divendres, 13 de setembre de 2013

En el nostre somni, sí. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



VII

Els nostres avis varen mirar,
fa molts anys,
aquest mateix cel
d´hivern, alt i trist,
i llegien en ell un estrany
signe d´emparança i de repòs.
I el més vell dels vianants
l´assenyalava amb el llarg
bastó de la seva autoritat,
mostrant-lo als altres,
i després va indicar aquests camps
i va dir:
-Certament aquí descansarem
de tota la vastitud dels camins
de la Golah.
Certament aquí
m´enterrareu.

I varen ser enterrats,
un a un, a Sepharad,
tots els qui amb ell arribaven,
i els fills i els néts també,
fins a nosaltres.
Car prou sabem que molts
som encara escampats
en el vent i en la peregrinació
de la Golah.
Però ja no volem plorar
més el temple
ni sofrir per l´infinit enyor
de la nostra ciutat.

Per això, quan algú
de tard en tard s´atansa
i amb un posat sever
ens pregunta:
«Per què us quedeu aquí,
en aquest país aspre i sec,
ple de sang?
No és certament aquesta
la millor terra que trobàveu
a través de l´ample
temps de prova de la Golah»,
nosaltres, amb un lleu somriure
que ens apropa el record
dels pares i dels avis,
responem només:
-En el nostre somni, sí.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.