dimarts, 10 de desembre de 2013

Herois quotidians que cullen olives!

Batent olives! Foto: Ma Mercè Gumbau Reynalt
Collir olives a Cantallops és una activitat familiar que, més enllà de les olives i l'oli que se'n deriva, m'aporta grans satisfaccions!

Aquest primer cap de setmana, llarg, de desembre l'hem passat a Cantallops i hem aprofitat per anar a collir olives, una activitat de la que tinc bonics records d'infantesa, especialment records de la meva àvia Juanita... Aquesta és una de les satisfaccions, ser fidel a una tradició familiar, però també la possibilitat de generar, espero, bonics records d'infantesa que tal vegada les meves filles desaran com un tresor...

Collir olives cansa; tot i la mecanització dels darrers anys, la feina de batre les oliveres per fer caure les olives cansa; però l'esforç no és en va, i la satisfacció de veure la feina feta, de veure el remolc ple a vessar d'olives, centenars de quilos d'olives acabades de collir, no té preu. El mal temps, especialment el vent, resulta molest, però és el que té una feina a l'aire lliure... per fortuna aquests dies hem tingut més aviat bonança!

La feina és cansada, però es fa en equip, en el nostre cas en família, on tothom si vol, grans i petits, té feina a fer! Aquesta és una altra de les grans satisfaccions: veure la família pencant junts a l'olivar... i després, naturalment, compartint taula comentant la jugada, recuperant forces per tornar-hi havent dinat!

I són més les satisfaccions que m'aporta collir olives a Cantallops, però per mi la satisfacció més gran és donar un cop de mà als meus oncles, al meu oncle Miquel i a la meva tia Maria; el que per mi, per la meva família, és un (o dos, o tres) cap de setmana diferent, especial, per ells és el seu dia a dia.

Són ells qui, dia sí, dia també, des de principis de novembre fins a mitjans o finals de gener, acabada la seva jornada laboral, fan via cap als olivars per collir olives, esgarrapant les darreres hores de claror del dia. I com ells, tantes famílies de Cantallops! I per no esmentar el treball que les oliveres i els olivars requereixen al llarg de l'any: escatir, llaurar...

Són ells els veritables herois d'aquesta història de collir olives, herois dels de veritat, herois sense capa!

I aquesta, sí, és la gran satisfacció: descobrir que els veritables herois no cal cercar-los als còmics, sinó just al teu costat, a la teva pròpia família!

Gràcies Miquel, gràcies Maria!


------------------------

pd: article en record de l'àvia Juanita, que tal dia com avui de l'any 1920 va néixer. L'àvia Juanita, una altra heroïna!