dilluns, 27 de maig del 2013

Vincles prestats entre una àvia i una amiga que, en realitat, no ho són


Una noia, de procedència llatinoamericana i vorejant la trentena, empenyia una cadira de rodes amb una senyora de cabells blancs i esquena cansada.

Amb pas més ràpid i enèrgic vaig avançar-les i, en el breu espai de temps que vaig passar pel seu costat, vaig sentir que la senyora gran li deia a la noia: "que bien que estés conmigo, eres como una amiga para mi". Vaig alentir un xic la marxa per escoltar a la jove respondre: "tu para mi eres como una abuelita!"

La senyora troba en la noia, més enllà de la seva cuidadora, una amiga, algú amb qui compartir el seu llarg passat, vulnerable present i incert futur. Possiblement les seves amigues ja no hi són i les que encara són vives possiblement també tenen, sinó en la seva família, en la seva cuidadora qui els dóni un xic de conversa que les faci de més bon passar les llargues hores que té un dia sencer, rere l'altre...

La noia troba en la senyora, més enllà de la persona que dóna sentit a la seva professió, i li permet seguir guanyant-se la vida, una àvia, una persona gran a qui escoltar, de qui aprendre de la seva llarga vida, de les seves vivències i experiències, ajudant-la a mantenir presents records que cada menys presents. Possiblement la seva àvia és lluny, oceà enllà, i són unes altres orelles les que escolten tot el què les àvies han d'explicar a les seves nétes!

Més enllà de la fantasia generada per aquest breu diàleg robat, ben cert és tot sovint sota l'epidermis d'una relació professional entre la persona depenent i qui en té cura es teixeixen forts vincles personals... També, malauradament, que sobre l'epidermis d'algunes d'aquestes relacions professionals es maquinen lamentables enganyifes i estafes...

Jo avui em quedo, però, amb els vincles prestats que afortunadament, i de manera positiva, es generen entre senyores grans soles i noies, cuidadores, desarrelades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada