Setmana Santa (VI-IX). #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

VI
Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento les bastonades
d'aquest vent.

A poc a poc m'entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
- Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m'obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

VII
Què és la veritat?
La solitud de l'home
i el seu secret esglai:
només, potser, aquest home,
el teu amagatall.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.
Lluny, a la nit de fora,
sentim com canten galls.
S'estén remor de fastos,
els llums són apagats.

VIII
Faràs sonar matraques
que matin els jueus:
pensats, equerps, luxosos
els teus somnis cruels.
Empresonat endintre
dels mancaments més vells,
estrany culpable, sempre
pledeges d'innocent.

IX
Què veies al camí?
Guspires encenien
un foc en l'alta nit.

Què veies al camí?
El regalim de l'aigua
esborra sang dels dits.

Esguardes al camí
la incertitud de l'alba?
potser no, potser sí.

Com que el malson fugí,
de nou t'abraçaves
amb arguments subtils,
vaixells d'enguany que solquin
serenes mars d'oblit.

No provis a tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.

Salvador Espriu. Setmana Santa (1962)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.