dissabte, 21 de setembre de 2013

Tokio m’és igual. #MinutsMusicals amb Antònia Font



Tokio m’és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

I és només quan som una piltrafa que m’escric i me dibuix,
sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, ca meva s’abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai.
Senyoreta, m’estimi com s’estima en es cinema
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de sushi, Panasonic total, Tokio m’és igual

Antònia Font

"Tòkio m'és igual, i Istambul encara més!", semblaven cantar els responsables de la candidatura olímpica de Madrid 2020 abans de la proclamació de la ciutat nipona com a seu dels Jocs Olímpics de 2020... I així els hi va anar...

Per cert, per cançó olímpica, els Antònia Font tenen la memorable Calgary 88!