#VostèÉsAquí, menú degustació o menú de tapes?

Una bicicleta va presidir l'escenari al concert d'Antònia Font a Girona. Foto: Roger Casero

Cap de les 40 cançons del darrer disc d'Antònia Font, Vostè és aquí, arriba als 3 minuts. Poques cançons dels seus altres treballs tenia menys de 3 minuts...

He de reconèixer que el concert de l'altre dia d'Antònia Font a l'Auditori de Girona se'm va fer estrany; el disc ja l'havia escoltat i ni les cançons ni el seu metratge m'eren estranys, però sí van ser-ho les sensacions: no vaig fruir com ho havia fet en d'altres concerts.

Potser va ser per la disposició dels músics, dalt d'un pedestal, i sobretot la d'en Pau Debon, si bé a la part central de l'escenari, situat al fons, deixant l'espai més proper al públic de l'escenari per a una bicicleta que va presidir tot el concert i que fins al bis (Per jo i tots els ciclistes) no va rodar. No en va l'ovació més sonora no va ser per a la millor cançó que van interpretar, sinó quan Pau Debon va cantar a capel·la "Cartes a Ramiro" palplantat sol al davant de l'escenari, a tocar del públic.

Potser va ser per la durada de les cançons, que de tan curtes quan vols assaborir-ne de nou la tonada la cançó ja ha finit. Les noves cançons d'Antònia Font mantenen viu el seu estil, són molt bones i m'encanten, però són breus. Sí, ja sé allò de "lo bueno, si breve, dos veces bueno", però escoltades a casa, o al cotxe, i en un concert es viuen diferent.

Hi ha cançons d'Antònia Font que en concert generen un "crescendo" que fan vibrar i saltar el públic... al concert de l'altre dia vaig trobar a faltar aquest moment d'exaltació, d'arrencar el cul de la butaca i saltar, de "desmelenar-me" per impossible que sigui!

Ni tan sols amb "Clint Eastwood" el bis "extra", fora del guió,  reclamat fins a l'extenuació, vaig vibrar com esperava fer-ho...

Al final del concert amb la Sira el debat era si el concert de presentació de "Vostè és aquí" havia estat més un menú degustació o un menú de tapes?

Foto: Roger Casero