IV
Ramats d'estrelles,
ramat del vent.
I jo.
I només un pastor.
Però se'n van
amb molta son
a jaç els bous
de l'alt arment.
Amb mi quedava el vent.
Tots dos venim
seguint el pas
tan lent del sol,
el seu camí:
també volem dormir.
Salvador Espriu. Final del laberint (1955)
En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada