dilluns, 31 de desembre del 2012

Els 15 més clicats dels 302 del 2012!


Amb el d'avui són 302 els apunts publicats al bloc al llarg del 2012.
I d'entre els 302 en aquest relat publicat a Storify hi trobareu els 15 més clicats!


Gràcies pel 2012... i feliç 2013!

dissabte, 29 de desembre del 2012

#MinutsMusicals amb la Christmas Card from a Hooker in Minneapolis de Tom Waits



Christmas Card from a Hooker in Minneapolis

hey Charley I'm pregnant
and living on 9-th street
right above a dirty bookstore
off cuclid avenue
and I stopped taking dope
and I quit drinking whiskey
and my old man plays the trombone
and works out at the track.

and he says that he loves me
even though its not his baby
and he says that he'll raise him up
like he would his own son
and he gave me a ring
that was worn by his mother
and he takes me out dancin
every saturday nite.

and hey Charley I think about you
everytime I pass a fillin' station
on account of all the grease
you used to wear in your hair
and I still have that record
of little anthony & the imperials
but someone stole my record player
how do you like that?

hey Charley I almost went crazy
after mario got busted
so I went back to omaha to
live with my folks
but everyone I used to know
was either dead or in prison
so I came back in minneapolis
this time I think I'm gonna stay.

hey Charley I think I'm happy
for the first time since my accident
and I wish I had all the money
that we used to spend on dope
I'd buy me a used car lot
and I wouldn't sell any of em
I'd just drive a different car
every day dependin on how
I feel.

hey Charley
for chrissakes
do you want to know
the truth of it?
I don't have a husband
he don't play the trombone
and I need to borrow money
to pay this lawyer
and Charley, hey
I'll be eligible for parole
come valentines day.

Tom Waits

divendres, 28 de desembre del 2012

Els 18 anys de Fundació Plataforma Educativa!


Tal dia com avui, un 28 de desembre, de l'any 1994, 15 educadors i educadores socials vam constituir l'Associació Plataforma Educativa 3 Esses, des del 2012, Fundació Plataforma Educativa.

Jo vaig tenir la sort de formar part d'aquell procés, tot i que feia encara no un mes que havia aterrat laboralment al sector! I 18 anys després segueixo sentint-me afortunat de seguir-ne formant part!

L'any passat em preguntava si aleshores, l'any 1994vam ser emprenedors! Aquest any, als 18 anys, la pregunta seria: què volem ser quan siguem grans?

Els 18 anys són els de la majoria d'edat; els 18 anys no són una edat qualsevol per a les persones, tampoc per a nosaltres. La nostra història ha estat, en certa manera, marcada per aquesta edat.

Tenint present que els primers serveis que vam gestionar van ser CRAE's, els 18 anys marcaven l'edat en què els infants que teniem acollits als nostres centres havien de "desinternar-se". Va ser precisament pensant en els infants que teniem acollits, en el seu futur més enllà dels 18 anys, que vam començar a créixer en serveis, donant resposta a les seves necessitats residencials, laborals, de lleure... fins arribar, 18 anys després, al què és avui el grup Plataforma Educativa, un conjunt d'entitats, la "mare" de les quals és Fundació Plataforma Educativa.

I si sempre ens ha preocupat el futur més enllà dels 18 anys dels infants que tenim acollits, també ens hem preocupat, els membres del Patronat, pel propi futur de la Fundació Plataforma Educativa més enllà dels 18 anys!

Al llarg d'aquests 18 anys el paper i la tasca de la Fundació Plataforma Educativa ha anat canviant; l'entitat d'avui és molt diferent de la que al seu dia vam crear!. I és precisament per afrontar el futur que aquest any la Fundació Plataforma Educativa, fruit del treball del Patronat durant més d'un any, hem actualitzat els nostres fins fundacionals! O dit d'una altra manera, hem celebrat els 18 anys actualitzant els nostres fins fundacionals!

Avui la Fundació Plataforma Educativa fem 18 anys! I que per molts anys més!


dijous, 27 de desembre del 2012

Parlant de tablets a #SarriadeTer en Xarxa

Amb Yolanda Hernández, de Qpertin, parlant de tauletes tàctils. Foto: Ràdio Sarrià
El passat divendres 21 de desembre de 2012 vam tenir una nova edició de l'espai "Sarrià de Ter en Xarxa" de Ràdio Sarrià.

El programa, tot i mantenir les 4 seccions habituals, va ser en format entrevista! Ens va visitar la Yolanda Hernández, co-fundadora i directora general de Qpertin, cultura interactiva.

Amb la Yolanda vam parlar de les tauletes tàctils (dispositius "tablets"), de l'iPad, de les aplicacions infantils educatives i del projecte Qpertin.

Aquests són els continguts del programa i clicant aquí hi trobareu els enllaços d'interès.



Podeu escoltar el programa aquí.


"Sarrià de Ter en Xarxa" és un espai bimensual en el què procurem explicar de manera senzilla i planera les noves tecnologies.

El proper espai s'emetrà després de les Festes de Nadal, el divendres 18 de gener de 2013 a partir de 2/4 d'11 del matí a Ràdio Sarrià.

Fins aleshores podeu repassar els continguts dels programes ja emesos i fer el tafaner al bloc, al Twitter i al Facebook de Sarrià de Ter en Xarxa!

dimarts, 25 de desembre del 2012

Ara que sobren les paraules... #BonNadal! #MinutsMusicals amb "Quan somrius"



Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet mes llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred duu tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no fa falta veure't ni tan sols parlar
per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraces el meu cos
I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encén el teu somriure
quan et parlo am el cor

Josep Thió


Ara que sobren les paraules (...) per saber que estàs al meu costat... Bon Nadal!



dilluns, 24 de desembre del 2012

La nostra postal del #Nadal 2012!


Si Nadal és amor i alegria fem que sigui Nadal cada dia!
La família Casero Canyigueral us desitgem Bones Festes!
---------------------------
pd1: la tipografia de la postal és la lletra Anna!

pd2: més felicitacions familiars: Nadals 20072008, 2009 i 2011; l'any 2010 no en vam fer... vam passar en Nadal a Burkina Faso!

pd3: aquest bloc, com fa habitualment, NO tanca per les festes de Nadal! S'actualitzarà cada dia, de dilluns a dissabte!

dissabte, 22 de desembre del 2012

Que et duri la bona sort! #MinutsMusicals amb Adrià Puntí



Ull per ull

Perdo la por
però em tremola el pols
qüestió d'orgull
m´aixeco i no puc
un bon trau just al mig del cervell
ull per ull, dent per dent
qui sap si tots som mecs
comissari a sou
no hi haurà ni un pam de net

Cauen guspires
plou però no et mulles
potser no et cal sopluig
un déu fent virolles
qui no plora no mama ni beu

Ull per ull, dent per dent
qui sap si tots som mecs
comissari a sou
no hi ha ni un pam de net
no hi haurà un pam de net.

Cops de puny
ulls de vellut
guerra de botonets
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d´un pam
per orgull tu et sents sol
no vindrà...

Fora complexes
prou de modèsties
no et caldrà fer-te el gran
mala memòria
falses històries d´un nen d´abans

Rau la por
la sang et cou
llàgrimes plorant
des de sempre has estat un cucudrilu merdòs.
que et duri que et duri, que et duri...
la bona sort
que et duri, que et duri, que et duri...

La gent mirant tots embadalits
tu ets sents sol
ningú fa un pas
escanyolit mirant
no et mouràs ni un pam,
sense moure el nas.

Adrià Puntí

Sobretot si avui no t'ha tocat la loteria et desitjo que et duri, que et duri la bona sort! La veritable bona sort!

divendres, 21 de desembre del 2012

#MinutsMusicals per la #fidelmón!



Tinc una mala notícia: el món s'acaba! Avui el nostre món s'acaba! Així ho han pronosticat alguns fruit de les seves interpretacions del calendari Maia.

Però també en tinc una de bona: el món s'acaba, sí, però, com deia Xavier Grasset fa una dècada a Catalunya Ràdio, "El món s'acaba... però s'acaba bé!"

Avui el món no s'acabarà, diuen els de la Nasa... el què molts interpreten del calendari Maia no és la desaparició apocalíptica del nostre món, sinó un canvi de cicle...

Però això del canvi de cicle no és massa concret, i tothom es fa el seu propi canvi de cicle:
  • Canvi de cicle a Catalunya amb aquesta nova legislatura que comença? Canvi que no tothom veu amb bons ulls!
  • Canvi de cicle econòmic?
  • Canvi de cicle amb la fi de Mourinho al Real Madrid? La torna del "fin de ciclo"?
  • ...
En fi, avui potser encara és aviat per percebre amb certa tangibilitat el canvi de cicle. The Doors cantaven The End, deien que era el final... Anys més tard REM cantaven la fí del món, però la fi del món com el coneixem  i afegien que es sentien bé!

Possiblement en el títol de la cançó de REM hi ha la clau per entrendre-ho tot plegat: It's the end of the world as we know it (and I feel fine)

Tan de bó que sí, que aquest vell món com el coneixem avui s'acabi i fem entre tots i totes un nou món!

dijous, 20 de desembre del 2012

El #pactedelallibertat entre la #consulta2014 i les #retallades

Mas i Junqueras segellant el "pacte per la llibertat". Foto: Oriol Campuzano
CiU i ERC ahir van signar el Pacte per la Llibertat (pdf), el millor pacte possible després del 25N, però sobretot l'únic pacte possible, l'acordat entre CiU i ERC després de l'11 de setembre.

CiU i ERC estaven condemnats a entendre's! I aquí la paraula clau pot ser "entendre's", però cal subratllar que la paraula que passa desapercebuda és "condemnats"! Aquests darrers dies hi ha hagut negociacions i, per tan, recels, mirades de reüll, desconfiança... però al final hi ha hagut acord, un acord que representa un pas endavant en molts sentits: el de la governabilitat, el de l'estabilitat parlamentària, el de la consulta... el de les retallades?

El pacte per la llibertat és tan fill de la manifestació de l'11 de setembre com dels resultats de les eleccions al Parlament del 25 de novembre. Per tan serà imprescindible que, pel que fa a la consulta, aquest acord s'eixampli. Mas i Junqueras no poden cometre l'error que ja va cometre Mas entre l'11 de setembre i el 25 de novembre: creure's que només ells dos capitalitzen el dret a decidir, la consulta...

I el pacte per la llibertat ens presenta una situació un cert atípica al Parlament: el cap de l'oposició serà el principal aliat del govern! O en altres paraules, el cap de l'oposició serà qui menys oposició farà al govern! Aquesta és una estranya circumstància que, penso, Pere Navarro hauria de saber llegir i guanyar-se, ell, el paper de veritable cap de l'oposició, doncs la de Junqueras serà una oposició amiga...

El pacte per la llibertat ens dibuixa dos anys apassionants políticament, intensos i tensos, sens dubte, amb un horitzó nacional engrescador, però amb una realitat social veritablement preocupant! A mi la cara "A" del pacte per la llibertat m'agrada molt, però em preocupa més la cara "B".

Tot plegat, resumit en una piulada, seria així::


 és un estat d'ànim, la un horitzó possible, les mesures a extingir i el una vergonya

dimecres, 19 de desembre del 2012

Wert m'és igual!


Wert vol espanyolitzar-nos! Vés quina novetat!

Aquesta és la seva medicina per curar Catalunya de l'independentisme, malaltia crònica que, als seus ulls, no para d'empitjorar!

I per Wert, ministre ell,  el seu xarop de bastó és la llei! I la recepta bàsica del seu xarop és minimitzar el català i maximitzar el castellà, alhora que debilitar l'ensenyament públic en favor del privat i concertat. Vés quina sorpresa!

A mi cada dia Wert m'indigna menys, fins al punt que, de la mateixa manera que els Antònia Font cantaven "Tokio m'és igual" jo dic "Wert m'és igual!".

Al cap i a la fi, com també cantaven els grans Pink Floyd, Wert no és més que una altra pedra del mur!

I aquest no és ni el primer ni el darrer mur que el català ha hagut de saltar, i saltarà!

Mentre jo parli, pensi i estimi en català, mentre tu parlis, pensis i estimis en català, la nostra llengua serà...

dimarts, 18 de desembre del 2012

El #deutesocial té un preu!



Perdoneu si avui m'emprenyo! O si demà encara em veieu amb mala cara!

I no serà pel meu particular, per part  de la nòmina de juliol que no vaig cobrar el mes d'agost perquè el govern de la Generalitat no va pagar a les entitats socials; tampoc serà perquè no sé, a hores d'ara, si cobraré la paga extra o no... No, no és per la meva situació particular; segueixo treballant i, amb molts, enormes esforços, la meva entitat m'ha pagat fins a la data religiosament el sou cada mes.

Si m'emprenyo és pel menyspreu que el govern de la Generalitat té vers el sector i, sobretot, vers els col·lectius més vulnerables que, des de les entitats socials, atenem.

I és que sota l'estora de la senyera, de l'estelada, del dret a decidir i la independència hi ha molta merda! I sí, la independència és un anhel que jo també desitjo, però no que amb aquest pretext em prenguin el pèl... I sí, és cert que el deute social també és de l'administració de l'estat espanyol i de la local... Doncs que ni uns ni altres ens prenguin el pèl!

Les entitats socials reclamem més compromís al nou Govern. El deute social s'ha de tornar!

Jo també sóc dels que penso que amb una societat més inclusiva les entitats socials, moltes entitats socials podrien desaparèixer; el drama és que quan més falta fem, desapareixem per inanició del govern de la Generalitat...

En fi, us ho he dit al principi, perdoneu si aquests dies em veieu emprenyat.. però hi ha situacions que, simplement, m'indignen! El deute social té un preu!

dilluns, 17 de desembre del 2012

Ull! #pilotesdegoma!

Al Museu d'Història de la Ciutat de Girona hi ha un retrat del meu pare, Just M. Casero, que va pintar Enric Marquès. Del retrat destaca l'ull dret tapat del meu pare, ull que va rebre, en la manifestació del 8 de febrer del 1976 per la Llibertat, l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia, l'impacte d'una pilota de goma dels grisos!

El quadre, que durant molts anys vaig veure penjat a casa, s'exposa des que la meva mare el va donar al Museu d'Història de la Ciutat a la sala dedicada a "La transició a la Democràcia".

Aquests dies el cas de l'Ester Quintana ens ha fet reviure, amb la família i amics, aquells fets.

El debat sobre l'ús de les pilotes de goma no és nou; recordeu el debat que es va generar l'any 2009?

Aquest retrat de Just M. Casero d'Enric Marquès és tota una icona gironina de la transició; aleshores aquest quadre, juntament amb d'altres, va passejar-se per les comarques gironines en una exposició itinerant de l'Assemblea Democràtica d'Artistes, de la que Enric Marquès n'era un membre destacat! El retrat, a més, va servir d'ajuda per a recaptar donatius per fer front a les despeses derivades de la cura i intervenció de l'ull del meu pare.

Sorprèn, tristament, que més de tres dècades després aquesta imatge es reprodueixi de nou, ara que els "grisos" ja no només són història, sinó que per molts fins i tot són uns autèntics desconeguts!

Ànims Ester, molts ànims!


diumenge, 16 de desembre del 2012

"Jo, que moriré de càncer"

El 4 de maig de 1980 Just M. Casero va publicar aquest article a la seva columna diària "Quiosc" al Punt Diari (actualment "El Punt Avui").

Jo, que moriré de càncer

"Fa unes setmanes vaig participar a l'Assemblea "Provincial" de l'Associació Espanyola contra en Càncer. Aquests dies he vist les pancartes anunciadores de la recaptació, i ahir vaig ser repetidament aturat pel carrer, a les rodalies dels semàfors, per si volia col·laborar en aquesta campanya cívica de creació d'un fons econòmic per ajudar a la lluita contra el càncer.

Crec que poc és la meva missió entrar ara a adoctrinar el lector de la intencionalitat, la conveniència, l'oportunitat de sentor-se solidari d'aquesta campanya. Però jo, que moriré probablement de càncer, com la majoria dels lectors; que conec algunes dades mèdiques, tècniques i econòmiques del problema; que estic informat de l'angoixa i les complicacions ètiques que afecten la família, els metges, pel que fa al problema del dolor i de la mort; que sé el treball immens que s'està duent a terme en el camp de la investigació i del tractament del càncer, jo dic, no puc simplement callar.

La societat no pot ésser farisea quant a aquest problema. En la confrontació entre salut pública i interessos comercials, ha de guanyar sempre la salut pública. I si la salut és en perill per raó del tabac, de la contaminació de les ciutats, dels fàrmacs, dels productes químics incorporats als queviures, per la manca de control sanitari de molts llocs de treball, els organismes del poder social haurien d'actuar amb una duresa estricta. No n'hi ha prou amb una lleugera campanya d'informació o d'esporuguiment. Cal arbitrar les mesures de prevenció, precaució i prohibició, segons que convingui, per preservar la salut dels ciutadans.

Tot el que sigui confiar l'èxit de la lluita contra el càncer al bon resultat d'un recaptament popular, és rifar-se una col·lectivitat. Som molts els qui haurem col·laborat amb la nostra petita aportació. Els organitzadors lluiten sempre per superar la captació de l'any anterior, més l'increment del cost de vida. Desconec per quins set sous el donant anònim estira uns duros de la seva butxaca. El que sí sé, és que aquest gest elegant i solidari és una pura substitució del que hauria de fer i no fa la poderosa organització estatal de la Seguretat Social. I que ens duri molts anys la generositat de tots."

Just M. Casero. Quiosc. Punt Diari. 4 de maig de 1980.

El 31 de gener de 1981 Just Manuel Casero Madrid, el meu pare, va morir de càncer a l'edat de 34 anys. El què a finals de novembre de 1980 semblava una hepatitis va resultar ser un càncer, diagnosticat ja irreversible, pels volts de Nadal del mateix any.

Però no voldria acabar aquest article sense tenir un agraït record per Pau Viladiu, l'oncòleg, i amic, del meu pare.

La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.

dissabte, 15 de desembre del 2012

La #MaratóCàncer de La #MaratóTV3 també per ell, que va morir de càncer

El 4 de maig de 1980 el meu pare, Just M. Casero, va escriure a la seva columna diària "Quiosc" de l'aleshores "Punt Diari" un article titulat "Jo, que moriré de càncer".

En l'article, que publicaré íntegrament demà al bloc, el meu pare animava a la gent a participar a la recaptació de diners que l'Associació Espanyola Contra el Càncer estava preparant. Aleshores el meu pare era diputat provincial i presidia la Comissió de Sanitat i Serveis Socials de la Diputació de Girona, pel què, coneixia no només la campanya, sinó també algunes "dades mèdiques, tècniques i econòmiques del problema".

Al segon paràgraf de l'article el meu pare deia que no era la seva "missió entrar ara a adoctrinar el lector de la intencionalitat, la conveniència, l'oportunitat de sentir-se solidari d'aquesta campanya" "però jo, que moriré de càncer", seguia, "com la majoria de lectors (...) no puc simplement callar".

I l'article segueix animant a participar en la jornada de recaptació de fons per a millorar la investigació per la lluita contra el càncer, l'atenció als malalts, a les seves famílies...

Però el més tràgic de l'article és que mesos més tard, el 31 de gener de 1981 el meu pare, Just M. Casero Madrid, va morir de càncer a l'edat de 34 anys d'un càncer detectat dos dies abans del dia de Nadal de 1980 i que va resultar tan irreversible com fulminant!

Aquest any nosaltres també donarem a la Marató de TV3 i ho farem pensant en ell i en els amics i familiars que han patit de prop aquesta malaltia. 

Perquè la mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.

divendres, 14 de desembre del 2012

Lluís Ma de Puig un historiador, socialista i europeista que trobarem a faltar


Ahir va morir Lluís Ma. de Puig, polític i historiador gironí. La seva és una desaparició molt sentida, i molt sensible!

Per mi pensar en Lluís Ma. de Puig és pensar en el PSC, el seu, meu, el nostre PSC, Nou Cicle i Vilopriu, en Europa, en Ernest Lluch i, pel que fa a la seva faceta d'historiador, en la Guerra del Francès.

Amb una llarga trajectòria com a Diputat i, els darrers anys com a Senador socialista Lluís Ma. de Puig és un dels grans socialistes gironins; no només per la seva llarga dedicació parlamentària, també pel seu discurs europeista i d'esquerres. A les assemblees de l'Agrupació de Girona i de la Federació de les Comarques Gironines del PSC el trobarem a faltar molt!

Lluís Ma. de Puig era, per mi, una baula imprescindible que unia el socialisme de principis del segle passat que va patir la Guerra Civil i la post guerra amb el "modern", el de la democràcia. No puc destriar-lo del necessari record de persones com l'Antònia Adroher i en Carmel Rosa.

Però parlar de Lluís Ma. de Puig és parlar també de les trobades de Nou Cicle a Vilopriu. Lluís Ma. de Puig i la seva família ens oferia generosament el jardí de casa seva, a Vilopriu, per a fer una trobada de gent d'esquerres, sobretot socialistes, per parlar de política, de catalanisme i d'Europa!

Europa era una de les seves grans dedicacions i preocupacions. Per al socialisme gironí era el nostre home a Europa, i un dels grans europeistes, juntament amb Raimon Obiols i Maria Badia, del PSC. "Nous estats d'Europa" va ser el seu darrer article publicat a El Guaita.

Un altre nexe imprescindible de Lluís Ma. de Puig era Ernest Lluch; de fet Lluís Ma. de Puig era el president de la Fundació Ernest Lluch.

Però Lluís Ma. de Puig no era només un polític, també era historiador, i com a tal jo recordo especialment la seva xerrada sobre la Guerra del Francés que va fer al novembre de 2008 a Sarrià de Ter. Més que una xerrada, va fer una classe magistral sobre els setges de Girona de la Guerra del Francès. La referència de Lluís Ma. de Puig també era necessària per recordar Carles Rahola!

Com a polític, com a home d'esquerres, catalanista i europeista convençut, també com a historiador Lluís Ma. de Puig es feia escoltar!

Ara el trobarem a faltar molt... però per fortuna podrem recordar-lo llegint-lo!

Moltes gràcies pel teu mestratge Lluís Ma! Una abraçada!

dijous, 13 de desembre del 2012

3 campanyes de recollida de #joguines

Imatge d ela campanya de recollida de joguines de la Fedaia

A Catalunya hi ha pobresa; ho diuen les dades, també la nostra pròpìa percepció. I d'entre les diferents cares que té avui la pobresa a Catalunya, hi ha la pobresa infantil o, per a ser més precisos, els efectes que la pobresa genera en els infants.

I si dies enrere vam mostrar-nos solidaris amb els qui més pateixen per tenir regularment un plat a taula, amb el Gran Recapte, aquests dies podem donar-los un cop de mà perquè cap infant, tampoc els de les famílies que pateixen d'una manera més severa la pobresa, , es quedi sense joguina per Nadal.

Les campanyes de recollida de joguines tenen una llarga tradició a casa nostra, però és cert que aquests darrers anys, amb l'augment de la pobresa a casa nostra, s'han fet també més necessàries. Avui us en mostro tres:

Fedaia: Que els infants no paguin la crisi. Aquest Nadal aporta'ns la teva màgia.

El Nadal és una època especialment solidaria, i les nostres entitats i les famílies i nens que atenen, es veuen amb grans dificultats per aconseguir que tots els nens puguin gaudir de joguines i regals, així que us animem a que participeu a la nostra campanya de Nadal, recaptant joguines noves que farem arribar als nens de les entitats de la nostra Federació. Parlem de nens des de els 0 anys a adolescents i joves fins a 18 anys! Col·labora amb la Fedaia!
Podeu portar les joguines a la nostra oficina (C/Caballero, 79, 1r.B) fins el dia 17 de desembre. Per qualsevol dubte o aclariment podeu trucar al 93 335 98 91 o escriure un mail a secretaria@fedaia.org

Creu Roja Joventut: Apropa'ns ala il·lusió



Escola Súnion. Com partir el pastís?


Com partir el pastís? from RG Studio on Vimeo.

Aquestes tres campanyes de recollida de joguines, entre moltes altres, ben segur dibuixaran un somriure a molts infants aquest proper Nadal!

I recorda, si dónes joguines, en aquesta o altres campanyes de recollida, que siguin noves!

dimecres, 12 de desembre del 2012

D'acord amb el president del Córdoba CF: #lacopamola, però...


Em trec el barret amb el Córdoba CF, el seu president i l'agència de comunicació, catalana per a més informació, que treballa ha muntat aquesta campanya de promoció del club andalús.

La campanya #lacopamola està tenint un ressò extraordinari gràcies als vídeos que el president del club, Carlos González, per cert, soci  del Real Madrid, s'ha prestat a fer.

Amb molt sentit de l'humor, un punt d'ironia i un polsim de sàtira (detalls d'atrezzo amb els elefants amb el Rei i la cantina suïssa amb Artur Mas) el Córdoba CF no només treu rendiment esportiu de la Copa del Rei, també en treu, amb aquesta campanya, rendiment mediàtic i econòmic!

I és cert que al darrer vídeo promocional hi ha una certa mala llet amb algun dard que el president del club llença al president Mas, però també és cert que molts dels que van riure amb els elefants del Rei del primer vídeo ara no han rigut tant amb la cantina de llet suïssa al costat de la figura del "caganer" del president Mas!

I sí, jo estic d'acord amb el president del Córdoba CF, la Copa mola! Però molaria molt més si fos a partit únic!

dimarts, 11 de desembre del 2012

Living apart together


Avui en dia, afortunadament, les relacions de parella ofereixen un ampli ventall de possibilitats d’entesa i convivència que van molt més enllà del viure en parella i (feliçment?) casats.

Fa molts anys ja es va permetre trencar allò de “fins que la mort us separi”, canviant la mort pel divorci. Res és per sempre, tampoc una relació de parella, si aquesta només representa un mal de cap per la pròpia parella i el seu entorn.

Les famílies es fan i es desfant, o es refant, amb segones o terceres relacions de parella, tot sovint ja amb fills a càrrec, pel què la variabilitat de models i formes és molt diversa. Aquesta complexitat, però, sumada a les experiències viscudes, fa que moltes parelles decideixin ser parelles sense necessitat de viure junts, de conviure en una mateixa i exclusiva unitat familiar.

El model no és nou, jo fa més de vint anys que el conec de prop, però darrerament s’ha definit amb l’anglicisme “living apart together”, i que amb castellà prou valdria l’expressió “juntos pero no revueltos”!.

El “living apart together” és com la perpetuació del festeig, quan els membres de la parella no conviuen junts, no comparteixen el dia a dia; cada un viu a casa seva, amb la seva rutina i quotidianitat, i al llarg de la setmana s’estableixen espais de relació i vida conjunta.

Aquest tipus de relació no ha de ser necessàriament més oberta que la de viure junts; la fidelitat, per exemple, pot tenir la mateixa força a nivell de compromís i pacte de parella. Però aquest tipus de relació, que també té els seus inconvenients, evita moltes friccions generades per la convivència diària, pel desgast del dia a dia, per les molèsties dels petits detalls, de les manies personals que inevitablement apareixen en tota relació de convivència.

Artur Mas busca parella estable des del passat 25 de novembre, després de dos anys de certa promiscuïtat. Podria semblar que té vàries opcions a triar, però no totes li ponen: en el ball per triar parella només una persona sembla disposada a donar-li un “”... tot i que condicional i matisat!: Oriol Junqueras.

Artur Mas necessita una parella estable per gestionar el difícil dia a dia dels propers quatre anys, també per afrontar els grans reptes de país, necessita una persona amb qui compartir govern colze a colze, en la felicitat i en la tristesa, en la riquesa i en la pobresa... amb l’estelada i les tisores.

De moment Oriol Junqueras li ha dit que sí, que d’acord, que poden ser parella, però res de viure junts al govern! Per Junqueras millor el “living apart together” i, més que al govern, ja ens trobarem al Parlament!

La decisió d’Oriol Junqueras és comprensible: la darrera experiència de convivència en un govern a ERC li va sortir molt cara! D’altra banda lluirà més com a cap de l’oposició, minimitzant encara més la figura del minvant Pere Navarro no fent-lo a ell cap de l’oposició, i es garanteix sortir fent patxoca a les grans fotografies d’aquest mandat, fent costat al president Mas.Val més ser cap d'arengada que cua de lluç!

El “living apart together” és un estil de relació de parella diferent, però relació de parella al cap i a la fi! I com en totes les relacions de parella, és en els pitjors moments quan la fortalesa de l’amor, de l’estima, del compromís, de la pròpia parella es posa en joc. I al proper mandat esperem viure grans moments, però de dolents, o pitjors, també en tindrem!

Veurem si Mas i Junqueras sabran fer bona la frase “estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti”. I si el seu “living apart together” dóna fruits!

Article publicat a l'Intocable Digital el 10 de desembre de 2012

dilluns, 10 de desembre del 2012

I definitivament Instagram es popularitza!



 Diuen que la gràcia, i fortuna, de molts invents innovadors és unir dos elements per crear-ne un tercer, un de nou: un caramel i un pal per a crear un “chupa-chup”! En tan que innovadors, els nous productes han de resultar útils, bé donant cobertura a una necessitat, bé creant noves necessitats.

No totes les unions, però, fan fortuna: la televisió amb el vídeo VHS incorporat no van revolucionar precisament el mercat tecnològic i audiovisual!

Qui sí van revolucionar al seu dia, i encara ara, el sector tecnològic i audiovisual va ser la unió, als anys '90 del segle passat, del telèfon mòbil i la càmera fotos!Una càmera al telèfon?” ens preguntàvem al principi, i sobretot quan vèiem la resolució d'aquelles imatges, que res tenien a veure amb la que tenien les càmeres digitals que ràpidament s'imposaven i transformaven el sector i mercat de la fotografia.

A dia d'avui no hi ha telèfon mòbil que, per senzill i bàsic que sigui, no tingui càmera de fotos. Les prestacions de la càmera de fotos, també de vídeo, dels dispositius mòbils han anat millorant molt amb resolucions més que notables que res tenen a envejar a moltes càmeres digitals.

Però el veritable salt qualitatiu de l´ús de la càmera de fotos del telèfon mòbil s'ha produït quan els telèfons mòbils s'han connectat a internet. Ara el principal avantatge competitiu de la càmera dels mòbils vers la càmera digital “tradicional” és que la primera està connectada a internet, pel què compartir imatges, també vídeos, a les xarxes socials mai havia estat tan accessible i immediat!

En anteriors articles hem vist que cada vegada més ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils (smartphones i tablets) i que sobretot el què fem quan ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils és interactuar amb els altres a través de les xarxes socials. Recordem que  internet avui i cada dia més és sobretot SoLoMo (Social, Local i Mòbil).

La suma càmera de fotos, mòbil i internet té com a resultat un fet del tot imprevisible dècades enrere: fer i compartir fotos pràcticament al mateix instant, en temps real! Amb tota aquesta tecnologia a l'abast fem bona l'expressió “una imatge val més que mil paraules”.

L'internet d'avui és molt visual, el poder i impacte de la imatge és molt potent, tal i com ho demostra el recent creixement de xarxes socials com Pinterest. I en aquest “mercat” les aplicacions mòbils sobre fotografia han trobat un gran nínxol de mercat, destacant entre totes elles Instagram.

Creada a finals de 2010 només per a dispositius iPhone Instagram és una aplicació que permet aplicar una sèrie de filtres predefinits i marcs en una fotografia feta amb el mòbil, donant-li un aire més “retro”, més “vintage”. La comunitat d'”igers” (usuaris d'Instagram) ha anat creixent i consolidant-se els darrers anys, situant-la com l'aplicació mòbil de filtres fotogràfics de referència.

L'aplicació d'Instagram també funciona com a xarxa social, això sí, només des de l'aplicació mòbil: pots seguir altres “igers”, que també poden seguir-te, i pots comentar les seves imatges i marcar amb un cor les que t'agraden. I naturalment pots compartir les imatges publicades a Instagram amb altres xarxes socials com Facebook, Twitter, Foursquare, Tumblr o Flickr.

Instagram, però, no és l'única aplicació de filtres fotogràfics; el fet que aquesta aplicació no estigués disponible per als dispositius “Android” va fer que en aquest sistema operatiu apareguessin aplicacions semblants; entre elles va aparèixer PicPlz, oferint unes prestacions semblants a Instagram per als usuaris de dispositius “Android”.

Però a principis del mes d'abril d'enguany Instagram va confirmar els rumors que feia mesos corrien per la xarxa i va fer el salt a “Android”. L'impacte d'aquest fet va ser immediat: en poques setmanes Instagram va guanyar més de 6 milions d'usuaris. Setmanes més tard PicPlz va anunciar que a principis de juliol plegaven: la seva quota de mercat d'usuaris van anar en massa a Instagram i sense usuaris no hi ha ingressos per publicitat, ni inversors...

Avui per avui Instagram és l'aplicació de filtres de fotografia de referència; bona prova d'això és la campanya de promoció turística de Catalunya de la Generalitat a través d'Instagram fent servir l'etiqueta #CatalunyaExperience. O d'altres exemples són els múltiples concursos de fotografia d'Instagram que empreses, administracions o comunitats d'”igers” organitzen.

Una imatge val més que mil paraules, diuen... sobretot perquè costa molt trobar les mil paraules correctes i exactes per explicar una sola imatge!

No sé si en aquest article, que no arriba a les mil paraules, me n'hauré sortit!... Si no és així, sempre podeu recórrer a Instagram i viure en primera persona l'experiència ser ser un autèntic “iger”!

Article publicat al número 81 de la revista Parlem de Sarrià.

dissabte, 8 de desembre del 2012

#MinutsMusicals amb Another Brick In The Wall de Pink Floyd



Another brick in the wall

We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.

We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.

Pink Floyd

Wert és simplement Another brick in the wall

divendres, 7 de desembre del 2012

Quan l’eròtica del poder no té res d'eròtic!

Aquests dies la societat civil, política i periodística de Girona està molt entretinguda amb el serial derivat de les denúncies per presumpte extorsió i tocaments sexuals entre el president de la Diputació i alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i una seva col·laboradora a l’ens provincial i companya de militància, Minerva Amador.

Aquest cas ha sacsejat Unió Democràtica de Catalunya a Girona, obrint-la en canal als ulls de l’opinió pública amb un seguit de declaracions, contra declaracions, cartes publicades als mitjans, desmentiments...

Tota la discreció que requeria aquest afer tan delicat s’ha ensorrat en qüestió de dies i a aquestes alçades són tan els detalls, o presumptes detalls, que coneixem del cas que fins i tot tenim la sensació d'haver assitit al polèmic sopar!

Sexe i política, política i sexe, són dos conceptes que tot sovint prenen cos i forma: Clinton i Berlusconi, el primer per un reconegut error, el segon per una veritable carrera de fons, són dos dels molts els exemples que l’eròtica del poder ha fet més atractiu, seductor i sobretot seduïble un polític. I és que no està demostrat que la política ens faci ser més guapos, però sí, segur, ens fa ser més atractius, i paradoxalment més vulnerables.

L’eròtica del poder, del poder polític en aquest cas, pot resultar molt interessant d'entrada, però generalment és un problema de sortida!

Sense saber amb precisió què va passar i deixar de passar entre Jaume Torramadé i Minerva Amador, sense saber com acabarà tot aquest serial, el cert és que tan ell com ella, com les respectives famílies, estan passant aquests dies per un dels pitjors moments a nivell personal.

Sexe i política combinen molt bé a la ficció; de les millors combinacions, per mi, Lisístrata. Però són de molt mal combinar a la vida real.

A la vida real l’eròtica del poder no té res d'eròtic!

dijous, 6 de desembre del 2012

#MinutsMusicals amb Volunteers de Jefferson Airplane



Volunteers

Look what's happening out in the streets
Got a revolution Got to revolution
Hey I'm dancing down the streets
Got a revolution Got to revolution
Ain't it amazing all the people I meet
Got a revolution Got to revolution
One generation got old
One generation got soul
This generation got no destination to hold
Pick up the cry
Hey now it's time for you and me
Got a revolution Got to revolution
Come on now we're marching to the sea
Got a revolution Got to revolution
Who will take it from you
We will and who are we
We are volunteers of America

Jefferson Airplane

Ahir va ser el Dia Internacional del Voluntariat

dimecres, 5 de desembre del 2012

Piulades & comentaris sobre la conferència d'@ernestmaragall a @tribunadegirona #tgirona


Ahir vaig assistir a la conferència d'Ernest Maragall a Tribuna de Girona, en la que va presentar la formació política Nova Esquerra Catalana. Aquest és un recull de piulades publicades a Storify.