divendres, 11 d’octubre del 2013

Primera cançó del rodamón. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Partirem de Barcelona,
centre, guia, cap, casal
d'aquesta petita terra
de noms i títols estranys.
Els seus senyors n'eren comtes,
temps després reis d'Aragó.
A ciutat, quan hi paraven,
aplegaven una cort,
amb albardans, dignataris,
barons, dames, trobadors,
escrivans, regalats clergues,
canilles, poltres, falcons.
En salvàvem el Tinell,
despullat, harmoniós,
i d'altres daurades pedres,
queixalejades pel sol.
Però l'evocada vila,
empara del meu enyor,
és avui traüt, desfici,
un enorme ventre fosc,
tot esvorancat per obres
manades sense destorb,
perquè lleis i normes ballen
al dring de grogues raons.
Amb tristesa la defujo,
de pressa n'alcem el vol.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada