divendres, 5 de juliol de 2013

Pels mancaments atansa el torb #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXXIII

Pels mancaments
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.

Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns.

L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.

Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.

Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.

A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.

Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparracaven
vells enyors.

I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'humil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.

Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.