dimarts, 31 de gener del 2012

El somni ocult de la infantesa de Just M. Casero

Amb el meu pare l'estiu del 1977
(...)

Seria bonic poder fugir,
carrer avall, rient
i vivint intensament
el somni ocult de la infantesa.

Fragment d'un poema de Just M. Casero publicat al llibre "Una eterna claredat (Antologia de poemes, 1960-70)" per CCG Edicions.

(En record del meu pare, Just Manuel Casero Madrid, que va morir avui fa 31 anys)

dilluns, 30 de gener del 2012

#Jardins per la #Pau a #Girona i #Lleida per al #DENIP 2012



Avui, 30 de gener de 2012, es celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), un dia especialment dedicat a les escoles a treballar, reflexionar i sensibilitzar sobre la pau i la no violència.

D'entre les múltiples i diverses activitats que al llarg del dia d'avui es faran arreu de les escoles, pobles i ciutats catalanes voldria destacar la campanya "Jardins per la Pau", una iniciativa de sensibilització d'educació per la Pau de les ciutats i escoles de Lleida i Girona.

Les flors dels "Jardins per la Pau", elaborades pels i les alumnes de les escoles gironines i lleidatanes, duen als pètals, tiges, fulles i arrels missatges de Pau i no violència i avui seran "plantades", si el temps ho permet, a Girona i Lleida pels propis alumnes. A més en el cas de Girona part d'aquests "Jardins per la Pau" també s'exposaran en l'exposició "Girona Temps de Flors".

Aquesta és una campanya que tindrà, avui, la seva part més visible, però que fa mesos que es treballa portes endins a les escoles, amb tallers i unitats didàctiques.

Podeu seguir, a través de fotografies, el treball fet fins ara, en la galeria fotogràfica dels "Jardins per la Pau" 2012.

I per seguir i conèixer totes les activitats del DENIP 2012 a Catalunya la Fundació per la Pau ha elaborat el Mapa del DENIP 2012.

Avui les escoles, la mainada en edat escolar, ens recordarà que la Pau i la no violència són valors a mantenir cada dia a tots els nivells...
Avui és el DENIP, però la Pau i la no violència són per cada dia!

dissabte, 28 de gener del 2012

#MinutsMusicals amb les meves 3 votacions per al #DCA11: @ElsPulpoPop @guillamino @MariaComa


L'altre dia vaig votar els meus 3 candidats al Premi "Disc Català de l'Any de Ràdio 4":

3 punts per Cuit de Pulpopop



2 punts per Fang de Guillamino



1 punt per Magnòlia de Maria Coma


Maria Coma | Tots els colors from Maria Coma on Vimeo.

El premi es concedirà per votació popular dels oients de Ràdio 4 al disc que rebi més vots entre tots els treballs publicats durant l'any 2011 i cantats en català. La primera fase de votacions acaba el dia 18 de febrer de 2012.

Vosaltres, si no ho heu fet ja, encara podeu votar!

divendres, 27 de gener del 2012

Codis QR. Què són i quines utilitats tenen?


Potser no heu sentit a parlar dels codis QR, però segurament els heu vist i us heu preguntat: què hi ha en aquest requadre? Què és i quina utilitat té?

Els codis QR sovintegen darrerament com a suport publicitari, per exemple, en una tanca al carrer; també n’hi ha als cartells d’algunes pel·lícules o bé en algun altre producte de màrqueting, en un aparador d’una botiga, en un prestatge d’un supermercat o fins i tot com a cupons promocionals...

O pot ser que n’hagis vist en itineraris turístics, al carrer, o bé al costat de les llegendes d’una obra d’art en un museu. Potser al dentista, no a la consulta, però sí en una revista. De fet al darrer número d’aquesta revista, del Parlem de Sarrià de Ter, en vam incloure un per a despertar-vos la curiositat...

Fins i tot els codis QR apareixen en programes de televisió, amb informació addicional o enllaços a la pàgina web del programa, als perfils a les xarxes socials, etc.

Què són els codis QR?

Fugint d’una definició tècnica, es podrien definir, avui i per fer-ho senzill, com els codis de barres per als dispositius mòbils. I és que és gràcies a la tecnologia dels dispositius mòbils (telefonia i tablets) amb càmera que s’ha popularitzat l’ús dels codis QR.

Un codi QR (Quick Response Barecode) és un codi de barres bidimensional que, a diferència dels codi de barres tradicional que coneixem, permet un major emmagatzematge de dades, potenciant i ampliant així la seva utilitat.

Orígens dels codis QR

Els codis QR no són cap novetat, no és un “producte” nou acabat d’arribar. De fet els codis QR tenen molts més anys d’existència que els telèfons i dispositius mòbils que n’han popularitzat, avui, el seu ús.

El codis QR els va crear l’any 1994 l’empresa japonesa Denso Wave per una marca d’automòbils per a identificar recanvis, en substitució dels codis de barres tradicionals, millorant així la seva lectura (Quick Response: resposta ràpida) i minimitzant els errors.

l llarg d’aquesta anys el seu úss ha estat molt vinculat a la identificació de elements i productes i a la seva traçabilitat, però no ha estat fins a la irrupció dels dispositius mòbils intel·ligents (smartphones i tablets) que el seu ús no s’ha popularitzat. I perquè?

Igual que el codi de barres tradicional, el codi QR necessita un lector de codi per a la seva lectura, per a descodificar la informació que conté. Quants de vosaltres teniu un lector de codi de barres a casa? Un lector de codi de barres no és un producte domèstic, tampoc ho era, fins fa poc, un lector de codis QR.

Però l’avenç de la tecnologia mòbil, amb la possibilitat que els dispositius mòbils disposin no només de càmeres, sinó també de programes i aplicacions, els ha convertit en lectors de codis QR. I aquesta darrers anys, amb la multiplicació de les aplicacions per als dispositius mòbils, també s’han multiplicat les aplicacions mòbils de lectura i creació de codis QR, fet que ha permès la seva popularitat. Amb els dispositius mòbils els codis QR estan tenint una segona joventut.

Com descodifiquem un codi QR?

Per llegir un codi QR hem de tenir un dispositiu mòbil amb càmera de fotos. Però amb la captura fotogràfica del codi QR no en fem prou; necessitem un programa, una aplicació, que ens permeti llegir i descodificar el codi. És imprescindible, doncs, descarregar-nos al nostre dispositiu mòbil (smartphones i tablets) una aplicació que llegeixi codis QR. Aplicacions de lectors de codis QR n’hi ha moltes i la majoria no permeten només la lectura dels codis, sinó que també ens permeten crear-los.

Així doncs, si tenim un dispositiu mòbil amb càmera de fotos i una aplicació de lector de codis QR l’únic que hem de fer és obrir l’aplicació i , seguint les instruccions de l’aplicació, escanejar el codi enfocant-lo amb la càmera. Quan el lector detecti el codi l’aplicació et mostrarà el seu contingut. En aquest cas no cal fer cap foto, no necessites capturar el codi QR fent una foto, sinó que l’aplicació l’escaneja des de la càmera del dispositiu mòbil.

Les aplicacions també permeten escanejar un codi QR d’una imatge desada, és a dir, d’una captura d’un codi QR que hàgim fet sense obrir l’aplicació del lector.

També existeixen aplicacions per a navegadors d'Internet per a ordinadors de taula o portàtils que permeten llegir i, per tant, descodificar, codis QR. Fent una simple cerca a la pàgina d’aplicacions del vostre navegador en trobareu.

Què contenen els codi QR?

Al principi de l’article comentàvem que els codis QR, a diferència dels codis de barra, permeten un major emmagatzematge de dades; aquesta major capacitat els permet codificar no només més informació, sinó també informació més complexa.

Un codi QR pot contenir diferents tipus de continguts:

  • Text
  • Enllaços
  • Missatges de mòbil (sms)
  • Correu electrònic
  • Números de telèfon
  • Targetes de visita (dades de contacte)

Quines utilitats tenen els codis QR?

Les utilitats que poden tenir els codis QR són quasi tantes com ens imaginem!

Amb aquest tipus de continguts les possibilitats són múltiples! Us en poso uns exemples. Imaginem que a la placa informativa que hi ha al costat de l’escultura “El Toro” d’Emília Xargay, a la plaça que ddu el seu nom, hi ha un codi QR. Imaginem ara qè podria amagar el codi per als diferents continguts:

  • Text: una versió abreujada de la biografia de l’Emília Xargay; o la fitxa tècnica de l’escultura.
  • Enllaç: l’enllaç a l’entrada a la Wikipèdia d’Emília Xargay; o l’enllaç a la pàgina web de l’exposició d’Emília Xargay del Centre de Visitants del Gironès.
  • Missatges de mòbil (sms): un missatge de mòbil i el telèfon on s’ha d’enviar, per participar en una promoció - sorteig del Consell Comarcal del Gironès d’un dinar al Centre de Visitants i visita gratuïta al Centre de Visitants, on es pot visitar part de l’obra d’Emília Xargay.
  • Correu electrònic: un missatge de correu electrònic dirigit al Centre de Visitants sol·licitant més informació sobre l’obra d’Emília Xargay a les comarques Gironines
  • Número de telèfon: el número de telèfon de l’Ajuntament de Sarrià de Ter
  • Targetes de visita: les dades de contacte del Centre de Visitants del Gironès (adreça, telèfon, correu electrònic...)

Bé, són només uns exemples, però en podria haver molts, moltíssims més. El sector del turisme, el de la restauració, l’àmbit educatiu, el cultural, el màrqueting... i fins i tot el de la moda: eperquè no estampar un codi QR a una samarreta?

Com podem crear codis QR?

Abans hem comentat que les aplicacions mòbils de lectura de codis QR també permetien la creació de codir QR. Els codis QR tan els podem crear des del dispositiu mòbil com des de l’ordinador. En ambdós casos necessitarem descarregar-nos un programa o aplicació de generació de codis QR. També hi ha pàgines web que permeten generar codis sense necessitat de descarregar-se o instal·lar cap programa.

Fent una simple cerca en tindrem un munt a la nostra disposició. No tots els programes i serveis de generació de codis ofereixen el mateix; n’hi ha que no permeten generar targetes de visita, i n’hi ha que fins i tot permeten personalitzar el codi, canviant el color (normalment són en blanc i negre) i fins algunes aplicacions permeten afegir-hi una imatge.

Per crear el codi QR primer cal triar el tipus de contingut que es vol codificar: text, número de telèfon, enllaç, sms, correu electrònic Després cal afegir-hi el contingut: l’enllaç, el text, el número de telèfon, el missatge sms o el telèfon on cal dirigir-lo...

Si l’aplicació ho permet, cal personalitzar el codi: mida, color, imatges a incrustar... I amb un clic es genera el codi, que podem descarregar en format imatge i fer-ne l’ús que n’hem previst.

Els codis QR són de gran utilitat; en format enllaç, per exemple, et dirigeixen directament a la pàgina web sense necessitat de teclejar, des del dispositiu mòbil, l’adreça web, o en format correu electrònic t’estalvia escriure el correu... Però el seu potencial és la quantitat, quasi il·limitades, que poden tenir.

La seva proliferació ha anat d ela mà del desenvolupament i popularització de dispositius mòbils amb connexió a Internet; aquesta és realment, la seva barrera d’entrada. És cert, però, que cada vegada aquests dispositius són més econòmics, així com les tarifes de connexió, pel què el seu ús, així com el coneixement i l’ús dels codis QR, no pararà de créixer.

De moment, i tal i com vaig fer en l’anterior article sobre “trols informàtics”, en aquest espai 2.0 n’anirem publicant oferint més informació sobre els temes que tractem.

Article publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià.

dijous, 26 de gener del 2012

#TicketDay: jornades de coneixement de @serveisweb_cat


Amb el mateix esperit que les Idees d'e-futur o del NITS, l'empresa Serveis Web proposa, per cada darrer divendres de mes, el Ticket Day, que tal i com ells mateixos descriuen, "és una jornada de coneixement que organitza ServeisWeb per divulgar les idees i potenciar el networking".

Rere el Ticket Day hi ha l'inquiet Eduard Batlle, qui ha impulsat aquests esdeveniments que s'iniciaran aquest proper divendres 27 de gener al matí amb aquest interessant menú:

  • Joan Pijoan: Responsable de Tecnologia i Informació: Mainada.es
  • Josep M. Teixidor: Fundador i Director Comercial: Sixtemia
  • Marc Coll: Fundador i Director Tècnic: Sixtemia
  • Tat Roset i Pagés: Fundadora i Directora: Marcelinus
  • Laura Funosas: Community Manager: Marcelinus
Les inscripcions, gratuïtes, encara estan obertes...

Reserva el teu "Ticket Day" per compartir idees i coneixement!

dimecres, 25 de gener del 2012

El #Barça, la guspira que ha encès el foc dins el #RealMadrid



Avui a les 10 de la nit Barça i Madrid s'enfronten de nou en un duel que decidirà qui passa de ronda a la Copa del Rei. El Barça és favorit perquè [1] va obtenir un bon resultat en el partit d'anada (1-2) i [2] juga a casa.

Però fins que comenci el partit que ningú doni el Real Madrid per sentenciat; val més ser prudent que prepotent...

Avui per avui, aquesta setmana, el vestidor del Real Madrid és un polvorí; el vestidor ha esclatat! Allò que fins ara s'intuïa, allò que semblava que passava, sobretot les tensions amb l'entrenador, finalment han acabat sortint i esclatant com "mascletà!"

La causa de tot aquest sainet són, penso jo, els mètodes i lideratge de Mourinho dins el vestidor... Per mi el Barça ha estat tan sols la guspira que ha encès els encenalls que hi havia dins el vestidor.

Amb una setmana tot s'ha precipitat; la derrota del Real Madrid a casa contra el Barça, en l'anada d'aquesta apassionant eliminatòria de la Copa de Rei, va suposar l'inici de la setmana tràgica blanca! Ni tan sols la victòria blanca contra l'Athletic els va servir de bàlsam...

Una setmana MARCAda per les filtracions i indicis de retirada, qui sap, avui per avui, si per la porta gran o per la del darrere del Bernabéu han amantit el partit d'avui al vespre...

Avui el Real Madrid jugarà contra el Barça i contra ell mateix; però com en Roncero, quan està ferit envesteix!

Avui el Barça, la guspira que ha encès el foc dins el Bernabéu, pot tornar-nos a il·luminar i meravellar amb el seu futbol...

A partir de les 10 de la nit sortirem de dubtes...

dimarts, 24 de gener del 2012

El cigne rostit, el bloc de Can Font de la Fundació Astres

Capçalera del bloc El cigne rostit de la residència Can Font. Imatge: Fundació Astres
Sovint diem que les noves tecnologies, les TIC, les xarxes socials trenquen barreres, que ens brinden noves oportunitats, ens mostren nous camins, noves possibilitats... a vegades és cert, a vegades no...

No sempre és possible,

  • no sempre les noves tecnologies trenquen barreres, sinó que en posen de noves (fractura digital)
  • no sempre ens brinden noves oportunitats, sinó que ens priven de noves oportunitats (analfabetisme digital)
  • no sempre ens mostren nous camins, noves possibilitats, sinó possibilitats i camins inabastables (exclusió digital)...

Les noves tecnologies, el seu ús, les seves possibilitats no sempre estan ni a l'abast ni al servei de tothom... i penso ara, per exemple, en les persones amb discapacitat intel·lectual...

Però a vegades sí, amb els recursos i suports necessaris, les noves tecnologies trenquen barreres, brinden noves oportunitats i ens mostres nous camins, noves possibilitats...

El cigne rostit, el bloc de la residència Can Font de la Fundació Astres n'és un modest exemple.

El bloc pren el nom d'un taller de ràdio "El cigne rostit" que fan a la residència i és un espai on els residents expliquen en primera persona algunes de les activitats que fan: una competició de futbol, una visita al Camp Nou, la festa de Nadal, la visita de nois i noies d'un casal...

De tots els serveis de la Fundació Astres, de tots els serveis de les entitats del grup de Plataforma Educativa, que no són pocs, la residència Can Font és el primer que té, amb El cigne rostit, bloc propi!

Enhorabona per la feina i endavant!

dilluns, 23 de gener del 2012

Moltes gràcies Quico!

Francesc Franscisco-Busquets Palahí. Foto: Diari de Girona - Marc Martí
No és pel què escriu, sinó pel què llegeix i comparteix!

"Sí, sóc immigrant. No té ulla un immigrant? No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes, passions? No està subjecte a es mateixes malalties? No es guareix amb els mateixos remeis? No ens refreda i ens escalfa el mateix hivern i el mateix estiu que a un autòcton? Si ens punxem, no sagnem? Si ens feu pessigolles no riem? Si ens doneu verí, no ens morim?"
(Adaptació d'un fragment d' "El mercader de Venècia" de W. Shakespeare)

"Una bgona vida, tañl com jo l'entenc, és una vida feliç. No vull pas dir que si ets bo seràs feliç, vull dir que si ets feliç seràs bo"
(Bertrand Russell)

                               Escolta Sepharad
fes que siguin segura els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estsa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball
en la difícil i merescuda
llibertat.
("Pell de Brau", Salvador Espriu)

"La tasca educativa més important que tenen tots els països, sense excepció, és ensenyar als seus ciutadans que, primer, són éssers humans, i que la religió i la nacionalitat que siguin vénen després."
(D'un article de Gabriel Jackson a El País, 21/09/08)

"Tots nosaltres compartim aquest món durant només un breu espai de temps. La qüestió és si aquest temps l'esmercem en polèmiques sobre el què ens separa o bé en un esforç constant per trobar espais comuns, en treballar pel futur dels nostres fills i per la dignitat de tots els éssers humans."
(Barack Obama)

"En moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixemnet"
(Albert Einstein)

Aquestes no són totes, però sí algunes de les cites que Francesc Francisco-Busquets Palahí, en Quico, afegia a la seva felicitació de Nadal com a Subdelegat del Govern de l'Estat a Girona.

A les cites hi afegia:

  • "Amb l'esperança obstinada, malgrat tot, d'un món de pau, justícia i concòrdia"
  • "Amb el desig de felicitat"
  • "Un bon desig de felicitat que afavoreixi el diàleg i l'entesa"
  • "Felicitat i justícia sense excepció"
  • "Un desig de felicitat i esforç compartit"
  • "Imaginació i felicitat, malgrat tot"

Els qui el coneixem personalment ja sabem de la seva enorme humanitat i compromís; per als qui no valguin aquestes referències sobre la seva tasca exercida, com a Subdelegat del Govern els darrers 7 anys: El virrei que no ho volia ser, A la jubilació d'en Francesc Francisco, o Un dels nostres.

Jo només lamento que, a partir del proper Nadal, ja no rebré la Nadala del Subdelegat, sensible i intel·ligent...

Per sort podré seguint-se gaudint com a company de partit ("Un animal polític com jo no es desvincularà de la política") i, sobretot, com a amic...

Moltes gràcies Quico!

dissabte, 21 de gener del 2012

#MinutsMusicals amb #Adele i el seu #SomeoneLikeYou



Someone like you

I heard that you're settled down,
That you found a girl and you're married now,
I heard that your dreams came true,
Guess she gave you things I didn't give to you,
Old friend, why are you so shy?
Ain't like you to hold back or hide from the light,

I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn't stay away, I couldn't fight it,
I had hoped you'd see my face,
And that you'd be reminded that for me it isn't over,

Never mind, I'll find someone like you,
I wish nothing but the best for you, too,
Don't forget me, I beg,
I remember you said,
"Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead,"
Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead, yeah,

You know how the time flies,
Only yesterday was the time of our lives,
We were born and raised in a summer haze,
Bound by the surprise of our glory days,

I hate to turn up out of the blue uninvited,
But I couldn't stay away, I couldn't fight it,
I had hoped you'd see my face,
And that you'd be reminded that for me it isn't over,

Never mind, I'll find someone like you,
I wish nothing but the best for you, too,
Don't forget me, I beg,
I remember you said,
"Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead,"

Nothing compares,
No worries or cares,
Regrets and mistakes, they're memories made,
Who would have known how bittersweet this would taste?

Nevermind, I'll find someone like you,
I wish nothing but the best for you,
Don't forget me, I beg,
I remember you said,
"Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead,"

Nevermind, I'll find someone like you,
I wish nothing but the best for you, too,
Don't forget me, I beg,
I remember you said,
"Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead,"
Sometimes it lasts in love,
But sometimes it hurts instead.

Adele

Aquesta deu ser la cançó que més ha sortit de les tecles del piano de casa els darrers mesos... entre la Clàudia, la Sira i la Irina, que ja la comença a tocar, fan que aquesta cançó sigui habitual en la BSO particular de casa nostra...

divendres, 20 de gener del 2012

"La gatera" de Muriel Villanueva, Premi Just M. Casero 2011, avui a la @Llibreria22

Avui, divendres 20 de gener de 2012 a les 8 del vespre es presentarà a la Llibreria 22 el llibre editat per Amsterdam Llibres "La gatera", de Muriel Villanueva, Premi Just M. Casero 2011.

Intervindran en la presentació el membre del jurat del Premi Just M. Casero Vicenç Pagès, l'editora Izaskun Arretxe i l'autora, Muriel Villanueva.

Aquest és un breu fragment de la ressenya del llibre publicada al web de l'editorial Amsterdam Llibres:

"La Raquel hereta dos pisos simètrics. L’un dóna al carrer i l’altre a un pati interior, des d’on s’escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat.

La gatera és una novel•la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, d’emmirallen."

dijous, 19 de gener del 2012

Lletgesa relativa, bellesa relativa...


Una botiga de moda de Girona es va negar a comprar el calendari de la Fundació Astres, "L'art fet sensibilitat" argumentant que no el podien penjar perquè els que hi sortien “eren lletjos”, tal i com recollia l'altre dia en l'article "El calendari més alegre" el diari El Punt Avui.

Vaja, que el calendari feia lleig i tal vegada espantaria la clientela!

No, no diré allò que la bellesa és a l'interior... ni tampoc allò que canten Manel: "els guapos són els raros!"

Al capdavall potser és d'agrair la sinceritat de la persona de la botiga que va fer tal sentència; potser hagués estat molt més decorós donar una altra excusa, una excusa qualsevol...

Però no deixa de ser trist, també preocupant, que després de tants anys de lluita per a dignificar la vida de les persones que tenen unes altres capacitats, de les persones amb discapacitat, intel·lectual en aquest cas, per a dignificar la seva educació, el seu lleure, la seva feina, per a millorar-ne la qualitat de vida, per a promoure'n i potenciar l'autonomia, hi hagi qui no sàpiga veure més enllà de l'aparença física i segueixi estigmatitzant!

Adquirir el calendari de la Fundació Astres és anar més enllà, és precisament trencar una barrera i veure que, més enllà d'una lletgesa, o bellesa relativa, subjectiva, del què parlem són de persones, nois i noies amb una gran vitalitat, amb projectes de vida, il·lusions, reptes, lluita i una gran capacitat de superar-se...

I si no mireu aquest vídeo, fet per un dels protagonistes del calendari...

dimecres, 18 de gener del 2012

Quan els sindicats dels "Mozos de Escuadra" #senspixenalaboca

Mossos d'Esquadra protestant davant el President Mas. Foto: La Vanguardia
Tan reclamar per l'ús del català a l'escola, tan lluitar per l'ús del català a Europa, al Senat, perquè no al Congrés! Tan defensar que el català sigui llengua vehicular a Catalunya, per normalitzar-ne el seu ús a la televisi´`o, a nivell comercial, d'investigació, a la justícia...

I van, no els Mossos, sinó uns sindicats, i, com diria en Mohamet Jordi, "se'ns pixen a la boca"! I a sobre criden "viva España!" Ara sí que no entenc res...

La resposta més assenyada i encertada d'aquesta trista i peculiar mesura de pressió, que afortunadament han abandonat, és aquesta declaració d'un grup de Mossos d'Esquadra:

"El passat divendres 13 de gener vam sentir, per primera vegada, ràbia i tristor de compartir professió i organització amb alguns companys del Cos de Mossos d’Esquadra (CME). Aquest sentiment que barrejava l'ofensa i la pena el va provocar la decisió presa per alguns (ir)responsables dels sindicats majoritaris del CME de menysprear la llengua catalana com a mesura de pressió contra el Govern de la Generalitat.

  • Primer, volem mostrar l’orgull de formar part de la policia de Catalunya i refermem el nostre compromís amb la defensa de tot allò que conforma la nació catalana (els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició).
  • Segon, volem demanar disculpes a tots aquells ciutadans que s’han sentit ofesos pel menyspreu irresponsable que de la llengua catalana han fet els dirigents sindicals.
  • Tercer, volem denunciar el fet que aquesta mesura en contra de la llengua catalana (que ja ha estat rectificada i que, a més, no va ser secundada per la gran majoria del col•lectiu) va ser plantejada de forma unilateral i sense cap consulta democràtica per part dels dirigents dels sindicats majoritaris del CME.
  • Quart, considerem que “anar contra la llengua” com ha manifestat el portaveu de SAP-UGT o “anar a per la llengua” com ha manifestat el portaveu de SME-CCOO és anar contra els catalans i catalanes i contra el CME.
  • Cinquè, estem a favor de les protestes coherents que realitzen aquells treballadors (com els policies, els bombers, etc.) que senten amenaçats els seus drets laborals.

És per aquests motius que un grup de mossos i mosses d'esquadra orgullosos de servir al nostre poble i a la nostra nació a través de la policia nacional de Catalunya, fem públic aquest escrit per desmarcar-nos del que considerem la decisió sindical més vergonyosa que hem vist mai des de l'inici de la nostra carrera professional."

dimarts, 17 de gener del 2012

Alça Manolo! Biografia cantada, no oficial, de #ManuelFraga #LaTrinca #minutsmusicals



Alça Manolo!

Un dia de Sant Eugeni,
anant cap El Pardo a fer pixar el gos,
vas trobar-te una cartera,
la de Turisme i Informació.
I amb l'esquer de les divises,
per molt que ho neguis i que rondinis,
se't va omplir tota la costa -bis-
d'escandinaves i de bikinis.

Avui dictaves
la llei de premsa,
ves quina mandra!
Demà et banyaves
a Palomares amb escafandre!
I de qualsevol ruïna
en feies un parador
i els del NODO t'enganxaven
en plena inauguració.

Manolo Fraga Iribarne,
amb aquesta silueta
de bombona de butano.
Manolo Fraga Iribarne,
amb aquesta mala llet
que no la salta un gitano,
ara et toca contemplar
a aquells que reprimies
ocupant-te els negociats
i les subsecretàries.

Manolo, ai Manolito.
Fot-els-hi canya, fot-els-hi canya.
Perquè Manolo: "Tú eres España".

I van fer-te ambaixador,
sempre has servit per la diplomàcia,
i vas tornar d'Anglaterra
menjat el coco amb la democràcia
i ara seus al Parlament
de lleial cap de l'oposició
i esgarrapes a qui sigui -bis-
per defensar la Constitució.

Prens la paraula,
s'escagarrina tota la sala
i s'estarrufen, els dos lleons
al peu de l'escala,
i és que quan espeternegues
queden ben aclaparats
i s'arruguen tots els membres
al Congrés de Diputats.

Manolo Fraga Iribarne,
només veure el color roig
envesteixes com un Miura.
Manolo Fraga Iribarne,
i envestint i rebufant
tu defenses el món lliure.

Fins i tot treus al carrer
a tota la teva gent
i exigeixes llibertat,
sobretot d'ensenyament.

Manolo, ai Manolito,
clava la puya, clava la puya.
Ele Manolo! "la calle es tuya".
Manolo Fraga Iribarne -bis-

Quan t'enfiles a la trona
ensacant-te els pantalons
llances el teu crit de guerra:
"A quin preu van els cigrons?"

Manolo, ai Manolito,
fot-els-hi canya, clava la puya.
Ele Manolo! España es tuya!.

La Trinca

dilluns, 16 de gener del 2012

Torna-la a tocar Salvador! Els Xics es retroben a #SarriadeTer


El de dissabte als Xics de Sarrià de Dalt va ser més que un homenatge, va ser un retrobament!

Feia goig veure la platea del teatre del Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Dalt plena, com feia temps que no veiem. Tal i com l'Assumpció Vila va dir al principi de l'homenatge, en Marcel Muñoz, autor de l'article publicat al darrer número de la revista Parlem de Sarrià que repassa la història, trajectòria i vivències d'"Els Xics de Sarrià de Dalt", va ser l'artífex que la convocatòria fos un èxit i tingués una magnífica resposta, doncs des que, mesos enrere vam marcar en vermell el 14 de gener de 2012 per a fer l'homenatge, es va dedicar a contactar amb antics "Xics"... El primer aplaudiment de la vetllada va ser precisament per en Marcel...

Sol i Serena, grup garrotxí de folk, van acompanyar-nos a l'homenatge als Xics de Sarrià de Dalt amb un fantàstic concert de música folk i popular que va fer les delícies del públic; més enllà de la seva música, van mostrar que sabien a què havien vingut a Sarrià de Ter i van ser molt oportunes, i agraïdes, les encertades referències, en la presentació d'algunes de les seves cançons, als Xics. Sol i Serena gaudien sobre l'escenari i ens van fer gaudir, al públic, d'un magnífic concert! Personalment em va agradar molt la interpretació de la cançó "La Dama d'Aragó".

Per a l'homenatge un dels moltíssims integrants que al llarg de la seva història va tenir el grup Els Xics de Sarrià de Dalt, Toni Martínez, va preparar un audiovisual amb imatges de les múltiples trobades i concerts dels Xics: imatges per al record, moltes d'elles també recollides a la revista.

L'Assumpció Vila, que va conduir l'acte, va fer, en representació de GERDS de Ter (Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter), un breu repàs de la trajectòria dels Xics, que va ampliar i personificar més en la personalitat del seu findador, Salvador Muñoz, el locutor Jaume Teixidor, qui, més enllà de les seves virtuts musicals, va destacar d'en Salvador la seva vàlua personal.

L'Assumpció Vila també va posar en valor el doble paper que fa la revista Parlem de Sarrià: per un costat la de recollir la crònica local, per un altre costat la de recopilar i documentar la història local, com hem fet en aquest darrer número amb la història dels Xics de la mà d'en Marcel Muñoz, fill d'en Salvador.

Va ser especialment emotiva l'abraçada entre dos vells amics, en Salvador Muñoz i en Jaume Teixidor; en van fondre en una abraçada acompanyada per un sonor i sentit aplaudiment del públic. Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, va destacar la tasca musical, social i formativa dels Xics i va fer entrega a en Salvador d'una placa commemorativa de l'homenatge.

En Salvador va prendre la paraula per agrair, sobretot, el treball i dedicació dels xics, de la mainada que al llarg de tants anys (1970 - 1999) van formar part del grup, fent arribar la música a presons, hospitals, clíniques i, com va recordar en Salvador, a cases particulars de malalts si era necessari, i en dies tan assenyalats com Nadal i Cap d'Any.

Però a l'homenatge li faltava la cirereta: el retrobament, el retorn dels Xics de Sarrià de Dalt!

Per iniciativa d'en Marcel tots els Xics assistents a l'homenatge van pujar a l'escenari i, dirigits de nou i, possiblement per penúltima (?) vegada per en Salvador, ens van oferir algunes peces musicals, entre elles "Kumbayà" i el què possiblement va ser el seu "hit": "Canta pajarito". Com un dia va dir l'holandès: "gallina de piel"!

Torna-la a tocar, Salvador!
I tant que la va tocar! I ens va tocar i arribar al cor a tots els qui omplien el Centre Parroquial! I no va ser un aplaudiment, sinó una gran ovació el què van rebre els Xics i en Salvador!

I després el retrobament: a l'escenari, a la platea, fora del teatre Xics que feia temps, anys que no es veien, refeien el fil de les seves vides, rememorant moments, actualitzant vides... I quedant per un altre retrobament, més privat, dels Xics de Sarrià de Dalt!

Gràcies Salvador, gràcies Xics, per la vostra música!
Visca la música, visca els Xics de Sarrià de Dalt, visca Sarrià de Ter!

dissabte, 14 de gener del 2012

"Canta, canta, pajarito..." canta a #SarriadeTer


"Abans que la (mala) memòria condemni a l’oblit la gent i els fets ens cal documentar ordenar i escriure la nostra petita història local. La crònica dels Xics de Sarrià de Dalt l’hem d’inscriure en aquesta parcel·la, com un afer col·lectiu, una mostra de la iniciativa de persones amb molta empenta i generositat d’una època en la qual era molt difícil moure’s, agrupar-se i trobar finançament."

Així comença l'editorial del número 78 de la revista Parlem de Sarrià.

Des de la revista Parlem de Sarrià de Ter hem organitzat un homenatge als Xics i a la persona que els va fundar i en va ser l'ànima durant prop de 30 anys, en Salvador Muñoz. Aquesta tarda a Sarrià de Ter reviurem la història del grup musical "Els Xics de Sarrià de Dalt" i ho farem recordant qui eren, què feien i quines vivències i experiències van tenir a través d'un audiovisual que repassarà la trajectòria del grup.

Comptarem amb el grup de folk Sol i Serena, però es preveu que un dels moments musicals més memorables de l'homenatge sigui quan soni de nou, de la veu dels Xics de Sarrià de Dalt, la mítica cançó "Canta pajarito"...

Avui a les 7 de la tarda al Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Ter, passin i cantin!... 
Us hi esperem!

divendres, 13 de gener del 2012

El #NouPSC, entre l'adéu i el punt i apart



"Caldrà veure tot plegat com pren cos i forma aquesta veu pròpia...
Ha estat un bon congrés, un gran congrés... ha sortit un nou PSC; ara hem de fer que tothom el reconegui!"

Amb aquestes paraules tancava l'apunt al bloc post- congrés que vaig escriure setmanes enrere.

El cert és que després del "subidón" del congrés tot sembla que, si fa o no fa, està al mateix lloc; malament anirem si al final hom acaba fent bona l'expressió de "canviar-ho tot per no canviar res" que tan bé s'escenifica en la vinyeta que acompanya aquest apunt.

En tot cas hi ha gent que sí que es mou dins del PSC, des de qui se n'acomiada, com Joan Solana, fins a qui planteja un punt i a part, com l'Ernest Maragall.

Temps al temps... el congrés ha permès veure que hi ha una minoria, més gran en el partit real que no en el dels delegats i delegades congressistes, que volem un PSC diferent del què hem tingut fins ara i, fins i tot, del què s'intueix que és aquest Nou PSC...

És un primer pas, una minoria perceptible i reconeguda en un congrés... potser sí que, mentre el Nou PSC va prenent cos i forma, aquesta nova minoria també...

I mentre el Nou PSC faci riure, bé, però malament el dia que faci plorar...

El Nou PSC fa pensar... com deia aquell: reflexionem-hi, reflexionem-hi!

dijous, 12 de gener del 2012

Calen mamelles al calendari d'empresa?

Aquestes festes de Nadal, com cada any, qui més qui menys hem arreplegat algun calendari del 2012.

En una sobretaula d'àpat nadalenc en va aparèixer un de l'empresa d'un familiar, un d'aquells amb dones lleugeres de roba que ensenyen els pits es postures suggerents. Vaja, el clàssic calendari de taller mecànic (amb tots els respectes per la professió!).

Feta la conya inicial i l'observació, a mode d'intuïció, de si el mamellam era natural o amplificat amb pròtesis, vaig qüestionar la vigència, avui dia, d'aquests calendaris de propaganda d'empreses, en aquest cas, una empresa vinculada a la construcció.

Entenc que una empresa dedicada a l'erotisme o a la pornografia elabori aquest tipus de material, però és un anacronisme que empreses, grans o petites, segueixin fent calendaris publicitaris posant en valor el pitram de models... No nego, però, que tinguin tirada! I em van confirmar que sí, que en tenen!

L'empresa en qüestió fa un altre calendari, però allà on en un hi ha sinuoses curves femenines, a l'altre hi ha fotografies d'indrets pintorescs de les comarques de Girona.

Un any més a la botiga i taller de motos habitual em van donar, a finals d'any, un calendari de butxaca. La imatge era també la d'una dona amb exuberants pits nus.
"Ostres, no en tens un de més discret?", li vaig dir... I me'n va donar un amb la imatge d'una dona amb biquini sobre una moto amb una postura, sens dubte, fora del codi de circulació!

Les empreses tenen valors i els transmeten en tot el què fan, calendaris inclosos...

dimecres, 11 de gener del 2012

Vaga de firmes a @elpuntavui #SalvemElPuntAvui

La Punxa d'en Jap. El Punt Avui
Nota dels comitès d'El Punt Avui

La informació d'aquest diari surt sense la signatura de les persones que l'han elaborat en senyal de protesta perquè l'empresa editora no ha abonat la nòmina de desembre als 293 treballadors. Aquests fets coincideixen en el marc de la negociació d'un expedient de regulació d'ocupació que afecta a 83 persones. En aquests moments difícils agraïm el suport i la complicitat dels subscriptors i lectors durant més de tres dècades. El nostre compromís és el de continuar fent periodisme crític i de qualitat des d'aquestes pàgines. Tots els que fem possible El Punt Avui volem continuar treballant en el diari de referència català, nacional i comarcal, com hem fet fins ara, i volem transmetre aquest compromís als lectors, accionistes i anunciants.
Salvem El Punt Avui!
Els dos comitès d'empresa d'El Punt Avui

Amb aquesta nota esmorzava ahir a casa, a primera hora del matí, llegint el diari.

El malestar, la inquietud, la incertesa... el rebombori que de fa temps que El Punt Avui viu redacció endins poc a poc va prenent més visibilitat redacció enfora...

Aquesta nota, propiciada per la vaga de firmes, n'és el clar exemple, tot i que fa dies que bull d'activitat el "hashtag" #salvemelpuntavui, promogut pel perfil @SalvemPuntAvui

Al mateix diari El Punt Avui replicava la vaga de firmes el columnista Jordi Busquets amb l'article "Sense firma": "El titulo Sense firma però el signo, aquest article, perquè estant a favor del fons deploro la forma". L'ètica i els drets d'uns i altres, com en moltes altres formes de protesta, de vaga, entren en joc i aquí les discussions poden ser tan eternes com, a vegades, estèrils...

Personalment m'agrada molt més l'article de l'Imma Merino "Salvem El Punt Avui": "Hi ha uns imponderables: una crisi de l'anomenada premsa tradicional, lligada al paper, i una crisi econòmica general devastadora. S'hi afegeixen, a més, algunes aventures més o menys fracassades. Ni l'audàcia ni les millors intencions duen necessàriament a l'èxit. Allò que havia de fer-nos més forts potser ens ha fet més fràgils. No ens rabegem, però, en els possibles errors. Millor reconèixer la dedicació i valorar decisions que van respectar els drets i la dignitat dels treballadors. Tal respecte no s'hauria de perdre de vista quan hi ha en joc la feina de moltes persones que devem haver col·laborat al fet que aquest diari no només sigui important per a nosaltres, sinó també per a cadascun dels seus lectors i per a la societat catalana."

Davant aquest panorama sorgeixen molts dubtes, destacant entre ells, amb tota la ignorància i desconeixement per part meva, si l'aliança històrica de les dues capçaleres va ser un error...

De moment seguiré rebent cada dia el diari a casa... un any més a casa hem renovat amb El Punt Avui... Malgrat la crisi, no la concreta del diari, sinó la general, que també ens afecta a l'economia familiar, seguim fidels a un diari (El Punt, no l'Avui) que estimem i ens sentim nostre des de fa molts anys... de sempre...

Salvem El Punt Avui... demà potser ja serà massa tard!


Fer. El Punt Avui

dimarts, 10 de gener del 2012

Gràcies #Rubalcaba i #Chacon però... "hay alguien más?!" #xist

Rubalcaba i Chacón durant el darrer Comitè Federal. Foto: EFE - noticiasdeguipuzkoa.com

"El saben aquél que dice que es un tio que va por el campo cazando mariposas... En eso que persiguiendo una papallona el tio tiene la mala fortuna de caer en un precipicio de 1.500 metros de profundidad...

El tiu cau, pero a los 20 metros de descenso tiene la suerte de agarrarse en una rama, se coge fuertemente a ella y empieza a chillar desesperadamente: hay alguien? Y se oye el eco que diu: alguien, alguien, alguien... El tiu: hay alguien? El eco: alguien, alguien, alguien... Por tercera vez, angustiadamente diu: hay alguien?

Se oye una voz profunda, penetrante, con personalidad, que diu: sí hijo mío, está Dios! Sigue mis instrucciones, sin miedo... Suelta tus manos, déjate caer al vacío, que antes de que tu cuerpo se estrelle contra el suelo mandaré 40.000 ángeles mayores al mando de mi bien amado Arcángel San Gabriel, que batiendo sus potentes alas vencerán la ley de la gravedad y succionando el aire te remontarán otra vez hasta el punto de partida...

Diu: vale gracias... pero hay alguien más?!"

Rubalcaba i Chacón han aconseguit els avals per a ser candidats a la Secretaria General del PSOE, però fa dies que, com el paio d'aquest acudit de l'Eugeni, jo també em pregunto: d'acord, gràcies... però hi ha algú més!?



(l'acudit en qüestió, a l'interval 2' 46'' del vídeo)

dilluns, 9 de gener del 2012

El dissabte 14 de gener de 2012, homenatge als XICS de Sarrià de Dalt! #sarriadeter


El proper dissabte 14 de gener de 2012 a les 19h es farà a Sarrià de Ter un merescut homenatge al grup musical "Els XICS de Sarrià de Dalt", organitzat per GERDS de Ter (Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter, "Parlem de Sarrià").

"Els XICS de Sarrià de Dalt" (1970 - 1999), creats i liderats per Salvador Muñoz, va ser un grup musical format per nens i nenes que cantaven i tocaven la guitarra en diverses festes populars, en hospitals, residències, etc. Sobre els XICS el darrer número de la revista "Parlem de Sarrià" publica un interessant i detallat article de Marcel Muñoz, fill d'en Salvador, que explica la història i trajectòria d'aquest grup musical.

L'homenatge als Xics servirà també de presentació del darrer número de la revista, el 78, publicat recentment. L'homenatge es farà al Centre Cultural i Parroquial Mn Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt i comptarem amb l'actuació del grup garrotxí de folk Sol i Serena.



Serà un dia musicalment i emotivament intens! Us hi esperem!

dissabte, 7 de gener del 2012

Porteu-me carbó! #MinutsMusicals amb Marc Parrot

Imatge: Fotolog

Porteu-me carbó by Marc Parrot on Grooveshark


Porteu-me carbó

Estimats reis d’orient m’he portat malament,
un any més he tornat a fallar,
no he pogut evitar ser sincer,
he tret zero en actitud i he suspès per vocació,
M’he deixat guiar pel cor.

Se que tinc un forat a la mà,
i amagat a la màniga un as,
Sempre fent volar coloms,
d’un tret mato vint pardals,
Sempre vaig buscant raons.

Porteu-me carbó, porteu-me carbó
Porteu-me carbó, que no he estat bo

No he deixat d’arribar sempre tard,
No he après a esperar i ser pacient,
I tinc gran facilitat a ficar els dits a l’endoll
i la pota fins el coll.

Marc Parrot

divendres, 6 de gener del 2012

Carta dels impossibles (?) als #ReisMags... posats a demanar!

Estimats Reis Mags,
quasi a la desesperada recorro a vosaltres per si podeu fer, amb la vostra màgia, possible aquestes quatre  (bé, de fet són 6) cosetes que humilment us demano:

  • Pel PSC un grup propi al Congrés de Diputats
  • Pel PSOE un manual de federalisme
  • Per Catalunya un finançament just
  • Per Espanya... menys Espanya... i la que quedi, republicana!
  • Per Sarrià de Ter un Auditori (la reforma del camp de futbol ja la dono per descomptada!)
  • Per mi, prou temps, salut i paciència per a veure-ho fet realitat, algun dia...

Potser pensareu que demano impossibles, potser pensareu que res d'això està al vostre abast, però per estrany que us sembli, per estrany que us soni, totes aquestes coses han semblat, ni que sigui per un instant, encara que fugisser, possibles!
Què em queda, sinó vosaltres... encomanar-me a Santa Rita?!

Moltes gràcies per endavant!
Una abraçada, bona feina i bona tornada.
Roger

I per cartes als Reis, les del 2008, 2009, 2010 i 2011.

dijous, 5 de gener del 2012

Però... qui defensa l’Auditori? (i IV)


L’Auditori de Sarrià de Ter és la tercera peça, encara inacabada, del nou centre cultural de Sarrià de Ter, format actualment per la nova Biblioteca Emília Xargay i el Centre de Visitants del Gironès, ambdós equipaments ja inaugurats i en funcionament. L’Auditori, més enllà de les pròpies funcions com a sala per a concerts, serviria també, com ja he esmentat, com a sala d’actes de la biblioteca, funció que també podria fer per el Centre de Visitants. És a dir, l’Auditori com a sala de concerts,m de xerrades, conferències,. congressos, ponències, projeccions de pel·lícules, documentals...

Des del PSC de Sarrià de Ter lamentem el silenci de la Regidoria de Cultura. L’Auditori no té qui el defensi en el sí de l’equip de govern.

La percepció és que s’ha preferit canviar el destí de la subvenció del PUOSC 2012 en comptes de cercar altres formules de finançament per a la reforma del camp de futbol. La realitat és que en un any el projecte de reforma del camp de futbol no ha fet més que incrementar-se, més que doblant la seva previsió inicial. I la sensació és que s’obre un gran interrogant sobre el futur de l’Auditori: hi haurà en la propera convocatòria del PUOSC a partir del 2013 diners suficients per afrontar aquesta obra? Tindrem aleshores altres necessitats?

Qui defensa l’Auditori?... Qui sap, potser fins i tot aquesta és una mala pregunta...
La resposta, afortunadament, la teniu vosaltres!

----------------

Les altres parts de l'article:
Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?
No hi ha males respostes, hi ha males preguntes
Sí a l'Auditori, sí al camp de futbol

(fragment de l'article "Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?" publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià)

dimecres, 4 de gener del 2012

Sí a l’Auditori. Sí al camp de futbol (III de IV)

Sí al l’Auditori i sí a la reforma del camp de futbol de La Rasa. Aquesta és la posició del PSC de Sarrià de Ter. On el govern deia Auditori i camp de futbol nosaltres dèiem Auditori i camp de futbol.

Sóc partidari de la reforma del camp de futbol; l’actual camp de futbol de La Rasa necessita una reforma que passa essencialment per canviar el paviment del terreny de joc, substituint l’actual per un de gespa artificial. També cal modificar les mides del terreny de joc. Aquesta ha estat i és una reforma, per nosaltres, el PSC de Sarrià de Ter, prioritària.

Però amb la mateixa energia que defensem la necessitat de reformar l’actual camp de futbol, defensem que és un error afrontar el finançament d’aquesta obra a compte de la construcció de l’Auditori. Ambdós projectes són necessaris,l si bé és cert que és més urgent la reforma del camp de futbol; però ambdós es podrien haver afrontat perfectament. És per aquest motiu que hem mostrat, des del PSC de Sarrià de Ter, el nostre desacord en canviar el destí de la subvenció del PUOSC per al 2012.

L’anterior govern municipal va aconseguir un finançament, per diferents vies, de 200.000 € per a la reforma del camp de futbol. Deia aleshores el govern municipal que disposava de ⅔ parts, aproximadament, del finançament necessari per afrontar la reforma del camp de futbol. Es parlava aleshores que el cost d’aquest projecte seria d’uns 300.000 €, dels quals 200.000 € ja estaven compromesos via pressupostos generals de l’Estat (100.000 €) i Diputació de Girona (100.000 €).

La realitat, però, és que avui el projecte de reforma del camp de futbol té un pressupost de més de 600.000 €; és a dir, s’ha més que doblat el cost que es deia que tindria inicialment. El projecte va més enllà de la reforma del camp de futbol pel que fa a mides i a pavimentació en gespa artificial. I no dic que no siguin necessàries més millores, però el preu que n’hem de pagar, prescindint de l’Auditori, ens sembla excessiu.

Des del PSC de Sarrià de Ter pensem que s’hauria d’haver mantingut la subvenció del PUOSC 2012 per l’Auditori i que caldria haver cercat altres vies de finançament per afrontar la reforma del camp de futbol.

D'entrada caldria replantejar alguns aspectes del projecte de reforma del camp de futbol: podem prescindir inicialment de les grades? Podem deixar la reforma de la vorera del carrer Flor de Neu, contigu al camp de futbol, per al PUOSC 2013-2018?
Replantejant a la baixa el projecte, prioritzant els aspectes més importants del projecte (ampliació del camp i pavimentació), seria possible afrontar-lo i amb majors garanties.

D'altra banda caldria gratar recursos del propi pressupost: es podrien rescatar 50.000 € del pressupost 2010, prorrogat al 2011, d'un excés de provisió de la partida de la Seguretat Social.
També, posats a replantejar projectes, en comptes de desestimar el de l'Auditori es podria, replantejar a la baixa la reforma puntual d'un tram d'un carrer al Pla de l'Horta, pressupostat amb 123.000 € que al seu dia ja es van treure del projecte de reforma del carrer Major. D'aquest replantejament es podrien gratar prop de 100.000 € més...

Una altra mesura a prendre per a cercar finançament sense recórrer al PUOSC seria negociar amb les constructores que previsiblement farien l’obra de reforma del camp de futbol per trobar vies d’avançament del finançament de part de l’obra per part seva.

I com a darrera opció naturalment es podria recórrer a l'endeutament, tenint present que encara hi ha marge d'endeutament, el marge entre els 300.000 € del crèdit per a la reforma del carrer Major i els 750.000 € de límit que es corresponen amb el 75% del pressupost municipal, que voreja els 3 milions d'euros.

A més la condició de l’Auditori com a sala d’actes de la biblioteca permetria rebre, a més de la subvenció del PUOSC, una subvenció de la Diputació de Girona, equivalent aproximadament al 25% del cost total del projecte.

En resum. actualitzant el projecte de l’Auditori i comptant amb les subvencions de la Diputació de Girona i el PUOSC el projecte de l’Auditori seria perfectament viable econòmicament.

No calia triar entre l’Auditori i el camp de futbol!

(fragment de l'article "Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?" publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià)

I demà fi de la sèrie amb: "Però... qui defensa l'Auditori?"

dimarts, 3 de gener del 2012

No hi ha males respostes, hi ha males preguntes (II de IV)


Entre l’Auditori i la reforma del camp de futbol, què triaríeu? Qualsevol resposta, és correcta i totalment respectable... per mi el què no és correcte és la pregunta.

El govern diu que es va fer aquesta pregunta i que va escollir el camp de futbol. Diu el govern que havia de triar entre un equipament o l’altre...

El projecte de l’Auditori tenia un pressupost total de poc més de 900.000 €. Gran part d’aquests 900.000 € ja s’han invertit durant aquesta darrers anys. En concret el què ja s’ha construït és l’estructura i paleteria bàsica, obra executada al seu dia per Acciona,i la paret nord i el “hall” d’entrada i els lavabos, obre executada pel Consell Comarcal del Gironès amb la construcció del Centre de Visitants. És a dir, dels 900.000 € del pressupost total gran part de la inversió necessària ja estava executada i podria ser perfectament justificable per part de l’Ajuntament, pel què els més de 450.000 € de subvenció que preveia el PUOSC haguessin estat suficients per acabar i enllestir l’Auditori.

No és cert que l’Ajuntament hagués de fer front a la totalitat del pressupost de l’Auditori, doncs gran part d’aquest ja estava executada i era justificable. Només amb l'aportació de la subvenció era suficient per acabar l’equipament. En altres paraules: acabar l’Auditori no li costava un euro a l’Ajuntament.

La meva percepció és que el govern municipal no es va fer les preguntes correctes. I si no et fas les preguntes correctes, les respostes tampoc poden ser-ho...

(fragment de l'article "Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?" publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià)

I demà segueix amb: "Sí a l'Auditori. Sí al camp de futbol"

dilluns, 2 de gener del 2012

Qui defensa l’Auditori de Sarrià de Ter? (I de IV)


Qui defensa, avui en dia, l’Auditori de Sarrià de Ter? Aquesta és una pregunta oberta que no pretenc respondre de manera concisa; de fet no hi ha una sola resposta a aquesta pregunta, sinó tantes respostes com hom vulgui donar-hi. Més que per donar-hi resposta, aquesta pregunta és una invitació a la reflexió sobre la política cultural del govern, dels governs, de Sarrià de Ter.

Sarrià de Ter no té cap auditori; a Sarrià de Ter no disposem de cap sala amb l’acústica adequada per a gaudir de la música. Malgrat aquesta mancança a Sarrià de Ter s’ha escoltat i es seguirà escoltant molta música.

És cert que hi ha d’altres espais on, des de l’àrea de Cultura i des d’entitats cíviques i culturals, s’ha programat música els darrers anys: la Sala del Patronat, el teatre del Centre Parroquial, la Sala Gran ui la cafeteria d’El Coro, el Centre Cívic La Cooperativa, les esglésies de la Mare de Déu de la Misericòrdia i la de Sant Pau... Cap d’aquestes sales i espais, però, van ser dissenyats al seu dia amb l’acústica òptima per a esdevenir auditori, exceptuant el teatre.

Conscients d’aquesta mancança el llavors govern de Sarrià de Ter del PSC va projectar, durant el mandat municipal 2003-2007 per iniciativa de la regidoria de Cultura, una sala auditori entre l’espai de la Biblioteca Emília Xargay i el què és actualment el Centre de Visitants del Gironès. L’oportunitat de preveure l’Auditori va permetre adaptar la construcció dels blocs de pisos que hi ha sobre la biblioteca i el Centre de Visitants aprofitant un ampli espai entre columnes per a fer-hi una grada, d’obra, en forma de rampa, mantenint un ample de sala suficient per projectar un Auditori de prop de 150 cadires.

L’Auditori es va concebre com un espai polivalent, essent no només una sala per a concerts de música, sinó tenint també caràcter de sala d’actes de la Biblioteca Emília Xargay, de manera que la nova biblioteca es va projectar també tenint present aquesta espai.

A principis de l’any 2008, ja amb el nou govern fruit de les eleccions municipals de 2007, el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, per unanimitat, incloure la construcció de l’Auditori de Sarrià de Ter a la proposta de finançament del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). D’aquesta manera es manifestava la voluntat dels tres grups municipals d’afrontar la construcció de l’Auditori de Sarrià de Ter durant el quinquenni 2008 - 2012.

A mitjans de 2008 el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya va aprovar una subvenció de 458.104,46 € pel projecte ”Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu”, pressupostat amb un total de 905.104,46 €. Aquest projecte es preveia executar l’any vinent, el 2012.

Tres anys després, a mitjans de l’any 2011, el nou govern municipal, sortit de les eleccions del maig d’aquest mateix any, va aprovar, fent valer la seva majoria al Ple municipal, canviar el destí de la subvenció prevista per l’Auditori de Sarrià de Ter per passar aquests recursos a la reforma del camp de futbol de La Rasa.

Aquesta ha estat, al meu entendre, el primer gran error comès per al nou govern municipal.

(fragment de l'article "Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?" publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià)

I demà segueix amb: "No hi ha males respostes, hi ha males preguntes"

diumenge, 1 de gener del 2012

#MinutsMusicals per començar el 2012, amb els 12 llançaments de @guillamino


D'entre els centenars de milers, de milions!, de propòsits que hom es pot fer per aquest any 2012, que avui estrenem, em quedo amb els 12 d'en Guillamino per al 2012.


Cada dia 12 de cada mes Guillamino farà un llançament d'un "single" o d'un "elapé" de mescles a través de la seva pàgina web, de la de la seva discogràfica, de la nova aplicació per l'iPhone (Guillamino12) o d'Spotify.

Fidel a sí mateix, al seu estil i a la seva música, Guillamino ens seguirà regalant grans i bones dosis de música aquest 2012!

Enhorabona per la iniciativa i feliç 12!


I per començar l'any dos mil 12, perquè no fer-ho de la mà, la veu i la música de Guillamino!