divendres, 30 de novembre del 2012

Per Junqueras, millor ser cap de rata que cua de lleó!

Ser cap de rata o cua de lleó?

Si aquests dies post-25N Artur Mas ha anat arrancant pètals a una margarita a l'estil del "m'estima, no m'estima...", al final li ha sortit que no, que no l'estima prou, que Oriol Junqueras i ERC no entren al govern!

Són molts els nacionalistes i independentistes que han somiat, des de fa temps, en l'"esquerravergència", en un pacte de govern en clau sobiranista - independentista.

Semblava que el post 11 de setembre i sobretot el  post 25 de novembre dibuixaven l'escenari més propici per a fer realitat tal coalició de govern, però Oriol Junqueras prefereix ser líder de l'oposició que crossa del govern, tot i que possiblement sí crossa al Parlament.

Puc entendre Oriol Junqueras, doncs mantenint-se com a líder de l'oposició

  • segueix tenint, donada la necessitat de CiU de cercar un soci preferent, capacitat d'incidència i influència vers el nou i més afeblit, parlamentàriament, govern del president Mas
  • pot capitalitzar tot allò que el govern faci en clau nacional, demanant en aquest sentit quota de pantalla en "l'independència european tour" en allò que ell mateix diu "d'anar junts el president del govern i el cap de l'oposició"
  • minimitza encara més la figura de Pere Navarro, doncs si Junqueras entrés a govern el paper de cap de l'oposició el jugaria Navarro, fent contrapès a l'opció independentista
  • s'immunitza del desgast que suposa ser govern i, sobretot, ser-hi sense ser força majoritària; ERC té memòria de la factura que va pagar sobretot pel segon tripartit

Junqueras prefereix ser cap de rata que cua de lleó...

Només el temps dirà si aquesta és la decisió més encertada, per ell, pel seu partit i pel País...


dijous, 29 de novembre del 2012

La 3a càpsula del #SarriadeTer en Xarxa



El passat divendres 16 de novembre es va emetre a Ràdio Sarrià una nova edició de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa amb aquests continguts:


  • Tema del dia: els ”hashtags”, les etiquetes de Twitter
  • La novetat: pares i mares 1.0 vs infants 2.0
  • La llista: 16 etiquetes per seguir les eleccions del 25N a Twitter 
  • El bloc: Sam Enfot i L’amic Àngel


Aquí podeu escoltar el programa i en aquesta entrada del bloc del programa hi trobareu els enllaços als continguts.


Per cert, us recordem que Sarrià de Ter en Xarxa també és a Facebook i a Twitter!

dimecres, 28 de novembre del 2012

Jo avui volia parlar del #post25N del #PSC...

Dani Fernández durant la darrera campanya.

Jo avui volia parlar del PSC post eleccions 25N.

Jo avui volia valorar la més dolça de la major de les derrotes del PSC en unes eleccions al parlament de Catalunya.

Jo avui volia parlar del meu desig que en aquest mandat el PSC es mantingui a l'oposició i que no doni suport a la investidura d'Artur Mas com a president.

Jo avui volia parlar de la necessitat, a perer meu, de fer un Congrés extraordinari... i del greu que em sabrà si, com sembla, finalment no es fa.

Jo avui volia parlar de la necessitat de plantejar, replantejar la vinculació del PSC amb el PSOE...

Jo avui volia parlar del canvi de rumb que, penso jo, hauria de fer el PSC en l'eix nacional.

Jo pensava que tot això, i alguna coseta més, eren els temes que als socialistes ens havien d'ocupar l'endemà del 25N... Però resulta que no!

Resulta que el veritable, trist i lamentable post 25N del PSC és un nou cas de presumpta corrupció urbanística!

I jo puc arribar a formar part d'un partit catalanista que diu NO a la independència i sí, amb la boca petita, al dret a decidir, però no d'un partit corrupte

Confio que el PSC i els implicats i imputats sabran prendre les decisions oportunes, sense qüestionar la presumpció d'innocència, per preservar el partit de tota sospita i, si cal, depurar responsabilitats!

Pensàvem que estàvem malament... però ni sospitàvem, abans d'ahir, que podríem estar pitjor!

dimarts, 27 de novembre del 2012

Virgencita de mi vida, que me quede como estoy!

Artur Mas durant la campanya: Foto: Reuters
Artur Mas s'ha fet les eleccions a sobre! O en altres paraules, al president Mas li han sortit les eleccions per la culata!

Caldrà analitzar si anticipar les eleccions va ser un error de càlcul del president Mas o si l'error va ser creure que ell tot sol podia capitalitzar l'èxit de la manifestació de l'11 de setembre! O ambdues coses... i moltes més: el cartell, el desgast del govern amb les retallades...

Artur Mas volia una majoria excepcional i les eleccions del 25N l'han allunyat encara més de la majoria. Queda clar que si Catalunya vol caminar cap a la independència, o l'estat propi, o el dret a decidir, o el sobiranisme, no podrà fer-ho amb un sol líder: no és ell l'escollit!

És evident que si a algú ha beneficiat l'avançament electoral és a Oriol Junqueras i a ERC, que d'alguna manera ha recuperat molts dels vots que ERC va perdre el 2010 com a vot de càstig pel segon tripartit pactat amb José Montilla; llavors Artur Mas se'n va endur una bona bossa de votants d'ERC que ara, amb la renovació de Junqueras, han tornat "a casa".

L'amarga victòria de CiU en aquestes eleccions té com a regal enverinat que tindrà un govern més feble del què tenia fins ara... Haurà de ser un govern de coalicióara per ara CiU necessita més ERC que ERC a CiU.
I és que aquestes eleccions per a CiU són com un acudit dolent: no fan riure i et deixa amb cara de circumstàncies...

En el meu fosc imaginari no puc treure'm del cap una imatge: m'imagino en Duran i Lleida la nit electoral rosari en mà remugant en veu baixa:
"Convergents de la punyeta, si ja ho deia jo: "Virgencita de mi vida, que me quede como estoy!"

dilluns, 26 de novembre del 2012

3 titulars, 2 felicitacions i 1 una bona notícia. El #25n2012 a #SarriadeTer

Exercint el meu dret a vot a Sarrià de Ter. Imatge: Roger Casero
La lectura dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya 2012 a Sarrià de Ter deixen, com a mínim, aquests 3 titulars amb "peròs":
  • CiU fa un retrocés de més de 10 punts de % de vot, però es manté com a primera força més votada en unes eleccions al Parlament a Sarrià de Ter
  • ERC fa un gran salt, però l'alcalde i cap de llista per Girona es queda a poc més de 4 punts de % de vot de ser primera força i guanyar a casa!
  • PSC passa a ser la 3a força a les eleccions al Parlament a Sarrià de Ter, però no retrocedeix tan com es preveia, perdent poc més de 5 punts de % de vot
Un quart titular, que de fet podria ser el primer,. és que la participació va ser de quasi el 75%, 12 punts més que fa 2 anys!

Però més enllà d'aquest titulars hi ha 2 felicitacions que penso que avui no puc deixar de fer:
  • Felicitar a CiU per la victòria a Sarrià de Ter, també a Girona i a Catalunya
  • Felicitar a l'alcalde Roger Torrent pels bons resultats que ha obtingut encapçalant la llista d'ERC a la demarcació de Girona
I finalment 1 bona notícia: al proper Parlament de Catalunya hi haurà un parlamentari sarrianenc, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter. Enhorabona!

Més enllà de pertànyer a un altre partit  i de ser adversaris, que no enemics, a les eleccions municipals, penso que el sol fet que un sarrianenc segui al Parlament de Catalunya és una bona notícia.

Aquestes eleccions deixen oberts molts interrogants: què farà CiU, què farà ERC, què passarà amb el PSC...

Tindrem dies per anar-los plantejant, quan no responent o obrint-ne de nous!

Consulteu en el següent document els resultats de Sarrià de Ter per meses electorals:

Resultats per meses Eleccions Parlament Catalunya 2012 a Sarrià de Ter

diumenge, 25 de novembre del 2012

Avui, #25N, i cada dia diguem prou a la #violenciadegenere i la #violenciamasclista!




Manifest institucional del dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per fer públic, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista, i per manifestar fermament i amb claredat la voluntat i la intenció de seguir treballant fins eradicar-la.

Volem condemnar enèrgicament l’assassinat de dones per actituds masclistes, tant a Catalunya com arreu del món, i mostrar la nostra repulsa davant totes les manifestacions de violència, física, psicològica, econòmica, social o estructural, que impedeixen a les dones  poder tenir garantits els seus drets com a ciutadanes.

La nostra crida, el nostre refús i el nostre condol volen anar més enllà de les víctimes mortals, sens dubte la cara més crua i devastadora de la violència masclista, i apel·lar totes aquelles manifestacions i comportaments que atempten contra la integritat física i psicològica de les dones, pel simple fet d’haver nascut dones. Vulnerar els drets de les dones, més enllà de la injustícia i la crueltat, representa un gran impediment per assolir la democràcia plena,  la pau, el desenvolupament i el dret d’exercir la ciutadania.

Val a dir que la societat catalana ha avançat i ha de continuar fent-ho. Fa anys que vàrem començar a caminar amb passes molt fermes a fi d’eradicar la violència envers les dones, i des d’aleshores, que no ens hem aturat. La nostra societat ha situat la violència masclista a l’agenda política del país. Cal esmentar que, més enllà de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, dels plans i programes específics, dels coneixements i la recerca, i dels i les professionals, la societat catalana disposem de voluntat, tenacitat i fermesa.

La voluntat política  del Govern de la Generalitat, dels ajuntaments i les diputacions, però també la tenacitat i la fermesa de la societat civil organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.

Podem dir, doncs,  que hem pres consciència del significat de la violència masclista i  hem esmerçat grans esforços per donar-ne compte.

Tot i la feina duta a terme,  som conscients que la violència masclista té les arrels, en models i estereotips que rauen en l’imaginari col·lectiu. En un sistema de valors i rols de gènere que ens fa acceptar com a vàlids  uns  arquetips i una jerarquia de subordinacions que no només no es corresponen a la realitat, sinó que, per una banda, silencien les dones i en limiten els  sabers, les capacitats i el talent, i per una altra, condicionen i limiten la capacitat de ser homes i de viure una masculinitat no violenta, receptiva, activa i de respecte cap a l’altre sexe. És per això que es fa necessari seguir treballant i invertint esforços en la prevenció i la sensibilització social.

La violènica, en totes les seves manifestacions, és una conseqüència de les desigualtats reals, per tant
som conscients que l’única manera d’aconseguir una societat sense violència és fer una aposta clara per les polítiques d’igualtat que permetran  a dones i homes concebre un pacte social i democràtic basat en el respecte,  l’equitat i la justícia social. Som conscients que aquest pas el podem aconseguir amb l’educació i els coneixements que són eines que ens permetran, en un futur, construir relacions sense subordinacions ni
violència.

A dia d’avui, tenim a l’abast els instruments necessaris i imprescindibles per construir una societat més justa i igualitària, lliure de violència.  Durant els darrers anys, amb la implicació de totes les  administracions i els agents socials,  hem avançat molt en la coordinació i  el treball conjunt de totes les institucions i en el desplegament d’una xarxa de recursos i serveis especialitzats a tot el territori per tal de posar a l’abast de les dones en situacions de violència masclista i els seus fills i filles instruments d’atenció, assistència, protecció i recuperació. Cal seguir avançant en aquesta línia i, molt especialment, cal fer un esforç per aproximar aquests serveis a les dones i també a la societat en general perquè en facin ús sempre que ho consideri escaient.

Hem de posar en marxa tots els mecanismes que siguin necessaris per tal que tothom sàpiga on pot
adreçar-se en cas de detectar una possible situació de violència masclista i poder actuar així de manera  preventiva, perquè hem constatat que tota la societat, i molt especialment l’entorn més proper a les dones, juga un paper fonamental en la detecció i prevenció de possibles episodis de violència; cal que totes i tots ho tinguem present i en siguem conscients.

És ben sabut que vivim moments difícils, però és necessari fer palès que les polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i l’abordatge de la violència masclista  són innegociables i imprescindibles. Les institucions catalanes tenen  per objectiu garantir el benestar, la qualitat de vida i el dret a viure lliurement. És per això que, enmig d’uns temps convulsos, no ens podem permetre escatimar voluntats i  no podem  permetre que la violència masclista torni a casa, invisible i fonedissa, que es perpetuï en silenci mentre segueix atemptant contra el dret a la vida i, en general, contra els drets humans.

És per tot això, que en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar i refermar el nostre compromís. Seguirem treballant per construir una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte, seguirem endavant fins assolir una societat més igualitària, formada per dones i homes lliures.


Llegiu aquí el Manifest 2012 del PSC contra la violència de gènere

dissabte, 24 de novembre del 2012

#MinutsMusicals amb Malo, de Bebe, per l'altre #25N! Stop #violenciamasclista


Malo

Apareciste una noche fria
con olor a tabaco sucio y a ginebra
el miedo ya me recorría
mientras cruzaba los deditos tras la puerta
Tu carita de niño guapo
se l'ha ido comiendo el tiempo por tus venas
y tu inseguridad machista
se refleja cada día en mis lagrimitas

Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres

El dia es gris cuando tu éstas
y el sol vuelve a salir cuando te vas
y la penita de mi corazón
yo me la tengo que tragar con el fogón
mi carita de niña linda
se ha ido envejeciendo en el silencio
cada vez que me dices puta
se hace tu cerebro más pequeño

Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres...

Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres...

Malo, malo, malo eres
malo eres, porque quieres
Malo, malo, malo eres
no me chilles que me duele
Eres debil y eres malo no te pienses
mejor que yo ni que nadie
y ahora yo me fumo un cigarrito
y te hecho el humo en el corazoncito
porque malo, malo, malo eres, tu
malo, malo, malo eres, si
malo, malo, malo eres, siempre
malo, malo malo eres.

Bebe

Recordem que demà, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.

divendres, 23 de novembre del 2012

El #25N2012 vota en clau gironina

A aquestes alçades el millor de la campanya electoral és que està a punt d’acabar, tan pels candidats, que acumulen ja molts kilòmetres, mítings, debats i actes electorals a les espatlles, com per la resta de mortals, que patim també un cert esgotament per l’atac per terra mar i aire de missives electorals.

Sempre he pensat que les campanyes electorals poques vegades contribueixen a fer pedagogia sobre el què realment votem. El proper diumenge 25 de novembre cap català amb dret a vot votarà el President de la Generalitat, ni tan sols els de la circumscripció de Barcelona!

No són aquestes unes eleccions presidencials, sinó parlamentàries, pel què el què votarem el 25N serà la composició del nou Parlament de Catalunya, el joc de forces que el formaran, els parlamentaris que ens representaran territorialment. I seran ells i elles qui tindran la facultat i potestat d’escollir el President!

La majoria de partits polítics, però, es plantejen comunicativament la campanya electoral com si en comptes de parlamentàries aquestes eleccions al Parlament fossin unes eleccions presidencials, doncs el què es pretén visualitzar i potenciar és la imatge dels possibles presidenciables, fins al punt que un partit, el PSC, ni tan sols “penja” el seu cap de llista territorial als cartells electorals. Mai ho entès ni compartit.

Fins a cert punt ho entenc, de la mateixa manera que a les eleccions municipals la gent es centra sobretot amb els caps de llista, amb els possibles alcaldes, a les eleccions al Parlament la imatge que es projecta, i la que més es percep, és la de la persona que pot ocupar la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

I tot i que aquesta projecció té molta força, més que la de la representació territorial, jo el què modestament us demano és que, amb independència del partit que voteu, ho feu també pensant amb els candidats que tenim en el nostre territori, en les persones que formen part de les candidatures de les comarques gironines, ens els seus caps de llista i fins i tot un xic més enllà. Potser ni els seus noms ni les seves cares ens seran tan familiars, però són i seran les més properes!

És a ells i a elles a qui realment votem, seran ells i elles, en la proporció que en resulti dels vots de tothom, qui ens representaran territorialment al Parlament, més enllà de representar també a les sigles dels seus partits; seran els parlamentaris escollits els qui hauran de defensar els interessos i necessitats de les nostres comarques.

Sé que és inevitable, potser com feia anys, molts anys, que no passava, no votar en clau de País el proper diumenge 25 de novembre; jo us proposo fer-ho també en clau gironina!

Que voteu en Santi Vila i no l’Artur Mas, en Juli Fernández i no en Pere Navarro, en Josep Enric Millo i no l’Alícia Sánchez-Camacho, en Marc Vidal i no en Joan Herrera, en Roger Torrent i no l’Oriol Junqueras, l’Antoni Strubell i no l’Alfons López Tena, en Juan Maria Castel i no l’Albert Rivera, en Lluc Salellas i no en David Fernández...

Si el 25N votes a la circumscripció de Girona fes-ho en clau gironina!


dijous, 22 de novembre del 2012

La força de les etiquetes polítiques del #25n2012 a Twitter

Les eleccions, aquestes, totes, també viuen a Twitter! I a Twitter el què pren força, més que els propis perfils dels partits i candidats, són les etiquetes!

Ahir a la tarda vaig fer un experiment, un experiment gens científic, un experiment molt casolà.

Vaig obrir 8 pestanyes al navegador i en cada una d'elles vaig fer una cerca a Twitter per cada una de les principals etiquetes que promouen els principals partits que concorren en aquestes eleccions.

Durant dos períodes de 5 minuts (de les 18:25 a les 18:30 i de les 19:00 a les 19:05) vaig deixar que s'anessin acumulant als respectius "timeline" les piulades publicades i els resultats van ser aquests:


Cal tenir present que aquests resultats són molt relatius, depenen molt de la pròpia agenda de cada partit; ahir per exemple ERC va presentar un nou vídeo de campanya amb la participació de Lluís Llach, fet que va fer incrementar el seu impacte a les xarxes socials.

I és que ja sabem que més que els seguidors, a Twitter l'important és l'impacte que generen el què els perfils dels partits i candidats generen entre els seus seguidors, les repiulades i mencions, així com l'ús massiu de les etiquetes!

I aquí el més important és que sobretot les etiquetes les utilitzin els militants, simpatitzants i possibles votants! Ara els partits ja no només et demanen el vot, també et conviden a piular amb les seves etiquetes!

De moment però les eleccions no es guanyen a Twitter ni a les xarxes socials, es guanyen a les urnes!

dimecres, 21 de novembre del 2012

Tu pots canviar la vida d'un infant!


Treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d'aliena. Aquesta és la missió, aparentment simple, però veritablement complicada, i complexe, que té la Fundació Infància i Família.

No tots els infants poden viure i créixer en una família; són moltes i diverses les circumstàncies que fan que molts infants visquin, bé temporalment, bé permanentment, separats de la seva o qualsevol altra família. És per aquest motiu que la Fundació Infància i Família promou, des del seu servei d'acolliments familiars, l'acolliment familiar i la formació de famílies acollidores per tal que els infants puguin trobar, en aquestes famílies, un entorn familiar on créixer!

I és ben cert el lema de la Fundació Infància i Família: Tu pots canviar la vida d'un infant! Un acolliment familiar, també una adopció, sens dubte canvia la vida d'un infant!

I precisament aquest lema és el títol del bloc que recentment ha estrenat la Fundació Infància i Família: Tu pots canviar la vida d'un infant.

Estrenat a principis d'octubre d'enguany amb una carta benvinguda de la presidenta de l'entitat, al bloc també hi trobareu la recomanació d'una pel·lícula i, justament ahir, en motiu del Dia Universal de la Infància, un vídeo sobre els drets dels infants!

O sigui que ja ho saps, tu pots canviar la vida d'un infant!

-----------------------------------

pd: aquesta entrada estava prevista per a ser publicada ahir, en motiu del dia de la infància, però aquest apunt d'urgència l'ha posposat un dia.


dimarts, 20 de novembre del 2012

Consternació

Tota llengua, també la catalana, té paraules per tot, per expressar en una sèrie de lletres degudament ordenades un estat d'ànim.

Consternació és una paraula gens eufònica, cacofònica, és una paraula dura, rude, cantelluda que a més és portadora només de dolor i males notícies. El tràgic i darrere exemple la mort de Jordi Comas, president de la FOEG.

Tota mort causa aflicció, però hi ha morts que, per les seves causes, per la seva naturalesa, generen consternació.

Dissabte al matí moria a Sarrià de Ter un veí de manera sobtada; no se li coneixia malaltia. El comentari de molts era recordar els dies, les hores, en què l'havien vist o hi havien parlat recentment: "ahir encara el vaig veure a Girona", o "ahir encara hi vaig parlar"! I tot d'una la mort s'endú una vida en un instant, sense avisar, pràcticament sense més temps per deixar anar el darrer alè. La vida es frena, es talla, en sec!

Qui no té a la seva família una mort d'aquestes? Jo la del meu tio Josep!Consternació.

Les tràgiques, dramàtiques circumstàncies de la mort de Jordi Comas hi afegeixen molta indignació i un gran sentiment d'injustícia!

Jo sobre en Jordi Comas poques coses en podria dir. D'entre els molts amics que va tenir el meu pare, Just Casero, en va ser un; van coincidir, amb molta gent més, en el projecte de crear el "Punt Diari", una dada que potser a molts els passarà per alt però que la meva mare ahir em va fer observar.

Jaume Guillamet en va deixar constància al llibre Memòria de Just (Edicions 62, 1999):

"Segons Jordi Mercader Just Casero, Jordi Comas, Joquim Domingo, Jaume Guillamet, Lluís Pla, Pius Pujades, Enric Serra i Jordi Vallmajó integraven el grup quèees pot considerar fundacional..."

Consternació. No hi ha millor mot per expressar, aquestes hores, el sentiment, l'estat d'ànim de tristesa i dol que la mort d'en Jordi Comas ha sembrat al cor dels qui l'havien estimat i tractat personalment o professionalment.

I al costat de la lògica tristesa, la fam, el clam de justícia per a trobar i jutjar els qui van decidir el què mai hauria d'estar a les mans de cap persona: la vida d'una altra!

El meu condol a la família d'en Jordi

dilluns, 19 de novembre del 2012

10 motius per votar el @PSCComGironines a les #eleccions del #25n2012


Molts votants socialistes aquests dies m'expressen les dificultats que tenen, que senten, per decidir-se a votar, com ho han fet quasi sempre, habitualment, al PSC en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya.

La majoria em diuen que tenen molts motius per no votar el PSC:
  • el PSOE
  • l'allunyament i/o tebiesa vers el dret a decidir
  • la grisor que desprèn el partit
  • la manca de renovació
  • la defenestració de militants històrics
  • ...
La Marina Geli l'altre dia, al míting central de Girona, em va fer pensar que no només hem de pensar amb els motius per no votar el PSC, que són aquests i segurament molts altres, sinó que també hem de pensar si encara tenim algun motiu, ni que sigui un, que mínimament ens convenci per a votar el PSC.

Ella ens en va oferir 10, aquests 10!
  1. Per escoltar al poble de Catalunya i garantir el dret a decidir.
  2. Per haver après a construir Catalunya des de baix, des del municipalisme, durant més de 30 anys amb grans mestres com Joaquim Nadal. Per lluitar per la cohesió social.
  3. Per haver reconegut la nostra responsabilitat en el poc impuls en les garanties d'habitatge. Ara sí, ens comprometem amb un habitatge digne per a tothom.
  4. Per haver liderat el sistema sanitari públic, des d'Ernest Lluch. Impulsarem, amb equitat i qualitat, el sector salut amb el nou Campus Trueta, juntament al sistema sanitari gironí.
  5. Per la memòria de Josep Pallach, Marta Mata i Maria Aurèlia Campany. L'educació serà la prioritat des de l'escola bressol fins a la universitat, i la cultura, com un motor del canvi de model productiu.
  6. Per refer el pacte entre classes mitjanes i populars, amb una fiscalitat justa.
  7. Per convertir Girona en un mirall de territori equilibrat, reconciliada amb el món rural, i respectuós al paisatge, de societat sostenible i d'economia verda.
  8. Per ser fidels als nostres europeistes, Lluis Maria de Puig, Carmel Rosa i Antònia Adroher, convertirem Girona en el líder de l'Euroregió Pirineus-Mediterrani.
  9. Per haver contribuït al progrés, des de Girona Activa per un model d'economia productiva diversificat: agroalimentari, industria, cultura, serveis de valor afegit, turisme i comerç...
  10. Per acceptar que cal aprofundir en la democràcia, impulsarem la Llei Electoral amb llistes obertes, vot als 16 anys, consultes periòdiques i transparència i rendiment de comptes en les polítiques.
A mi no calia que em convencés, jo el vot ja fa dies que el tinc decidit... però potser a algú de vosaltres algun d'aquests motius us acaba de convèncer... o no!

dissabte, 17 de novembre del 2012

#MinutsMusicals amb El vol de l'home ocell de Sangtraït



El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se’l mirava
no t’ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.

Sangtraït

La de vegades que, de jovenet, havia cantat de principi a fi, aquesta i altres cançons de Sangtraït! I com ens feia vibrar en "Papa Juls"

Recordo fins i tot haver aconseguit una pua de la Lupe en un concert a Vilobí d'Onyar! Era el premi de consolació, ni em digno a escriure el què li vaig demanar!

divendres, 16 de novembre del 2012

#SarriadeTer en Xarxa a #Twitter, a #Facebook i .cat!


Avui us presento tres novetats sobre la presència de l'espai de Ràdio Sarrià "Sarrià de Ter en Xarxa" a internet:


Tres novetats que avui esmentarem breument al tercer programa que farem aquest matí, que com sempre anirà molt farcit de continguts!


dijous, 15 de novembre del 2012

Bye Bye Timely!

Comunicat de Timelysobre la seva desaparició.

Doncs sí, demà Tilemy plega veles i jo sóc uns dels que ho lamenta!

Timely és una eina que et permet programar publicacions a Twitter i Facebook, posant-les en una cua de sortida. No és l'única eina que permet programar publicacions a les xarxes socials, però sí que és, era, una de les que jo faig servir.

Les alternatives que Timely dóna a la seva nota de comiat, Hootsuite i Buffer, també les faig servir, però a mi el què m'agradava era diversificar les programacions de publicacions.

Timely, com les seves alternatives, són eines que sens dubte t'ajuden a fer més fàcil la vida a les xarxes socials des del "back stage"! Quan la gent em pregunta "et passes tot el dia piulant o què?" jo els dic que no, que gràcies a aquestes eines precisament puc piular durant el dia sense necessitat de fer-ho només en viu i en directe!

Moltes gràcies per tot Timely!

pd: bon dia, aviu, per recordar que a principis de juliol qui va plegar veles va ser l'aplicació PicPlz... No totes les històries d'internet són d'èxit!

dimarts, 13 de novembre del 2012

Pornografia electoral a les #eleccions del #25n2012

Imatge: Roger Casero
Ahir vaig començar a rebre la propaganda electoral i, després de veure el sobre a la bústia, vaig pensar: comencem malament!

L'infame propaganda (?) del partit Plataforma per Catalunya (perdoneu, em nego a posar-hi l'enllaç) preocupa no només pel què diuen sinó també, com indica el seu propi lema, perquè són molts els qui pensen (com després ells volen dir-ho al Parlament!) que primer els de casa, jo que em pensava que casa meva és casa vostra si és que hi ha, cases d'algú!

I si això, entre d'altres coses, és el què s'atreveixen a dir públicament, què deuen dir en privat! 
Brrrrr... em venen calfreds només de pensar-hi!

No és propaganda electoral, és pornografia electoral! Segur que els de PxC no s'atrevirien a cantar els darrers versos de la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol... ells en farien prou amb un "reservat el dret d'admissió!":

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai... Qualsevol nit pot sortir el sol.

 

dilluns, 12 de novembre del 2012

Ereccions electorals #25n2012 #eleccions

Des de fa més de dos mesos a Catalunya estem immersos en una mena d’orgia nacional, sobretot independentista, encara que no només, que va tenir els seus prolegòmens amb la preparació de la Diada i que des de l’èxtasi ciutadà de l’11 de setembre no ha fet més que escalfar-se.

Ni tan sols el previsible “coitus interruptus” de la negociació del Pacte Fiscal a Madrid va minvar la libido, ans el contrari, encara va encendre més passions!

Ara ja estem en plena campanya electoral i els partits han començat la disputa d’escons amb les espases ben altes. El fil argumental de la campanya es centrarà sobretot en l’eix nacional, deixant en un llunyà segon terme l’eix social. Digueu-me simple però és evident que el què d’alguna manera voldran mostrar els partits és que veiem, pel que fa a la independència, qui la té més llarga! I d’altres partits, nacionalistes espanyols, també voldran mostrar qui té la més llarga, en qüestions d’unionisme.

Convergència i Unió té una mena de trempera matinera que, malgrat els intents d’Unió i en Duran, que són més casts, per apaivagar un xic el foc, es manté amb prou energia; el dubte és si tindrà prou resistència. La campanya a CiU se li pot fer molt llarga, sobretot el cos a cos amb les forces clarament independentistes. Diu CiU que és l’hora de Catalunya, i ho esmena ICV dient: “Catalonia is not CiU”!

Esquerra Republicana de Catalunya ha recuperat vigor i força; aquestes eleccions li van com anell al dit per a refermar-se de nou com el partit central de l’independentisme, tot i que encara massa a l’ombra de la trempera matinera de CiU, que a més ha rebut el suport explícit de Reagrupament i el ja desfogat Joan Laporta. Guanyem la independència, diu ERC, situant la paraula clau al seu lema de campanya.

Es presenta interessant el debat dialèctic, més que la possible pugna electoral, entre ERC i Solidaritat Catalana per la Independència, una pugna no només per qui la té més grossa, sinó per qui és capaç d’arribar-hi abans... Diu SI: Independència 2014! Hi ha risc d'ejaculació precoç!

La CUP en aquestes eleccions perdrà la virginitat, però no són novells ni passarells, com molts volen fer veure, en això de les eleccions. Són dels que no avancen per qualsevol costat, avancen només per l’esquerra i són més de carrer que de plató de televisió; no en va diuen: És l’hora del poble!

Iniciativa per Catalunya són els que de moment d’una manera més clara han dit sí a tot! Ei, no em mal interpreteu! Sí al dret a decidir i també si als drets socials. Mostrant més encant que atributs ICV ha sabut seduir part dels votants que el PSC ha anat perdent.

Al Partit dels Socialistes de Catalunya sembla que aquestes eleccions no li vinguin massa de gust, molts diuen que els agafa a contra peu; més aviat amb apatia sexual, amb una preocupant disfunció erèctil! De fet el PSC no participa en cap orgia, ni en la de l’independentisme, en la que ICV no ha tingut inconvenient en prendre-hi part, ni en la de l’espanyolisme, doncs ni el PP ni C’s li plauen. Però la campanya exigeix definir-se i encara que tímidament, el PSC si s’ha de decantar cap un costat es mourà cap al dret a decidir; però res de fer-ho a pèl! Millor fer-ho amb protecció, de manera legal! I entre el No a la indepèndència i en No al centralisme el PSC diu: federalisme! Però en aquesta orgia hi està massa sol... No sé perquè em ve al cap el terme onanisme...

El Partit Popular de Catalunya també vol mostrar musculatura, procurant atenuar un xic l’espanyolisme viril mesetari, però abanderant la unitat de l’estat per sobre de tot, amb el seu Junts sumem! Però el PPC sap que no pot només fustigar CiU, sinó que ha de vigilar el propi flanc espanyolista amb l’avenç, sempre més palpable les nits electorals que en les enquestes, del Ciudadanos i el seu Mejor Unidos.

Uns i altres aquests dies ens mostraran llurs atributs, però serem nosaltres qui, com sempre, acabarem decidint si realment el tamany importa.

Us “posa” algun partit?
Assolirem el zenit el proper 25 de novembre?
Arribarà realment a l’orgasme, algun dels partits polítics?
Fingirà l’orgasme algun partit la nit electoral?

No sabem si la nit del 25 de novembre serà llarga o no, però sabem que caldrà observar més els gestos que les paraules. Amb la cara paguem, també després de l’orgasme!


Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 10 de novembre de 2012