu i no ho volem, company estimat, amic, correligionari. Ens costa renunciar a tu, a la lectura del "Quiosc" diari; no sabem renunciar a la teva companya amical i alegre; al teu verb, alat a voltes, i altres incisiu i dirigit; a la teva bonhomia afectuosa, a la teva militància quotidiana, natural. És veritat que ens restarà molt de tu, però no sabem acostumar-nos a la idea. Ens resta la Ma. Mercè estimada, tan serena i valenta al teu costat; ens resten els teus fills que ens recordaran cada vegada amb colpidora presència el pare amic que ens ha deixat; ens resten els teus papers que haurem de rellegir amb la perspectiva del què fou; ens resta el teu exemple de ciutadà compromès, de batallador incansable per uns ideals que són els nostres.

Adéu amic. Procurarem seguir els teus consells de darrera hora, i seguirem en el camí que amb tu haviem traçat. Gràcies per tot el que ens has donat, que és tan que només s'explica per la immensitat de la nostra pena, de la nostra impotència. Gràcies, Just, no t'oblidarem mai. Deixa però que plorem la teva marxa que ens reca a l'infinit. Ens reca aquell amic alegre i rialler, sempre a punt d'un acudit agut o de fer gresca a les trobades i festes i ens reca el militant tossut, discutidor de gran voltatge. Però encara més, ens reca allò que no ha pogut ésser: tot el què haguessis seguint fent per aquest teu país estimat i per al socialisme.

Avui per als socialistes de Girona és l'hora més dura, el dia més trist, company de l'ànima, company.

Lluís Maria de Puig i Oliver

Article publicat a el Punt Diari (avui El Punt Avui) el diumenge 1 de febrer de 1981.

Quin plaer llegir socialistes que parlen de defensar els drets nacionals del nostre país... Que trist que a socialistes d'ara els costi tant dir-ho... sinó creure-s'ho!

Avui fa 32 anys que el meu pare, Just Manuel Casero i Madrid, va morir de càncer.

dimecres, 30 de gener del 2013

Pau a ritme de swing pel #DENIP!

Dies enrere l'Abril, la meva filla petita, de 6 anys, se'm va apropar amb la tauleta tàctil, "tablet" que diu ella, i em va ensenyar el vídeo de la cançó "El swing de la Pau".

Des de després de festes de Nadal els i les alumnes de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter han estat estudiant i preparant-se aquesta cançó per cantar-la avui, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)!

I si ho va fer John Lennon, perquè no fer-ho elles també!

Avui les meves filles (la mitjana i la petita) cantaran a la Pau!

dimarts, 29 de gener del 2013

Al safareig s'hi renta roba; als Informers s'embruta!


"Tens alguna cosa a dir-li a alguna persona de Girona? Tens algun cotilleo que creguis que mereix ser explicat? Envia un missatge privat a l'Informer i ell s'encarregarà de publicar-ho d'una forma totalment ANÒNIMA!"

Així es presenta l'Informer de Girona, i amb aquesta sola presentació, a mesura que l'anem llegint, podem fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, de l'enorme risc, perill, que aquests tipus de pàgina poden tenir.

- "Tens alguna cosa a dir-li a alguna persona?"
Sota aquesta pregunta es poden amagar innocents missatges com aquest (aquests i tota la resta són reproduits de manera literal, tal i com han estat publicats):

"a la noia que estava al supermercat proxim avui i ens hem creuat les mirades agafant una coca cola, quan vulguis pendre algo no dubtis que t,estare esperant"

O bé: "Sóc una joveneta que busca a un noi. Per barraques de Girona vaig anar a la barraca del Sepc, segurament a buscar la meva birra, i allà vaig "coneixer" a un noi que estava servint a la barra i que segurament milita al Sepc Girona. Aproximadament té uns 18-19 anys. Una de les poques coses que recordo d'aquella nit és haver xerrat amb aquest noi sobre el sepc, tot afegin que jo també militava allà mateix però en un altre poble. Si no recordo malament duia una sudadera i després es va posar un xaleco vermell. Segurament poca gent del Sepc mirara aquest comentari, però estaria bé que algu em dongues algun tipus d'informació sobre qui pot ser aquest noi."

Però la innocència d'aquests missatges ben aviat es perd:

"Fara unes setmanes vaig coneixre a la barra del blow a un xicot de palamos, no sabia el teu nom ni res, pero e fet de les meves i ja se com et dius J.M.S.. Fa pocs dies que tens novia, pero mes ven igual, cuan et tornis a creuar amb mi per el blow et penso enpotrar contra la paret i et fare meu!"

Aquesta funció de ser una mena d'oficina d'amors, o cites, perduts no és més que una manera de tenir ganes de tastar el veritable aliment d'aquestes pàgines: la tafaneria!

- "Tens algun cotilleo que creguis que mereix ser explicat?"
 Aquestes pàgines són un autèntic ventilador de tafaneries; n'hi ha de ben innocents:

"Hi han rumors de que un tal I.M. s'ha enamorat d'una tal E.B. visca l'amor!"

Però poc a poc la gent s'anima i i al final la llei, la norma, és la del "tot s'hi val"!:

"En M.C., de 2 de dret de la udg, es lia amb totes les lletges, i tarda 2 minuts en corres.."

"A sobrequés hi ha rumors d'un tal A.L. Que fa 2n de bat social exactament a 2n B, els rumors diuen que pot ser un dels favorits per ser el pibon de l'institut, per un grup de noies reunides a les h de pati a la porta de l' entrada!"

"A la A.R. li agrada el sexe anal, es de girona i te 18 anys, estudia a la salle, i en teoria es cristiana, pero li agrada el sodoma."

I encara bo quan qui gestiona la pàgina hi posa un xic de seny:

"Us recordem que heu d'enviar continguts amb una mica de cara i ulls...no acceptarem missatges del tipus "el sobrequés fa pudor a merda"...Si us plau, una mica de nivell!!!"

"A petició dels afectats, borrem els comentaris 14 i 16. Gràcies."

De fet l'Informer Girona es regeix per aquestes normes:

"Normes de l’Informer:
1. No es publicaran comentaris que puguin ofendre a terceres persones.
2. No es publicaran noms de persones. Si envieu missatges privats amb noms i cognoms, aquests seran modificats per mantenir l'anonimat de la persona.
3- Si alguna persona se sent ofesa, que es posi en contacte amb l’Informer i es procedirà a eliminar el comentari.
4. L’informer no es fa responsable dels comentaris publicats.
5. L’informer us promet una garantia de l’anonimat al 100%!
6. Facebook no té res a veure ni es fa responsable de l'Informer de Girona."

Però el mal, per més que s'esborrin alguns missatges, per més que es facin crides a enviar "missatges amb cara i ulls", està fet.

- "Envia un missatge privat a l'Informer i ell s'encarregarà de publicar-ho d'una forma totalment ANÒNIMA!"

La clau de tot plegat és majúscula, és en majúscules: ANÒNIMA!

Ai l'anonimat, quanta covardia amaga!
L'anonimat és el què, als ulls de tothom, que no dels administradors d'aquestes pàgines, atribueix una mena d'immunitat que permet dir el què sigui de qui sigui. I aquest és el problema, tirar la pedra i amagar la mà!

El dels "Inforrmers" és un fenomen que s'està propagant arreu, a la mateixa velocitat que genera preocupació en la comunitat educativa: administració, professorat i famílies...

Els administradors d'aquestes pàgines de safareig, voluntaris o professionals (o voluntaris amb ganes de professionalitzar-se, o fer la primera pela!) tenen una responsabilitat en la publicació dels continguts de la pàgina que administren, doncs són ells els qui, al cap i a la fi, acaben difonent els rumors i les tafaneries. El punt 4 de la seva normativa és molt qüestionable!

Posats a ser valents, el què m'agradaria és veure un "Informer" on els missatges no fossin anònims, on la gent donés la cara, no amagat en l'anonimat ni en un perfil fals... Ja ho sabem, la xarxa és plena de trols i de covards!

I és que com a la vida real, a les xarxes socials, a internet, no tot s'hi val!

dilluns, 28 de gener del 2013

Hi ha lloc al PSC per un socialista pel dret a decidir?

Imatge del dret a decidir del PSC.
Hi ha dies en què un ha de definir-se, mullar-se! I el PSC es va mullar, i tant si es va mullar!

Dies enrere pensava que el pitjor seria quedar-se en terra de ningú, a mig camí de tot, però no, per mi molt pitjor va ser quedar-se en el bàndol equivocat!

De poc van servir el clam de molts socialistes (potser sí, molts, però no la majoria!), de poc va servir demanar, per una vegada, potser la darrera, ser valents! El PSC va votar no a la declaració de sobirania i a mi, particularment a mi, aquest "no" em va fer molt de mal!

Dies enrere escrivia que els socialistes teniem més probabilitats d'equivocar-nos que d'encertar-la... Per mi ens vam equivocar, els socialistes ens vam equivocar votant no a la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament de Catalunya, una votació històrica que ens allunya, també penso jo, dels nostres propis ideals. Si fins i tot la meva mare, socialista de cap a peus, que n'ha vist i viscut de tots colors, està que desespera!

I encara gràcies que cinc diputants van decidir no votar no! Una decisió valenta, un gest que, encara que per molts, socialistes i no socialistes, insuficient, sí del tot necessari per a mostrar que al PSC li queda, encara, algun símptoma de pluralitat!

Però aquests dies, aquests darrers mesos hi ha una pregunta que cada dia se'm fa més evident: hi ha lloc al PSC per un socialista pel dret a decidir?

Per mi el PSC fa temps que pren decisions equivocades... no descarto, però, que qui estigui equivocat sigui jo...

El PSC... uf, va dir ell!

dissabte, 26 de gener del 2013

#MinutsMusicals amb "El simi accepta" de Le Croupier



El simi accepta

Enlluernat per l'esfera el simi espera,
hipnotitzant el recel del seu afany.
Li ha retallat la distància a la drecera,
que entre branques i feres, li tapava el collar.

Esmussarat per l'absenta el simi assenta,
el paradigma de la modernitat.
S'ha despenjat d'un trapezi sense empremtes,
i ara a càmera lenta busca amor conjugal.

"Non parfait amour je veux savoir,
ce qu'lle disent est véritable or textuel,
ton parfait glamour vient juste cette nuit
et montre-moi to art de séduire"

Embalsamat dins la balsa el simi s'alça,
esbufegant alè demodernitat,
ja no assimila la vàlua de les trames,
que amb la cua entre cames, li tocava pagar.

Apreciat per la premsa el prem expressa,
allò mateix que va dir el predecessor,
s'ha preocupat de reunir totes les peces
i quan el joc comença es vesteix desenyor...

"Non parfait amour je veux savoir,
ce qu'lle disent est véritable or textuel,
ton parfait glamour vient juste cette nuit
et montre-moi to art de séduire"

Le Croupier 
(font de la lletra: viasona)

Avui dissabte Le Croupier presenta el seu tercer disc, íntegrament en català, a l'Auditori de Girona.
Jo no hi faltaré!

divendres, 25 de gener del 2013

#Girona, de #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

Un trosset de Girona, pel Temps de Flors.
Girona

A Joan Perucho.

A poc a poc van pujant peus feixucs de canonge
aquest silenci dur de les escales de la nit,
i sentim com l'anguniós respir ens atansa
a tot l'immòbil temps de la ciutat.
Però la boca del mort ja és tancada al viàtic,
però els ulls del mort no reben més el somni
dels vells arbres serens, dels campanars, dels rius.
Ales membranoses esgarrifen i volen
i fan el llarg esglai de l'última foscor.

Salvador EspriuPer als llibres de Salms d'aquests vells cecs (1967)

Quan Girona era ciutat de convents i capellans, quan Girona era grisa i negra...

I recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!

dijous, 24 de gener del 2013

Impossible faltar a la cita amb Le Croupier i la seva "Lesió per tensió repetitiva"!


Rebobino la cinta i resulta que...
... És impossible ara faltar a la cita de presentació del nou disc de Le Croupier, "Lesió per tensió repetitiva", a l'Auditori de Girona!

dimecres, 23 de gener del 2013

"Bedlam. Darrere les hores càlides", de Mar Bosch, es presenta a la @Llibreria22


"Bedlam. Darrere les hores càlides" (Editorial Empúries) de l'escriptora gironina Mar Bosch va ser l'obra guanyadora del 32è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

El llibre es presentarà demà, dijous 24 de gener de 2013, a les 8 del vespre a la Llibreria 22 de Girona.

Serà de bon escoltar la presentació que en farà en Josep Ma Fonalleras... i serà la millor ocasió de fer-me amb el llibre, saludar la Mar i demanar-li que me'l dediqui!

Com per perdre-me-la!

dimarts, 22 de gener del 2013

Els 4 punts cardinals del POUM de #SarriadeTer



A finals de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Finalment el POUM va iniciar la seva tramitació pública i administrativa, després de molts anys, possiblement massa, de treball i debat intern de com a mínim tres equips de govern de diferents colors polítics.

Arriba tard, però ara no tinguem pressa!
Penso que és evident que el POUM arriba tard, per mi quatre anys tard. A la campanya de les eleccions municipals de 2007 ja va ser objecte de promesa electoral, però durant el mandat 2007-2011 l’aleshores equip de govern en va adormir la tramitació i tan sols va fer, precipitadament i malament, un insuficient procés participatiu a les acaballes del mandat.

Sempre he pensat, i defensat, també ara, que el POUM es s’hauria d’haver començat a tramitar a l’anterior mandat, que era aquell el moment, doncs gran part de la feina de l’arquitecte redactor ja estava feta.

Però que el POUM arribi tard no vol dir que ara hàgim de tenir pressa, ans al contrari. El procés administratiu del POUM requereix el seu temps, donada la complexitat de documents i conceptes urbanístics que conté.

És per això que com a regidor del PSC de Sarrià de Ter vaig demanar que s’ampliés el termini d’exposició i informació pública i que l’àrea d’urbanisme fes, com a mínim, dues presentacions de les línies generals del POUM als veïns i veïnes.

El període d’exposició certament ha estat més llarg, i és cert que les dues sessions informatives s’han fet, però penso que a nivell informatiu no s’ha informat suficientment als propietaris afectats directament per futures actuacions urbanístiques que planteja el POUM, sobre les quals, com qualsevol altre veí o veïna, podrien fer-hi al·legacions.

Gran consens en les línies generals, però no en tots els detalls
El vot unànime dels tres grups municipals, dels 11 regidors i regidores del Ple de Sarrià de Ter, és una mostra que hi ha un gran consens en les línies generals del POUM, en el què jo anomeno “els 4 punts cardinals del POUM”:

Al sud l’aposta pel Campus de la Salut a la zona de Mas Boscosa, una zona d’equoipaments i residencial que ha de permetre ser un motor més de promoció econòmica, social i cultural de Sarrià de Ter, essent motor de l’àrea urbana de Girona participant en un projecte de País.
El del Campus de la Salut és un projecte que a priori va lligat al futur de l’Hospital Dr. Josep Trueta, pel què des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat l’emplaçament del “nou Trueta” allà on fins a data d’avui està previst, tancant d’aquesta manera qualsevol tipus de debat que des d’altres municipis i partits de l’àrea urbana de Girona han obert recentment.

Al nord de Sarrià de Ter hi tenim una altra nova zona de creixement a nivell residencial i d’equipaments. La zona del Pla de Dalt, entre el Pla dels Vinyers i La Rasa, es projecta com una zona que, a criteri nostre, podria i hauria de tenir un creixement a dues velocitats entre l’ús residencial i d’equipaments. Pot ser d’especial interès, a mig termini, avançar la disponibilitat de sòl d’equipaments, però penso que ha de ser a llarg termini que aquesta zona creixi a nivelll residencial, doncs ni el Camp dels Socs ni el sector Cobega (pisos de la nova Biblioteca) estan plenament ocupats, i resta encara culminar la urbanització en ambdues actuacions.

L’est i l’oest de Sarrià de Ter ens ofereixen una frontera natural (el riu Ter) i una altra d’artificial (la línia de les infrastructures de l’autopista i el TGV) que ens dibuixen les línies vermelles que delimiten el sòl urbanitzable.
El POUM marca una delimitació que els diferents governs de Sarrià de Ter sempre han respectat.

Però més enllà del consens en les línies i plantejaments generals, també alguns de més específics, com la reserva de sòl per a un futur equipament escolar al Pla de l’Horta, des del PSC de Sarrià de Ter també hem mostrat algun desacord en alguna acció puntual, especialment la previsió d’ús mixt comercial i residencial a la Via Augusta, just darrere el sector paperer del voltant del carrer Josep Flores.

És innegable que cal fer una actuació a la Via Augusta, cal urbanitzar aquesta via i convertir-la en un carrer, amb bones i àmplies voreres a banda i banda; però el tractament que ha de tenir aquesta via ha de ser asimètric, doncs venint de Girona, del Pont de l’Aigua, la Via Augusta té a l’esquerra el sector industrial paperer i a tocar l’Avinguda de França activitat comercial, i a la banda esquerra hi ha Sarrià de Baix, amb un ús majoritàriament residencial i comercial.

Penso que és i serà un error, plantejar l’ús residencial a tocar de les fàbriques de paper que encara, i que per molts anys, tenim a Sarrià de Ter. Cal preservar l’activitat industrial i hem de fer-la compatible amb els altres usos, generant el mínim de molèsties i impactes negatius; deixant construir habitatges on actualment hi ha el rentat de cotxes, o la zona d’aparcament de davant l’Hotel Nord Gironí, és generar un problema que pot esdevenir conflicte entre l’activitat industrial que actualment hi ha i els futurs veïns i veïnes d’aquests habitatges.

El dia que vam aprovar inicialment el POUM de Sarrià de Ter els tres grups municipals representats al Ple ens vam poder atribuir la paternitat i/o maternitat d’aquest POUM. Com he esmentat abans aquest POUM és fruit del treball de diferents equips de govern que, més enllà de diferències més o menys notables en detalls i alguns plantejaments, hem compartit un gran consens respecte els 4 punts cardinals, ja no del POUM, sinó de Sarrià de Ter.

Article publicat al número 82 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 21 de gener del 2013

El PSOE i el dret a decidir del PSC

Pere Navarro al Comitè Federal del PSOE. Foto: EFE/Cadena Ser
Pere Navarro va fer el què havia de fer: defensar el dret a decidir davant el Comitè Federal del PSOE; també Rubalcaba va fer, se suposa, el què havia de fer: de dret a decidir, res de res!

La partida no queda en taules, queda enrocada, que encara és pitjor, sobretot pel PSC. Amb grans dificultats per afinar el discurs i l'acció política en l'eix nacional a Catalunya el PSOE marca novament una línia vermella el límit de la qual és, com a molt, la proposta d'una reforma federal de la constitució.

La posició del PSOE entra dins la lògica del PSOE, un partit que pot arribar a defensar un model d'estat més federal, tot i que quan ha tingut l'oportunitat de fer-la i defensar-la no ha estat prou valent, amb Alfonso Guerra i el seu ribot per l'Estatut de Catalunya, per exemple...

La posició del PSC és més crítica i, en un moment en què ara també cal definir-se, en un moment en què d'una manera més clara i diàfana es dibuixen dos bàndols, el del dret a decidir i el constitucional, el PSC corre el risc de quedar-se en terra de ningú o, en el pitjor dels casos, en el bàndol equivocat!

I en aquest complex context cal afegir-hi la creació d'un nou partit que ocupa o pot ocupar gran part de l'espai polític del PSC, espai que ha anat perdent...

Veurem què acaba fent el PSC amb el dret a decidir del poble de Catalunya i amb el seu, nostre dret a decidir respecte la relació i vinculació amb el PSOE!

La meva percepció és que té més probabilitats d'equivocar-se que no d'encertar-la... però no perdo l'esperança... tan de bo pensi en la "C"!

dissabte, 19 de gener del 2013

#MinutsMusicals amb La Tieta de Joan Manuel Serrat



La Tieta

La despertarà el vent d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.

Un mirall esquerdat li dirà: "Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carrers s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!..."

La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul,

amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: "Tot va bé". La que diu: "Tant se val".

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts

i les flors que seguiran el seu enterrament;
són coses que sovint les oblida (oblidem) la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant

I una esquela que diu: "Ha mort la senyoreta.
Descansi en pau. Amén".
I oblidarem la tieta.

Joan Manuel Serrat

Avui fa 8 anys que la meva àvia paterna, la iaia Obdúlia, ens va deixar. Al llarg de la seva vida la va acompanyar sempre una de les seves dues germanes, la petita, la Tia Rufina, que d'un temps ençà viu en una residència a Roses!.

Avui el cor i els pensaments, i aquests muinuts musicals, són per elles dues.

divendres, 18 de gener del 2013

De tan senzill, no t’agradarà. N'estàs segur #SalvadorEspriu? #AnyEspriu



De tan senzill, no t’agradarà 

Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

De tan senzill, m'encanta aquest poema de Salvador Espriu!

M'encanta perquè sí, hi ha tants versos que no fan companyia!
I també per l'excés de mi, que a voltes també em cansa...
I perquè des que va morir, els dos darrers versos em recorden no la vida, sinó la mort de Xirinachs!...

I recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!

dijous, 17 de gener del 2013

Nova cita amb l'espai #SarriadeTer en Xarxa!


Demà divendres, 18 de gener de 2013, torna l'espai "Sarrià de Ter en Xarxa" a Ràdio Sarrià, i torna amb aquests continguts!:

  • Tema del dia: Pinterest
  • La novetat: Samsung Galaxy Camera
  • La llista. 6 aplicacions mòbils per fer esport
  • El bloc: El bloc de l'AMPA de l'Escola Montserrat
L'espai el podeu escoltar en directe a partir de 2/4 d'11 del matí i podeu recuperar-lo per internet clicant aquí.

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai bimensual del programa "La Terrassa" de Ràdio Sarrià en el què procurem explicar les noves tecnologies d'una manera senzilla i planera.

Aquests són els programes que ja hem fet i aquests en són els continguts encapsulats!

Us recordem que Sarrià de Ter en Xarxa també és a Facebook i a Twitter, on podreu trobar-hi molts més continguts i enllaços d'interès!

dimecres, 16 de gener del 2013

"Sarrià de Tren", article del 2002 sobre els interrogants del TGV

La línia del TGV al seu pas per Sarrià de Ter. Imatge: Roger Casero

El dilluns 25 de febrer de 2002 Girona se'n va anar a dormir amb el tren sota el llit, Sarrià de Ter entre els llençols.

El somni de Girona aviat es farà realitat, l’insomni de Sarrià de Ter ja és, avui, una realitat. És veritat que l’impacte s’ha reduït, és veritat que es pot millorar algun detall, però tot això és tan cert com el fet que Sarrià de Ter suportarà, novament, una altra infrastructura en favor del progrés, la modernitat i l’europeisme; falta veure, però, si Europa es vol connectar, o si més no si per França la connexió amb Barcelona és una prioritat; falta veure, també, quan s’aplicaran els conceptes de progrés, modernitat i europeisme als trens de rodalies, els existents i els que manquen encara avui, i previsiblement demà...

Més tard o més d'hora  però, el tren ens travessarà i, entre els túnels, els cinc milions de passatgers anuals del TGV podran observar un petit poble cansat de reclamar que, si us plau, no el fereixin més, que les ferides costen molt de cicatritzar (l’autovia i els antics accessos de l’autopista, per exemple).

Girona farà un salt qualitatiu important amb la supressió del viaducte de la via del tren, fet pel qual me n'alegro (sincerament, no són ironies); Sarrià de Ter (i espero que el Ministeri i la Generalitat hi col·laborin) haurà de treballar per no fer un salt quantitatiu en contaminació acústica, degradació del medi ambient, eliminació de corredors naturals... Sarrià de Ter no es pot permetre tornar a ser l’aneguet lleig de l’àrea “trenopolitana” de Girona, no ara quan, d'un temps cap aquí, està recuperant dignitat, prestigi, imatge i qualitat de vida.

El dimarts 26 de febrer Girona es va despertar amb un somriure als llavis; Sarrià de Ter, a dia d’avui, encara no s’ha refet del malson, i no sap ben bé quina cara posar...

------------------

Ara que el TGV ja és una realitat recupero aquest article, que vaig escriure a finals de febrer de 2002 i que es va publicar a el diari El Punt, quan encara hi havia molts interrogants sobre el  traçat del TGV al seu pas per Girona i Sarrià de Ter.

El primer projecte trinxava Sarrià de Ter, però amb molta negociació política i mobilització ciutadana es va aconseguir soterrar bona part del traçat del TGV al seu pas per Sarrià de Ter.

El tema de Girona, ja és una altra història, encara no resolta!


Per cert, avui viatjo a Madrid amb el TGV des de Girona!

dimarts, 15 de gener del 2013

Montserrat Hosta, la nina de sal

La Montse ens ha deixat... i Girona ha perdut un dels somriures més bonics...

La vida i la mort són la cara d'una mateixa moneda; mentre acomiadàvem la Montse Hosta la seva filla Laura era a l'hospital donant la benvinguda al seu primer fill.

Capricis del destí, del calendari que a la meva família també hem viscut.
Són moments agredolços en què la tristesa i l'alegria et divideixen el cor, moments d'intenses emocions, d'amor pur com pocs n'hi ha a la vida.

Del comiat de la Monste a l'església del Mercadal de Girona em quedo amb tres moments, dels molts, i molt bonics, que vam viure i compartir.
.
La nina de sal

La Montserrat Terradas, amiga de la Montse Hosta, va llegir un conte oriental molt bonic, "La nina de sal". No he trobat enlloc un relat com el que ella va llegir, i aquest és, de tots els que he trobat a internet, el que més penso que s'hi aproxima:

"Hi havia una nina de sal que va sentir a dir que la sal sortia de l’oceà. Això la va intrigar molt. I va sentir un desig fort d'anar-lo a conèixer. I començà a preguntar a tothom on era l’oceà, com era. Alguns entesos li varen dir que era difícil d'explicar i que lo millor era anar a trobar-lo. Llavors va anar preguntant a uns i altres com s’hi anava i alguns li anaven indicant els camins.
Finalment després de molt caminar, un bon dia veié la immensitat blava al seu davant i es quedà meravellada.
- Oh, que n'ets de gran i bonic!- va dir-li .
Però l’oceà li va contestar:
- No em coneixeràs fins que entris.
Ella es va anar acostant a la vora de les ones, fins que una li va mullar el peu. Aquell contacte li va semblar meravellós , però de sobte es va adonar de que el peu se li anava desfent; i va cridar espantada::
-Ets terrible.. !
Però l’oceà li va dir:
-No tinguis por. Només qui entra m’arriba a conèixer
La nina en tenia tantes ganes que, finalment, s´hi va ficar d'un salt. Poc a poc el seu cos anava desfent-se i quan ja no quedava d'ella més que una mica d'escuma blanca es va sentir la veu feliç de la nina que deia:
-Ara ja sé qui ets, ara ja sé qui sóc!"

L'Inici de Rosa Font llegit per Joan Olòriz

Joan Olòriz, cunyat de la Montse Hosta, va llegir el poema "Inici" de Ma Rosa Font Massot

Sóc àliga i vent.
Àliga per saltar als abismes,
vent furient per mossegar el dolor.
Sóc vidre i aigua.
Vidre per reflectir la llum iridescent
i aigua per escolar-me al riu
i vestir-me de jonc.
Sóc fusta i foc.
Fusta per cremar els corcs de glaç
que em clivellen les mans,
foc per vèncer la por que em tenalla.
Sóc sal i sóc mar.
Sal per ungir la nit, i mar per conjurar
l’escuma pútrida de canyes i de crancs.
M’he fet àliga i vent,
sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc,
per retornar a l’inici,
quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua.

La serenor d'en Martí Curbet

Martí Curbet, fill de la Montse Hosta, ens va ajudar a acomiadar-nos de la seva mare amb paraules de confort i serenor. Les seves paraules, pausades, intenses, penetraven directament als nostres cors i ens emocionaven i eixugaven les llàgrimes alhora. Ho reconec, possiblement mai com fins ara havia vist el nen que des de petit que conec (ens portem tot just un any, amb en Martí), fet home!

En Martí i la Laura van acomiadar a mitjans de maig de 2011 el seu pare, en Jaume Curbet; ara han acomiadat la seva mare. Tenen molt per plorar, però en Martí i la Laura ens han recordat, aquests dies, que també tenen molt per somriure!

Quim Bover, arquitecte gironí, amic de la família i, com la Montse Hosta, apassionat de la muntanya, va dir que la Montse havia fet el cim... I com la nina de sal amb el mar, la Montse Hosta i Rebés s'ha fos amb la muntanya!

Descansa en Pau!

dilluns, 14 de gener del 2013

M'abstinc als pressupostos 2013 de #SarriadeTer


El passat dimecres 9 de gener de 2013 el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, que jo represento al Ple municipal, ens vam abstenir a la proposta de pressupost 2013. Aquests en són els principals motius:

El pressupost ja no enrampa, però la factura elèctrica fa mal, molt de mal!
El pressupost 2012 enrampava! Així el vaig definir l'any passat, doncs la despesa elèctrica del pressupost 2012 de l'Ajuntament de Sarrià de Ter era molt elevada; aleshores s'hi van imputar factures pendents.

El d'ara no enrampa tant, és evident! Però la factura elèctrica segueix passant molta factura! Ara pel cap baix la despesa en electricitat volta els 275.000 €, quan al 2007 la despesa era inferior als 127.000 €; és cert que no només ha augmentat el cost de l'energia elèctrica, per l'Ajuntament i per tothom, també que des d'aleshores s'han recepcionat part de noves urbanitzacions, com les dels sectors Cobega i Pla dels Socs.

Però és evident que un dels cavalls de batalla de l'Ajuntament ha de ser l'estalvi en aquesta despesa, i fins ara no s'han pres prou mesures per afrontar-ho d'una manera global.

Sabem que algunes d'aquestes mesures requereixen inversió, però d'altres són tan simples com apagar alguns llums, com els que il·luminen de nit, per exemple, la façana de l'Ajuntament.

La paradoxa de les atencions socials!
La partida d'ajuts a particulars i beques de l'àrea de Serveis Socials ha estat retallada d'una manera contundent i progressiva aquests darrers anys, passant dels 17.700 € al 2012, a 8.000 € al 2012 i als 4.000 € al 2013.

El govern ho justifica dient que es pressuposta per la despesa real que es genera; comprovat l'estat de liquidació del pressupost 2012 s'observa que les obligacions reconegudes netes són de 4.400 € dels 8.000 pressupostats, pel què hom podria, en efecte, baixar la partida.

Però és paradoxal que aquesta partida hagi anat decreixent a mesura que creixia la crisis econòmica. Potser el problema és més de fons...Potser és només una coincidència que la partida es comenci a retallar justament quan el govern de Sarrià de Ter decideix prescindir dels serveis socials municipals...

En tot cas caldria valorar si efectivament els ajuts particulars i les beques arriben a qui els necessiten, o bé si hi ha una part de famílies, de veïns i veïnes, que no saben que poden accedir-hi.

Els impostos influeixen en els ingressos
Pel que fa als ingressos hi ha partides que tenen un augment significatiu, especialment impostos com l'IBI i el de vehicles o la taxa per la recollida d'escombraries; hi ha més contribuents però, sobretot, els impostos pel 2013 s'han pujat!

La política fiscal influeix sobre els pressupostos i si en les ordenances fiscals ens vam abstenir és coherent abstenir-nos també en la proposta del pressupost, sobretot si no hi trobem motius de major per per a votar-lo favorablement.

Es modera la previsió d'ingressos per multes, però el debat segueix obert
Al pressupost 2012 la previsió d'ingressos per multes va augmentar considerablement, arribant fins als 150.000 €.  Aleshores aquesta xifra ens va semblar desorbitada, doncs hi havia, hi ha el risc de percebre la policia local com un agent recaptador; naturalment la policia ha de sancionar les infraccions i cal recaptar les multes, però amb aquella previsió semblava que el govern tenia una excessiu afany de recaptació!

Enguany la previsió d'ingrés per multes s'ha moderat un xic, baixant fins als 98.000 €. La policia local té capacitat per recaptar-los tots, i fins i tot més; aquest passat 2012 hauran assolit l'objectiu dels 150.000 €! Val a dir que la principal font d'ingrés de la partida de multes és la derivada de les sancions per velocitat del radar mòbil a l'autovia.

Celebro aquesta moderació en la previsió d'ingrés, i el desig seria, naturalment, que la recaptació no assolís l'objectiu marcat; seria senyal que es produeixen més infraccions... Innocent jo!

Reflexió final sobre el capítol 1
Al ple part del debat es va centrar en la necessitat d'aprimar el capítol 1 del pressupost, el del personal de l'Ajuntament. Sobre aquesta qüestió em desagrada el to despersonalitzat que massa sovint es parla d'aquest tema, com si no es volgués veure que al darrere dels números hi ha persones!

El capítol 1 té sentit en la mesura que tenen sentits els serveis que el personal municipal presten al poble i als veïns i veïnes. Per mi no és un problema que el capítol 1 sigui un 49%, o un 40% del pressupost ordinari si els serveis que s'ofereixen són els necessaris.

Una de les receptes per reduir el capítol 1 és l'externalització dels serveis; però en la mesura en que es redueix el capítol 1, augmenten partides com la dels treballs a tercers o, en el cas del pressupost 2013, les partides dedicades a la neteja d'equipaments municipals, després d'acomiadar part del personal municipal que es dedicava a aquestes tasques.

Al pressupost 2013 no hi ha inversions; caldrà estar a l'espera del què permeti fer la nova convocatòria del PUOSC...

Comptat i debatut, per aquesta i d'altres qüestions finalment vam decidir abstenir-nos a la proposta del pressupost 2013.

dissabte, 12 de gener del 2013

#MinutsMusicals amb "El tren de mitjanit" de Sau... que no era un #TGV!

;

El tren de mitjanit

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut
pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall,
no en tinc prou amb somniar
necessito desfer-me d'aquest pes que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat.
Si vius als núvols i estàs deprimit.
Si la boira ja t'acompanyat.
Cada dia en algun lloc pots pujar
al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s'està de sort
no sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus.
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat.
Si vius als núvols i estàs deprimit.
Si la boira ja t'acompanyat.
Cada dia en algun lloc pots pujar
al tren de mitjanit.

Sau

Aquesta setmana s'ha posat en funcionament la línia del TGV entre Barcelona i Figueres, passant per Girona!

divendres, 11 de gener del 2013

Els Tres Reis d'Orient de #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

Escena del naixement, de fusta, amb els 3 Reis. Foto: Roger Casero
Els Tres Reis d'Orient

Personatges de cartó, d’una vella comèdia infantil

Tres que van sempre plegats,
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.

El blanc a vegades cau
de la gropa del camell,
perquè el cor se li adormia
en un somni volander.

El ros és gros i festós,
golut de mel com un ós.

El negre se’ns va migrar,
fora del temps i l’espai,
per Belkis, reina de Saba.
El servia, fidelíssim,
Sembobitis, conseller,
màgic i metge, sortit
de l’antiga escola d’On.
Coneixia mil secrets
i l’espant de l’encanteri
de l’herba de seguissets.

―Em comencen d’ensopir
les tertúlies al desert.
Galopem rera el cometa.
Quan s’aturi, pararem.

―Millor fóra que tornessis
a la cort, a sancionar
nous tractats de pau i guerra.

―Que s’esperin, tant se val!
Avancem vers el portal.

Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.
També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.

―Ofrenem or, mirra, encens,
quasi un plus de vida cara.
Preneu-ne la voluntat,
dispenseu que sigui magra:
als arxius sacerdotals
no hi ha precedents legals.
Déu mantingui la salut
i no augmenti la mainada.
El viatge ja enllestit,
baró de florida vara,
acompanya’ns al cancell
i dóna’ns almenys les gràcies.

Els jerarques van tranquils,
per la calma de la tarda.
Parlaven coses de grans,
després de feina acabada.
Es contaven acudits
i reien fins a les llàgrimes.
Sembobitis els segueix,
fent posat de prunes agres.
Desaprova aquell humor,
que no entén: l’assignatura
no s’ensenya pas a On.

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Anys més tard els Manel també van relatar la marxa dels tres Reis a "el 25 de gener".

Aquest 2013 cada divendres publicaré un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 10 de gener del 2013

Més jocs de taula que ginys electrònics!

Imatge: Roger Casero
Sense cap mena de dubte aquestes festes de Nadal i diada de Reis han contribuït a incrementar la lenta, però constant, invasió de les tauletes tàctils!

A casa no n'hem estat una excepció i la tauleta tàctil és ja nou giny electrònic més, una nova pantalla més de casa! Ha estat un regal que ens ha fet il·lusió a tots i serem tots 5 els qui farem lliscar els nostres dits per sobre la pantalla!

Però tauleta tàctil a banda els regals que han marcat els Reis d'enguany han estat els jocs de taula!

Fins a 5 jocs de taula ens han portat els Reis:
El cert és que aquesta col·lecció de jocs ha estat tot un regal! Em refereixo al fet que ara que sembla que la mainada només juga amb videojocs, consoles, maquinetes electròniques, mòbils, tauletes... també passen hores en jocs de taula jugant amb familiars, amics...

Entre una cosa i l'altra queda clar que aquest 2013 no ens avorrirem!

dimecres, 9 de gener del 2013

#GironaEmociona de nou amb el #Girona10!


Els propers 26 i 27 de gener de 2013 hi haurà més de 1.500 places d'allotjament i menús de 52 restaurants de Girona i rodalies a 10 €!

No és una innocentada, ni una broma de mal gust! És la segona edició del #Girona10, una de les millors campanyes de promoció turística hagudes i per haver!

Després de la gran i bona rebuda que aquesta campanya va tenir l'any passat aquest any s'ha ofert de nou afegint-hi el sorteig de les places d'allotjament, en comptes de fer-ho, com es va fer l'any passat, per ordre d'inscripció.

Les inscripcions al sorteig es va obrir el passat 7 de gener a les 10 del matí i romandran obertes fins al proper 14 de gener a les 8 del vespre; el sorteig dels allotjaments es farà el 16 de gener.

Aquesta campanya no només cerca el ressò mediàtic, també afavoreix la promoció gastronòmica, d'oci, comercial i cultural, en definitiva, de l'activitat turística a la ciutat de Girona i rodalies en unes dates tradicionalment de poca activitat.

La iniciativa semblava que podria morir d'èxit, però està clar que no només ha sobreviscut a l'èxit de l'any passat, sinó que sembla que conviurà amb l'èxit per uns quants anys!

I és que amb el #Girona10, Girona emociona!

dimarts, 8 de gener del 2013

L'entrevista al Rei, un regal de TVE

El Rei Juan Carlos amb Jesús hermida en "l'entrevisrta pactada". Foto: RTVE
Joan Carles I, rei d'Espanya, va concedir dies enrere una entrevista a Televisió Espanyola; no és la primera entrevista que li fan, ni serà, ben segur l'última, però sí que deu ser una de les més vergonyoses.

Ja sabem que tot el què embolcalla la família reial, que és més que una família, és una institució (i cada dia sembla menys una família), té un punt d'artificiós, però ha arribat un punt que ni la Casa Reial ha pogut amagar les vergonyes i misèries que viu la família reial, com tantes altres famílies!

I és clar, al periodista, a pràcticament qualsevol periodista, se li faria la boca aigua només de pensar que tindria la possibilitat d'entrevistar avui al rei d'Espanya, no ho oblidem Cap de l'estat espanyol! Fins i tot a mi, com ben segur a tu, em venen moltes preguntes al cap per fer-li al Rei d'Espanya!

El format era d'entrevista, però dir-ne entrevista és ser molt generós! Amb temes pactats i preguntes descartades es fa difícil fer una entrevista periodística com caldria! Ni caceres, ni Urdangarín, ni res que el pogués incomodar... només faltaria! Que és el Rei i està d'aniversari! En el fons va ser com un discurs interromput per preguntes!

Una entrevista, segons el GDLC, és un "interrogatori a què un periodista o enquestador sotmet una persona per tal de saber les seves opinions, idees, propòsits, etc., prendre'n nota i després publicar-los."

Aquesta entrevista, més que un producte periodístic, va semblar més un regal de TVE al Rei en motiu del seu 75è aniversari! Només els hi hagués faltat embolcallar-la amb la sintonia del No-Do!

Posats a fer-li un regal des de TVE podrien haver-li embolicat l'entrevista que Xavier Sardà i el "Sr. Casamajor" van fer-li l'any 1990 al programa "La Bisagra" de RNE... La d'en Sardà al Rei, com a mínim, és més entretinguda!

Jo pensava que la crisi del periodisme era l'era digital, el "multi-task" i la baixada de la publicitat, però també afecta a la qualitat quan es pacten preguntes o quan es fan declaracions als mitjans en rodes de premsa sense admetre preguntes, pràctiques, ambdues, des de fa anys massa esteses, sobretot en política.

El periodisme no es mereix aquestes "entrevistes"! Tampoc la televisió pública!

dilluns, 7 de gener del 2013

La lenta, però constant, invasió de les tauletes tàctils



Avui parlarem de les tauletes tàctils, un giny electrònic cada dia més present a més llars, a més oficines, un aparell que s’ajusta perfectament al concepte SoLoMo que fa un parell de números ja vam definir per explicar com és internet als nostres dies: Social, Local i Mòbil!

Les tauletes tàctils, “tablets”en anglès, són una mena de terme mig entre un ordinador portàtil i un  telèfon intel·ligent (“smartphone”). Les tauletes tàctils són com un ordinador, però no tenen ni ratolí ni teclat físic; tot és pantalla! De fet el seu ús i funcionalitat s’assembla molt a la dels telèfons intel·ligents d’avui, que també són tàctils, en els que predomina la pantalla i que, com també fan les tauletes, permeten la instal·lació d’aplicacions (“apps”), imprescindibles per al seu ús.

Si pensem en una tauleta segurament la primera que ens vindrà al cap serà l’iPad, de la casa Apple, que va sortir al mercat a principis de l’any 2010, la primera tauleta que va tenir èxit a nivell comercial, però que, com ha passat amb tantes altres coses, no va ser la primera tauleta que es va crear.

Presentat com una evolució natural del llavors ja exitòs iPhone l’iPad va seduir d’entrada al fidel client de productes Apple (Mac, iPod, iPhone) però ràpidament altres marques van començar a comercialitzar les seves pròpies tauletes tàctils.

De fet el de les tauletes és actualment un mercat en evolució i expansió, no només pel que fa a la seva fabricació, sinó perquè també ha creat, juntament amb els telèfons intel·ligents, un nou nínxol empresarial: les aplicacions!

Les tauletes tàctils tenen com a punts forts la simplicitat del seu ús, molt intuïtiu, i la versatilitat i personalització que permeten gràcies a les múltiples i diverses aplicacions que hom s’hi pot instal·lar. El seu ús, doncs, tan pot ser professional com particular. A més és un giny electrònic multi generacional, la mainada, de ben petits, ja l’utilitzen amb molta destresa, i presenta menys barreres que un ordinador clàssic per a la gent gran.

Una altra gran avantatge que té és la seva condició de dispositiu mòbil; prim i de poc pes fa de molt bon portar amunt i avall; en aquest sentit cada vegada hi ha qui el prefereix més als ordinadors portàtils i als “notebooks”. De fet la projecció de vendes de tauletes i portàtils dels darrers dos anys pronostiques que al 2015 ja es vendran més tauletes que ordinadors portàtils.

Però per contra el fet de no disposar d’un teclat físic, sinó d’un teclat tàctil que apareix a la pantalla, fa més incòmode el seu ús per a escriure textos relativament llargs. Tot i que, naturalment, el seu teclat és més gran del que tenen els “smartphones”, el seu ús també sembla més indicat per a piular a Twitter que no pas per escriure un article per una entrada d’un bloc.

El seu preu elevat també és un dels desavantatges que tenen les tauletes tàctils, percebudes encara possiblement com un producte inaccessible, tot i que algunes marques ofereixen tauletes més petites i senzilles també a preus més reduïts.

La realitat, però, és que les tauletes tenen per davant un gran recorregut i poc a poc són més presents a les llars. I quan una tauleta entra en una llar es produeixen, com a mínim, dues coses: l’ordinador clàssic, el “PC”, queda més arraconat i tots els membres de la família, grans i petits, volen fer servir la tauleta per connectar-se a internet, mirar programes de televisió, jugar, interactuar a les xarxes socials i, perquè no, per educar!

La realitat, doncs, ens diu que poc a poc les tauletes tàctils aniran envaint les nostres llars i que és molt probable que els més menuts de casa tinguin el seu primer contacte amb internet a través d’aquests aparells, aparells que manejaran sorprenentment bé des del primer moment, molt millor que un ordinador amb ratolí i teclat, i amb el què, sense cap mena de dubte, podran aprendre moltes coses jugant!

D’aplicacions, petits programes que cal instal·lar, n’hi ha de molts tipus. per connectar-se a internet, per escoltar música, per accedir al correu electrònic, per interactuar a les xarxes socials... també n’hi ha d’educatives!

Tot i que avui no en volem parlar abastament, sí que em permeto, per finalitzar aquest article, recomanar-vos el web de Qpertin, impulsat per dos sarrianencs, que té per objectiu apropar a les famílies amb infants de 3 a 12 anys a la cultura interactiva utilitzant aplicacions infantils educatives per a tauletes tàctils, així com destacar el treball que ha començat a fer l’Associació de Famílies Applicades, participada també per famílies de Sarrià de Ter, entitat que ofereix suport i acompanyament a les famílies en fer un bon ús de les tauletes tàctils i com integrar-les al dia a dia d'una manera correcta per ajudar-les a evitar conflictes i problemes en el futur.

Les tauletes tàctils seran, ben segur, un dels regals estrella del proper Nadal. Són moltes les variables a tenir presents a l’hora de comprar-ne un: sistema operatiu, mida de la pantalla, capacitat  de memòria, preu...

Sigui quina sigui la vostra tauleta mai és sobrer recordar, que com tots els aparells i ginys electrònics, tenen també un botó que permet apagar-los. Desconnectar per connectar... però això ja  serà un altre article!

Article publicat al número 82 de la revista Parlem de Sarrià

dissabte, 5 de gener del 2013

#MinutsMusicals per la #nitdeReis amb la llum del fanalet...


Amb la llum del fanalet

Amb la llum del fanalet
jo aniré a esperar els tres reis,
perquè em portin moltes coses,
pau i joia a tots els nens.

Quina fosca nit!
Ai quin fred que fa!
Tot està adormit
Ja els sento arribar...

País de Xauxa
(Lletra i música: Jaume Moreno. Adaptació: J. Vergés)

Desitjant que els Reis Mags siguin generosos amb vosaltres, us deixo amb aquests versos de Nadal i cançons de la nit de Reis que vaig gravar el Nadal de 2009!

divendres, 4 de gener del 2013

El fil d'Ariadna de l' #AnyEspriu, també al Petites gotes fredes tremolant!



El 2013 és l'Any Espriu i aquest bloc vol també contribuir, modestament, a donar a conèixer la seva obra.

És amb aquesta voluntat que cada setmana publicaré un apunt amb poesia de Salvador Espriu, cada divendres, tots els divendres del 2013!

Tinc a les meves mans un exemplar de les Obres Completes de poesia que el 1968 va publicar Edicions 62 i que el 6 d'agost de 1972 la meva mare va regalar al meu pare, per a celebrar el seu Sant!

Aquest llibre m'acompanyarà al llarg del 2013 i em servirà per a destriar-ne les poesies que divendres rere divendres aniré publicant aquí.

I avui, per a començar, aquesta:

Entrada

Si de nou voleu passar,
Ariadna tornarà
a mostrar-vos el camí
que us permeti de sortir.
No hi ha laberint més clar.
Trobareu seients a mà
per als tristos i cansats.
Hom no hi sent miols de gat,
sinó molt nobles cançons,
trèmolos d'acordions.
Quan al preu, tan mòdic és,
que no penso cobrar res.

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Amb Salvador Espriu al 2013 tindrem bona companyia!

dijous, 3 de gener del 2013

El què no em van portar els #ReisMags!


Aquest any potser directament m'encomano a Sant Rita, veient tot el què no em van portar els Reis Mags l'any passat!

Aquestes van ser les 6 peticions que els vaig, fer, reconec que a la desesperada, fa un any!
  • Pel PSC un grup propi al Congrés de Diputats
  • Pel PSOE un manual de federalisme
  • Per Catalunya un finançament just
  • Per Espanya... menys Espanya... i la que quedi, republicana!
  • Per Sarrià de Ter un Auditori (la reforma del camp de futbol ja la dono per descomptada!)
  • Per mi, prou temps, salut i paciència per a veure-ho fet realitat, algun dia...
De tot el què vaig demanar els Reis Mags només m'han portat temps, salut i paciència per a veure-ho realitat algun dia... aquesta o una altra realitat!

Aquest any, en tot cas, directament porteu-me carbó!

dimecres, 2 de gener del 2013

Aquestes Festes, Parlem de #SarriadeTer!


Enguany es podria afirmar que el número 82 de la revista Parlem de Sarrià de Ter l'ha "cagat" el "tió", si més no en la seva versió en paper!

La versió digital ja està disponible des d'abans de festes, però la revista en paper, aquella que els veïns i veïnes estiren de l'estanc, del CAP... que fullegen a la biblioteca, o a la perruqueria!... que llegeixen detingudament a casa, la versió en paper va aterrar fa pocs dies a Sarrià de Ter!

I recordeu que la revista Parlem de Sarrià també és a Facebook, on podreu trobar-hi també l'editorial de la revista!

En fi, que la revista ja la tenim disponible al carrer i, com sempre, també disponible en format digital!

Aquestes festes, doncs, "Parlem de Sarrià"!